29 de Setembre, Vaga General! ----La CNT de Sabadell anima a tots/es
els treballadors i treballadores (independentment de la seva
ideologia, exceptuant feixistes) de la ciutat, en actiu o a l'atur, a
sumar-se a la concentració en contra de la reforma laboral que hem
convocat pel dia 19 setembre a les 19h a la Plaça Marcet i a la Vaga
General per al dia 29 de setembre.----La Reforma (com les reformes
laborals anteriors) afavoreix els interessos d'aquells/es que s'han
omplert les butxaques abans de la crisi i que amb la seva especulació
van contribuir i contribueixen a crear-la i agreujar-la. Beneficia a
aquells/es que més tenen i perjudica als que vivim o intentem viure
del nostre treball|, amb uns nivells d'atur cada vegada
majors.----Rebutgem aquestes mesures ja que constitueixen un gravíssim
atac contra les conquestes durament aconseguides al llarg de dècades
de lluita: tendeixen a dividir-nos, a trencar els llaços solidaris
entre els treballadors/es i aprofundir en una cultura individualista i
de la por;, a la subocupació i la precarietat, a facilitar i abaratir
l'acomiadament, a
dificultar l'organització sindical i la negociació col·lectiva; a
augmentar, en definitiva, el poder de la patronal i de la banca i
reduir la capacitat dels i les treballadors/es per fer front a la seva
voracitat.
El 29 de setembre no pot ser el punt final de les mobilitzacions, sinó
el punt de partida d'una ofensiva per recuperar la nostra veu. Per a
això és necessari que els treballadors/es ens organitzem, perquè en
l'associació rau la nostra força i només la patronal s'aprofita de la
nostra divisió.
Insistim en la nostra voluntat de continuar forjant la unitat de
tots/es els treballadors/es des de baix, mitjançant mecanismes a
través dels quals puguem expressar la nostra veu, entre iguals i sense
que ningú decideixi per nosaltres.
CNT-AIT Sabadell
MOTIUS PER ANAR A LA VAGA GENERAL EL 29 DE SETEMBRE.
Què es pretén amb aquesta reforma laboral?
-Bàsicament, l’abaratiment de l’acomiadament, la descentralització de
la negociació col·lectiva, la flexibilització de les maneres de
contractació i la disminució de costos laborals com els associats a
les cotitzacions socials.
Quines son les mesures que ens afecten de manera més preocupant?
Contractes temporals:
-El govern planteja que els contractes d’obra i servei tinguin una
durada màxima de 3 anys, ampliables altres 12 mesos si així es recull
en el conveni col·lectiu del sector. L’empresa ha de fer constar en
què consisteix específicament el servei. Transcorreguts aquests
terminis, ja sigui en la mateixa empresa o en una del mateix grup o a
través d’una Empresa de Treball Temporal (ETT), els treballadors
adquiriran la condició de treballadors fixos.
És palpable la intencionalitat enganyosa d’aquest últim paràgraf, ja
que simplement està posant sobre el text de l’Estatut dels
Treballadors quelcom que ja s’estava aconseguint per la via judicial
si s’encadenaven diversos contractes per un període superior a dos
anys sense 20 dies entre contracte i contracte. Amb aquest tipus de
contracte l’única cosa que es
fomentarà serà la temporalitat encara més, sobretot en aquells llocs
de treball on no es requereix un llarg període de formació per als
nous treballadors/es.
Contractes eventuals:
Tindran una durada màxima de sis mesos dintre d’un període de 12 mesos
des de l’inici de la relació laboral. El conveni col·lectiu ha de
fixar les activitats per a les quals es pot realitzar aquests
contractes i el seu volum total sobre la plantilla.
Les indemnitzacions dels contractes temporals:
-S’amplia dels 8 dies per any a 12 de forma progressiva. De 10 dies
per als quals se signin al llarg de 2012 i 2013. De 12 dies per als
quals se celebrin a partir del 1 de gener de 2014.
També s’augmenta en dos punts les cotitzacions a la Seguretat Social
dels contractes d’obra i servei.
