El govern es treu definitivament la careta de progressista i social

CNT davant el paquet de mesures "contra la crisi".

- Per a CNT el cost de la crisi ha de recaure en qui l'han creat: entitats financeres i les immobiliàries.
- El sindicat anuncia mobilitzacions.

Es veia venir: els plans del govern per a estabilitzar i reduir el dèficit públic, que ja superava el 11%, han fet recaure el cost de la crisi sobre els muscles dels més desfavorits. Encara que caldrà veure com concreta el Consell de Ministres divendres que ve les mesures anunciades ahir, és més que evident que les propostes econòmiques van encaminades a satisfer a la banca i a la patronal (no en va, aquests últims s'han llançat ràpidament a aplaudir les mesures), i de camí transigir davant els designis neoliberals que imperen en la UE.

CNT, que aquest any celebra el seu centenari d'existència, i potser per això mateix, per l'experiència, ve actuant -en la mesura de les seves possibilitats- per a frenar la sagnia de desocupats, així com denunciant la complacencia governamental amb la banca i les grans immobiliàries i les poques ganes de treure a la superfície aquest 25% del PIB que està submergit, denuncia igualment desídia subvencionada del sindicalisme oficial que fins a ara no ha trobat motius per a mobilitzar-se. Hi ha, per tant, una complicitat sindical -almenys del sindicalisme oficial- en aquestes mesures.

CNT creu que si hagués hagut unes mobilitzacions prèvies, el govern no s'hagués atrevit a presentar les mesures que va anunciar ahir i haguessin retallat d'altres costats. També s'hagués preocupat de buscar ingressos on realment es troba els diners; això és, en la banca, en la borsa, en els impostos de societats, de successions, etc. És notori, per exemple, que en tot el paquet de mesures no s'esmentin les grans fortunes que es troben refugiades en les Societats d'Inversió de capital Variable (SICAV) i continuen tributant al 1%, que no es persegueixi el frau fiscal de les grans empreses que pot arribar als 280.000 milions d'euros aproximadament i situacions similars.

Per a CNT el cost de la crisi ha de recaure sobre els quals l'han creat, que no són altres que les entitats financeres i les immobiliàries; però com no serà suficient per a tapar el dèficit, CNT proposa que el sou dels polítics -de tots- sigui igual que el dels funcionaris a qui van a rebaixar el salari, al cap i a la fi diuen que treballen per als ciutadans; l'eliminació total de qualsevol tipus de subvenció a sindicats i partits; l'eliminació d'ajudes a les diferents confessions religioses; l'engegada en l'Agència Tributària i en la Inspecció de Treball d'unitats especials contra l'economia submergida, l'eliminació de les missions militars en l'exterior, que només entre gener i setembre de l'any passat van superar els 713, 5 milions d'euros...

Finalment, CNT considera una equivocació seguir negociant la reforma laboral, que no és sinó una concessió a la patronal, ja que va a suposar la pèrdua de més drets i que un sindicat mínimament seriós no hauria de fer. Per tot això, per a la nostra organització, l'única possibilitat d'anar corregint aquesta situació és lluitar contra aquesta agressió dels poders econòmics mitjançant l'enfrontament social, continuant i ampliant les mobilitzacions que, en la mesura de les nostres possibilitats, hem protagonitzat ja en diferents sectors i localitats.