divendres, 30 de gener del 2009

COMUNICAT. AMADEU CASELLAS RAMÓN.

El dia 3-03-2009, tinc un judici a les 11,45 i un altre a les 11,50 al Jutjat Social n.1 a Ronda Sant Pere n.41-2º

Aquests dos judicis són contra la presó de Quatre Camins i els acusats són José Custodio Saldaña Bonilla, Director de la presó, Domingo Estepa Camacho, gerent de la presó, el responsable de les obres del torn de la tarda de la presó al període en què jo vaig estar treballant com a paleta, també l’acusació és contra el Centre d’Iniciatives per a la Reinserció CIRE, contra la pròpia presó, contra els serveis de la direcció general i contra el departament de justicia.

A tots aquests personatges i departaments els acuso d’explotació laboral, d’acomiadament improcedent, de no posar els mitjans de seguretat al risc laboral i de no pagar ni el sou base professional. Als treballs de construcció i manteniment de la presó, treballava amb tot tipus d’eines i maquinària, com ara martells elèctrics, radials, serres elèctriques, etc. Per realitzar aquest treball no se’ns facilita ni casc, ni bótes de seguretat, ni guants, ni ulleres de seguretat, etc., tampoc no tenia assegurança i no em pagaven els treballs que realitzava com a oficial de 1ª, tampoc no vaig cobrar el sou que em corresponia, ni pagues extres, i ni tan sols em van comunicar l’acomiadament amb la corresponent quitança.

Totes sabem que totes aquestes infraccions a qualsevol empresa de la construcció els costaria multes milionàries i probablement el seu tancament. Aquests personatges es creuen impunes i s’han erigit coma jutges, fiscals i botxins i això ha d’acabar, pel que demano a la societat que el dia 3 de Març es concentrin als Jutjats Socials n.1 de Barcelona a Ronda Sant Pere, n.41 2ªplanta, a les 11h del matí i amb pancartes o el que creguin convenient per a donar-me suport en aquesta lluita contra els abusos a les presons i els seus carcellers.

C.P. Brians 2 Dia 18-01-09
Amadeu Casellas Ramón




dimecres, 28 de gener del 2009

MANIFESTACION EL 31 DE ENERO EN L'HOSPITALET. MOVILIZACION POPULAR CONTRA LA "CRISIS".

La crisis actual del capitalismo financiero internacional perjudicará sobretodo a los asalariados, que desde hace tiempo sufren nocivas estrategias productivas y financieras del capitalismo. Avaladas por el Fondo Monetario Internacional, el Banco Mundial y la Organización Mundial del Comercio.

Estas estrategias van erosionando la situación de los asalariados, que ven mermar año tras año sus salarios debido, fundamentalmente, a la “contención salarial” y a la constante alza de los precios de los productos de consumo básicos, mientras que las retribuciones de los altos ejecutivos son cada año más astronómicas.

El desplazamiento de la producción a lugares de mano de obra barata, la flexibilidad del mercado laboral marcada por el trabajo temporal, hacen cada día más dificultosa la de vida de la clase trabajadora, que es la que crea la riqueza, la cual es expropiada por los que imponen las condiciones de trabajo y la especulación financiera.

Ante el absolutismo de la dictadura económica del capital, decimos:

Reducción de la jornada laboral, derecho real a la vivienda digna, a la educación de calidad, aumentos salariales suficientes que entorpezcan la realización de las magnas plusvalías con lo que nos expropian y que causan el aumento de los precios y dificultan el acceso a derechos básicos, carencias de todo tipo y terribles hambrunas.

Ante la codicia sin fin, ante el festín de los salteadores de riquezas, decimos:

Trabajadores unidos y autoorganizados
Abolición del capital y sus instituciones
Por una sociedad igualitaria
Abolición de la sociedad de clases

MANIFESTACIÓN EN L´HOSPITALET 31 ENERO 2009, 17h
AV. TORRENT GORNAL esq. Av. CATALUNYA
(METRO TORRASSA L1)

www.cnt.es/hospitalet

divendres, 23 de gener del 2009

CONCENTRACIÓ I DARRERES NOTÍCIES DEL CONFLICTE AMB REPASA (PORT DE TARRAGONA)


Fa uns dies arribava la ja quarta sentència, i segona del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que declara acomiadament nul i condemna a l’empresa de remolcadors del Port de Tarragona REPASA a readmetre al delegat sindical de la CNT. És el segon acomiadament del mateix treballador que perd l’empresa.

No obstant, REPASA a pesar de les 4 sentències de readmissió, no vol aprendre la lliçó i contínua la seva política de repressió sindical, i als pocs dies de rebre aquesta darrera sentència, convoca al treballador a les oficines de l’empresa. Quan esperàvem que li donarien la data de reincorporació al treball, li fan entrega d’una nova carta d’acomiadament, el tercer ja.

