50 persones es concentren a la FUB en rebuig al president de la CEOE, Joan Rosell

• Aquest acte, és el punt d'inici d'una campanya de mobilitzacions en contra de la reforma laboral

• CNT-Manresa convoca als treballadors de la comarca a sumar-se a la convocatòria de vaga general del 29 de març

CNT-Manresa, conjuntament amb col·lectius i individualitats manresanes, es va concentrar ahir 15 de març, en rebuig a la visita del màxim dirigent de la Patronal CEOE, Joan Rosell.

Una cinquantena de persones, van mostrar el seu rebuig a la visita del màxim representant de la patronal espanyola, CEOE, Joan Rosell. Aquest acte, dins la campanya de mobilitzacions en contra de la nova Reforma Laboral, es va dur a terme davant de la seu de la Fundació Universitària del Bages, enmig d'un fort desplegament policial, que va impedir l'entrada dels manifestants a la sala d'actes on es duia a terme la xerrada.

Els assistents a l'acte van cridar contra la reforma laboral, contra els membres de la cambra de Comerç de Manresa, a l'entrada de l'acte, fent-los responsables de la precarització de les condicions laborals de la classe treballadora manresana. També hi hagué es va cridar contra la casta política i el capitalisme, com a còmplices de la situació actual.

Des de CNT, mostrem el nostre rebuig cap a les polítiques regressives del govern envers els drets dels treballadors, ja que entenem que comporten l'expoli dels drets de la classe treballadora, i facilita, encara més, l'acomiadament indiscriminat. També entenem que visites de membres destacats de la patronal, com en Joan Rosell a 2 setmanes vista de la convocatòria de vaga general, és una provocació cap a la classe treballadora del Bages.

Així mateix, com a convocants de la jornada de vaga del 29 de març, CNT-Manresa animem a la classe treballadora de la comarca a defensar els seus drets i a sumar-se a les mobilitzacions contra la reforma laboral, fins a la seva derogació.

Secretaria de Premsa i Propaganda de la CNT-AIT de Manresa

CNT convoca vaga general pel 29 de març

Contra la Reforma Laboral, les retallades i les agressions contra la classe treballadora.

La CNT ha acordat convocar vaga general de 24 hores el proper 29 de març, estenent la convocatòria ja realitzada a Galícia i Euskadi, convocatòria que es formalitzarà en els propers dies.

CNT rebutja qualsevol negociació sobre els drets conquerits per la classe treballadora en anys de lluites, per això convoca aquesta vaga amb l’objectiu prioritari que es derogui immediatament la reforma laboral aprovada ahir pel Parlament, a la qual considera una agressió frontal contra els drets i les condicions de vida de la classe treballadora, continuant de les mesures preses per l’anterior govern, com la reforma laboral de 2010, la rebaixa de salaris en l’administració pública o la retallada en les pensions i en els serveis públics, que l’actual govern està aprofundint.

CNT exigeix que es posi fi a una política econòmica dissenyada perquè els treballadors i treballadores paguin la crisi de la banca i de la patronal, que ha conduït a una xifra intolerable d’aturats i parades que no deixa de créixer i a un empobriment i empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora.

CNT convoca també aquesta vaga contra les retallades, en la jornada prèvia a uns Pressupostos Generals de l’Estat en què es concretarà un brutal atac contra els serveis públics i els drets socials.

CNT rebutja l’Acord per l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva aconseguit per CCOO i UGT i la CEOE el passat mes de febrer, a més de les esmenes presentades per aquests sindicats al tràmit parlamentari de la reforma, rebutjant-los com a alternativa vàlida, ja que comparteix l’esperit de la reforma i assumeix la lògica de la patronal i el govern, assumint que la sortida de la seva crisi ha de realitzar-se mitjançant cessions en els drets dels treballadors, col·locant de partida a la classe treballadora en una posició de debilitat. La mateixa lògica ja va portar a aquests sindicats a acceptar el retard de l’edat de jubilació als 67 anys, després de la vaga general del 29S del 2010.

Per a CNT la vaga del 29 de març ha de ser solament l’inici d’un procés de mobilització creixent i sostingut, que incorpori al conjunt de la classe treballadora i els sectors més desfavorits i afectats per la crisi capitalista, fins a posar fre a la dinàmica d’agressió constant als nostres drets, posant les bases per a la recuperació i conquesta de nous drets socials en el marc d’una profunda transformació social.

Tots aquests motius han portat a la CNT a realitzar una convocatòria pròpia pel 29 de març. Amb aquesta convocatòria CNT vol donar cobertura a tots els que aposten per una confrontació real i continuada, que retorni les agressions contra la classe treballadora amb el mateix grau de contundència amb el qual les estem rebent, al costat de totes aquelles organitzacions obreres que comparteixin aquests objectius i rebutgin la política de pacte i pau social.

