Article del SG del CR: http://soliobrera.cnt.es/?sec=SoliArticulos&id=256
Enllaç a la notícia original: http://soliobrera.cnt.es/?sec=SoliArticulos&id=299
Per començar, volem agrair al Secretariat Permanent del Comitè Regional de la CNT de Catalunya i Balears la seva invitació per poder continuar el debat a les pàgines de “Solidaridad Obrera”.
També volem agrair-li la realització de la crítica apareguda en la vostra plana a Internet i en la citada publicació. Per tant, valorem molt positivament l'aportació al debat realitzada pel Secretariat Permanent del Comitè Regional, ja que aquest era el propòsit principal que es volia aconseguir amb la reedició del llibre “Anarquisme i alliberament nacional” del desaparegut col·lectiu Ikària.
Per començar, volem puntualitzar que en la reedició d'aquest llibre, a més del col·lectiu Negres Tempestes i de l'editorial Virus, també han participat Catarko (El Prat de Llobregat) i la llibreria-cooperativa “La Ciutat Invisible”.
També volem deixar clar que les opinions que apareixen en aquest llibre no són les del col·lectiu Negres Tempestes, encara que moltes d'elles puguin ser compartides. Amb la nota introductòria del llibre preteníem deixar-ho clar per evitar confusions.
Bé, és veritat que en moltes parts del llibre són necessàries notes al peu de pàgina (tal com apunta l'article del SP) que ajudin a la lectora a contextualitzar el que està llegint. Si no hi són, no és per manca de voluntat o per crear confusionisme, és per la manera en que es va realitzar la reedició; en moltes de les nostres activitats havíem constatat l'interès per poder aconseguir un exemplar d'un llibre, recordem-ho, que es trobava descatalogat. Durant els contactes previs a la reedició, va sorgir el tema de l'actualització dels continguts del mateix. Degut a la impossibilitat de realitzar aquesta tasca correctament en els terminis plantejats, varem optar per la publicació tal com era originalment però amb els afegits de la “nota introductòria”, els nous annexes i l'epíleg “Independència Total, Anarquia Sense Límits” de Jordi Martí i Font. Volíem també, que la publicació del llibre servís de catalitzador per a l'actualització del mateix i dels seus continguts i pensem que així ha estat perquè alguns passos s'han donat en aquest sentit.
Pel que fa a les opinions sobre la CNT-AIT i la seva militància d'aquella època, així com la resta de l'anàlisi i opinions expressades al llibre, són opinions dels seus autors. En totes les presentacions que hem portat a terme deixem clar que està redactat el 1982/83 i publicat el 1987, de fet en la introducció de l'original els autors ja avisen d'això. És per aquest motiu i pel que abans hem exposat que no vam considerar indispensable la inclusió d'aclariments . A més, considerem que tota lectora té prou criteri com per no fer-se una opinió sobre el funcionament actual d'una organització amb un únic anàlisi -parcial- realitzat vint anys enrere.
Per totes aquestes raons, tampoc ens hem vist en l'obligació d'aclarir amb què està d'acord Negres Tempestes i amb que no ho està. A la nota introductòria ja deixem clar que no es tracta de la reedició de cap mena de “bíblia”. Simplement es tracta de la reedició d'un dels comptats assaigs que d'una manera extensa intenta explicar des del moviment anarquista dels Països Catalans l'alliberament nacional des d'una perspectiva llibertària. A més, no oblideu que la reedició d'aquest llibre és un projecte de diversos col·lectius i individualitats que poden o no coincidir en les seves opinions i anàlisis. Imagineu-vos com hagués quedat el llibre si en cada full aparegués una nota al peu amb l'aclariment sobre amb què està d'acord Negres Tempestes, amb què ho està Catarko, amb què la Ciutat Invisible, etcètera.
Resumint i com aclariment present i futur, les opinions del col·lectiu Negres Tempestes apareixen degudament signades. És a dir, que apareguin al llibre, només són opinions o escrits assumits pel col·lectiu la nota introductòria i l'annex 10 de títol “anarco... quèeee?”.
Amb l'ànim de continuar el debat, volem aprofitar l'oportunitat per donar la nostra opinió sobre el model organitzatiu i la nomenclatura utilitzada per la CNT-AIT. Ho fem des d'una postura de respecte absolut i compartint l'opinió de Marcel Surinyach Casals de que tant de bo tots els problemes fossin tan petits.