Per descomptat, que ni la Secció Sindical a REPASA, ni la CNT de Tarragona acceptem aquest nou acomiadament del mateix delegat sindical, aquesta burla no sols ja al treballador i a la CNT , si no també als Tribunals, als que REPASA demostra com acata i respecta les successives sentències que declaren els seus acomiadaments nuls i la condemnen a la readmissió.

La CNT de Tarragona entén també que aquesta es la resposta de REPASA a la denúncia que la Secció Sindical de la CNT a la empresa ha interposat contra el conveni col·lectiu dels remolcadors del Port de Tarragona. Aquest conveni obliga als treballadors a realitzar una jornada anual de 4380 hores, quan la jornada màxima legal és de 1826 hores. Succeeix així per què la empresa no comptabilitza les hores de manteniment del vaixell i les hores de guàrdia, en les què el personal ha de restar al remolcador la major part del temps o disponible per estar en ell amb pocs minuts l’altra part del temps.

Per aquesta denúncia contra el conveni col·lectiu, el 29 de gener es celebrarà judici, i REPASA sembla estar nerviosa i actua, no respectant l’acció sindical i els drets dels treballadors, si no acomiadant contínuament el delegat de la Secció Sindical de la CNT.

Per tot això, la Secció Sindical de la CNT a REPASA tornarà a denunciar l’acomiadament, intentant demandar a la vegada a l’empresa per què pagui tots els costos derivats de la seva obstinació en no voler acceptar la llibertat sindical.

A més a més, el proper dilluns, 26 de gener, a les 19H i a l’entrada al recinte portuari pel barri del Serrallo (vora la confraria de pescadors), s’organitzarà una concentració per denunciar públicament tant el conveni col·lectiu il·legal de REPASA, com la darrera sentència de readmissió i posterior nou acomiadament del delegat de la Secció Sindical de la CNT a l’empresa.


CNT de Tarragona

dijous, 22 de gener del 2009

AUDIO DEL PROGRAMA KOKTEL KONTRAINFORMATIU DE DILLUNS 19 DE GENER



Vam tornar a comptar amb la presència al programa de Jamel El Meziani, Pere Fernández i Pere Sanjurjo, amb qui vam tornar a parlar de la massacre de Gaza.

Vam contactar telefònicament amb Gorka, que ens va parlar de la seva darrera visita al pres anarquista Amadeu Casellas i de les pèssimes condicions de vida a la presó de Brians 2, que és on està empresonat.


diumenge, 18 de gener del 2009

ESTADO DE LAS PRISIONES FRANCESAS Y EL DE BRIANS II

Algunos medios de comunicación de Francia, han expresado su estupor ante el penoso estado de las viejas prisiones francesas. Pocos días antes de que se conociera esta información, Amadeu Casellas pone en evidencia también las nuevas..., catalanas.

Noticia y vídeo
<http://www.lefigaro.fr/actualite-france/2008/12/18/01016-20081218ARTFIG00503-fleury-merogis-les-images-choc-de-l-interieur-de-la-prison-.php>

Vídeo
<http://www.dailymotion.com/video/x7rk12_la-prison-de-fleurymrogis-filme-par_news>


"La otra cara de Brians 2".
COMUNICADO
Día 9-01-2009

Como todxs sabéis, estoy en Brians 2, una cárcel que según Montserrat Tura, Consellera de Justicia de Catalunya, es una cárcel moderna en donde, los presos que nos encontramos aquí, tenemos calefacción en las celdas, ducha, agua caliente, unas buenas instalaciones, piscina para sofocar el calor del verano, talleres, en fin..., que cualquiera que la escuche, le dará la impresión de que los presos estamos en un hotel de cinco estrellas; pero nada más lejos de la realidad.

Llevo desde Septiembre en esta cárcel. En estos meses he podido comprobar, lo cínica e hipócrita que es la Consellera. Las deficiencias en esta nueva prisión, son tantas, que no sé si las podré enumerar.

En primer lugar, la calefacción no ha funcionado correctamente en todo el invierno. Cuando funciona en unas celdas, en las otras pasan frío porque no va. Con las duchas sucede lo mismo. Muchos presos se tienen que duchar con agua helada y el agua que debiera ser potable, la del lavabo, sale hirviendo. Por otro lado, los falsos techos de pladur, se caen por la humedad y las goteras que hay en las plantas. Cuando llueve, hay que poner cubos en los pasillos para que el agua no entre en las celdas. Durante estos meses, nos hemos quedado sin agua para beber y por supuesto, tampoco había agua para ducharse o tirar de la cadena del wáter. Con la electricidad, sucede lo mismo. Podemos estar horas y horas sin corriente eléctrica. Los talleres productivos son tan silenciosos por la falta de actividad, que hay mucho más ruido en la zona de cuidados intensivos de un hospital.