Per a CNT el rebuig frontal amb la política i el model sindical de les burocràcies de CCOO i UGT i el seu descrèdit en amplis sectors de treballadors no han de convertir-se en excuses contra la mobilització i la lluita sinó en esperons per reforçar-la des d’una altra forma de fer sindicalisme des de l’acció directa, l’autonomia i el suport mutu. Davant agressions de la magnitud de les quals estem sofrint, la unitat dels treballadors és fonamental, unitat que s’ha de manifestar des de la base, des de les assemblees en els centres de treball i als barris, en les mobilitzacions i en els piquets fins a fer de la mobilització contra els responsables i beneficiaris d’aquesta situació: la patronal, la banca i el govern, una dinàmica imparable que aixequi una barrera contra les temptacions de convertir els drets de tots en moneda de canvi de ningú.

És hora que tots, treballadors i treballadores, en atur o en actiu, jubilats, submergits, estudiants o precaris diguem prou, prenguem el carrer per no abandonar-lo, fins a fer valer la nostra força i les nostres reivindicacions.

El 29 Març tots al carrer, totes a la vaga!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal.

Creació de la Secció d'Estudiants de la CNT-AIT Manresa. 29 de febrer vaga d'estudiants.

• Obrim la nova secció d'estudiants de la CNT-AIT al Sindicat de Manresa, el Sindicat d'ensenyança i intervenció a l''IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada.

• Convocada vaga d'estudiants pèl dia 29 de febrer.

• Solidaritat amb l'IES Lluís Vives de València.
  

Som un grup d’estudiants de tots els cursos i edats que volem lluitar pels nostres drets i obligacions que no em vist complaguts en el nostre institut.

L’organització es va crear, bàsicament, per estimular i potenciar el dret d’associació entre estudiants i veure que, si ens unim, podem aconseguir de mica en mica, la millora de les condicions d’estudi, fent entendre que només d’aquesta manera podrem elevar la nostra condició moral i material a la societat present i preparar-nos per a una futura emancipació, a la conquesta dels mitjans de consum i producció.

Practicar el suport mutu entre les associacions federades, sempre que sigui necessari i aquestes ho reclamin, tant en casos de vaga com en qualsevol altre que pogués presentar-se’ns.

Sostenir les relacions amb tots aquells organismes estudiantils i obrers afins, ja sigui a nivell municipal, regional o nacional, per la comuna intel·ligència que condueixi a l'emancipació total dels estudiants i treballadors.

Per a tot això, utilitzarem sempre l’acció directa, sense delegar la lluita dels estudiants en cap mena d’institució mediadora.

El finançament de l’associació serà sempre a través de l’autogestió, rebutjant rotundament qualsevol tipus d’ajuda que ens pugui donar cap organisme.

Els nostres propòsits són clars i creiem en poder aconseguir-los. Som pocs els estudiants afiliats, però la idea es comença a difondre i lluitarem pels nostres drets, utilitzarem la vaga com a mitjà i conscienciarem al jovent de que, si ens ho proposem, donat que nosaltres som el futur, podem aconseguir tot el que desitgem.

29-F. PROU DE RETALLADES I STOP A LA PRIVATITZACIÓ.

El proper dimecres, 29 de febrer, els estudiants sortim al carrer.

Lluitem en contra de les retallades. La solució a la crisi no pot ser retallar despeses en educació i investigació, i menys encara quan hi dediquem un percentatge menor d’ingressos que en la resta de països europeus i, el discurs oficial, parla de millorar la qualitat de l’ensenyança. Reduir la plantilla de professorat, disminuir els pressupostos assignats als centres, etc., només servirà per crear un clima de confusió que impactarà negativament en la imatge d’una educació pública ja bastant deteriorada de per si sola.

Lluitem contra la privatització i el neoliberalisme. Fora la religió de les aules! Ens han tret l’assignatura d’educació etico-cívica i ens l’han canviat per “educació civil i constitucional”. Ens volen ensinistrar, ens volen treballant a les seves empreses, callar, no dir res, només escoltar i assentir. No ho aconseguiran.

Ens solidaritzem amb l’IES Lluís Vives de València. En vista de les brutals pallisses propinades a alumnes, pares i avis per part de la policia valenciana, ens solidaritzem amb València i no volem finançar la brutalitat policial, que ens acusen de ser “l’enemic”. Els alumnes només es manifestaven, pacíficament, perquè no tenien calefacció a les aules. Un acte de violència gratuïta que em finançat nosaltres. Tots som IES Lluís Vives!

Per tot això, i molt més, us convoquem dimecres 29 de febrer a les 11.30 a la plaça Crist Rei de Manresa. LLUITEM PEL NOSTRE FUTUR! TOTHOM FORA DE LES AULES!

Sindicat d'Oficis Varis de Manresa de la CNT-AIT . Secretaria de Premsa

La reforma laboral de Rajoy, un altre brutal atac contra els drets dels treballadors

Abarateix l'acomiadament, crea noves modalitats de contractes porqueria i dóna més facilitats pel despengi dels Convenis per part de les empreses, ofereix facilitats per realitzar acomiadaments col·lectius i Ets, proposa mesures de pressió perquè els treballadors malalts no es donin de baixa i crea més bonificacions per als empresaris, a més promou noves normes per facilitar l'acomiadament del personal laboral del sector públic.

Després del Decret del 30 de Desembre de 2011 en el qual es va aprovar una dràstica retallada de la despesa pública, la pujada de l'IRPF, la congelació de l'ocupació pública… i el posterior i llastimós acord de CCOO, UGT i la CEOE de 25 de gener de 2012, que va establir que durant els propers anys els treballadors continuarem perdent poder adquisitiu i que els empresaris tindran molt més poder per canviar al seu antull les condicions laborals dels treballadors, patim ara aquesta nova envestida del Govern contra els drets dels treballadors.

