divendres, 30 de desembre del 2011

Estudios #1 · Revista de Pensamiento Libertario



ESTUDIOS pretende ser algo más que una revista al uso, con este proyecto CNT quiere situar sus propuestas en el contexto del siglo XXI, asumir las tareas de un momento histórico de mutaciones profundas y decisivas tanto en las formas y desarrollo del sistema de poder como entre las clases preteridas. Los cambios objetivos y subjetivos en este inicio de siglo han de ser estudiados y comprendidos si se pretende la transformación social pues conocer la realidad es la condición previa para poder modificarla.

ESTUDIOS desea ser un vehículo que permita el desarrollo y divulgación de análisis y reflexiones sobre la realidad social de calidad, ajena al aparato académico pero sujeta a unos principios de investigación suficientemente acreditados y rigurosos, conscientes de que la acción política ha de ser alimentada de la conciencia antes de que de ningún otro elemento. Desea ser también, según nuestros principios, un instrumento para la autogestión del saber, para situar el análisis de lo real fuera de las cátedras universitarias siempre controladas por el poder económico y político recuperando la creatividad del pensamiento libertario y definiendo las tareas del presente. ESTUDIOS es el compromiso moral de quienes mantienen su conviccion en el pensamiento anarquista.

ESTUDIOS reivindica la libertad de la conciencia como un instrumento necesario de transformación social y regeneración moral. El fin principal que persigue ESTUDIOS es disipar la ilusión sobre la que se ejerce el poder político. Liberar a la conciencia del engaño y ofrecer razones para que se perciban en su más encarnizada crudeza todos los mecanismos que utiliza el Estado para pervertir, someter y esclavizar a la población.

ESTUDIOS se propone publicar todos aquellos trabajos que realicen un análisis o reflexión fundamentados sobre los problemas de nuestra época como propugna el pensamiento anarquista y defiendan propuestas teóricas que ayuden a restablecer la conciencia del ejercicio de la libertad individual y colectiva como el medio más efectivo para promover la insumisión y la desobediencia. Deseamos ser un espacio abierto al debate y la controversia, no aspiramos a establecer un pensamiento monolítico sino a favorecer la reflexión individual y colectiva, la libre discusión y la discrepancia de las ideas dentro de un contexto no antagonista, es decir, dentro de la aspiración común a una sociedad libre, autogobernada, autogestionada, sin Estado ni capitalismo.

Este proyecto pretende ser también una llamada a todos y todas las comprometidas con la tarea de la transformación social a aportar estudios, investigaciones, análisis y reflexiones de calidad que amplíen nuestra influencia social y rompan la división entre quienes piensan y quienes hacen pues la no especialización es el fundamental principio de una sociedad libre con el que nos sentimos comprometidos y comprometidas.

ESTUDIOS surge como un espacio teórico de reflexión libertaria que exponga la inmensa impostura política en la que se asientan las estructuras del poder. Nuestro fin es hacer ver, mantener y alentar la esperanza en los ideales del pensamiento libertario.

Consejo de Redacción

Descargar
Tamaño
Estudios #1 · 2011 · Revista de Pensamiento Libertario
22.29 MB

Polémica sobre “las causas y alternativas en la crisis actual”

En el Ateneo de Madrid se enfrentaron el jueves 20 de octubre el economista galo Latouche y el pensador soriano Rodrigo Mora. La Fundación Anselmo Lorenzo hizo las veces de árbitro. Prueba clasificatoria para el “todes contra todes” de las jornadas-conferencia sobre economía alternativa de CNT (Villaverde, 9-11 diciembre).

GPG / Periódico cnt

Departiendo (contraportada)

Desde media tarde un público entregado agotó el papel en el Ateneo. La velada no podía comenzar: “¡espera más gente fuera de la que hay dentro!”. Los aficionados, enfervorecidos, asaltaron el edificio encontrándose que otros combates de pesos menores ocupaban salones y pabellones decrépitos. “A mi espalda, desde la Universidad Orsay-París, el Premio Europeo Amalfi de Sociología y Ciencias Sociales (1998) y gran teórico del decrecimiento. Con más de veinte libros en su haber donde vapulea a la ortodoxia económica y al utilitarismo ¡¡Serge Latouche!!. En el otro extremo, el terror de liberales y estatólatras; autor de media docena de libros y decenas de artículos sobre Naturaleza, Ruralidad y Civilización; conferenciante incansable ¡¡Félix Rodrigo Mora!!”.

Sobre la escalinata del recibidor, Latouche toma la iniciativa en el primer asalto. Comienza desgranando las causas de la crisis e igual que en combates previos ante instancias institucionales y movimientos sociales. Golpea con sus cuatro propuestas de “R” al hígado: relocalización, “reconstruir la economía local”; reconversión, “de aquellas industrias inútiles tipo publicidad, armamento, agricultura intensiva”; reparto, también del trabajo o “trabajar menos para vivir mejor”; y dominio sobre el sistema financiero. Su programa provocará “lágrimas, sudor y sangre” pero no a quienes lo hemos dado ya todo, sino en los mercados y las multinacionales.

Segundo asalto. Rodrigo Mora ataca con argumentos más allá de la crisis ecológica y económica, en las que se había centrado Latouche. La crisis de la libertad, castrada por el parlamentarismo contra el que se rebeló el 15M, dándole donde más le duele: en el asamblearismo. Lanza su ofensiva sobre la base política del “momento dramático” que vivimos. “Los seres destruidos son dóciles pero no productivos”. Trabaja insistentemente las carencias del decrecimiento: el problema humano, la reorganización de poderes económicos, la guerra mundial... Termina con dos golpes de R novedosos: reforestación, para evitar la desertización y revolución integral o constitutiva.

Un espontáneo, investido en los poderes de la autoridad competente, intenta paralizar el combate con la excusa del civismo. El respetable abuchea al fantoche que solo consigue calentar los ánimos: “¿qué pasa con las condiciones materiales?”, dice uno; “¡preparémonos para lo peor!” se escucha en las primeras filas; “¡esto ha sido un ajuste de cuentas en toda regla!”. Se oyen más recetas, la principal: “reparto del trabajo y la riqueza mediante la economía autogestionaria”. Desde el cuadrilátero, los púgiles lanzan al aire los últimos golpes: “la guerra económica ya está aquí: contra los pobres”, demostrando la pérdida de resiliencia para aguantar los envites; remacha Latouche. El estado del bienestar es vapuleado por Rodrigo Mora. ¿Condiciones materiales, más consumo? ¡Toma cínicos!

Serge Latouche y Félix Rodrigo Mora en el Ateneo de Madrid. from tgalvez on Vimeo.


dissabte, 24 de desembre del 2011

Protestas contra el "viernes sangriento" en Kazajistán.

16 de diciembre de 2011 – las autoridades de Kazajistán dispararon en Zhanaozen (una ciudad del oeste de Kazajistán) a la manifestación de trabajadores petrolíferos en huelga. La huelga de alrededor de 1500 trabajadores, con demandas de salarios más altos y mejores condiciones de trabajo, comenzó en mayo, pero fue prohibida. El campo petrolífero de Karazhanbas, donde estalló el conflicto, está siendo instalado por la empresa, que pertenece a los intereses chinos de la empresa “China International Trust Investment Company” y la empresa Kazaja "KazMunayGaz".

La escalada de represión ha ido en aumento rápidamente: durante el conflicto, cientos de trabajadores fueron despedidos, un activista sindical, Zhaksalyk Turbayev fue asesinado por personas desconocidas, incendiaron la casa de otro activista, Aslambek Aydarbayev, y la abogada sindicalista Natalia Solokova fue condenada a 6 años de prisión por “incitar a la discordia social”. Los líderes sindicalistas Akzhanat Aminov, Kuanysh Sisenbayev y hasta otros 30 sindicalistas fueron también arrestados y condenados.

El régimen del presidente Nazabayev es bien conocido por su brutal supresión del movimiento obrero y por su autoritarismo. Declaró como ideología oficial la teoría del “Eurasianismo” (activamente promovida por el etnógrafo de la “nueva derecha” rusa Lev Gumilev).

Ahora, debido a la represión de la manifestación, han matado a muchos trabajadores: 11 personas según los datos oficiales, y 70 personas según los datos no oficiales. Los trabajadores informaron que cientos de personas sufrieron heridas. La ciudad está ahora en estado de emergencia y toque de queda. El régimen envió el ejército a la ciudad y la ha aislado del resto del mundo.