Pel que fa al model organitzatiu de la CNT-AIT, considerem que la seva organització a nivell de l'estat per qüestions sindicals ve donada pel fet que moltes lleis sociolaborals venen donades per organismes estatals. Tot i això entenem que a vegades s'ha utilitzat aquest model com excusa per no editar publicitat o material en català. També volem apuntar que en els estats membres de la Unió Europea, les polítiques venen dictades des dels òrgans de poder de la mateixa, sent els governs dels estats mers adequadors de les normes estatals a aquestes disposicions. Per tant, l'organització a nivell d'estats deixa de tenir una importància cabdal. A més, volem preguntar el següent: si la reforma de l'estatut d'autonomia de Catalunya aprovat té previst desenvolupar el marc català de relacions laborals, com respondrà la CNT-AIT estatal i la CNT-AIT de Catalunya i Balears?
També pensem que l'organització a nivell d'estat afavoreix la interiorització de les fronteres administratives. Per això, animem al CR i a la militància de la CNT-AIT de Catalunya i Balears a trencar aquests esquemes mentals i a intentar establir lligams amb organitzacions i individualitats de la Catalunya Nord aprofitant conflictes que ens afecten a totes com són la lluita contra la MAT, la lluita contra Bolonya o conflictes purament sindicals.
Respecte a la nomenclatura utilitzada, entenem que aquesta és fruit d'una època en la que la terminologia emprada socialment bevia àmpliament del conceptual dels estats-nació europeus. L'ús de nació s'emprava per denominar els marcs estatals i conceptes com pàtria (regió tenia una concepció més de “territoris que conjuntament formen part d'un tot”) eren els utilitzats per definir les realitats “nacionals”, els pobles que cohabitaven aquests marcs (només cal mirar hemeroteques de clàssics anarquistes d'arreu d'Europa) . Sembla lògic l'ús d'aquesta nomenclatura en el moment de la seva creació, de la mateixa manera que sembla lògic que a l'igual que l'anarquisme (en totes les seves vessants) ha evolucionat en altres aspectes també ho pot fer en la terminologia emprada. Sabem que la CNT-AIT té els mecanismes per poder realitzar el canvi de nom, però el cas és que aquest no es realitza engreixant i legitimant un estat contra el que som conscients que lluita. Una possible causa podria ser que hi ha problemes més importants a tractar, però per a nosaltres demostra que hi ha una manca de sensibilitat que queda demostrada perquè a la majoria dels membres de la federació no els importa com s'anomeni aquesta. Igual que fa 90 anys les qüestions de gènere no estaven gaire presents a la agenda del moviment llibertari i ara ens cuidem molt d'utilitzar llenguatge sexista, considerem que un canvi d'aquesta nomenclatura actualitzaria els ideals d'independència i descentralització propis de les nostres idees.
Per acabar, aprofitem per animar a totes les afiliades i sindicats a fomentar l'ús del català i a realitzar publicacions en català. Penseu que encara que l'àmbit lingüístic és més reduït que el castellà això no fa que una llengua sigui inferior a una altra de la mateixa manera que un individu mai serà superior a un altre. Plantejar l'ús i foment de les llengües en base al nombre de parlants és jerarquitzar-les, col·locar unes per damunt de les altres i per tant donar per fet que unes són millors que les altres (voluntàriament o involuntària). Entenem que les llengües no son mers instruments per entendre'ns sinó una manera de veure i interpretar el món i la natura, cada llengua desapareguda és una pèrdua per a tots els éssers i amb ella desapareixen flora i fauna i una manera d'interactuar amb el món en aquells espais on són pròpies. Però no es tracta només de reduir-ho tot al fet cultural sinó de qüestionar els marcs contra els que lluitem, els estats i les seves autoritats, i que fruit de la Il·lustració i de la concepció de estats-nació hem deixat de banda els valors reals del federalisme. El federalisme implica en si mateix la voluntat de federar-se, la llibertat de federar-se i per tant cal l'existència d'aquesta llibertat en els territoris per poder-se federar en “estructures” més “elevades”. Només l'experiència ens podrà apropar a entendre quines raons portaran a una comunitat humana i a una altra a federar-se entre elles (les similituds culturals, els interessos econòmics,...), es tracti d'uns veïns, d'un barri, d'un poble, d'una comarca o més enllà. El que tenim clar és que qüestionar les estructures sorgides de la Revolució francesa ens aproparà més a l'ideal federatiu que l'anarquisme planteja com a sinònim de llibertat.
Col·lectiu Negres Tempestes – www.negrestempestes.org
