divendres, 9 de gener de 2009

POSICIONAMENT DE LA CNT-AIT CATALANO-BALEAR DAVANT L'ACTUAL CRISI DEL SISTEMA.

Essent plenament conscients de la correlació de forces dintre la nostra societat actual i per extensió dintre del món laboral, la CNT catalano-balear no volem deixar passar l'oportunitat de fer pública la nostra opinió vers la situació actual de crisi del sistema, ja que per difícil que sigui la situació mai ens hem fet enrera en els nostres objectius i posicionaments.

Dit això, com a treballadors organitzats en sindicats revolucionaris, abans de res hem d'exigir que la crisi econòmica la pagui qui la provoca: la patronal en la seva vessant financera o productiva. Que sobretot les grans finances, nacionals i internacionals, paguin les polítiques d'ajustament que afecten als treballadors.

Per això les nostres propostes s'estableixen entorn de tres eixos que podem denominar com reformistes, progressives i progressives-revolucionàries.
Les mesures reformistes es plantegen com una forma de posar en escac a l'Estat, perquè es posicioni i s'adoptin ajustades a favor de la classe treballadora després de tants anys adoptant-les en la seva contra. És el nostre objectiu evidenciar amb aquestes propostes quins interessos defensa l'Estat, majoritàriament els interessos dels empresaris, al no adoptar aquestes mesures si no hi és forçat. Un exemple de mesures reformistes és incrementar els impostos als empresaris i als rics.
Les mesures progressives van encaminades a anarcosindicalitzar l'economia, és a dir, a guanyar poder real dels sindicats revolucionaris en àmbits concrets. Un exemple de mesures progressives seria l'eliminació de les ETT's i l'establiment de borses de treball controlades pels sindicats.
Per últim, les mesures progressives-revolucionaries van encaminades a substituir la gestió econòmica i social a les mans dels capitalistes i de l'Estat per una altra gestió dirigida pels treballadors i la societat. Un exemple de mesures progressives-revolucionàries seria l'ocupació i autogestió d'empreses davant un tancament.
En aquest sentit cal tenir en compte que l'única forma d'acabar amb l'explotació, les classes socials i les crisis econòmiques, és acabar amb el capitalisme. Per tant totes aquestes mesures progressives i progressives-revolucionàries han de ser imposades a la patronal segons la correlació de forces que tinguem, sense perdre mai de vista l'objectiu final de substituir el capitalisme per un sistema econòmic basat en l'autogestió obrera i social. En definitiva el Comunisme Llibertari.
Tot i amb l'aclariment anterior entenem que aquests tres tipus de mesures s'han de prendre de forma urgent i complementària per a solucionar l'actual crisi econòmica i que aquesta no afecti més als i les treballadores.
Per tot el que s'ha dit és primordial el rebuig a qualsevol nova reforma laboral, a l'abaratiment de l'acomiadament i a les retallades en la Seguretat Social, a la privatització dels serveis públics, el rebuig a tots els Expedients de Regulació d'Ocupació, l'exigència que s'apliqui la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i l'exigència de la retirada de les directives europees de les 65 hores, de les ETT's i la coneguda com “Directiva de la Vergonya” per a la tornada dels immigrants. Exigim també transparència total en les negociacions del que ens afecta com a treballadors. Això implica la publicitació pels mitjans de comunicació i una comunicació directa amb totes les organitzacions sindicals, del que s'està negociant i de les postures de les parts.
Les nostres propostes, a manera de pla de xoc, van encaminades, doncs, a solucionar sis aspectes que considerem fonamentals: 1) Llibertat sindical; 2) Atur; 3) Inflació; 4) Redistribució de la renda; 5) Recuperació econòmica; 6) Despesa pública i Impostos.

1)Llibertat sindical

Sense plena llibertat sindical i d'informació a tots els sindicats no existeix veritable democràcia. Per tant proposem:

a) La derogació dels articles o lleis que atemptin contra la llibertat d'acció sindical per part de qualsevol sindicat legalment constituït.

b) Desaparició dels Comitès d'Empresa i substitució per òrgans genuïnament obrers com les seccions sindicals.

c) Habilitar a l'assemblea de treballadors d'empresa i el sindicat com únics òrgans amb capacitat de negociació col·lectiva, tant a nivell d'empresa com a nivell sectorial.

d) La concessió d'hores sindicals per als representants de totes les Seccions Sindicals, justificant-les sempre com utilitzades per a l'acció sindical.

e) La creació de la figura del Delegat Sindical Sectorial i Territorial amb competències per a inspeccionar qualsevol empresa.

f) Llibertat d'accés a les reunions i a la informació del comitè de seguretat i salut laboral, així com a tota la informació econòmica i laboral de les empreses.

g) Incrementar els recursos per a Inspecció de Treball, així com incrementar les seves competències sancionadores i executores.