En las ciudades próximas hay manifestaciones y acciones de solidaridad con los trabajadores de Zhanaozen. Las autoridades han vuelto a abrir fuego, hay nuevas víctimas.

Hacemos un llamamiento a la protesta inmediata para detener la masacre de trabajadores de Kazajistán. Por favor, enviad cartas de protesta a la Embajada de Kazajistán y a la empresa CITIC, llevad a cabo piquetes y manifestaciones. También proponemos un llamamiento para un boicot a los artículos y mercancías de Kazajistán.

Secretariado Internacional de KRAS-AIT

dissabte, 10 de desembre del 2011

15 de Diciembre 19 años sin Pedro asesinado por un policía


15 de diciembre 2011

11.30h, Puesta Florar un año mas en l’Hospitalet (Av. Catalunya),
20h Concentración Pl. Universidad (Barcelona)

http://www.youtube.com/watch?v=RZPB-2KVgxQ

http://plataformapedroalvarez.com/

Quedan días para el 19 aniversario del asesinato de Pedro Álvarez a manos de un policía. Este 15 de diciembre todos a la calle contra los abusos del poder. Jueces que ascienden, investigadores apartados, pruebas que se tiran a la basura... Por un sistema verdaderamente democrático YA.

dimarts, 15 de novembre del 2011

MANIFEST PER L'ABSTENCIÓ ACTIVA


Pots adherir-te com a persona o com a organització a aquest manifest aqui.

Diferents organitzacions sindicals, col.lectius i assemblees volem reflexionar públicament respecte a les properes eleccions.

Davant la situació de crisi i les retallades socials i laborals que ens imposen els grups parlamentaris que aquests dies demanen el nostre vot, diem prou i reclamem una altra forma per gestionar la situació que estem patint dia a dia.

Els minsos drets socials que tenim avui es van guanyar lluitant a les empreses i al carrer als anys setanta, i d'ençà a ara la democràcia només ha fet que retallar els drets dels treballadors i treballadores, els drets dels seus fills i filles, els drets dels seus pares... A les urnes ens demanen el vistiplau per poder retallar i robar aquest drets legalment, amagats darrera de l'amenaça de la crisi.

Aquestes eleccions representen un circ mediàtic en el que aparentant defensar diferents idees, tots persegueixen els seus interessos personals i conservar els seus privilegis de classe. Per això mantenim que ningú ens representa.

Davant d'aquesta situació, som moltes les persones que considerem necessària una nova forma d'afrontar aquesta realitat i no és ni de bon tros legitimar als polítics a les urnes, de les que surten reforçats igualment amb l'estratègia del vot nul i blanc. Aquesta delegació de les nostres decisions a mans dels poderosos ens perjudica en el dia a dia i ens treu la possibilitat de prendre el control sobre el nostre present i futur. Davant de les seves promeses solament tenim una opció: organitzar-nos per decidir sobre les nostres vides.

Per aquest motiu convoquem una jornada de reflexió real respecte a la funció que el nostre vot té per legitimar aquest sistema i la necessitat de no participar d' aquesta mentida. El proper dia 19 de novembre, tots els polítics et demanaran la teva participació, però nosaltres, legitimats per les seves mentides fem una crida a l'abstenció activa i a l’organització de les persones fora del seu sistema en el que cada vot els dona permís per decidir per tu.

Perquè ningú ens representa: abstenció activa!

Només tu pots organitzar la teva vida

CGT-Barcelona

CNT-AIT Barcelona

CNT Catalunya

dijous, 10 de novembre del 2011

Joan Carles Silva Moreno del Bar Polònia d'Artés, paga el que deus.


En Joan Carles Silva Moreno, sembla ser que no sap el que li pot caure a sobre sinó paga el que deu a les seves ex-treballadores. Està clar que no sap on trepitja. En la reunió que vam tindre, es nota que en Joan Carles va perdut i molt. Va afirmar que tenia càmeres filmant al magatzem. Va afirmar que conservava els vídeos i que era la prova de que ell pagava certs diners en negre a les seves empleades . Ens va dir que aquests vídeos els faria servir per defensar-se davant del conciliador del Departament de Treball, que ha citat en Joan Carles Silva el 17 de novembre.

Només per aquests fets, confessats pel mateix Joan Carles, li poden caure diverses sancions per infraccions en l'ordre social. En aquest cas i només parlant d'aquestes irregularitats confessades pel mateix Joan Carles, parlem de possibles sancions d'entre 60 a 625 euros si son lleus, si son greus les sancions són de 626 a 6.250 euros i concretament aquestes confessions que va fer Joan Carles a la reunió, són faltes molt greus i la seva sanció és de 6.251 a 187.515 euros.

El Sindicat ha detectat unes 28 infraccions, no ens em posat a fer números, però veiem que li poden caure centenars de milers d'euros depenent de l'escala que se li apliquin les sancions. Per demostrar totes i cada d'aquestes infraccions ens facilita molt la feina que diverses ex-treballadores d'en Joan Carles Silva estan disposades corroborar totes i cada una de les infraccions comeses, davant d'un jutge si cal.

Durant el piquet informatiu que és va fer el dimecres 26 d'octubre, durant el dia del mercat, vam veure com la ciutadania d'Artés rebia de bon grat la informació que el Sindicat va anar repartint i veia clarament que els fets succeïts al Bar Polònia eren clarament un abús patronal que pretenia trepitjar els drets de les treballadores.

Si aquesta pressió Sindical no ha fet saltar els colorets a en Joan Carles, és normal, ja que per fer saltar els colorets a una persona, aquesta ha de tenir certa vergonya i sembla ser que en Joan Carles Silva d'això no en te.


CNT-AIT MANRESA


divendres, 21 d’octubre del 2011

Joan Carles Silva del Bar Polònia d'Artés, paga el que deus.

Joan Carles Silva és el responsable del Bar Polònia D'Artés.

El responsable del Bar Polònia deu diners a les seves treballadores. Tot i aparentar ser un negoci hostaler d'alló més "cool" i semblar que la seva empresa és una empresa modèlica, la seva política de contractació es lamentable. Els contractes que fa a les seves treballadores son de 10 hores a la setmana, quan en realitat les companyes arribaven a fer 50 hores o més. Aquestes no es remuneraven com pertocaven amb el perjudici econòmic que representa per elles. L'abús que feia Joan Carles Silva provocava que les companyes no cotitzessin a la Seguretat Social, perjudicant-les a elles i estafant-nos a tots al no pagar els impostos que li pertoca.

Per una altra banda els descansos obligatoris que marca la llei se'ls saltava, no deixa'n a les treballadores temps fer els àpats, que a més els hi cobrava religiosament.

En Joan Carles Silva també te una clara actitud de discriminació en vers els seus clients. Pretenia que les companyes cobressin de més a persones d'origen magrebí, clients de bar, provocant amb aquest fet una clara discriminació racista que feia que aquests clients deixessin de freqüentar el bar, justament el que ell buscava.

Les mentides d'en Joan Carles Silva van tocar sostre en l'anunci que va fer a un canal de televisió local, on deia que les seves delícies, els pintxos "twister" i les piruletes de llagostí, eren una recepta importada de França i deia que de manera artesanal es feien al local. Això es mentida, ja que aquests productes son congelats i son duts al bar per diferents proveïdors.

Així doncs, veiem com tracta aquest senyor a la ciutadania d'Artés, en concret a la seva clientela i a les treballadores que han passat pel bar des de la seva inauguració.


dimarts, 20 de setembre del 2011

Jove en coma despres de ser detingut pels Mossos d'Esquadra‏

El passat 31 d'agost el Mustapha es trobava al carrer Escodines de Manresa parlant amb un amic. De sobte, va aparèixer una motocicleta dels Mossos d'Esquadra que es va parar al seu costat amb l'objectiu d'identificar-los. El Mustapha, al no tenir “papers”, no va tenir més remei que sortir corrents per evitar ser detingut i deportat.
Després d'una petita persecució i d'amagar-se en un contenidor d'escombraries, el Mustapha va ser finalment detingut al carrer Puigterrà de Dalt sense oposar resistència. Testimonis presencials dels fets van dir que els Mossos d'Esquadra es trobaven molt nerviosos.