Del tema de la alimentación y los economatos, también podría hablar la Consellera de Justicia. La comida que se nos da, aparte de ser repetitiva hasta la saciedad, es poca cantidad y mal cocinada, por no decir de mala calidad; por lo que es de suponer que la empresa privada que gestiona la cocina, debe de tener unos enormes beneficios económicos. La empresa que gestiona los economatos, también debe de tener unos grandes beneficios porque los precios son, en la mayoría de los pocos productos que hay, más caros que en cualquier supermercado de Martorell. De hecho, no hay lista de precios en ningún lado, seguramente, para evitar que llegue al exterior y salga a la luz este negocio tan lucrativo.

Por otro lado, cada módulo tiene unas grandes aulas que, supuestamente, son para hacer actividades y que quedan muy bien para mostrar a las visitas, pero que en realidad, permanecen cerradas la mayoría de días, porque no se desarrolla ninguna actividad.

Esta es la otra realidad de Brians 2.

También quiero aprovechar esta ocasión, para denunciar públicamente que, con sus trabas de manera muy sutil, llevo meses intentando que entre una doctora particular, tal y como contempla la ley. Nadie de esta cárcel, puede negar que lo he pedido en varias ocasiones, hasta el punto que entregué en mano y delante de otros presos, la petición al subdirector de interior y como respuesta, sólo he obtenido silencio. Por lo visto, no tienen la conciencia muy tranquila con la medicación que me están dando, y la mejor manera es que nadie tenga acceso a mi expediente médico.

En definitiva, la realidad de Brians 2, es un nuevo fracaso en todos los niveles, en especial, en instalaciones, infraestructuras, precios del economato y cocina. Esto lo reconocen los propios funcionarios, pero de manera anónima por miedo a represalias.

C.P. Brians 2
Amadeu Casellas Ramon

dimecres, 14 de gener del 2009

COMUNICADO DE AMADEU CASELLAS RAMÓN. 20/12/2008

Me llamo Amadeu Casellas y conozco las cárceles catalanas y del Estado español desde 1979. Desde entonces son muchos los años que han pasado y eso me da el derecho de decir que las cárceles no son la solución si no parte del problema.

En las cárceles de la democracia ha habido y hay más muertes que en las cárceles franquistas. Desde 1979 han pasado por el poder varios partidos políticos, UCD., PSOE, PP, CIU, de nuevo el PSOE y en Catalunya actualmente está el tripartito, con mayoría el PSC, del que es presidente de la Generalitat, Montilla y consellera de justicia Montserrat Tura. En estos últimos años se han construido y estan en proyecto varias cárceles, todas saturadas antes de construirse porque la población reclusa se multiplica día a día. Supongo que para darse cuenta de esto no hace falta ser ningún genio, han creado un Monstruo, lo han creado en nombre de la democracia y es capaz de devorar a toda la sociedad menos a sus creadores, los políticos, y los que se enriquecen de él, los capitalistas.

En estos años he visto morir a muchos compañeros de maneras muy distintas. La última muerte fue estando en huelga de hambre en el hospital penitenciario de Terrassa, se llamaba Jordi Gonsales, estaba en una de las celdas al lado de la mía y se encontraba enchufado a varias máquinas. Su madre y su hermana lo visitaban a menudo aunque para ello tenian que pasar cada vez por el humillante cacheo antes de poder verlo. Una tarde las enfermeras me llamaron, era a principios de agosto, y me dijeron que él me llamaba porque me conocía y quería hablar un rato conmigo. Me levanté de la cama y fui, estaba con una mascarilla para darle oxígeno porque no podía respirar. Me impresionaron sus palabras, me dijo que esperaba morirse pronto porque no quería que su família sufriera más, yo intenté darle ánimos pero él me dijo, sé Amadeu que tu me comprendes porque llevas más años que yo y sabes que no me dejaran salir vivo de aquí, al día siguiente fui de nuevo a verle y estaba peor, les dije a las enfermeras que no me llamaran más para que no viera saltarseme las lágrimas por la impotencia de ver como dejaban morir a un ser humano apartado de los suyos como si se tratara de una alimaña, al otro día pregunté por él porque su celda estaba vacía, ya no habían máquinas y las mujeres de la limpieza estaban haciendo su trabajo, me dijeron que se lo habían llevado del pabellón penitenciario al pabellón normal, le habían dado la libertad, eso fue sobre las 10 de la mañana, a las 14 horas me estaba fumando un cigarro en la sala de fumadores pensando en él y a través de los cristales ahumados pude ver a su madre sentada en la acera llamando por teléfono movil llorando, estaba sola y hundida, Jordi su hijo había muerto, una muerte más de las cientos de muertes que hay cada año en las cárceles catalanas.

Al final de este comunicado pongo unos cuantos nombres más, para todos ellos pido un fuerte aplauso y para tantos más que mueren de manera anónima; pero la lucha continua y depende de nosotrxs el parar este genocidio, esta explotación; depende de nosotrxs el que no se construyan más cárceles y que el actual sistema tanto penitenciario como de Gobierno se pare por su fracaso, tal y como está demostrado dentro y fuera de las cárceles. La lucha continua.