2)Atur.

Les mesures contra l'atur impliquen una reforma laboral favorable als interessos dels treballadors i no contrària, com és previsible que sigui, en la línia de les signades des de 1978. Així mateix implica l'exercici d'accions per part dels sindicats de classe, encaminades a reduir l'atur i a aconseguir exercir un control efectiu sobre l'oferta de treball. Per això proposem:

a) Repartir l'ocupació. Jornada màxima de 30 hores setmanals sense reducció de salari i sense cap tipus de modificació per suposades necessitats de l'empresa. Repartir l'ocupació és abans de res repartir l'accés a la font principal de renda.

b) Eliminació d'hores extraordinàries, preufets i pluriocupació.

c) Descens de l'edat de jubilació als 55 anys amb un 100% del salari.

d) Pujada del Subsidi d'Atur mínim a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

e) Prohibició del prestamisme laboral, eliminació de les ETT's i control de l'oferta de força de treball per part dels sindicats. Organització als sindicats de Borses de Treball on es prioritzi a aquells treballadors més necessitats d'ocupació. Que les empreses hagin de recórrer als sindicats per a contractar als treballadors.

f) Establir un sol model temporal de contractació: fix. Eliminació de la subcontractació i integració a la plantilla dels treballadors subcontractats. En cas d'acomiadament improcedent el treballador té la ultima paraula per a ser readmès o no. La indemnització ha de ser de 75 dies per any en cas d'acomiadament improcedent i 45 dies per any en cas d'acomiadament procedent amb un màxim de 42 mensualitats.

g) Creació d'assemblees de desocupats als sindicats. Pressió des dels sindicats, sobre els empresaris, perquè incrementin el nombre de treballadors de la seva plantilla en aquelles empreses amb possibilitats de fer-ho, previ estudi d'aquests sindicats de la situació econòmica i possibilitats d'expansió de les empreses situades en la seva zona.

h) Davant el tancament d'empreses: ocupació i autogestió obrera.

i) Promoció de cooperatives de consum i treball per mitjà dels sindicats.

j) Davant els problemes en l'àmbit rural, cultiu en règim col·lectiu de les terres abandonades i creació de comunes i cooperatives col.lectivitzades de consum per a comercialitzar els productes de la terra confiscada pels jornalers.

k) Confiscació sense indemnització dels grans latifundis, vedats, forests, deveses i propietats no conreades directament, de més de cinquanta hectàrees, i lliurament als sindicats de camperols.

3)Inflació

La inflació és provocada sempre pels empresaris, doncs són qui marquen els preus. Per tant proposem:

a) Control estatal dels preus de productes bàsics (alimentació, vestit, habitatge, transport i energia) perquè no superin en el seu conjunt el 60% de la renda mínima dels treballadors (Salari Mínim Interprofessional).

b) Alhora, que els productes i serveis tinguin el corresponent label sindical o segell de qualitat emès pel sindicat, només assignable als productes elaborats sota les següents condicions:
- Que tinguin preus assequibles per a la resta dels treballadors.
- Que no continguin elements nocius o de mala qualitat per als consumidors.
- Que siguin elaborats per treballadors que gaudeixin de tots els seus drets laborals.

4)Redistribució de la renda

La crisi l'han provocat els capitalistes, fonamentalment per restringir els salaris dels treballadors disminuint així la capacitat de consum. Per això proposem:

a) Pujada del Salari Mínim Interprofessional a 1.300 euros mensuals (a nivell de preus de 2008).

b) Pujada de la Pensió mínima a 1.300 euros per beneficiari i mes (a nivell de preus de 2008).

c) Actualització dels salaris segons l'increment de preus real (el que implica una modificació en la forma de calcular l'IPC). Inclusió en tots els contractes d'una clàusula de revisió salarial amb l'increment mínim de l'IPC.

d) Afegir a l'anterior pujades salarials lineals en quantia inversament proporcional al salari rebut, com a mesura per tendir a la igualació de salaris.

e) Supressió de tots els salaris basats en propines, primes i incentius, per a establir un salari fix i no subjecte a les arbitrarietats del patró o de l'economia capitalista. Devolució d'aquest risc a l'empresari.

f) Eliminació a partir de gener de 2009 del pagament d'interessos per les hipoteques contretes per la compra d'habitatge i pagament només del deute del valor de l'immoble.

