Estem fartxs!
La Crisi econòmica dels ‘70 a l’Estat espanyol va significar un sistema social basat en la pau social, la integració dels conflictes socials, la corrupció -legal, en forma de subvencions, i/o alegal (tràfic d’influències, amiguisme, suborns…)-, parassitisme (molts alliberats sindicals…), malversació de fons, burocratització, etc. A l’àmbit econòmic es va plasmar en allò que tan alegrement van signar, en plena Crisi i poc després de la mort del Dictador, els partits polítics, els sindicats oficials i la Patronal: els “Pactes de la Moncloa”.
Ara, en plena Crisi i sota la bandera demòcrata legitimadora, la Patronal pressiona per fer uns nous pactes… Nova Reforma laboral, acomiadament lliure i gratuït, major “flexibilització laboral”, més beneficis per la Banca i les grans empreses, submissió i més control social… I, després de tants anys, no es pot esperar gaire dels qui normalment a tothom, alguna vegada, ens “han venut”. Totxs sabem a qui…
Ara bé, la porta cap a la ruptura amb el sistema vigent s’obre quans la gent explotada ens autorganitzem i mobilitzem. Així és com es poden aconseguir millores immediates, i alhora començar a construïr situacions radicalment transformadores de la realitat qüotidiana basada en l’explotació. Ara, aquesta voluntat trencadora es plasma entre aquells que ens organitzem des de la base, sense delegar constantment a ens “superiors” les nostres necessitats i anhels vitals.
Delegant amb el teu vot, acatant les normes diàriament, justifiques la teva submissió!