Reforma després de reforma, pas a pas, sense pressa però sense pausa, el gran capital i les titelles que s'alternen al capdavant del Govern per defensar els seus interessos (González, Aznar, Zapatero, Rajoy) prossegueixen amb els seus plans per desmantellar gradualment els escassos drets que encara ens queden als treballadors.

Ja havien anunciat que seria una Reforma agressiva i efectivament ho és, aquesta reforma redueix la indemnització per acomiadament dels contractes indefinits de 45 dies per any i 42 mensualitats com a màxim a 33 dies per any i 24 mensualitats, amplia les causes de l'acomiadament objectiu amb indemnització de 20 dies per any, -les empreses podran acollir-se a aquesta modalitat simplement al·legant que porten tres trimestres consecutius en situació negativa-. S'estableix per a les empreses de menys de 50 treballadors una nova modalitat de contracte indefinit que té un període de prova d'un any (durant el període de prova l'empresari et pot acomiadar sense cap indemnització i sense tenir la necessitat d'al·legar cap causa), desregularitza el contracte a temps parcial (permetran que els treballadors a temps parcial puguin donar hores extres), equipessin als voltors de les ETTs amb els serveis públics d'Ocupació, es dóna major poder als empresaris per modificar les condicions laborals, podran canviar la jornada laboral i aplicar la mobilitat funcional, fins i tot entre diferents categories professionals, facilita que els empresaris puguin despenjar-se de l'acordat en els convenis col·lectius, la pròrroga automàtica dels convenis tindrà una durada màxima de dos anys, es faciliten els acomiadaments col·lectius, les empreses ja no hauran de tenir autorització de l'Administració per realitzar Ets, els treballadors en atur que cobrin prestacions hauran de realitzar treballs en benefici de la comunitat, les mútues patronals tindran més poder per controlar i pressionar als treballadors que es donin de baixa, es modifica el sistema de formació per a l'ocupació, s'estableixen noves bonificacions a la contractació per als empresaris; i com única contrapartida a tota aquesta bateria de mesures contra els treballadors, es prohibirà l'encadenament indefinit de contractes temporals que recentment havia aprovat el govern de Zapatero.

En definitiva, és una reforma que amplia i aprofundeix les mateixes mesures fracassades que venia aplicant el govern de Zapatero. És un insult a la intel·ligència pretendre que ens vam crear que abaratir i facilitar l'acomiadament pot crear ocupació, o que per frenar la sagnia de l'Atur el millor és "redimensionar el sector públic" acomiadant a milers de treballadors laborals, o que la millor aposta per la qualitat de l'ocupació i la modernització de la negociació col·lectiva sigui retrocedir al model de relacions laborals del segle XIX.

Aquesta reforma no només no ajudarà a crear ocupació sinó que produirà més atur, més precarietat laboral, pitjors salaris, i una salvatge deterioració de les condicions laborals.

És una reforma injusta, immoral i il·legítima que ataca frontalment els més elementals drets dels treballadors, per tant, des de CNT cridem a tots els treballadors a la rebel·lió i la lluita contra aquesta nova agressió.

Secretaria de Premsa i Comunicació

PUBLICADO EN EL BOE LA VERGONZOSA CLAUDICACION DE CCOO Y UGT ANTE CEOE

El Boletín Oficial del Estado publico el 6 de Febrero el Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva 2012-2014 . Una nueva claudicación de los sindicatos oficiales por la que se garantiza que los trabajadores seguiremos perdiendo poder adquisitivo durante los próximos tres años, y se permite que los empresarios puedan de manera unilateral distribuir de manera irregular la jornada laboral ,tengan más facilidades para descolgarse de los convenios y no aplicar las subidas salariales ,etc,,,Un acuerdo infame,vergonzoso que evidencia como nunca para quien trabajan las cúpulas de CCOO Y UGT,
LEER TEXTO COMPLETO DEL ACUERDO

[NOTA DE PREMSA] La CNT-AIT demana que testifiqui a judici l'Alcalde de Sant Salvador de Guardiola Albert Miralda

Judici al Jutjat Social de Manresa per l'acomiadament del delegat sindical de CNT-AIT a l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.

Dissabte 21 de gener a la CNT-AIT Manresa, xerrada sobre la "naturalesa i les causes de la crisi".

Dissabte 21 de gener a les 17:30 al local de Plaça Catalunya nº9 de CNT-AIT Manresa, xerrada sobre la "naturalesa i les causes de la crisi", per Josep Cònsola membre de la Universitat Comunista dels Països Catalans.