5)Recuperació econòmica

Una política econòmica d'increment de demanda agregada, en aquells sectors que no pugui generar inflació, és potser l'instrument més eficaç per a aconseguir una recuperació econòmica. Per tant, en comptes de dedicar recursos a reflotar la banca, proposem:

a) Incrementar la despesa pública en transport col·lectiu, educació, sanitat i assistència social.

b) Engegar polítiques d'inversió en indústria i agricultura que aquests sectors recuperin pes i es pugui tenir una estructura productiva més equilibrada.

c) La mobilització forçosa del capital, obligant-los a fer inversió en la creació de sectors productius necessaris per a la població, com l'agricultura ecològica, certs sectors manufacturers o energètics. Els sectors perjudicials per a la població, com el militar, que decreixin, i si és necessari que desapareguin.

d) Inversió en I+D+i (investigació+desenvolupament+innovació) del sector energètic i d'aquells sectors útils i necessaris socialment. Aquesta inversió ha de ser finançada principalment per les empreses.

e) Increment de l'impost de successions fins al 20% per a les herències inferiors a 150.000 euros. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns heretats. Amb els diners recaptats, finançament de l'adequació i adquisició d'habitatges sota control sindical.

f) Creació d'un impost sobre els beneficis de totes les empreses per a crear amb el recaptat un fons d'inversió que, sota control sindical, es dediqui a promoure inversions d'interès social amb les quals complementar les polítiques de creació d'ocupació i de reforma estructural.

g) Establiment d'un tipus impositiu internacional d'un 50% a tots els moviments de capitals. Que tots els sindicats nacionals, independents de partits polítics, gestionin aquests fons i que siguin repartits per mitjà de les internacionals sindicals independents, progressivament entre tots els països del món: a menys renda dels països, més diners. Que els fons serveixin per a projectes de desenvolupament econòmic i com ajuda per a pal·liar la crisi econòmica i alimentària.

6)Despesa pública i impostos.

Perquè la recuperació econòmica pugui ser una realitat és necessari reduir costos innecessaris, incrementar la despesa pública i millorar el seu finançament. Per això proposem:

Reducció del sou a un màxim de 1600 euros bruts/mes (a preus de 2008), a tots els polítics de qualsevol administració, sindicalistes professionals, forces i cossos de seguretat de l'Estat, així com al cap de l'Estat i la seva família. Desaparició de totes les despeses innecessàries i ostentosos, anomenats “de protocol” (menjars, festes, etc.). Si els catalano-balears ens hem d'estrènyer el cinturó, ens l'estrenyem tots.
Reduir totes les despeses militars i policials a la meitat, fins a arribar a desaparèixer. Que aquestes partides es dediquin a assistència i reinserció social.

Incrementar la taxa d'IRPF fins al 60% per a les rendes més altes.

Incrementar l'Impost de Societats fins al 60% .

Increment de l'IVA per als articles de luxe fins a un 30% i eliminar-lo als de primera necessitat.

Recuperar l'impost sobre el Patrimoni i gravar-lo amb un 10%. Aquest impost seria creixent en funció del capital o béns en possessió.

Més control sobre l'evasió fiscal, l'economia submergida i la corrupció. Crear llocs d'inspectors d'Hisenda i permetre a tots els sindicats accedir a la documentació de les transaccions i contractes signats per les administracions.

Il·legalització de les SICAV (societats d'inversió de capital variable, en les quals estan posats els grans capitals espanyols) juntament amb les recent legalitzades SCIMI (societats cotitzades d'Inversió en el Mercat Immobiliari). El capital invertit en elles passaria, sense indemnització alguna per als seus antics propietaris, a la Tresoreria General de la Seguretat Social per a finançar els subsidis d'atur, pensions i altres polítiques socials.

Que els bancs i caixes paguin un impost extra i proporcional als moviments en cada Estat en els quals actuen, per a finançar assegurances d'atur, pensions i polítiques socials.

Eliminar els paradisos fiscals en tot el món.

Comitè Regional de CNT-AIT Catalunya i Balears.