A partir d'aquest moment només sabem la versió policial dels fets, que diu que en Mustapha va ser portat directament a l'Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa per curar-se unes petites ferides que suposadament hauria patit durant la fugida o la reducció.

L'informe també diu que un cop a l'hospital el Mustapha va ser portat al box penitenciari d'aquest mateix recinte per ser atès pels metges. Durant el període de temps que el Mustapha va estar en el box penitenciari esperant a ser atès, sempre va estar sota custòdia policial.

A les 20h de la tarda el Mustapha va ser trobat, per una doctora, en el box penitenciari amb una parada cardiorespiratoria. Segons expliquen els Mossos d'Esquadra havia intentat treure's la vida ell mateix.

Com és possible que un detingut emmanillat, trobant-se sota custòdia policial i dins d'un hospital, es pugui intentar suïcidar sense que ningú ho vegi i intervingui?

El Mustapha es troba encara avui en coma a la Unitat de Cures Intensives de l'Hospital de Manresa, el seu pronòstic no li és gens favorable.

VOLEM SABER LA VERITAT I DEMANEM JUSTICIA!

MANIFESTACIÓ DIVENDRES 23 de SETEMBRE a les 20h a la PLAÇA SANT DOMÈNEC (Manresa)

divendres, 16 de setembre del 2011

La lucha está en la calle. Hacia la Huelga General 29-S Jornada de Lucha

Bajo el lema ”La lucha está en la calle. Hacia la Huelga General” que encabezará (sin siglas) la manifestación distintas organizaciones sindicales y sociales (CGT, CNT, SAS, Solidaridad Obrera, Asamblea de Vallekas por la Huelga General, Comisión de Trabajo Huelga General - Sol) hemos acordado convocar una manifestación unitaria en el centro de Madrid abierta a la adhesión de cuantas organizaciones sindicales, sociales y asambleas populares así lo decidan.

Las adhesiones se deben dirigir al siguiente correo: coordinacion29smadrid@gmail.com y podrán verse en http://madrid29s.wordpress.com/

. Y también en Twitter http://twitter.com/#!/madrid29S

Está manifestación quiere ser, en Madrid, el colofón a una Jornada de Lucha que también incluirá acciones descentralizadas durante la mañana y mediodía en los barrios y pueblos, y que se encuadra, de esta manera, en la convocatoria unitaria realizada a nivel estatal por los sindicatos alternativos y de base en su tercer encuentro del pasado 2 de septiembre.

La jornada de movilización del 29 S es el primer paso de un calendario de movilizaciones que queremos concretar, junto a las organizaciones que se incorporen al proceso, en torno a una jornada de lucha para mediados de octubre y manifestaciones estatales en el mes de noviembre, con el fin de centrar en las reivindicaciones obreras del reparto del trabajo y de la riqueza, la defensa de los servicios públicos y los derechos sociales, desde la perspectiva de un cambio radical del sistema económico, el debate social y político.

A este fin, el próximo 24 de septiembre celebraremos un debate público, retransmitido por Internet, entre distintas organizaciones sindicales, sobre la actual situación de la clase trabajadora y las respuestas y alternativas a desarrollar.

Llamamos a los trabajadores y trabajadoras, en activo o en paro, a los estudiantes, a los afectados y afectadas por los recortes de los servicios públicos, a los movimientos sociales, a quienes desde las asambleas en plazas y barrios comparten la necesidad de la movilización hacia una huelga general, a hacer suya y participar en esta convocatoria, a salir a la calle el 29S, a difundirla en los centros de trabajo y en los barrios y pueblos, para hacerla efectiva y real en los distintos territorios y localidades.

Primeros firmantes: CGT Madrid-Castilla La Mancha-Extremadura, CNT- FC. Sur de Villaverde, Solidaridad Obrera Madrid, Solidaridad Obrera Alcorcón, Sindicato Asambleario de la Sanidad, Asamblea de Vallekas por la Huelga General... ver adhesiones en http://madrid29s.wordpress.com/

dimecres, 7 de setembre del 2011

Situació de la companya Tamara per part del seu grup de suport


A modo de recordatorio, hacemos un llamamiento a la concentración que tendrá lugar el día 14 de Septiembre en apoyo a Tamara a las puertas del Palacio de Justicia de Barcelona, donde va a ser juzgada, situado en la calle Lluis Companys a las 9.30 a.m.



El 14 de septiembre de este año 2011, Tamara se enfrenta a juicio en la Audiencia Provincial de Barcelona con una petición fiscal de 16 años de prisión bajo la acusación de “intento de asesinato”. El motivo de esta acusación es el envió en el año 2009 de un paquete que contenía pólvora, al entonces director de Serveis penitenciaris de Cataluña, Albert Batlle. Dos peritajes encargados por la defensa demostraron que el paquete no tenía capacidad alguna de matar. Sin embargo guardia civil y mossos d`escuadra alegan lo contrario.

Contextualización de las acciones

Entender el porqué de este tipo de acciones, y de otras muchas, resulta imposible sin conocer previamente el contexto en el que éstas se desarrollan. Acostumbrad@s, como “buen@s demócratas”, a que las cosas son, negras o blancas, a que se es buen@ o mal@, inocente o culpable (eso si, siempre en términos de la justicia que otr@s estipulan), comprender la motivación de algunas acciones puede resultar complicado, especialmente cuando existe la tan temida violencia de por medio (Aunque casualmente nunca se habla de qué es realmente la violencia o quién la esta ejerciendo primero).

Amadeu Casellas, actualmente en libertad, pasó 23 años de su vida en prisión, 8 de los cuales además no le correspondían, es decir, permaneció (perdió) 8 años de su vida en situación ilegal dentro de prisión. Es importante destacar, que el caso de Amadeu no es el único, durante los años 80 fueron varios los que entraron en prisión, casi siempre por delitos relacionados con atracos a entidades bancarias, y que han permanecido encarcelados durante más de veinte años. Es el caso de Joaquín Garcés, quien permaneció preso 5 años más de los que le correspondían, o de Manuel Pinteño, quien en ese momento era el preso que más años había pasado encarcelado en la España democrática, concretamente 32, 24 de los cuales habían sido en aislamiento. Da la casualidad además, de que a pesar de que ninguno tenía delitos de sangre (hecho que quizás carece de importancia cuando pasas 30 años de tu vida encerrad@), su permanencia en prisión fue considerablemente más larga que la de otr@s much@s, motivado tal vez por el carácter rebelde y contestatario de quienes no se arrodillan ante las amenazas o torturas del Estado. Actualmente todos ellos están en libertad, aunque lamentablemente otr@s much@s permanecen encerrados.

Durante los últimos años de su estancia en prisión Amadeu llevo a cabo numerosas huelgas de hambre con el fin de exigir su libertad, la cual le correspondía nada más y nada menos que por ley. La última de estas huelgas duró cerca de 4 meses y la decisión de Amadeu era clara: Libertad o Muerte. Ante una situación tan crítica en la que desde fuera se sentía que en cualquier momento Amadeu podía morir, que la cárcel y toda la institución que la rodea le mataría, fueron muchas las acciones en solidaridad, las cuales no sólo pretendían dar apoyo al compañero, sino que, sobre todo, buscaban exigir su libertad inmediata. Es durante este clima cuando, Albert Batlle, el por aquel entonces director de Serveis Penitenciaris, es decir, el máximo responsable de la situación de Amadeu y de otr@s much@s pres@s en Cataluña, recibe un paquete que contenía pólvora y simulaba ser una bomba. El paquete fue interceptado y lo hicieron explosionar, coincidentemente el mismo día que a las puertas de la Secretaría de Serveis Penitenciaris, se estaba dando una concentración en solidaridad con Amadeu Casellas.

Detención de Tamara, desarrollo del caso y situación actual

Meses después, el 15 de Diciembre de 2009, Tamara es detenida en Getafe (Madrid) por el envío de dicho paquete. Tras pasar la noche en las dependencias de la Guardia Civil en Madrid, es trasladada a Barcelona, donde el juez decreta prisión preventiva. Tras permanecer 4 meses en la prisión de Brians I, alejada de su ciudad de origen y por tanto de su familia, amig@s y compañer@s más cercan@s, Tamara es puesta en libertad provisional y a espera de juicio gracias a dos informes periciales, los cuales demostraban que el paquete no tenía capacidad para matar. Durante su estancia en prisión Amadeu Casellas fue puesto en libertad.

