El 14 de setembre d'aquest any 2011, Tamara s'enfronta a judici a l'Audiència Provincial de Barcelona amb una petició fiscal de 16 anys de presó sota l'acusació de "intent d'assassinat". El motiu d'aquesta acusació és la tramesa en l'any 2009 d'un paquet que contenia pólvora, al llavors director de Serveis Penitenciaris de Catalunya, Albert Batlle. Dos peritatges encarregats per la defensa van demostrar que el paquet no tenia cap capacitat de matar. No obstant això guàrdia civil i mossos d'esquadra leguen el contrari.
Contextualització de les accions
Entendre el perquè d'aquest tipus d'accions, i de moltes altres, és impossible sense conèixer prèviament el context en què aquestes es desenvolupen. Acostumats s, com "bons i bones demòcrates", a que les coses són, negres o blanques, que s'és bona o mala, innocent o culpable (això si, sempre en termes de la justícia que altres estipulen ), comprendre la motivació d'algunes accions pot resultar complicat, especialment quan hi ha la tan temuda violència pel mig (Encara que casualment mai es parla de què és realment la violència o qui l'exerxeix primer).
Amadeu Casellas, actualment en llibertat, va passar 23 anys de la seva vida a la presó, 8 dels quals a més no li corresponien, és a dir, romandre (va perdre) 8 anys de la seva vida en situació il.legal dins de presó. És important destacar, que el cas de l'Amadeu no és l'únic, durant els anys 80 van ser diversos els que van entrar a la presó, gairebé sempre per delictes relacionats amb atracaments a entitats bancàries, i que han estat empresonats durant més de vint anys. És el cas de Joaquín Garcés, que va estar pres 5 anys més dels que li corresponien, o de Manuel Pinteño, qui en aquest moment era el pres que més anys havia passat empresonat a l'Espanya democràtica, concretament 32, 24 dels quals havien estat en aïllament. Dóna la casualitat a més, que tot i que cap tenia delictes de sang (fet que potser no té importància quan passes 30 anys de la teva vida tancada), la seva permanència a la presó va ser considerablement més llarga que la de molts i moltes altres, motivat potser pel caràcter rebel i contestatari dels que no s'agenollen davant les amenaces o tortures de l'Estat. Actualment tots ells estan en llibertat, encara que lamentablement molts i moltes altres encara romanen tancats.
Durant els últims anys de la seva estada a la presó Amadeu va portar a terme nombroses vagues de fam per tal d'exigir la seva llibertat, la qual li corresponia ni més ni menys que per llei. L'última d'aquestes vagues va durar prop de 4 mesos i la decisió d'Amadeu era clara: Llibertat o Mort. Davant d'una situació tan crítica en què des de fora se sentia que en qualsevol moment Amadeu podia morir, que la presó i tota la institució que l'envolta el mataria, van ser moltes les accions en solidaritat, les quals no només pretenien donar suport al company, sinó que, sobretot, buscaven exigir la seva llibertat immediata. És durant aquest clima quan, Albert Batlle, el per aquell temps director de Serveis Penitenciaris, és a dir, el màxim responsable de la situació d'Amadeu i de molts i moltes altres presos i preses a Catalunya, rep un paquet que contenia pólvora i simulava ser una bomba. El paquet va ser interceptat i ho van fer explotar, coincidentment el mateix dia que a les portes de la Secretaria de Serveis Penitenciaris, s'estava donant una concentració en solidaritat amb Amadeu Casellas.
Detenció de Tamara, desenvolupament del cas i situació actual
Mesos després, el 15 de desembre de 2009, Tamara és detinguda a Getafe (Madrid) per l'enviament d'aquest paquet. Després de passar la nit a les dependències de la Guàrdia Civil a Madrid, és traslladada a Barcelona, on el jutge decreta presó preventiva. Després d'estar 4 mesos a la presó de Brians I, allunyada de la seva ciutat d'origen i per tant de la seva família, amics i companys més propers, Tamara és posada en llibertat provisional a espera de judici gràcies a dos informes pericials , els quals demostraven que el paquet no tenia capacitat per matar. Durant la seva estada a la presó Amadeu Casellas va ser posat en llibertat.
Actualment, com ja es va comentar, gairebé dos anys després que tinguessin lloc aquests esdeveniments, Tamara s'enfronta aquest 14 de setembre a una petició fiscal de 16 anys de presó sota el càrrec de "intent d'assassinat".
Des del grup de suport de Tamara, com companys, com anarquistes, assumim que ha estat, i és dur, el procés al que la nostra companya, i nosaltres amb ella, ens enfrontem. Som conscients que respondre a la violència de l'Estat fora de les lleres cívics i democràtics que se'ns imposen a sang i foc comporta una resposta per part d'aquest en forma de repressió. No ens lamentem, sabem que sempre ha estat així. Romandre en silenci i passius davant els milions d'atemptats contra la vida i la dignitat dels éssers vius que comet cada dia aquest sistema no va amb nosaltres. La presó és un més dels instruments de control i ordre impostos a través de la por, que denigra, destrueix i mata a les persones i el seu entorn. Lluitar contra la presó és lícit i la nostra solidaritat i suport està amb qui s'enfronten a ella, sigui el cas de Tamara o qualsevol altre.
Com a recordatori, fem una crida a la concentració que tindrà lloc el dia 14 de setembre a suport a Tamara a les portes del Palau de Justícia de Barcelona, on serà jutjada, situat al carrer Lluis Companys a les 9.30h