Amadeu Casellas Ramón

CP BRIANS 2 20-12-2008

ELÍAS MARTÍN MILER, JOSÉ IRUZUBIETA ARMAEZ, JOSÉ CARLOS PARMA, MAYS SALGUERO, MANOLO (EL AMERICANO)

Para todos ellos un fuerte aplauso.

dimarts, 13 de gener del 2009

LA CNT OBTIENE UNA SENTENCIA FAVORABLE CONTRA LA SGAE

La CNT fue denunciada por la asociación SGAE intentando con ello impedir cualquier cuestionamiento tanto de su política interna como pública, con el único propósito de continuar con su enriquecimiento a costa de miles de usuarios de cualquier soporte reproductor.

La SGAE es simplemente un ejemplo de cómo los sectores empresariales aprovechan día a día el usufructo productivo para mantener un nivel de vida tan elevado como les sea posible al menor esfuerzo, pero para ello como cualquier otra asociación utilizan parte de esos medios financieros, primero para evitar cualquier competencia, pero de la misma forma eliminar cualquier cuestionamiento ético a esa política mercantilista y rastrera. Los directivos de la asociación SGAE padecen una enfermedad mental que no es otra que la del capitalismo, esa enfermedad que lo único que ven son dividendos al menor coste, por supuesto les importa una mierda la cultura, la música, los creadores. A quienes les sirven pleitesía es a los intelectuales que de forma reiterada cantan las odas al mercado libre y sinsentido. Esa enfermedad la padecen también los banqueros, los empresarios y los políticos, nosotros como trabajadores la conocemos bien porque recae en nuestro trabajo mantener a tanto enfermo mental.

La sentencia ha sido favorable, sospechábamos que ocurriría así, hemos sido valientes en el planteamiento, nuestro abogado ha realizado un magnífico trabajo, pero sobre todo teníamos la razón de nuestra parte. Ha sido sin embargo una sorpresa que nieguen a la SGAE todas las peticiones de la demanda, y que, además se le castiga condenándola al pago de costas, que no es tónica general en estos procesos.

El juzgado señala en sus fundamentos jurídicos, con sus con sus propias palabras dictadas para este caso concreto, que “debe prevalecer la libertad de expresión cuando, como aquí sucede, las retribuciones económicas que la actora obtiene por la aplicación del canon a determinados soportes motiva siempre polémica y posturas enfrentadas entre los distintos sectores de la sociedad [...] es una cuestión que está en la calle por afectar a los consumidores en general [...] por lo que es una cuestión opinable, sometida a debate con posibilidad de contradicción y crítica y si bien los términos empleados para este fin son ásperos y duros, reflejan el sentir de la sociedad que entiende que el sistema que utiliza la actora para financiarse es desproporcionado y excesivo y que se está produciendo un enriquecimiento injusto (sea incierto o no) en detrimento de su propio patrimonio, al verse este gravado con un canon, que la actora aplica de forma indiscriminada, con independencia de que se haga uso o no de determinados soportes”, lo que refleja la parte de nuestra tesis más arriesgada.

internet_mani_cnt_vs_sgae_nov_2008_094

La CNT no va a rectificar sus palabras de apoyo a las barricadas, no se va a intimidar ni por esta denuncia, ni por los compañeros detenidos en Tenerife mientras repartían propaganda informando del conflicto que manteníamos con la SGAE. Que nadie piense que ésta pelea es de menor categoría, ni de menor importancia a las que realizamos en los conflictos laborales. Estamos defendiendo la libertad de expresarnos libremente y es precisamente eso lo que intentan acallar. Lo que están intentando es que únicamente se oiga la voz de los adoradores del dinero de los enfermos que lo venden todo para vivir al regazo de los banqueros, la patronal y de los míseros políticos. Éstos usureros no desean que sus vergüenzas sean publicitadas, que nadie les acuse del timo constante que realizan a l@s trabajador@s.

Este enfrentamiento no es únicamente con la SGAE es con este modelo social, político y económico. Y hemos de tener claro que la desde el primer momento hemos ganado, principalmente porque hemos recibido el apoyo de amplios sectores de la población que han sonreído al ver nuestra propaganda y se han sentido cómplices con ella. Porque han descubierto que aun hoy en día la CNT es quien mantiene frentes abiertos de forma sindical, pero también social y un amplio margen de jóvenes, y no tan jóvenes, han descubierto otra forma de plantearse un conflicto. Que todavía existe una Organización que sigue levantándose contra la censura del miedo y la coacción que supone estar demandado, que todavía existen personas solidarias, como las que integran la CNT. Hemos ganado la demanda porque artistas con mucha honestidad han apoyado a la CNT frente a esta asociación de sanguijuelas. Hemos ganado la demanda porque así lo dice el sentido común y la libertad que profesamos. Aun queda mucho que pelear, pues sobre nosotros se ciernen reformas laborales que atentan directamente contra los trabajadores contra nuestros derechos y subsistencia. Todo ello para que la patronal y la banca sigan haciendo negocios virtuales y flexibilizando nuestra existencia, abaratando el despido o ampliando la jornada laboral. Contra esta esclavitud que la enfermedad irracional del capitalismo nos conduce, la única respuesta que existe son los golpes de libertad, y quien encarna esa libertad es esta Organización anarcosindicalista que no ha renunciado al comunismo libertario como forma de vida. Porque la CNT no se calla y no se queda en casa.