Actualmente, como ya se comentó, casi dos años después de que tuvieran lugar estos acontecimientos, Tamara se enfrenta este 14 de Septiembre a una petición fiscal de 16 años de prisión bajo el cargo de “intento de asesinato”.

Desde el grupo de apoyo de Tamara, como compañer@s, como anarquistas, asumimos que ha sido, y es duro, el proceso al que nuestra compañera, y nosotr@s con ella, nos enfrentamos. Somos conscientes de que responder a la violencia del Estado fuera de los cauces cívicos y democráticos que se nos imponen a sangre y fuego conlleva una respuesta por parte de éste en forma de represión. No nos lamentamos, sabemos que siempre ha sido así. Permanecer en silencio y pasiv@s ante los millones de atentados contra la vida y la dignidad de los seres vivos que comete cada día este sistema no va con nosotr@s. La cárcel es uno más de los instrumentos de control y orden impuestos a través del miedo, que denigra, destruye y mata a las personas y su entorno. Luchar contra la cárcel es lícito y nuestra solidaridad y apoyo está con quienes se enfrentan a ella, sea el caso de Tamara o cualquier otr@.


MÉS INFORMACIÓ AL BLOG: http://tamaraalacalle.blogspot.com/

Solidaridad con Tamara desde la cárcel de Soto del Real

Saludos compañeros y compañeras!

El 14 de septiembre está a la vuelta de la esquina, (el) Juicio de la camarada querida y amiga Tamara, si se tiene que hacer algo, tenemos que ir moviéndonos ya, que cada vez queda menos para ese día. Saludamos y agradecemos muchísimo al abogado que está defendiendo a la compa, que opina que no es conveniente lo que se propone en la propuesta que está rulando, sobre ayuno chapeo ese día, (quedo enterado de diferentes opiniones).

No sé, pero intento escribir fríamente, yo tampoco quiero perder los nervios y escribir algo que le pueda perjudicar a la compa.

Lo de las concentraciones en los juzgados de Barcelona, está bien, muy bien, pero yo también creo que lo que se propone le puede perjudicar a la compañera, y hay que estar al loro, si se hace, que las concentraciones sean pacíficas, y evitamos de no enmarronar más del marrón que tiene Tamara, también evitamos que no nos metan a más compañeros/as presos/as(,) si hay detenciones creo y pienso que la podemos perjudicar aun más de lo que está perjudicada(,) con esto no quiero decir que se haga o se deje de hacer lo que veáis conveniente de hacer, dejar de hacer…. los medios de comunicación no creáis que están tan dormidos como pensamos…

El abogado de Tamara está haciendo bien las cosas como es debido y correctamente, y estoy pensando ahora mismo fríamente. Aquí dentro lo del chapeo malamente, si es positivo para nuesra compañera pues sí, por este territorio que digamos no va a haber mucha repercusión, es decir, cero, ¡yo en toda la cárcel! (Ya me diréis) (Estoy yo solo en esta prisión) (la peña no se vuelca por este territorio). Tenemos que apiñar todas las opiniones, para ver que conclusiones se saca, y a ver como queremos hacer las cosas dentro del marco de nuestras posibilidades, todos deseamoa lo mejor para nuestra compañera y para todas/os las/os compas. ¿Y si se hace una sentada pero en total silencio de una hora? Pero se tiene que convocar a los correspondientes medios, que sepáis hay buen rollo. ¿y si los maderos cargan con(tra) los/as compas? No es beneficiable para ella, la verdad imagino y sé (que) allí vosotras/os, son muchos nervios y muchísima tensión(.) Nosotros aquí dentro también la impotencia nos come por dentro, no sabemos lo que puede pasar… También nos va a vetar más de lo que estamos vetados… ¿Por qué? Muy sencillo, nos están esperando y más con lo que dijo Rubalcaba en su día … “Que los aparatos y cuerpos de seguridad tienen carta blanca para dar y tomar”, con todo esto que escribo no es para desanimar a la peña pienso y creo que es todo lo contrario… A ver si eso dais el toque, ¿Qué adelantamos? Res de res. Intenteremos hacer las cosas lo mejor quie podamos. Desde la distancia recibie un fortísimo abrazo ¡Salud! A todos/as desde Soto del Real.

Francisco Maya Fernández

A 16 de agosto 2011


Solidaridad con Tamara desde la cárcel de Zuera

A todos/as.

Compañeros/as, nuestra compañera y amiga TAMARA HERNÁNDEZ HERAS va a ser “juzgada” a mediados de septiembre por un tribunal de esta “Dictadura democrática” que padecemos. La petición del fiscal (16 años de prisión) ya anuncia otra nueva aberración jurídica, y apunta a un castigo ejemplarizante contra nuestra compañera.

El único delito es SER COHERENTE con lo que piensa y actuar en base a su conciencia; en verdad esto es lo que se quiere castigar: el ejercicio de la solidaridad con los compañeros que padecen el encarcelamiento, ni más ni menos. (¿) Creo (?) que el juicio es el día 14 de septiembre en la Audiencia Provincial de Barcelona. Y yo al igual que algunos compañeros presos y mientras dure el mismo, como muestra de apoyo, haré los ayunos pertinentes. Es lo único que yo puedo hacer desde aquí dentro. Espero que desde “la rue” OS HARÉIS ESCUCHAR. “Absolución” para TAMARA.

En el matadero carcelario de Zuera. Zaragoza, a 15 agosto 2011 (mod. Aislam.)

Juan Carlos Rico Rodríguez


El proper 14 de setembre començarà el judici contra la nostra companya Tamara. La petició fiscal és de 16 anys de presó, sota l’acusació d’intentar assassinar el cap dels serveis penitenciaris de la Generalitat Albert Batlle.

L’acció que se li imputa és l’enviament d’un paquet amb pólvora a en Batlle, i es va dur a terme en el marc d’una campanya de lluita per l’alliberament del pres Amadeu Caselles, en aquell moment en vaga de fam. Aquest pres portava més de vint anys de condemna a les seves esquenes, sent especialment castigat per la seva tasca de denúncia dels abusos, tortures, i assassinats inherents al sistema penitenciari dirigit pel Sr Batlle.

La Tamara va ser detinguda el passat 15 de desembre a casa seva (Madrid) per membres de la Guàrdia Civil, i empresonada a Catalunya durant 4 mesos, fins que un jutge va acceptar un informe pericial de la defensa que provava el caràcter merament intimidatori i no-letal del paquet enviat.

El procés judicial contra la nostra companya continua, amb l’objectiu de castigar públicament l’atreviment de qui s’encara als poderosos, de qui toca als ‘intocables’. El missatge de la fiscalia és que persones com en Batlle tenen tot el dret i la cobertura per

arruïnar les vides que vulguin. El nostre missatge és que malgrat els càstigs i les amenaces, mai tindràn el nostre silenci còmplice.

No deixem sola a cap lluitadora perseguida.

El 14 de setembre, al carrer contra els botxins.

ACUERDOS DEL X CONGRESO DE CNT-AIT EN MATERIA DE ACCION SINDICAL

10.Trabajo en prisiones

Creemos que las actuales más de 76.000 personas presas sufren explotación laboral, trabajos encubiertos forzosos y un régimen de esclavitud encubierta. Si tenemos en cuenta que las mayoría de las personas presas provienen de la clase obrera, como sindicato anarcosindicalista creemos que es importante traspasar ese punto de indefensión total que están viviendo todas esas personas.
También es importante tener en cuenta que cuando se asume por la organización la defensa de esas personas es y tiene que ser hasta el final, no dando por perdidas unas causas antes de lucharlas y intentar abrir camino, porque los que están dentro cuando se sienten respaldados es cuando pueden presentar luchas, reclamaciones, laborales, penitenciarias, etc., ya que en la actualidad eso no se está produciendo y por eso las personas privadas de libertad optan por no luchar y callarse ante todos esos abusos, con una represión mucho más brutas de las que la sufrimos en el exterior.
Desde la época de la COPEL, posteriormente en comisiones de presos y hasta la actualidad, hemos podido comprobar que se consiguen objetivos, por ejemplo, tenemos la lucha de 1982, en la que se consiguió la mini-reforma de código penal y de la ley del enjuiciamiento criminal.