Prou abusos d’autoritat: MANIFESTACIÓ A MANRESA 14 de Gener a les 18h a Crist Rei

10 ANYS DE MOSSOS:

10 ANYS D’AUTORITARISME I IMPUNITAT POLICIAL NI ELS VOLEM NI ELS NECESSITEM

MANIFESTACIÓ A MANRESA 14 de Gener a les 18h a Crist Rei

Entenem que els cossos policials formen part d’un engranatge en el que hi ha altres peces que juguen un paper clau. Policies, jutges, banquers, empresaris, polítics, funcionaris de presons, segurates, mitjans de comunicació de masses,… perpetuen les desigualtats socials i abusen dels seus privilegis amb total impunitat. Alguns dels exemples més recents i propers serien: l’absolució de Lluís Corominas després d’haver comès un assassinat, la mort per malaltia crònica de Lluís D. dins el C.P.Lledoners després d’haver-li denegat la possibilitat de morir a casa, les morts per sobredosi que tant freqüentment es produeixen a moltes presons, les reiterades tortures i pallisses a les que estan sotmesos els presos/es als CIEs (Centre d’Internament per a Estrangers) que en el CIE de Barcelona l’any passat van provocar la mort de Mohamed A., i un llarg etcètera més.

Alguns dels motius del perquè ens oposem a l’existència dels cossos policials, així com als diferents elements que formen part del seu engranatge:

• Perquè la funció social dels cossos policials és la de perpetuar les desigualtats econòmiques. Sorgits per defensar els privilegis de les classes apoderades, una de les seves funcions principals és la de perseguir aquelles persones que cometen petits delictes per sobreviure.

Per exemple, aproximadament el 80% de les detencions efectuades pels Mossos són derivades de petits furts i robatoris o del tràfic de drogues a petita escala, qüestions directament relacionades amb les enormes desigualtats socials existents. Un augment dels efectius policials no implica la disminució dels delictes. Mentre hi hagi privilegis i desigualtats n’hi continuarà havent.

• Perquè es basen en l’autoritarisme i la prepotència. Nombroses han estat les denúncies per tortures, maltractaments, pallisses i fins i tot assassinats que pesen sobre les espatlles d’aquests cossos. En més o menys grau, tots els policies acumulen un ampli historial d’abusos, derivats de l’autoritat que se’ls atorga i de la impunitat de la què gaudeixen. Per tant, és inútil i incompatible l’existència de la policia amb el respecte als drets humans i el principi bàsic de llibertat.

• Perquè és un dels estaments principals en la defensa de “l’status quo”. Qualsevol voluntat de canvi social xoca frontalment amb la policia com a estament repressor, ja sigui aquí, com a Grècia, com a la plaça Tahir del Caire. Les brutals càrregues contra el moviment dels indignats, els desnonaments de les famílies hipotecades o la persecució de tota possible dissidència són proves més que fefaents que la policia hi és per impedir processos insurrectes o transformadors.

• Perquè no volem delegar la nostra integritat física a ningú. Com a defensores de l’autonomia individual no creiem en la creació d’un grup específic de persones encarregades de vetllar per la seguretat de tothom. Per nosaltres, és com renunciar a una part de nosaltres mateixes, i és que preferim resoldre els possibles conflictes col·lectivament. Cada vegada que es recorre a algun d’aquests cossos, s’està legitimant la seva tasca, cosa que implica una renúncia explícita a la pròpia autonomia.

• Qui controla als controladors? Dia si dia també podem veure com membres de diversos cossos policials han estat implicats en activitats il·legals. On hi ha poder, hi ha corrupció, i la naturalesa mateixa de l’Estat enlloc de perseguir-la l’encobreix. Resulta cínic que els encarregats de perseguir els delinqüents siguin i encobreixin els principals delinqüents.

• …

Estem fartes de la seva existència. No els volem ni els necessitem!

MANIFESTACIÓ DISSABTE 14 DE GENER 18H CRIST REI MANRESA

10 ANYS DE MOSSOS:

10 ANYS D’AUTORITARISME I IMPUNITAT POLICIAL

2001: El desplegament progressiu dels Mossos d’Esquadra arreu de Catalunya es correspon amb una denúncia progressiva de pallisses, tortures i detencions il·legals produïdes des d’aquest cos. Exemples concrets podrien ser la detenció i pallissa d’un independentista que s’oposava a la “volta a Espanya” a Castellar de N’Hug o la pallissa a un jove barceloní.

2002: Imputen setze Mossos a Roses acusats de clavar una pallissa a un immigrant per haver comès una infracció de trànsit.

2003: L’1 d’abril d’aquest any, en Jordi V, veí de Torà, va ser detingut sota la Legislació Antiterrorista per ordres directes del jutge Baltasar Garzón. El 4 d’abril el jove fou ingressat a la UCI de l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida amb una crisi d’ansietat fruit de les tortures i les amfetamines que li van subministrar durant el període d’incomunicació al que fou sotmès.

Durant aquell mateix any, els Mossos també assassinaren en Francisco Javier Román, un malalt que es trobava amb un atac d’angoixa a casa seva. En reduir-lo li provocaren una aturada cardiorespiratòria.

2004: Els Mossos maten en Farid Bendaoued en un pis de Santa Coloma després que un desproporcionat operatiu dels Mossos entrés a casa seva.

2005: Els Mossos apallissen indiscriminadament un jove d’Agramunt per no portar el casc de la moto ben lligat.

2006: Els Mossos detenen i apallissen un jove a Manresa. La detenció es produeix de forma molt violenta. El jove va ser conduit a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa i maltractat durant el trajecte. Un cop a l’Hospital, el jove no va ser degudament atès pel personal sanitari i va patir tortures dins l’habitació.