Secretario de Acción Sindical, Jurídica y Pro-presos



CICLE DE XERRADES AL ZTA BANZAI DE MANRESA SOBRE LES LLUITES A LA TRANSICIÓ

diumenge, 11 de gener del 2009

Comunicado Amadeu Casellas, leído en las manifestaciones de fin de año ante las prisiones.‏

De nuevo no puedo callarme ante las declaraciones de la supuesta Consellera de Justicia, Montserrat Tura, del Partido Socialista catalán. Esta señora me recuerda los años del franquismo por lo que es de suponer, nació tarde. Con sus ideas y filosofía, tenía que haber nacido muchos años antes y seguro que como ministra de Interior y Justicia franquista, hubiera tenido un futuro prometedor. Yo como preso de ideología anarquista, condeno cualquier tipo de agresión física a cualquier perdona, sea funcionario de prisiones, presos o personas que se manifiestan fuera de estos muros, pero resulta vergonzoso e insultante que diga que no se desvíe la atención y que el gobierno de la Generalitat busca la condena de los presos de Quatre Camins. No importa que en esa cárcel se torturara porque para ella los presos no tienen valor humano. No importa que los mossos d'esquadra ya estén condenados en sentencia firme, porque ella los defiende hasta el punto que los propios Jueces por la Democracia, le censuran por su intromisión en sentencias judiciales, pues bien, Consellera de Justicia Montserrat Tura, en las cárceles catalanas se dan palizas a presos; en las cárceles catalanas, se explota laboralmente a los presos y usted lo permite. Por eso no deja entrar en ellas a periodistas objetivos que puedan hablar con los presos. Sólo permite la entrada controlada de ciertos periodistas que hablan con presos seleccionados; los demás presos, los que tenemos principios y dignidad, pedimos que la sociedad tome conciencia de cómo vulneran sus propias leyes y en consecuencia pidan la dimisión de la consellera. También pedimos que ERC y ICV se planteen el abandono de esta sociedad porque, tanto los votantes independentistas de ERC como los ecologistas de ICV, deben plantearse de manera muy seria votar estos partidos políticos, cuando estos se asocian con un partido político que en sus filas tiene gente con ideas fascistas; al final resultará que Franco era un aprendiz al lado de estos nuevos fascistas.

C.P. Brians 2. Día 3-12-2008
Amadeu Casellas Ramon

divendres, 9 de gener del 2009

POSICIONAMENT DE LA CNT-AIT CATALANO-BALEAR DAVANT L'ACTUAL CRISI DEL SISTEMA.

Essent plenament conscients de la correlació de forces dintre la nostra societat actual i per extensió dintre del món laboral, la CNT catalano-balear no volem deixar passar l'oportunitat de fer pública la nostra opinió vers la situació actual de crisi del sistema, ja que per difícil que sigui la situació mai ens hem fet enrera en els nostres objectius i posicionaments.

Dit això, com a treballadors organitzats en sindicats revolucionaris, abans de res hem d'exigir que la crisi econòmica la pagui qui la provoca: la patronal en la seva vessant financera o productiva. Que sobretot les grans finances, nacionals i internacionals, paguin les polítiques d'ajustament que afecten als treballadors.