Posteriormente, en el 1992, se consiguió destituir a un juez de vigilancia penitenciaria que se llama José Ramón Manzanares Codesal, en 1993 se consiguió que cotizaran todos los presos de Catalunya y España a la Seguridad Social. Objetivos más pequeños fueros los vis a vis, llamadas telefónicas, TV dentro de las celdas y una asistencia sanitaria mucho más eficiente. Si hoy en día no se mantienen esas luchas es por la falta de apoyo del exterior.

Últimamente se ha podido comprobar que si hay un apoyo fuerte desde el exterior, casos como el de Manuel Pinteño, Joaquin Garcés Villacampa y Amadeu Casellas han dado sus frutos. Estos casos y muchos más no hubieran salido en libertad sin el apoyo del exterior. Como organización anarcosindicalista pensamos que tenemos el deber moral de contribuir figurar a hacer una lucha más cercana a las personas presas hasta la eliminación total del sistema penitenciario.

La CNT se compromete en cuanto a su acción sindical en este ámbito a:

10.1. Promover la organización de secciones sindicales en los talleres productivos de las cárceles y demás destinos, y tratar su caso como específico, dadas las particularidades del régimen jurídico al que se ven sometidos los presos y los trabajadores.

10.2. Contemplar la creación de campañas específicas.

10.3. Dar voz y apoyar las luchas sociales de los presos.

10.4. Procurar contar con abogados con conocimientos de derecho penitenciario en los Comités Regionales.

a les 9.30h

dimarts, 6 de setembre del 2011

Concentración Cacerolada en Alcorcón: ¡PARADO/A LUCHA, TRABAJADOR/A DESPIERTA!

CAMPAÑA DE LUCHA EN LA ZONA SUR

Próxima convocatoria:

Viernes, 9 de septiembre en Alcorcón

20:00 h Plaza Las Fraguas

Nueva convocatoria dentro de la Campaña en la Zona Sur iniciada por diversas organizaciones y colectivos con el objetivo de salir a la calle como forma de visibilizar nuestra lucha, exponer nuestras ideas y ofrecer una forma de organizarnos como clase trabajadora desde la horizontalidad

Queremos fomentar la movilización frente a este estado de recortes continuos que está sufriendo la clase trabajadora y reiterar que no nos vamos a resignar ni a callar. Sólo la lucha conjunta dentro del movimiento
obrero basado en la acción directa y el apoyo mutuo puede frenar esta situación de precariedad a la que nos está llevando el gobierno y la patronal con la colaboración de los sindicatos pactistas.

CONTRA EL PARO, LA PRECARIEDAD Y LA MISERIA: ORGANIZARSE Y LUCHAR, TODAS LAS DECISIONES EN LAS ASAMBLEAS*

* de barrio, centros de trabajo, consumidores/as, trabajadores/as, parados/as, jubilados/as, sindicatos, centros sociales,...

Convocan:

Federación Comarcal Sur CNT-Villaverde

Confederación Sindical Solidaridad Obrera

Sindicato Asambleario de la Sanidad

CAOS (Coordinadora de Asambleas Obreras del sur de Madrid)

La Encrucijada (Asamblea Popular de Jóvenes de Alcorcón)

DIFUNDE! ASISTE!

LUCHA Y ORGANÍZATE!!

ES NUESTRO CAMINO, ES NUESTRO FUTURO!!

dilluns, 5 de setembre del 2011

Situació de la companya Tamara (pel seu grup de suport).

El 14 de setembre d'aquest any 2011, Tamara s'enfronta a judici a l'Audiència Provincial de Barcelona amb una petició fiscal de 16 anys de presó sota l'acusació de "intent d'assassinat". El motiu d'aquesta acusació és la tramesa en l'any 2009 d'un paquet que contenia pólvora, al llavors director de Serveis Penitenciaris de Catalunya, Albert Batlle. Dos peritatges encarregats per la defensa van demostrar que el paquet no tenia cap capacitat de matar. No obstant això guàrdia civil i mossos d'esquadra leguen el contrari.

Contextualització de les accions

Entendre el perquè d'aquest tipus d'accions, i de moltes altres, és impossible sense conèixer prèviament el context en què aquestes es desenvolupen. Acostumats s, com "bons i bones demòcrates", a que les coses són, negres o blanques, que s'és bona o mala, innocent o culpable (això si, sempre en termes de la justícia que altres estipulen ), comprendre la motivació d'algunes accions pot resultar complicat, especialment quan hi ha la tan temuda violència pel mig (Encara que casualment mai es parla de què és realment la violència o qui l'exerxeix primer).

Amadeu Casellas, actualment en llibertat, va passar 23 anys de la seva vida a la presó, 8 dels quals a més no li corresponien, és a dir, romandre (va perdre) 8 anys de la seva vida en situació il.legal dins de presó. És important destacar, que el cas de l'Amadeu no és l'únic, durant els anys 80 van ser diversos els que van entrar a la presó, gairebé sempre per delictes relacionats amb atracaments a entitats bancàries, i que han estat empresonats durant més de vint anys. És el cas de Joaquín Garcés, que va estar pres 5 anys més dels que li corresponien, o de Manuel Pinteño, qui en aquest moment era el pres que més anys havia passat empresonat a l'Espanya democràtica, concretament 32, 24 dels quals havien estat en aïllament. Dóna la casualitat a més, que tot i que cap tenia delictes de sang (fet que potser no té importància quan passes 30 anys de la teva vida tancada), la seva permanència a la presó va ser considerablement més llarga que la de molts i moltes altres, motivat potser pel caràcter rebel i contestatari dels que no s'agenollen davant les amenaces o tortures de l'Estat. Actualment tots ells estan en llibertat, encara que lamentablement molts i moltes altres encara romanen tancats.

Durant els últims anys de la seva estada a la presó Amadeu va portar a terme nombroses vagues de fam per tal d'exigir la seva llibertat, la qual li corresponia ni més ni menys que per llei. L'última d'aquestes vagues va durar prop de 4 mesos i la decisió d'Amadeu era clara: Llibertat o Mort. Davant d'una situació tan crítica en què des de fora se sentia que en qualsevol moment Amadeu podia morir, que la presó i tota la institució que l'envolta el mataria, van ser moltes les accions en solidaritat, les quals no només pretenien donar suport al company, sinó que, sobretot, buscaven exigir la seva llibertat immediata. És durant aquest clima quan, Albert Batlle, el per aquell temps director de Serveis Penitenciaris, és a dir, el màxim responsable de la situació d'Amadeu i de molts i moltes altres presos i preses a Catalunya, rep un paquet que contenia pólvora i simulava ser una bomba. El paquet va ser interceptat i ho van fer explotar, coincidentment el mateix dia que a les portes de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, s'estava donant una concentració en solidaritat amb Amadeu Casellas.

Detenció de Tamara, desenvolupament del cas i situació actual

Mesos després, el 15 de desembre de 2009, Tamara és detinguda a Getafe (Madrid) per l'enviament d'aquest paquet. Després de passar la nit a les dependències de la Guàrdia Civil a Madrid, és traslladada a Barcelona, ​​on el jutge decreta presó preventiva. Després d'estar 4 mesos a la presó de Brians I, allunyada de la seva ciutat d'origen i per tant de la seva família, amics i companys més propers, Tamara és posada en llibertat provisional a espera de judici gràcies a dos informes pericials , els quals demostraven que el paquet no tenia capacitat per matar. Durant la seva estada a la presó Amadeu Casellas va ser posat en llibertat.

Actualment, com ja es va comentar, gairebé dos anys després que tinguessin lloc aquests esdeveniments, Tamara s'enfronta aquest 14 de setembre a una petició fiscal de 16 anys de presó sota el càrrec de "intent d'assassinat".

Des del grup de suport de Tamara, com companys, com anarquistes, assumim que ha estat, i és dur, el procés al que la nostra companya, i nosaltres amb ella, ens enfrontem. Som conscients que respondre a la violència de l'Estat fora de les lleres cívics i democràtics que se'ns imposen a sang i foc comporta una resposta per part d'aquest en forma de repressió. No ens lamentem, sabem que sempre ha estat així. Romandre en silenci i passius davant els milions d'atemptats contra la vida i la dignitat dels éssers vius que comet cada dia aquest sistema no va amb nosaltres. La presó és un més dels instruments de control i ordre impostos a través de la por, que denigra, destrueix i mata a les persones i el seu entorn. Lluitar contra la presó és lícit i la nostra solidaritat i suport està amb qui s'enfronten a ella, sigui el cas de Tamara o qualsevol altre.


