dimecres, 12 de gener de 2011

27 de gener, vaga general!!!

Durant els últims temps assistim a un debat sobre la necessitat de reformar el sistema de pensions amb el qual s'està emprant un llenguatge deliberatament alarmista (dràstics descensos del superàvit, desequilibri en els comptes de la Seguretat Social, etc), una mica que hem vingut veient durant tot l'any 2010, primer referit al balanç de 2009 i després, al finalitzar novembre, també al de 2010. El que per contra ningú ha explicat, és que en l'any 1999 no havia cap fons en el qual guardar i rendibilitzar el superàvit de la Seguretat Social, que s'anava segons venia, i no obstant això a la classe política i empresarial llavors li semblava bé el sistema de pensions.

Es segueix retallant també per on sempre: entre els treballadors, en actiu o en atur, i en general entre els més desfavorits. Prova d'això és que mentre, s'han aprovat una sèrie de nous beneficis fiscals per a les empreses, que per a 2011 li costaran a les arques públiques 230 milions d'euros, s'ha acordat eliminar l'ajuda de 426 euros a desocupats sense prestació ni subsidi, s'ha aprovat una pujada de l'IRPF i altra de l'IVA, imposats ambdós que afecten molt directament al conjunt dels treballadors... tot això sense oblidar la Reforma Laboral més agressiva per als treballadors en tota la història recent d'aquest país, en la qual es danya molt seriosament la negociació col·lectiva, s'abarateixen els acomiadaments i es fomenta el treball a jornada parcial amb la precarietat salarial que això implicarà.

I ara toca carregar-se també el sistema de pensions, tal vegada perquè l'Estat Espanyol és un dels països on menys negoci fa la banca amb els plans de pensions privats, i seguint la política que impera ara que hi ha crisi, ha d'aprofitar-se aquesta excusa d'or per a fer que els diners públics passada a ser privat com sigui. Tal vegada, perquè a compte de la crisi, que els Estats han convertit en carta blanca, estem assistint a la liquidació dels pocs drets i cobertura social que teníem els treballadors, en el que és un dels pitjors processos de liberalització de l'economia vists aquí i en la resta d'Europa.

Amb aquesta fi se'ns diu que l'actual sistema de pensions és insostenible. Convé, per tant, aclarir alguns aspectes:

1. Durant les últimes tres dècades les arques de la Seguretat Social no han deixat mai d'estar en superàvit. Dita d'altra forma, durant els últims trenta anys el muntant total reportat en concepte de quotes que paguem a la Seguretat Social ha estat superior a la despesa total efectuat en pensions, subsidis i prestacions de tota classe. En 2010 el superàvit va anar de 11.100 milions d'euros. El Govern va crear en l'any 2000 el Fons de Reserva de la Seguretat Social, en el qual s'ha anat "guardant" una part d'aquest superàvit. En l'any de la seva creació el Fons tenia 604 milions d'euros; en 2009 va arribar els 60.022 milions d'euros.

Segons l'informe anual més recent (2009) de la Direcció general d'Assegurances i Fons de Pensions, depenent del Ministeri d'Economia i Hisenda, el pes del Fons de Pensions espanyol sobre l'economia del país se situa en un 8,1% del PIB, una de les taxes més baixes d'entre els estats que figuren en el mostreig, que inclou majoritàriament països rics. De fet, la mitjana ponderada resultant de totes les taxes del mostreig dóna un 67,1% del PIB enfront del 8,1 de l'Estat Espanyol.

2. Convé recordar que la reforma laboral (35/2010 de 17 de setembre) incrementarà la intermitència de les cotitzacions per a la pensió, a l'incrementar la temporalitat i les trajectòries laborals discontínues (ocupació temporal - atur - ocupació fixa - ERO – atur – ocupació temporal).

Així mateix la tendència de la temporalitat passarà de ser un"efecte edat", (els temporals són joves i arribats a certa edat tendeixen a tenir contractes fixos, estadísticament parlant) a ser un "efecte generació" estenent la temporalitat a qualsevol edat i sector econòmic fruit de les des-regulacions en el mercat de treball, sobretot les recents. El que provocarà que la pensió resultant en el moment de la jubilació sigui de misèria.

3. Tant augmentar l'edat de jubilació com incrementar els anys per a calcular la pensió suposen un clar atac als drets aconseguits pels treballadors al llarg de les seves lluites: la primera opció suposaria dos anys menys de pensions treballant dos anys més (o el que és el mateix: una pèrdua de quatre anys); la segona provocarà que s'incloguin molts trams de les trajectòries laborals discontínues rebaixant la pensió ultima.