Per això les nostres propostes s'estableixen entorn de tres eixos que podem denominar com reformistes, progressives i progressives-revolucionàries.
Les mesures reformistes es plantegen com una forma de posar en escac a l'Estat, perquè es posicioni i s'adoptin ajustades a favor de la classe treballadora després de tants anys adoptant-les en la seva contra. És el nostre objectiu evidenciar amb aquestes propostes quins interessos defensa l'Estat, majoritàriament els interessos dels empresaris, al no adoptar aquestes mesures si no hi és forçat. Un exemple de mesures reformistes és incrementar els impostos als empresaris i als rics.
Les mesures progressives van encaminades a anarcosindicalitzar l'economia, és a dir, a guanyar poder real dels sindicats revolucionaris en àmbits concrets. Un exemple de mesures progressives seria l'eliminació de les ETT's i l'establiment de borses de treball controlades pels sindicats.
Per últim, les mesures progressives-revolucionaries van encaminades a substituir la gestió econòmica i social a les mans dels capitalistes i de l'Estat per una altra gestió dirigida pels treballadors i la societat. Un exemple de mesures progressives-revolucionàries seria l'ocupació i autogestió d'empreses davant un tancament.
En aquest sentit cal tenir en compte que l'única forma d'acabar amb l'explotació, les classes socials i les crisis econòmiques, és acabar amb el capitalisme. Per tant totes aquestes mesures progressives i progressives-revolucionàries han de ser imposades a la patronal segons la correlació de forces que tinguem, sense perdre mai de vista l'objectiu final de substituir el capitalisme per un sistema econòmic basat en l'autogestió obrera i social. En definitiva el Comunisme Llibertari.
Tot i amb l'aclariment anterior entenem que aquests tres tipus de mesures s'han de prendre de forma urgent i complementària per a solucionar l'actual crisi econòmica i que aquesta no afecti més als i les treballadores.
Per tot el que s'ha dit és primordial el rebuig a qualsevol nova reforma laboral, a l'abaratiment de l'acomiadament i a les retallades en la Seguretat Social, a la privatització dels serveis públics, el rebuig a tots els Expedients de Regulació d'Ocupació, l'exigència que s'apliqui la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l'exigència de la retirada de les directives europees de les 65 hores, de les ETT's i la coneguda com “Directiva de la Vergonya” per a la tornada dels immigrants. Exigim també transparència total en les negociacions del que ens afecta com a treballadors. Això implica la publicitació pels mitjans de comunicació i una comunicació directa amb totes les organitzacions sindicals, del que s'està negociant i de les postures de les parts.
Les nostres propostes, a manera de pla de xoc, van encaminades, doncs, a solucionar sis aspectes que considerem fonamentals: 1) Llibertat sindical; 2) Atur; 3) Inflació; 4) Redistribució de la renda; 5) Recuperació econòmica; 6) Despesa pública i Impostos.

1)Llibertat sindical

Sense plena llibertat sindical i d'informació a tots els sindicats no existeix veritable democràcia. Per tant proposem:

a) La derogació dels articles o lleis que atemptin contra la llibertat d'acció sindical per part de qualsevol sindicat legalment constituït.

b) Desaparició dels Comitès d'Empresa i substitució per òrgans genuïnament obrers com les seccions sindicals.

c) Habilitar a l'assemblea de treballadors d'empresa i el sindicat com únics òrgans amb capacitat de negociació col·lectiva, tant a nivell d'empresa com a nivell sectorial.

d) La concessió d'hores sindicals per als representants de totes les Seccions Sindicals, justificant-les sempre com utilitzades per a l'acció sindical.

e) La creació de la figura del Delegat Sindical Sectorial i Territorial amb competències per a inspeccionar qualsevol empresa.

f) Llibertat d'accés a les reunions i a la informació del comitè de seguretat i salut laboral, així com a tota la informació econòmica i laboral de les empreses.

g) Incrementar els recursos per a Inspecció de Treball, així com incrementar les seves competències sancionadores i executores.

2)Atur.

Les mesures contra l'atur impliquen una reforma laboral favorable als interessos dels treballadors i no contrària, com és previsible que sigui, en la línia de les signades des de 1978. Així mateix implica l'exercici d'accions per part dels sindicats de classe, encaminades a reduir l'atur i a aconseguir exercir un control efectiu sobre l'oferta de treball. Per això proposem:

a) Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 hores setmanals sense reducció de salari i sense cap tipus de modificació per suposades necessitats de l'empresa. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda.

b) Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.

c) Descens de l'edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari.

d) Pujada del Subsidi d'Atur mínim a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

e) Prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's i control de l'oferta de força de treball per part dels sindicats. Organització als sindicats de Borses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més necessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als sindicats per a contractar als treballadors.

f) Establir un sol model temporal de contractació: fix. Eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'acomiadament improcedent el treballador té la ultima paraula per a ser readmès o no. La indemnització ha de ser de 75 dies per any en cas d'acomiadament improcedent i 45 dies per any en cas d'acomiadament procedent amb un màxim de 42 mensualitats.

g) Creació d'assemblees de desocupats als sindicats. Pressió des dels sindicats, sobre els empresaris, perquè incrementin el nombre de treballadors de la seva plantilla en aquelles empreses amb possibilitats de fer-ho, previ estudi d'aquests sindicats de la situació econòmica i possibilitats d'expansió de les empreses situades en la seva zona.

h) Davant el tancament d'empreses: ocupació i autogestió obrera.

i) Promoció de cooperatives de consum i treball per mitjà dels sindicats.

j) Davant els problemes en l'àmbit rural, cultiu en règim col·lectiu de les terres abandonades i creació de comunes i cooperatives col.lectivitzades de consum per a comercialitzar els productes de la terra confiscada pels jornalers.

k) Confiscació sense indemnització dels grans latifundis, vedats, forests, deveses i propietats no conreades directament, de més de cinquanta hectàrees, i lliurament als sindicats de camperols.