Com a recordatori, fem una crida a la concentració que tindrà lloc el dia 14 de setembre a suport a Tamara a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, ​​on serà jutjada, situat al carrer Lluis Companys a les 9.30h

dijous, 1 de setembre del 2011

Boicot a Opencor


El pasado 24 de agosto la empresa TIENDAS DE CONVENIENCIA, S.A. (OPENCOR) procedió a despedir al Delegado de la Sección Sindical constituida en noviembre de 2010. Los motivos, muy claros: REPRESIÓN SINDICAL. Lógicamente, en la carta que se entregó al compañero no lo expresaba en éstos términos, sino que se le despedía por motivos disciplinarios (disminución continuada y voluntaria de su ritmo de trabajo), aunque se reconocía en la misma carta la improcedencia de dicho despido. Es decir, la propia empresa admitía que la causa alegada era mentira, y sólo una excusa para sacarse de encima un trabajador “molesto”.

Se contó con la presencia de un miembro del comité de empresa, miembro a su vez del sindicato patronal FASGA, quién no sólo eludió cualquier responsabilidad en el despido, sino que afirmó al delegado que tenía “suerte” por concederle la empresa “45 días [de salario por año de servicio], cuando en estos momentos gracias a CCOO y UGT estamos en 33 días”.

Esta situación abre, lógicamente, un conflicto con la CNT, que no terminará sino con la readmisión del Delegado y el fin de la represión sindical. Pero no se va a quedar en el juzgado, claro está, porque para esto ya están los sindicatos mayoritarios. Teniendo en cuenta la actividad de Opencor, una acción de boicot y una campaña de información a sus clientes y consumidores puede causarles un grave perjuicio. Es difícil que se pueda promover actualmente un boicot a una gran empresa que tenga impacto en sus cuentas, pero es posible en el marco de una tenaz y continua lucha. Y si no estuviésemos dispuestos para este tipo de luchas, creemos poder afirmar que no estaríamos en la Confederación Nacional del Trabajo.

Por supuesto que el despido del delegado no va a suponer, ni mucho menos, el fin o la suspensión de la actividad sindical de la sección, sino todo lo contrario. Además, olvidan que tienen delante a un sindicato que tiene en la solidaridad, el apoyo mutuo y la acción directa las más potentes y eficaces herramientas de lucha.


Mobilitzacions front els acomiadaments a Yamaha i Opencor

Els delegats de la CNT a Yamaha i a Opencor han sigut acomiadats recentment. En tot dos casos l’empresa ha optat per una via de confrontació directa contra la CNT i, a més a més, en tots dos casos, sindicats grocs parasitaris han sigut part activa d’aquests fets. En el cas del company delegat d’Opencor el neosindicat vertival FASGA i, en el cas concret del company de Yamaha, per part de CC.OO.

És un fet que davant aquesta situació de crisi econòmica, de deslocalitzacions, condicions laborals vergonyants i misèria en general el Sistema Capitalista jugui les seves cartes per tal d’evitar la conflictivitat social. Per a la patronal i els governs de torn el paper reaccionari de sindicats d’aquesta mena són complements perfectes per tal d’assegurar una aparent pau social.

Yamaha, Opencor i les seves estructures miserables i satèl·lits (FASGA, CC.OO) amb l’acomiadament d’aquests companys anarcosindicalistes han iniciat un conflicte amb la CNT-AIT. Ells han iniciat una espiral que només finalitzarà amb la readmissió de tots dos companys i, per descomptat, l’activitat d’ambdues seccions sindicals continuarà, malgrat l’acomiadament dels delegats sindicals.

Fem una crida a la solidaritat revolucionària a tota aquella persona, grup, col·lectiu i/o organització indignada amb aquest sistema neoliberal i els seus còmplices en forma de sindicats venuts a la patronal i als governs, emprant les eines que consideri oportunes sota els paràmetres de la ètica llibertària. Fem una crida des de la CNT-AIT de Sabadell a no permetre més agressions contra persones nobles que lluiten per millorar el present i el futur.

Hem rebut el nostre primer cop, però cadascú d’ells serà retornat amb la mateixa intensitat. L’explotació té noms, cognoms i propietats.

Calendari de les primeres mobilitzacions per la readmissió dels companys acomiadats:

Dilluns 5 de setembre a les 18:00h

Concentració davant l’Opencor de Sabadell (Rda. Zamenhof, 30)

Divendres 9 de setembre a les 18:00h

Concentració davant les seus de CC.OO i UGT a Sabadell per les seves accions antiobreres (Rambla 73).

Dissabte 10 de setembre a les 18:00h

Concentració davant l’Opencor de Sant Cugat del Vallès (Passeig Lluís Domènech I Montaner, 2)


dimecres, 31 d’agost del 2011

CNT contra el Pacte de l'Euro, la Reforma Constitucional i les noves mesures antiobreres.

Sense esperar a setembre, el govern continua prenent mesures contra els treballadors i treballadores, arribant a acordar al costat del Partit Popular una reforma urgent de la Constitució per la qual es limitaria la capacitat d'endeutament de l'Estat espanyol. Amb aquesta reforma es pretén que totes les administracions públiques espanyoles tinguin un mandat constitucional pel qual els seus dèficits pressupostaris i els seus deutes acumulats es mantinguin per sota d'uns determinats nivells preestablerts.

Aquesta reforma és un mandat exprés del Pacte de l'Euro acordat en el passat mes de març en el Consell Europeu. En aquest pacte s'establien diversos objectius que el govern espanyol està duent a terme amb obediència i diligència dignes de millor causa. És l'alumne més avantatjat de la classe en l'aplicació del programa de reformes i retallades establert en aquest pacte: augment de l'edat de jubilació i retallada de les pensions, reforma laboral amb l'objectiu exprés de reducció dels salaris, reforma del marc de la negociació col·lectiva, etc.

En particular el Pacte de l'Euro obliga a una reforma constitucional perquè l'objectiu de la sostenibilitat de les finances públiques es compleixi per tots els nivells de l'administració. Aquesta reforma estarà supervisada per la Comissió Europea. Dins d'aquest objectiu de sostenibilitat fiscal se cita expressament que s'han de reformar les pensions, l'assistència sanitària i les prestacions socials per no incórrer en dèficits insostenibles.

No hi ha lloc a dubtes. El pacte de l'euro mana retallar les despeses socials, estableix uns controls permanents des de les institucions europees perquè així es faci i obliga a reformar la Constitució perquè aquestes limitacions tinguin el màxim rang jurídic. On diuen els polítics que resideix la sobirania? Al poble?.

El dèficit i l'endeutament públics són uns instruments de política econòmica que els estats poden utilitzar per influir en el marc institucional en el qual es mou l'economia. El fet de posar una limitació als mateixos és una modificació d'aquest marc institucional per afavorir el desenvolupament d'unes determinades polítiques que afavoreixen a les capes més riques de la societat i a les grans corporacions empresarials i financeres. Si no augmenten els ingressos de l'administració i aquesta no es pot endeutar la conclusió necessària és que han de disminuir les despeses. Quines despeses disminuiran? El pacte de l'euro ho diu ben clar: les despeses socials (pensions, sanitat i prestacions socials).

Les administracions locals i autonòmiques tenen les competències en la prestació de molts serveis públics essencials per a la part més feble de la societat (ajuda a la dependència, despesa sanitària i farmacèutic, transports públics, escombraries, aigües, neteja, habitatge, etc.). En imposar-li aquestes estrictes normes pressupostàries s'aboca al deteriorament dels serveis que presten, a la privatització dels mateixos o a la seva eliminació pura i dura.

L'endeutament públic espanyol no està entre els pitjors d'Europa. No obstant això l'endeutament privat, el de les llars i les empreses espanyoles, sí és un dels majors del món. Amb l'excusa de combatre'l el que s'està fent és modificar les regles del joc a favor dels més poderosos. És fals el debat intervencionisme versus liberalisme. Es tracta d'intervenir a favor dels rics. Per això cal parlar de neocaciquisme i no de neoliberalisme: utilització dels ressorts públics per a l'enriquiment dels més poderosos i l'establiment d'una xarxa clientelar (partits polítics, assessors, tertulians, sindicalistes professionals, fundacions acadèmiques, etc.) per a la implantació de les reformes.

