Ara ens han tocat les pensions. Ara toca a la banca fer negoci amb els plans privats. Portem temps assistint a un debat per reformar el sistema de pensions amb el qual s'esta utilitzant un llenguatge molt alarmista (dràstics descensos del superàvit, desequilibri en els comptes de la seguretat social, etc..). Mentre s'omplien les butxaques no els hi ha importat?
I continuen les retallades contra els i les mes desfavorides:
S'han aprovat una serie de nous beneficis fiscals per a les empreses, que per a 2011 li costaran a les arques publiques 230 milions d'euros;
s'ha eliminat el subsidi de 426, pujada de l'IRPF, pujada de l'IVA...
I com no la reforma laboral mes agressiva per als treballadors en tota la história recent d'aquest estat, que atempta molt seriosament contra la negociació col-lectiva, s'abarateixen els acomiadaments i es fomenta el treball a jornada parcial amb la precarietat salarial que aixo implicara.
En aquesta situació se'ns diu que l'actual sistema de pensions es insostenible. Insostenible es el capitalisme. Convé, per tant, aclarir alguns aspectes:
1- Durant els últims trenta anys el total reportat en concepte de quotes que paguem a la seguretat social ha estat superior a la despesa total efectuada en pensions, subsidis i prestacions de tota classe. El 2010 el superàvit va ser de 11.100 milions d'euros. El govern va crear l'any 2000 el Fons de Reserva de la Seguretat Social, en el qual s'ha anat "guardant" una part d'aquest superàvit. L'any de la seva creació el Fons tenia 604 milions d'euros; el 2009 va arribar als 60.022 milions d'euros.
2- Convé recordar que la Reforma Laboral incrementara la intermitència de les cotitzacions per a la pensió, a l'incrementar la temporalitat i les trajectòries laborals discontinues (ocupació temporal - atur - ocupació fixa - ERO - atur - ocupació temporal), entre altres coses.
Aixi mateix la tendència de la temporalitat passara de ser un "efecte edat", (els temporals son joves i arribats a certa edat tendeixen a tenir contractes fixos, estadísticament parlant) a ser un "efecte generació" estenent la temporalitat a qualsevol edat i sector econòmic fruit de les des-regulacions en el mercat de treball, sobre tot les recents; el que provocara que la pensió resultant en el moment de la jubilació sigui de misèria.
3- Tant augmentar l'edat de jubilació com incrementar els anys per a calcular la pensió suposen un clar atac als drets aconseguits pels treballadors al llarg de les seves lluites:
La primera opció suposaria dos anys menys de pensions treballant dos anys mes (o el que es el mateix: una pèrdua de quatre anys); la segona provocara que s'incloguin molts trams de les trajectòries laborals discontinues rebaixant la pensió ultima.
4- Amb la reforma busquen doncs, dos objectius:
a) retallar el "salari diferit", es a dir la part de salaris pagada per cotitzacions que es retornada a la jubilació.
b) forçar la situació per a promoure la privatització de les mateixes (independentment que s'incentivin per altres vies les privades).
D'altra banda, no oblidem que les pensions privades segueixen sent objecte d'importants desgravaments fiscals des de fa molts anys i aquests desgravaments mai es toquen.
Les nostres alternatives:
Si arriba a haver-hi problemes de finançament, es podran finançar també amb impostos com en altres països: Impostos al capital financer; eliminar els màxims de cotització per a les rendes altes (fent una redistribució mes justa de la renda) i abolir els desgravaments per sistemes privats de pensions. Fomentar la incorporacio de la dona al mercat de treball (per exemple millors baixes de maternitat/paternitat), amb una taxa similar a la d'altres estats europeus, el nombre de cotitzant augmentaria.
A mes de les mesures a curt-mig termini que hem citat, la classe treballadora ha de, en paral-lel, establir una critica radical al sistema capitalista que ens esta col-locant als peus dels sacrosants mercats amb el beneplàcit del govern de torn. Els treballadors i treballadores hem de seguir el Camí de la mobilització i la lluita esbossades el 29-S, que en no pocs llocs i sectors va sobrepassar als sindicats oficials en les seves mobilitzacions per, en definitiva, anar fixant les bases d'un profund canvi. I seguirem dia a dia treballant al carrer.
I la lluita, el dia a dia. Mentre els sindicats pactistes (CCOO i UGT) li fan el joc al govern, la CNT-AIT es posiciona fermament contra la reforma de les pensions, aixi com de la reforma laboral i la resta de retallades perquè els i les de sempre paguem la crisi dels rics.
ARA TOCA SORTIR AL CARRER, ARA TOCA LLUITAR PER ELS NOSTRES DRETS !!!, PER UN TREBALL DIGNE, UNS PREUS DIGNES, PER UNA JUBILACIO COM CAL!!!
Ver mapa más grande