3)Inflació

La inflació és provocada sempre pels empresaris, doncs són qui marquen els preus. Per tant proposem:

a) Control estatal dels preus de productes bàsics (alimentació, vestit, habitatge, transport i energia) perquè no superin en el seu conjunt el 60% de la renda mínima dels treballadors (Salari Mínim Interprofessional).

b) Alhora, que els productes i serveis tinguin el corresponent label sindical o segell de qualitat emès pel sindicat, només assignable als productes elaborats sota les següents condicions:
- Que tinguin preus assequibles per a la resta dels treballadors.
- Que no continguin elements nocius o de mala qualitat per als consumidors.
- Que siguin elaborats per treballadors que gaudeixin de tots els seus drets laborals.

4)Redistribució de la renda

La crisi l'han provocat els capitalistes, fonamentalment per restringir els salaris dels treballadors disminuint així la capacitat de consum. Per això proposem:

a) Pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

b) Pujada de la Pensió mínima a 1.300 euros per beneficiari i mes (a nivell de preus de 2008).

c) Actualització dels salaris segons l'increment de preus real (el que implica una modificació en la forma de calcular l'IPC). Inclusió en tots els contractes d'una clàusula de revisió salarial amb l'increment mínim de l'IPC.

d) Afegir a l'anterior pujades salarials lineals en quantia inversament proporcional al salari rebut, com a mesura per tendir a la igualació de salaris.

e) Supressió de tots els salaris basats en propines, primes i incentius, per a establir un salari fix i no subjecte a les arbitrarietats del patró o de l'economia capitalista. Devolució d'aquest risc a l'empresari.

f) Eliminació a partir de gener de 2009 del pagament d'interessos per les hipoteques contretes per la compra d'habitatge i pagament només del deute del valor de l'immoble.

5)Recuperació econòmica

Una política econòmica d'increment de demanda agregada, en aquells sectors que no pugui generar inflació, és potser l'instrument més eficaç per a aconseguir una recuperació econòmica. Per tant, en comptes de dedicar recursos a reflotar la banca, proposem:

a) Incrementar la despesa pública en transport col·lectiu, educació, sanitat i assistència social.

b) Engegar polítiques d'inversió en indústria i agricultura que aquests sectors recuperin pes i es pugui tenir una estructura productiva més equilibrada.

c) La mobilització forçosa del capital, obligant-los a fer inversió en la creació de sectors productius necessaris per a la població, com l'agricultura ecològica, certs sectors manufacturers o energètics. Els sectors perjudicials per a la població, com el militar, que decreixin, i si és necessari que desapareguin.

d) Inversió en I+D+i (investigació+desenvolupament+innovació) del sector energètic i d'aquells sectors útils i necessaris socialment. Aquesta inversió ha de ser finançada principalment per les empreses.

e) Increment de l'impost de successions fins al 20% per a les herències inferiors a 150.000 euros. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns heretats. Amb els diners recaptats, finançament de l'adequació i adquisició d'habitatges sota control sindical.

f) Creació d'un impost sobre els beneficis de totes les empreses per a crear amb el recaptat un fons d'inversió que, sota control sindical, es dediqui a promoure inversions d'interès social amb les quals complementar les polítiques de creació d'ocupació i de reforma estructural.

g) Establiment d'un tipus impositiu internacional d'un 50% a tots els moviments de capitals. Que tots els sindicats nacionals, independents de partits polítics, gestionin aquests fons i que siguin repartits per mitjà de les internacionals sindicals independents, progressivament entre tots els països del món: a menys renda dels països, més diners. Que els fons serveixin per a projectes de desenvolupament econòmic i com ajuda per a pal·liar la crisi econòmica i alimentària.

6)Despesa pública i impostos.

Perquè la recuperació econòmica pugui ser una realitat és necessari reduir costos innecessaris, incrementar la despesa pública i millorar el seu finançament. Per això proposem:

Reducció del sou a un màxim de 1600 euros bruts/mes (a preus de 2008), a tots els polítics de qualsevol administració, sindicalistes professionals, forces i cossos de seguretat de l'Estat, així com al cap de l'Estat i la seva família. Desaparició de totes les despeses innecessàries i ostentosos, anomenats “de protocol” (menjars, festes, etc.). Si els catalano-balears ens hem d'estrènyer el cinturó, ens l'estrenyem tots.
Reduir totes les despeses militars i policials a la meitat, fins a arribar a desaparèixer. Que aquestes partides es dediquin a assistència i reinserció social.

Incrementar la taxa d'IRPF fins al 60% per a les rendes més altes.

Incrementar l'Impost de Societats fins al 60% .

Increment de l'IVA per als articles de luxe fins a un 30% i eliminar-lo als de primera necessitat.

Recuperar l'impost sobre el Patrimoni i gravar-lo amb un 10%. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns en possessió.

Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia submergida i la corrupció. Crear llocs d'inspectors d'Hisenda i permetre a tots els sindicats accedir a la documentació de les transaccions i contractes signats per les administracions.