2007: Es fan públiques les imatges de les càmeres de video-vigilància de la Comissaria de les Corts, les quals deixen en evidència l’existència de pallisses i tortures indiscriminades per part dels Mossos. També foren els causants de la mort d’en Sergio, un veí de Badalona, que segons la versió policial va “caure” d’un cotxe patrulla en marxa. Segons la família d’en Sergio li van clavar una pallissa a comissaria i el van colpejar quan va caure del vehicle, ja que és impossible que pogués trencar el vidre del cotxe emmanillat.

El 19 de maig va tenir lloc a Barcelona una manifestació en defensa dels espais okupats, durant el transcurs de la qual els Mossos utilitzaren una arma il•legal anomenada kubotan.

2008: Condemnats dos Mossos per un delicte de lesions i injúries a un menor al Pont de Vilomara i a Rocafort.

2009: Pallisses dels Mossos a estudiants en protesta contra el Pla Bolonia.

2010: Fou desmantellada una xarxa de narcotraficants que tenien estretes relacions amb múltiples elements dels Mossos d’Esquadra (fins i tot un comissari) que tenien la funció de protegir i informar.

2011: L’11 de febrer un noi és atropellat voluntàriament pels Mossos d’Esquadra durant una persecució policial. Desallotjament brutal dels indignats acampats a la Plaça Catalunya de Barcelona.

En Mustapha, veí de Manresa, morí després de ser detingut pels Mossos d’Esquadra. Actualment el seu cas es troba sota investigació judicial degut a nombroses irregularitats que ofereix la versió policial dels fets.

2012: L’1 de gener d’aquest any, mort a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa en Sergio E, després de passar dos dies en coma degut a la suposada parada cardiorespiratoria que va patir durant la detenció. Un testimoni contradiu la versió policial, remarcant la desproporcionada actuació policial, i la família presenta una denúncia per intent d’homicidi contra el cos policial.

Aquests són només alguns casos entre molts que mostren la impunitat de la que gaudeixen els cossos policials, però la llista podria ser llarguíssima, i es podria remuntar a molt temps enrere.

Bona participació a la manifestació contra el desallotjament de l'Ateneu Popular La Sèquia, que acava amb l'okupació d'un nou espai.

Davant l'imminent desallotjament de l'Ateneu surt al carrer i fes-te sentir!
Els espais alliberats es construeixen i es defensen entre totes!
No podem quedar-nos de braços creuats mentre veiem com desallotgen dos anys de vida en un espai on abans només s'hi cultivava pols!



Resistir és vèncer!

[Méx] Denuncia de hechos en la Casa del Estudiante + Comunicado de los estudiantes desalojadas HCNE

EL PROYECTO DE LA HONORABLE CASA NACIONAL DEL ESTUDIANTE

En el Centro Histórico del DF, a dos cuadras del barrio bravo de Tepito, se encuentra la Honorable Casa Nacional del Estudiante (HCNE) un magnífico y deteriorado edificio de 100 años único en su tipo que cristaliza su proyecto de casa estudiantil autónoma popular, un espacio que se ha construido a través de muchos años, y de la lucha organizada de grupos de habitantes, pugnando por la construcción de un espacio autónomo, y en defensa de la educación pública, este es un hogar para estudiantes de provincia de escasos recursos que estudian y comienzan a estudiar en instituciones de educación pública superior, las pocas accesibles del país. Siendo también un espacio donde han confluido diversas organizaciones sociales para generar unidad, así como personas con distintas ideologías y alternativas a las problemáticas sociales.

En la actualidad esta histórica casa de estudiantes, es gestionada por nosotros, los mismos estudiantes habitantes que construimos un proyecto enmarcado como A.C. y que desde 2009 reivindica su sentido social y autonomía, abriendo el espacio para que más generaciones encuentren aquí la posibilidad de mejorar las condiciones de su pueblo a través del estudio y la profesionalización de su praxis.

En últimas fechas han circulado por Internet una serie de comunicados y videos que el grupo M51 (movimiento 5 de enero, grupo que opera al interior de la casa nacional del estudiante), han hecho con el fin de justificar descalificaciones y medidas violentas contra estudiantes que no se alineen a sus posiciones. Estos videos, con los que la “organización” pseudo estudiantil ha tratado de “demostrar” una conspiración del PRDismo en contra de su “noble” y “heroica” causa, muestran únicamente un espacio con problemas de organización y entendimiento que no han podido mediar.

Los videos en ningún momento muestran pruebas irrefutables de lo que alegan, por el contrario, lo que de forma inmediata sale a relucir es la forma convenenciera en la que han editado sus grabaciones. Grabar ya es de hecho un método policíaco. Recordemos las difamaciones que se les hacía a los habitantes de San Salvador Atenco mostrando imágenes en la televisión que “mostraba”, a los que luchaban por sus tierras, como criminales y jamás mostraron la brutalidad policial o los reportajes que hacían, incluso, del pueblo de Oaxaca en 2006 mostrando la lucha de los pobres como una revuelta de criminales. No tratamos de decir que los habitantes de la casa del estudiante que han sido difamados en los videos pertenezcan a una comprometida causa, lo que sí es visible es que el que miente en este caso está detrás de la cámara que graba.