Aquesta reforma ve acompanyada de noves mesures que, sota els eufemismes acostumats, no fan sinó aprofundir la precarietat en què vivim, especialment els més joves, per els qui s'estén fins als 30 anys la possibilitat d'utilitzar contractes precaris, font de fraus i abusos, com el contracte de formació o el de pràctiques, mentre se segueix fomentant la temporalitat amb la suspensió del límit als encadenaments de contractes temporals.

Davant això a les burocràcies sindicals només se'ls ha acudit oferir un nou pacte de contenció salarial fins a 2014, accentuant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, i posant de manifest, no ja la seva incapacitat de donar resposta a tanta agressió, sinó el seu paper fonamental en la submissió de la classe treballadora a les necessitats del sistema capitalista.

Capitalisme en estat pur. El joc democràtic té les cartes marcades i aquesta modificació en ple agost de la intocable Constitució Espanyola és la millor mostra d'això. La mateixa elit política i econòmica que ha provocat la crisi financera i immobiliària és la que ara dicta les retallades i les reformes. Però la crisi és del sistema en el seu conjunt. Assistim a una fallida social, ecològica i energètica mundial que ens obliga a un replantejament radical de la societat en què vivim. Serà, com sempre, una qüestió de força, la seva ja veiem on està, la nostra està al carrer.

És hora que allí ens trobem, tots i totes els que no estem disposats a seguir aguantant agressió rere agressió, engegant des de baix, des dels centres de treball i des dels barris, als diferents territoris, en tota Europa, un moviment amb capacitat, no només d'enfrontar aquestes agressions, sinó d'avançar en el canvi radical de societat que necessitem.

Confederació Nacional del Treball
Comitè Confederal
28 d'agost de 2011

diumenge, 28 d’agost del 2011

Despedido el delegado Sindical de CNT en OPENCOR

Jueves, 18 de agosto de 2011. Rosa, delegada sindicatopatronal de FASGA, descubría escandalizada propaganda de CNT en “su” tablón sindical. Decimos “su” porque no tuvo escrúpulo en quitarlo todo, incluso las Solis de los vestuarios, e informar a los compañeros que en ese momento estaban en la tienda, en tono marcadamente intimidatorio, que no se podía colgar “esto” en el tablón. Exigió además saber quién era el responsable de ello, algo que no le dijeron aunque no era un secreto en la tienda.

Menos de una semana más tarde, el delegado recibe una llamada de todo un Angel Neira para que fuera a Marina. Al preguntar porque tema era, Neira respondió: “ya lo hablaremos cuando vengas”. Y se ahorró un burofax.
Obviamente, sus lacayos de FASGA le informaron que la sección empezaba a extenderse, y decidieron cortar el problema de raíz.
Ni siquiera se molestaron en que el despido no pareciera pura y burda represión sindical: despido disciplinario por bajo rendimiento, reconocimiento de improcedencia y 45 días. Según Marcelo, otro delegado-vividor de FASGA me hacían el gran favor, puesto “estamos en 33 días gracias a CCOO y UGT, y te dan 45″. Parece que quería un puñetazo y no sabía cómo pedirlo.
Lógicamente, si la demanda judicial se sobreentiende, las movilizaciones y acciones no serán menos. OpenCor también quería un conflicto con la CNT, y sabía cómo pedirlo: En breve, le serviremos el primer plato.

¡Que aproveche!

dimecres, 10 d’agost del 2011

Contra l'acomiadament il·legal del delegat de Secció Sindical de CNT-AIT a l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.

Albert, la crispació la creas tú incomplint la llei


Albert, fer treballar als treballadors de manteniment de la zona esportiva sense equips de seguretat crea crispació. També crea crispació l 'actitud de poc respecte a les normatives de descansos dels treballadors, crea crispació l'actitud de no pagar les hores que es deuen des de l'any 2010 i crea crispació l'actitud de prendre mesures sense ni tan sols saber que és el que marca la llei. Crea moltíssima crispació que un delegat Sindical d'una Secció Sindical, legalment constituïda al personal laboral de l'Ajuntament, sigui acomiadat i que aquest s'hagi d'asseventar d'això vigilant per internet que és donat de baixa a la Seguretat Social a data de 3 d'agost. Això es molt lleig, quasi quasi tant lleig com el contracte en frau de llei que el delegat de la Secció Sindical té amb l'Ajuntament i com l'acomiadament encobert d'aquest delegat que s'ha pretés fer passar per dimissió del treballador per no posar a la seva disposició ni la quitança ni la corresponent indemnització.


Albert, és un error molt gran no fer cas a la persona que des de la Diputació et van enviar per assessorar-te. Semblava que havia quedat clar en la reunió que vam tindre el dia 20 de juliol a l'Ajuntament entre Diputació, Ajuntament i Sindicat, que les normatives s'havien de complir, que havies d'abonar les hores extres que deus des de 2010, que havies de pagar les pagues extres al delegat de la Secció Sindical i vam quedar que miraríem entre uns i altres d'aplicar el sentit comú. També semblava quedar clar que hi ha hores extres impagades a treballadors i també va quedar clar a la reunió l'afirmació de la Secretaria de l'Ajuntament Barbara, que a l'Ajuntament no es jugava amb diner negre. Recordem que qualsevol mena d'irregularitat, en el sentit més ample de la paraula, si és detectada per qualsevol funcionari, aquest, ha de denunciar o tal vegada, aquest funcionari que és coneixedor d'aquesta irregularitat, es converteix immediatament en col·laborador de la irregularitat.


Albert, t'aconsellem que busquis al diccionari que vol dir “Sentit Comú” perquè sembla ser que no sàpigues el que és. Tenir tantes bones paraules, que de fet quasi sonaven a empallegoses de tant dolces, per després donar punyaladetes per darrera, no és aplicar el sentit comú. Porteu més de 15 dies per comptabilitzar les hores extres, necessiteu un cop de mà?.


Albert, ja sabem que et creus “el rei del castell” però has de saber que la teva prepotència, a la resta, no ens fa viure a l'edat mitja. La llei està per complir-la o no complir-la i ja veiem que has triat tú. Des de la CNT-AIT creiem que la teva actuació envers el Delegat Sindical de la nostra Secció Sindical és temerària i que això sens dubte afectarà a les arques de l'Ajuntament, tot, per la teva manera de fer.


Com ja has de saber l'economia mundial està en crack i aquest és molt pitjor que el de 1929. Els ciutadans estem farts d'haver de pagar la pèssima gestió que es fa per alguns polítics de torn, que si a nivell autonòmic i estatal es lamentable, a nivell local es patètica.


Per últim, Albert, t'informem que és el deute odiós. Segons Viquipèdia: “Si un poder despòtic incorre en un deute no per les necessitats o els interessos de l'Estat sinó per a atorgar major força al seu règim despòtic, per a reprimir a la població que se li enfronta, etc., aquest deute és odiós per a la població de tot aquest país.”,... potser podríem aplicar això a la població de Sant Salvador de Guardiola.

divendres, 29 de juliol del 2011

1º ACTE INFORMATIU A LA FÀBRICA DE FORD-VISTEON A IGUALADA

Aquest dijous dia 28 de juliol el Sindicat de la CNT-AIT d'Igualada ha realitzat el primer acte informatiu a les portes de la fàbrica de Ford-Visteon a Igualada. Aquest acte s'ha dut a terme en solidaritat amb la Secció Sindical de CNT-AIT a Ford-Visteon a El Port de Santa Maria (Cadis), que s'està organitzant a nivell internacional per denunciar públicament el brutal anunci de tancament de Cadis-Electrònica i on les formes dels representants de la multinacional han estat lamentables i un insult per al conjunt de la classe treballadora. Des de CNT-AIT no tolerarem que personatges com el que va representar a la multinacional ens insulti i la resposta que tindrem anirà en augment si des de la multinacional Ford-Visteon es segueixen comportant d'aquesta manera. Amb la classe obrera no es juga i el "NO MORE QUESTION" i el "ja hem tancat 35 i aquesta és la propera" que el personatge exportat d'Anglaterra que va venir representant a la multinacional va deixar anar al comitè d'empresa ho considerem una provocació en tota regla i davant d'això CNT-AIT no es quedarà creuada de braços.