Il·legalització de les SICAV (societats d'inversió de capital variable, en les quals estan posats els grans capitals espanyols) juntament amb les recent legalitzades SCIMI (societats cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari). El capital invertit en elles passaria, sense indemnització alguna per als seus antics propietaris, a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar els subsidis d'atur, pensions i altres polítiques socials.

Que els bancs i caixes paguin un impost extra i proporcional als moviments en cada Estat en els quals actuen, per a finançar assegurances d'atur, pensions i polítiques socials.

Eliminar els paradisos fiscals en tot el món.

Comitè Regional de CNT-AIT Catalunya i Balears.


dimecres, 7 de gener del 2009

COMUNICADO DE AMADEU CASELLAS 15/12/2008

En estos dias estamos viendo como compañerxs anarquistas estan luchando contra el poder en Grecia, primero la policia asesinó a un joven de 16 años, y en respuesta por estos hechos y porque la juventud de Grecia está cansada de la globalización, que ha tocado fondo y los jovenes de Grecia no tienen futuro, por eso ha estallado una revolución que se extiende a otros paises como España, en el que la crisis está afectando a miles y miles de trabajadores, multinacionales como Nissan, Sony, Seat, Renault y tantas más, se han enriquecido con la explotación de lxs trabajadorxs y ahora no quieren perder esa riqueza y lo más fácil es el despido, sin importarles las familias que se quedan en la calle y sin nada.
Hemos visto como los grandes sindicatos UGT y CC.OO., no estan haciendo nada porque están sujetos a los grandes partidos políticos y por lo tanto son parciales.
Aquí en España y en apoyo a lxs de Grecia, hay apoyos solidarios en Barcelona, Madrid y en alguna ciudad más, está claro que la globalización no ha funcionado sino todo lo contrario, ha tocado fondo a nivel internacional por lo que creo que desde todos los sectores tenemos que plantearnos que es lo que queremos y lo que queremos es la autogestión sin amos, sin poderes que nos exploten. Ahora és el momento del anarcosindicalismo, es la hora de que los anarquistas y los que son antisistema hagan piña junto a la CNT, se hagan asambleas y se plantee como autogestionarse con cooperatrivas que pueden ir desde la construcción hasta la alimentación pasando por escuelas anarquistas. Es nuestro momento y no lo podemos perder, es la hora del cambio y este solo depende de nosotros.

NI DIOS, NI PATRIA , NI AMO

SALUD Y ANARQUIA

C.P. CAN BRIANS 2, 15/12/2008

Amadeu Casellas Ramón

dimarts, 6 de gener del 2009

Manifestació el 17 de gener a Terrassa en contra les 65 hores





La Federació Local de Sindicats de la CNT-AIT de Terrassa convoca a tota la societat a la manifestació contra la directiva de les 65h setmanals de jornada laboral. La manifestació tindrà lloc el dia 17 de gener de 2009 a les 18h davant dels jutjats de Terrassa.
Aquesta directiva atemptacontra els drets i dignitat dels treballadors/es aconseguits mitjançant moltes lluites. També per defensar el dret bàsic de qüalsevol persona a poder desenvolupar- se lliurement.

Que treballin 65 hores les ministres de la Unió Europea!!
Per una jornada laboral de 35hores setmanals!!

Manifesta't!!

Prou autoritarisme disfressat de moviment social

Dissabte un centenar de persones es van concentrar a la plaça de sant Joan de Berga i van anar fins a la de sant Pere en manifestació per mostrar el seu rebuig a les agressions que darrerament ha rebut el moviment llibertari berguedà (concretament les agressions a Cal Okupi i a l’Ateneu Columna Terra i Llibertat) i per mostrar la solidaritat amb les companyes agredides. Si ens toquen a una ens toquen a totes!

dissabte, 3 de gener del 2009

Intenten cremar l’Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat de Berga

La passada matinada de cap d’any van intentar cremar l’Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat de Berga utilitzant pastilles de parafina, líquid i material inflamable. El foc va ser de dimensions reduïdes, iniciant-se a la porta, i sense estendre’s a l’interior del local.

La setmana passada, una casa okupada per un company va ser atacada per membres i simpatitzants de la CUP, Casal Panxo i l’Ateneu Llibertari del Berguedà. Una assemblea de solidaris amb la casa va demanar un posicionament als col·lectius esmentats sobre l’agressió. El seu silenci i justificació han acabat donant ales per seguir endavant amb aquest tipus d’accions de caràcter feixista per gent que es pretén afí a les nostres lluites.

Per tot això, us convoquem dissabte 3 de gener a les 18 hores a la plaça de Sant Joan de Berga.

Si ens toquen a una, ens toquen a totes!
Prou autoritarisme disfressat de moviment social!

Ateneu Anarquista Columna Terra i Llibertat

Centre d’Estudis Josep Ester Borràs

Cal Okupi