4. Amb la reforma busquen doncs, dos objectius: a) retallar el "salari diferit", és a dir la part de salaris pagada per cotitzacions i que és retornada a la jubilació i b) forçar la situació per a promoure la privatització de les mateixes (independentment que s'incentivin per altres vies les privades). En la mesura que la classe treballadora vegi que la pensió pública que li queda és molt baixa, es plantejarà fer-se plans de pensions privats. És per aquesta via lenta per la qual el capital financer pot clavar la dent a una massa importantíssima de capital que estava "fora de mercat" en mans de la Seguretat Social i l'Estat. D'altra banda, no ens oblidem que les pensions privades segueixen sent objecte d'importants desgravaments fiscals des de fa molts anys, i aquests desgravaments mai es toquen.

Les nostres alternatives:

Si arriba a haver problemes de finançament, es podran finançar també amb impostos com en altres països: Impostos al capital financer; eliminar els màxims de cotització per a les rendes altes (fent una redistribució més justa de la renda) i abolir els desgravaments per sistemes privats de pensions. Fomentar la incorporació de la dona al mercat de treball (per exemple millors baixes de maternitat/paternitat), amb una taxa similar a la d'altres estats europeus, el nombre de cotitzadors augmentaria.

A més de les mesures a curt-mig termini que hem citat, la classe treballadora ha de, en paral·lel, establir una crítica radical al sistema capitalista que ens està col·locant als peus dels sacrosants comprats amb el beneplàcit del govern de torn. Els treballadors i treballadores hem de seguir la senda de la mobilització i la lluita esbossades el 29-S, que en no pocs llocs i sectors va sobrepassar als tebis sindicats oficials en les seves mobilitzacions per, en definitiva, anar fixant les bases d'un profund canvi de sistema per altre més just i igualitari, un sistema per a les persones i no els diners.

Hem de respondre a aquests atacs, per això, el 27 de Gener, Vaga general! I la lluita, el dia a dia. Mentre els sindicats pactistes CCOO i UGT li fan el joc al govern, la CNT-AIT es posiciona fermament contra la reforma de les pensions, així com de la reforma laboral i la resta de retallades perquè els i les de sempre paguem la crisi dels rics.

CNT-AIT Catalunya i Balears

www.cnt.cat


Quins drets tinc en una vaga?
Hem recollit aquest text d'altres organitzacions sindicals, que pot ser útil per a més d'un.

Els serveis mínims són legals?
Els únics serveis mínims legals són aquells que estan publicats al Boletín Oficial del Estado o al del govern autonòmic que correspongui. En aquest butlletí surt esmentat explícitament el
nom de l'empresa i departament que ha de fer un servei mínim. El Patró, mitjançant una carta, ha de fer esment al punt exacta del BOE que justifica el servei mínim.
L'establiment de serveis mínims fora dels indicats pel govern es consideren un atac gravíssim al dret de Vaga i és denunciable.

El meu cap em pregunta si faré Vaga. Li haig de respondre?
NO. El treballador notifica a la seva empresa que fa Vaga quan no va a treballar. Aquesta
decisió es pot prendre a l'últim moment i no afecta si abans s'havia dit el contrari.

El meu cap em pressiona per a que no faci Vaga. Què faig?
El dret de Vaga és considerat com a dret fonamental dels ciutadans i, com a tal, protegit
especialment per la Constitució. Si algun cap o patró coacciona un treballador per a què
no faci Vaga està cometent un delicte molt greu. Se l'ha d'aturar i denunciar. Posa't en
contacte amb la Secció Sindical de la teva empresa en la que confiis més.

Aquest dia em toca Guàrdia. Haig de fer-la?
NO. En una vaga, legalment, no es realitza cap tipus de treball, sigui l'habitual o el puntual com una intervenció per guàrdia. De fet, un dels mecanismes d'una Vaga és que l'absència de la nostra feina tingui conseqüències als seus negocis. No som prescindibles per la Patronal? No ens tracten com a porqueria o despedeixen a la primera oportunitat? Que comprovin com de prescindibles son els "recursos". Si tens mòbil o portàtil de guàrdia dóna-li a l'empresa o símplement apaga el mòbil les 24 hores de la Vaga.

Les hores que no treballi les hauré de recuperar després?
En absolut. El què sí pot fer legalment el Patró és descomptar els dies de vaga del sou.

I la Vaga, servirà per alguna cosa?
Tot el què hem aconseguit com a treballadors mai se'ns ha regalat. Des de l'esclavisme del s.XIX qualsevol millora ha estat arrencada mitjançant mobilitzacions i lluita dels treballadors a diferents països.
Tot aquest temps hem aturat també innumerables agressions mitjançant la nostra mobilització. De vegades no és suficient i no hi ha garantia assegurada de victòria perquè el rival és molt poderós, però podem tenir una cosa molt clara: Si no lluitem, ens trituraran avui i ens esclafaran demà.
La Història no és només un llibre, és l'evidència de què lluitant recuperem la dignitat i seguretat mentre que no fent res comprem submissió, por i explotació salvatge.