Los comunicados son por de más ridículos, es como escuchar al papa tratando de justificar la violación de niños, o en el contexto nacional, escuchar hablar a Felipe Calderón de las maravillas de la lucha contra el Narco. Hipocresía desmedida y montaje descarado. Lo que se percibe en los comunicados es un discurso inconsciente de lo que es un estudiante y terco a que la verdad absoluta e incuestionable la tiene el puritano grupo M51. Estos excesos los han segado y aislado de toda capacidad política de construcción pues en sus alucinaciones de conspiración erróneamente ubican a la gente de la Biblioteca Social Reconstruir como un grupo militante del PRD, y es muy probable que todos aquellos que no compartan su pensamiento también sean considerados como parte del PRDismo más rapaz. Su política es coincidente al fanatismo nacionalista de Hitler o el método de purga de Stalin.

Aunque el M51 tiene antecedentes de golpeadores, esto no es lo más sobresaliente, por lo que se le conoce es por presentarse como una organización de una casa estudiantil donde curiosamente el grupo está constituido por alrededor de 10 personas de los más de 100 habitantes de la casa, esta es una muestra que un grupo minoritario, el M51, quiere imponer su voluntad al resto de los habitantes, evidentemente los demás estudiantes de la casa no aceptan esto por lo que existen roses, y el grupo con métodos policíacos graba y publica lo más comprometedor o lo que mejor convenga. Por otra parte han hecho una relación con la asociación “Banco de Alimentos” con la que es sabido lucran para mantenerse en una posición cómoda al interior del inmueble, entre otras cosas que considero le corresponde a los demás habitantes de la casa denunciar.

Ante el conflicto nos manifestamos en contra de la injusticia en todas sus formas y en donde la veamos. Responsabilizamos e identificamos como principales opresores a Karina del Consuelo Mares flores, Jorge Bonilla Dumit, Vanaquen Navarro, Carlos Vázquez Santillán, Yadira Benítez Hernández, Virginia Marisol Damián López, Leslie Cano García y Miriam Pascual Jiménez, esta última la ubicamos como miembro de la Asociación Nacional de Abogados Democráticos, organización que no solo trabaja con el PRD, sino que también participa en campañas de este partido, ¿Quiénes son los PRDista?

Comunicado de estudiantes desalojados de la HCNE‏

La Casa Nacional del Estudiante funciona como A.C. siendo regulada, de manera interna, por su máxima plataforma de decisiones que es la Asamblea General, conformada por todos y cada uno de los asociados activos de la H.C.N.E. La construcción de la Casa Nacional del Estudiante sucedió hace 101 años, manteniendo desde su origen su razón de ser, es decir, dar alojamiento a estudiantes de nacionalidad mexicana y de provincia, inscritos en Universidades públicas del área metropolitana, con condición económica desfavorable.

El día 1 de enero del 2012 el grupo llamado M51 (Movimiento 5 de enero) dirigido principalmente por Jorge Bonilla Dumit, Karina del Consuelo Mares Flores, Vanaquen Navarro Ramón y Carlos Vázquez Santillán, bloqueó la entrada principal a la Casa Nacional del Estudiante, teniendo así control absoluto de su acceso.

El día 2 de enero comenzamos a regresar de nuestros lugares de origen al terminar el periodo de vacaciones, encontrándonos con un panorama hostil, ya que se nos negó el acceso al lugar en el cual residimos y no conformes con esto a dos asociadas y un asociado se les agredió físicamente cuando quisieron ingresar a la Casa del Estudiante siendo la más afectada una de las compañeras. Al cuestionar acerca del por qué no se nos permitía ingresar, estas personas argumentaron que ya habíamos sido expulsados de la Asociación (sin que esta decisión haya sido tomada en asamblea previamente) por “atropellar” la normativa y no participar en su proyecto “autónomo”, así como también se nos acusa de estar en nómina del PRD sin mostrar pruebas contundentes a una acusación tan delicada. Hasta el día de hoy no se nos ha permitido el acceso, hemos intentado ingresar de la manera más adecuada posible y se nos sigue negando el acceso. Para poder ingresar por nuestras pertenencias se nos condiciona a firmar las actas de baja de la asociación que ellos autoritariamente han expedido, a lo cual nos negamos rotundamente ya que en caso de acceder estaríamos siendo dados de baja injustamente.

Es por esta situación que los habitantes afectados, que somos la mayoría, hacemos esta denuncia pública, ya que no solo los miembros del grupo M51 -conformado por no más de 15 personas que forman parte de la Asociación (que cuenta aproximadamente con 110 asociados activos)- están bloqueando la entrada sino que lo están haciendo con ayuda de gente externa a esta. Es preciso decir que a compañeros que aún permanecen dentro de la casa se les limitan las salidas a las mínimas posibles (una salida por día) así como también las visitas y, ¿Cómo es posible que ellos sí puedan recibir las visitas que deseen y puedan entrar y salir cada vez que así lo desean?

También se nos ha notificado que a partir del 5 de enero comenzarán a abrir cada uno de los cuartos y sacar nuestras pertenencias, tememos ser no sólo victimas de desalojo sino también de robo.