Alguns i algunes companyes de la plantilla de Ford-Visteon a Igualada ja estaven al cas de les informacions que han arribat sobre el tancament de la planta de Cadis i alertaven de la presència d'advocats de la multinacional a la planta d'Igualada. Des de CNT-AIT donarem suport a les peticions de solidaritat que vinguin de les companyes del Port de Santa Maria i estarem alerta davant els moviments de la multinacional a la resta de plantes de la península.

¡¡¡AMB LA CLASSE OBRERA S'HI JUGA!!!

¡¡¡PROU TERRORISME EMPRESARIAL!!!

¡¡¡NO AL TANCAMENT DE FORD-VISTEON A CADIS!!!

divendres, 22 de juliol del 2011

diumenge, 17 de juliol del 2011

WFS Serveis Aeroportuaris a la llista d'empresaris canalles i estafadors.

Els trilers empresarials que operen en l'aeroport del Prat (Barcelona) han unit els seus esforços per intentar aixafar l'activitat sindical de la CNT. En el marc d'un més que irregular procés de Subrogació entre Flightcare i un altre quiosquet anomenat Wordlwide Flight Services Serveis Aeroportuaris, s'ha aprofitat per acomiadar de manera fulminant a 6 companys procedents de Flightcare… ni més ni menys que en el seu primer dia de treball! Quina ocurrència la dels seus respectius consellers legals!

Ridiculeses empresarials a part, no serà necessari aclarir que aquesta actuació és una declaració de guerra en tota regla. Tampoc serà necessari aclarir que la CNT ha engegat tots els seus recursos perquè WFS corregeixi aquesta situació. O els readmeten o es van a haver de resignar a compartir destinació amb Flightcare: empresa cutre, generadora de problemes laborals, en mans de caps cagons i irresponsables… Donem la benvinguda als “responsables” de WFS Serveis Aeroportuaris a la llista d'empresaris canalles i estafadors.


READMISSIÓ ACOMIADATS WFS BARCELONA!

dijous, 7 de juliol del 2011

[Nota de Premsa] La CNT-AIT obre conflicte amb l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola

  • L'alcalde Albert Miralda no vol cap diàleg amb el Sindicat després de la petició demanada per instància el 26 d'abril i el 30 de juny de reunió per mirar de solventar els problemes detectats en diverses matèries.

  • L'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola no compleix amb la llei.

  • Els contractes d'alguns treballadors de l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola estan en frau de llei.

  • L'Alcalde Albert Miralda ja va haver de declarar al jutjat social per l'acusació d'assetjament i mobbing per part d'una treballadora.

  • Avui a les 19:00 el Sindicat fa un piquet informatiu a les portes del ple municipal.

Tot i ser coneixedor de les evidents irregularitats reiterades en el temps que es cometen en matèries laborals i de seguretat i higiene a les seves instal·lacions, el consistori no contesta a les peticions de reunió amb el Sindicat. Està clar que Albert Miralda no la vol. S'ha tornat a demanar aquesta reunió per segona vegada, per instància i verbalment. No hi ha voluntat de diàleg per part de l'Ajuntament i el Sindicat declara per obert el conflicte. Avui es farà un piquet informatiu a les portes del ple municipal.

L'Ajuntament ha enviat burofaxos i pretensions de notificacions al delegat de la Secció Sindical de CNT-AIT al seu domicili, amb les quals ha retallat drets al company. Les faltes de formes han creat clara indefensió amb la qual cosa veiem la costum reiterada de saltar-se els procediments adequats que els hi marquen les lleis. Això es molt greu i si a més s'arrela a les actuacions d'una administració pública es lamentable.

Per una altra banda podem veure a les actes dels plens diversos debats en els quals es parlava de les hores extres que feien els treballadors municipals, quilometratges per els desplaçaments i problemàtiques amb les relacions laborals amb diferents treballadors i treballadores. Manel Petit, Manel Lena, Anna Maria Torras, Daniel Roig, Jacint, Josep Manel,... Aquests son alguns casos que han vist la llum. El Sindicat afirma que s'han fet acomiadaments de manera improcedent sense que aquests s'haguessin fet públics. Contractes en frau de llei el Sindicat afirma que n'hi han.

L'Alcalde, Albert Miralda ja va haver de declarar l'any passat al jutjat social per l'acusació que una treballadora municipal va fer-li per assetjament i mobbing. Amb això veiem que els límits de la legalitat a vegades es trepitjen i que aquesta actitud està arrelada a la política laboral de l'Ajuntament del qual Albert Miralda és el màxim responsable.

Secció Sindical de treballadors/es de l ́Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.

ELS RADICALS MANEN A L'AJUNTAMENT, NOSALTRES DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS. PER LES CONDICIONS DIGNES AL LLOC DE TREBALL I PER LA QUALITAT DELS SERVEIS PÚBLICS NI UN PAS ENRERE!!!


Sindicat d'Oficis Varis de Manresa de la CNT-AIT . Secretaria de Premsa

###

Propaganda que es repartirà a l'entrada al Ple de l'Ajuntament el 7 de juliol


El Radical Albert a l'Ajuntament
La major part dels conflictes que a nivell sindical té la CNT-AIT és per l'incompliment reiterat de les lleis per part de les empreses, les qual es salten les normatives, acomiaden de forma irregular, demanen expressament als seus assessors que mirin de robar tot el que puguin, retallen liquidacions i drets, ETC,... Quan s'excedeix del límit d'hores extres, es compensa amb un plus o amb trasllad si cal (com els casos de corrupció a La Rioja, en kilòmetres donàvem tres voltes al món), no paguen les hores extres que et deuen, ni la paga extra que portes acumulant durant tot l'any o fins i tot, et tallen el salari il·legalment i resta de putades que et poden arribar a fer. Coses com les succeïdes a la comarca, com la manera que es feien els acomiadaments a Pirelli, son coses que ens haurien de fer pensar.
Aquesta actitud per part dels i les repressores, continuada i reiterada en el temps, no la podem qualificar d'una altra manera que de radical.
Hi han molts exemples d'explotació laboral desmesurada fora de la llei a l'empresa privada, no cal que aneu gaire lluny per veure algun cas, però malauradament també hi ha molts exemples d'il·legalitat en les polítiques laborals implantades a algunes administracions públiques.
Veiem clarament com la política laboral que porta el govern presidit per Albert Miralda es salta les lleis i no només les laborals, l'assetjament i el mobbing a Sant Salvador de Guardiola i a la resta del món ja sabem el que és. Hi ha companys i companyes que han patit les conseqüències. Treballar dos mesos amb només 3 dies festius, fent a més unes 60 hores extres (80 hores seria el màxim anual) i sent aquestes no remunerades , ja que s'obligaven a agafar dies festius fora de la temporada esportiva, no se sap on ni quan, era potser normal en altres èpoques. Suposem que al segle XIX també era normal que no donessin roba de seguretat i que et toquessin fer treballs que no es corresponien a la teva categoria laboral. Era normal també no poder saber si havies de treballar el diumenge o no, ja que potser dos dies abans et cridaven per fer hores que no et pagaven. Era típic també de les condicions laborals de fa dos segles que després d'estar dos anys treballant fins 12 o 14 hores diàriament et donessin el cop de peu, no et paguessin les hores que et devien i a més et titllessin de mal treballador. També era normal treballar fins als 75 anys o fins a morir-se. Era normal no tenir contracte i terrible era cobrar una misèria, demanar que et pugessin el sou al nivell de la pujada del productes bàsics i t'ho neguessin.
Veiem també molt lleig que una administració pública del segle XXI, faci contractes en frau de llei, de fet només sentir la frase fa esgarrifança.
A més resulta que sobra prepotència al no voler arreglar els assumptes per les bones sense haver de passar per diferents jutjats. Ja hem demanat dos reunions,...
En definitiva veiem com l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, Albert Miralda, és com una empresa, que subcontracta, contracta per obra i servei, acomiada de manera il·legal, prorrateja i en definitiva precaritza la vida dels i les treballadors i treballadores.
http://ss-ajuntament-sant-salvador.cnt.es