A través de este comunicado hacemos del conocimiento público esta situación a diferentes organizaciones sociales y solicitamos su apoyo y solidaridad para poder dar solución a esta situación como mejor convenga. Por lo que sugerimos que se realice una Asamblea donde estén presentes todos los habitantes con la intervención de organizaciones sociales como mediadores, así mismo, mediante este comunicado exigimos que para dicha asamblea todos los habitantes de la casa tengan derecho de voz y de voto sin restricción alguna. En lo inmediato exigimos que se nos permita el ingreso a nuestro domicilio.

Esperamos pronta respuesta del M51, ya que consideramos esto como una alternativa de solución junto con el pronunciamiento de las diversas organizaciones como un acto de solidaridad hacia nuestra problemática.

Atentamente

Asamblea de Asociados de la Casa Nacional del Estudiante

Estudios #1 · Revista de Pensamiento Libertario

ESTUDIOS pretende ser algo más que una revista al uso, con este proyecto CNT quiere situar sus propuestas en el contexto del siglo XXI, asumir las tareas de un momento histórico de mutaciones profundas y decisivas tanto en las formas y desarrollo del sistema de poder como entre las clases preteridas. Los cambios objetivos y subjetivos en este inicio de siglo han de ser estudiados y comprendidos si se pretende la transformación social pues conocer la realidad es la condición previa para poder modificarla.

ESTUDIOS desea ser un vehículo que permita el desarrollo y divulgación de análisis y reflexiones sobre la realidad social de calidad, ajena al aparato académico pero sujeta a unos principios de investigación suficientemente acreditados y rigurosos, conscientes de que la acción política ha de ser alimentada de la conciencia antes de que de ningún otro elemento. Desea ser también, según nuestros principios, un instrumento para la autogestión del saber, para situar el análisis de lo real fuera de las cátedras universitarias siempre controladas por el poder económico y político recuperando la creatividad del pensamiento libertario y definiendo las tareas del presente. ESTUDIOS es el compromiso moral de quienes mantienen su conviccion en el pensamiento anarquista.

ESTUDIOS reivindica la libertad de la conciencia como un instrumento necesario de transformación social y regeneración moral. El fin principal que persigue ESTUDIOS es disipar la ilusión sobre la que se ejerce el poder político. Liberar a la conciencia del engaño y ofrecer razones para que se perciban en su más encarnizada crudeza todos los mecanismos que utiliza el Estado para pervertir, someter y esclavizar a la población.

ESTUDIOS se propone publicar todos aquellos trabajos que realicen un análisis o reflexión fundamentados sobre los problemas de nuestra época como propugna el pensamiento anarquista y defiendan propuestas teóricas que ayuden a restablecer la conciencia del ejercicio de la libertad individual y colectiva como el medio más efectivo para promover la insumisión y la desobediencia. Deseamos ser un espacio abierto al debate y la controversia, no aspiramos a establecer un pensamiento monolítico sino a favorecer la reflexión individual y colectiva, la libre discusión y la discrepancia de las ideas dentro de un contexto no antagonista, es decir, dentro de la aspiración común a una sociedad libre, autogobernada, autogestionada, sin Estado ni capitalismo.

Este proyecto pretende ser también una llamada a todos y todas las comprometidas con la tarea de la transformación social a aportar estudios, investigaciones, análisis y reflexiones de calidad que amplíen nuestra influencia social y rompan la división entre quienes piensan y quienes hacen pues la no especialización es el fundamental principio de una sociedad libre con el que nos sentimos comprometidos y comprometidas.

ESTUDIOS surge como un espacio teórico de reflexión libertaria que exponga la inmensa impostura política en la que se asientan las estructuras del poder. Nuestro fin es hacer ver, mantener y alentar la esperanza en los ideales del pensamiento libertario.

Consejo de Redacción

Descargar	Tamaño
Estudios #1 · 2011 · Revista de Pensamiento Libertario	22.29 MB

Polémica sobre “las causas y alternativas en la crisis actual”

En el Ateneo de Madrid se enfrentaron el jueves 20 de octubre el economista galo Latouche y el pensador soriano Rodrigo Mora. La Fundación Anselmo Lorenzo hizo las veces de árbitro. Prueba clasificatoria para el “todes contra todes” de las jornadas-conferencia sobre economía alternativa de CNT (Villaverde, 9-11 diciembre).

GPG / Periódico cnt

Departiendo (contraportada)

Desde media tarde un público entregado agotó el papel en el Ateneo. La velada no podía comenzar: “¡espera más gente fuera de la que hay dentro!”. Los aficionados, enfervorecidos, asaltaron el edificio encontrándose que otros combates de pesos menores ocupaban salones y pabellones decrépitos. “A mi espalda, desde la Universidad Orsay-París, el Premio Europeo Amalfi de Sociología y Ciencias Sociales (1998) y gran teórico del decrecimiento. Con más de veinte libros en su haber donde vapulea a la ortodoxia económica y al utilitarismo ¡¡Serge Latouche!!. En el otro extremo, el terror de liberales y estatólatras; autor de media docena de libros y decenas de artículos sobre Naturaleza, Ruralidad y Civilización; conferenciante incansable ¡¡Félix Rodrigo Mora!!”.

Sobre la escalinata del recibidor, Latouche toma la iniciativa en el primer asalto. Comienza desgranando las causas de la crisis e igual que en combates previos ante instancias institucionales y movimientos sociales. Golpea con sus cuatro propuestas de “R” al hígado: relocalización, “reconstruir la economía local”; reconversión, “de aquellas industrias inútiles tipo publicidad, armamento, agricultura intensiva”; reparto, también del trabajo o “trabajar menos para vivir mejor”; y dominio sobre el sistema financiero. Su programa provocará “lágrimas, sudor y sangre” pero no a quienes lo hemos dado ya todo, sino en los mercados y las multinacionales.

Segundo asalto. Rodrigo Mora ataca con argumentos más allá de la crisis ecológica y económica, en las que se había centrado Latouche. La crisis de la libertad, castrada por el parlamentarismo contra el que se rebeló el 15M, dándole donde más le duele: en el asamblearismo. Lanza su ofensiva sobre la base política del “momento dramático” que vivimos. “Los seres destruidos son dóciles pero no productivos”. Trabaja insistentemente las carencias del decrecimiento: el problema humano, la reorganización de poderes económicos, la guerra mundial... Termina con dos golpes de R novedosos: reforestación, para evitar la desertización y revolución integral o constitutiva.

Un espontáneo, investido en los poderes de la autoridad competente, intenta paralizar el combate con la excusa del civismo. El respetable abuchea al fantoche que solo consigue calentar los ánimos: “¿qué pasa con las condiciones materiales?”, dice uno; “¡preparémonos para lo peor!” se escucha en las primeras filas; “¡esto ha sido un ajuste de cuentas en toda regla!”. Se oyen más recetas, la principal: “reparto del trabajo y la riqueza mediante la economía autogestionaria”. Desde el cuadrilátero, los púgiles lanzan al aire los últimos golpes: “la guerra económica ya está aquí: contra los pobres”, demostrando la pérdida de resiliencia para aguantar los envites; remacha Latouche. El estado del bienestar es vapuleado por Rodrigo Mora. ¿Condiciones materiales, más consumo? ¡Toma cínicos!

Serge Latouche y Félix Rodrigo Mora en el Ateneo de Madrid. from tgalvez on Vimeo.

Protestas contra el "viernes sangriento" en Kazajistán.

16 de diciembre de 2011 – las autoridades de Kazajistán dispararon en Zhanaozen (una ciudad del oeste de Kazajistán) a la manifestación de trabajadores petrolíferos en huelga. La huelga de alrededor de 1500 trabajadores, con demandas de salarios más altos y mejores condiciones de trabajo, comenzó en mayo, pero fue prohibida. El campo petrolífero de Karazhanbas, donde estalló el conflicto, está siendo instalado por la empresa, que pertenece a los intereses chinos de la empresa “China International Trust Investment Company” y la empresa Kazaja "KazMunayGaz".

La escalada de represión ha ido en aumento rápidamente: durante el conflicto, cientos de trabajadores fueron despedidos, un activista sindical, Zhaksalyk Turbayev fue asesinado por personas desconocidas, incendiaron la casa de otro activista, Aslambek Aydarbayev, y la abogada sindicalista Natalia Solokova fue condenada a 6 años de prisión por “incitar a la discordia social”. Los líderes sindicalistas Akzhanat Aminov, Kuanysh Sisenbayev y hasta otros 30 sindicalistas fueron también arrestados y condenados.

El régimen del presidente Nazabayev es bien conocido por su brutal supresión del movimiento obrero y por su autoritarismo. Declaró como ideología oficial la teoría del “Eurasianismo” (activamente promovida por el etnógrafo de la “nueva derecha” rusa Lev Gumilev).

Ahora, debido a la represión de la manifestación, han matado a muchos trabajadores: 11 personas según los datos oficiales, y 70 personas según los datos no oficiales. Los trabajadores informaron que cientos de personas sufrieron heridas. La ciudad está ahora en estado de emergencia y toque de queda. El régimen envió el ejército a la ciudad y la ha aislado del resto del mundo.

En las ciudades próximas hay manifestaciones y acciones de solidaridad con los trabajadores de Zhanaozen. Las autoridades han vuelto a abrir fuego, hay nuevas víctimas.

Hacemos un llamamiento a la protesta inmediata para detener la masacre de trabajadores de Kazajistán. Por favor, enviad cartas de protesta a la Embajada de Kazajistán y a la empresa CITIC, llevad a cabo piquetes y manifestaciones. También proponemos un llamamiento para un boicot a los artículos y mercancías de Kazajistán.

Secretariado Internacional de KRAS-AIT

15 de Diciembre 19 años sin Pedro asesinado por un policía

15 de diciembre 2011

11.30h, Puesta Florar un año mas en l’Hospitalet (Av. Catalunya),
20h Concentración Pl. Universidad (Barcelona)

http://www.youtube.com/watch?v=RZPB-2KVgxQ

http://plataformapedroalvarez.com/

Quedan días para el 19 aniversario del asesinato de Pedro Álvarez a manos de un policía. Este 15 de diciembre todos a la calle contra los abusos del poder. Jueces que ascienden, investigadores apartados, pruebas que se tiran a la basura... Por un sistema verdaderamente democrático YA.