Encara que s’imposin límits a aquests contractes, el fet que es
mantinguin una àmplia diversitat de models per a contractar permetrà a
les empreses seguir amb la seva política de no arriscar-se a integrar
en el seu equip
al personal permanentment, encara que les seves necessitats siguin permanents.
Causes objectives d’acomiadament:
A l’espera del que pugui acordar el Govern durant la seva negociació
amb la resta de grups, on podria fixar un període mínim de sis mesos
(a diferència de l’anterior document, el presentat pel consell de
ministres no s’hi ha fixat un termini mínim de pèrdues perquè una
empresa pugui acollir-se a causes objectives -econòmiques, tècniques o
organitzatives)
en pèrdues continuades per a una empresa, el text reconeix que
concorren causes econòmiques que justifiquen una reducció de plantilla
“quan els resultats de l’empresa llancin pèrdues econòmiques no
merament conjunturals”. “A aquests efectes, l’empresa haurà
d’acreditar objectiva i documentalment els resultats al·legats i
justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de
la decisió extintiva”, afegeix el document.
Els acomiadaments procedents tenen una indemnització de 20 dies per
any treballat per a tot tipus de contractes. L’ampliació dels supòsits
perquè les empreses puguin acollir-se a causes econòmiques, amb la
consegüent
retallada dels diners a pagar per acomiadar, afectarà tant als
indefinits comuns com als de foment de l’ocupació.
Si fins ara ja ha estat fàcil l’acomiadament (per molt que diguessin
que era car recordem que ja ens apropem als 5 milions d’aturats…), ara
ja ens podem anar calçant!
A més, això és un Expedient de Regulació d’Ocupació amb extinció de
contractes per la via ràpida, ja que és la quantitat econòmica que es
venia cobrant en els ERO fins abans de l’entrada en vigor de la nova
Reforma.
Contracte de foment de la contractació indefinida:
-Aquest tipus de contracte, ja en vigor menys per als homes d’entre 31
a 45 anys però molt poc utilitzat, s’estén a tots els treballadors que
duguin més de tres mesos a l’atur. A la pràctica s’ha extés a tots,
donat que al que no se li pugui aplicar, se li farà un d’obra i servei
i llavors ja no podrà tenir un contracte amb indemnització de 45 dies.
Solament podran realitzar aquest tipus de contractes les empreses que
no hagin reduït ocupació de forma improcedent en els 6 mesos anteriors
previ a la signatura del mateix. En cas d’acomiadament improcedent la
indemnització és de 33 dies fins a un màxim de 24 mensualitats.
No afecta als indefinits ja signats, que segueixen mantenint la seva
indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament
improcedent.
Un fons per a pagar les indemnitzacions (model austríac):
-Es dissenyarà un fons de capitalització mitjançant un projecte de
llei en el termini d’un any, i que no suposarà l’elevació de les
cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, per a abonar part de
les indemnitzacions pels acomiadaments de qui signin un contracte de
foment de l’ocupació des d’aquest moment (no està concretada la data
d’entrada en vigor).
Els diners a aportar a aquest fons, que es perllongarà al llarg de la
vida laboral del treballador independentment de l’empresa, serà igual
a un determinat nombre de dies per any treballat a concretar. El fons
es nodrirà amb aportacions empresarials i es podrà fer efectiu en cas
d’acomiadament, reduint una part del que han de pagar les empreses,
mobilitat geogràfica o per al desenvolupament d’activitats de
formació. La part que no s’empri passarà a cobrar-se a la jubilació.
Evidentment, si és pagat per les empreses acabarem cobrant menys quan
es pactin els salaris als convenis i si acabem reservant les
quantitats per la jubilació ens podem trobar que quan ens volguem
jubilar, vist com van les coses, ens trobem sense aquesta possibilitat
(recordem que no fa gaires mesos el govern pretenia modificar l’edat
de jubilació dels 65 als 67).
Fins a la constitució del fons, les extincions dels contractes de
foment de l’ocupació, amb una indemnització de 33 dies per any
treballat fins a un màxim de 24 mensualitats, es dividirà entre
l’empresa i el Fons de Garantia Salarial, de caràcter públic, ja
siguin justificats o no.
L’empresa abonarà 22 dies i el Fogasa, els restants 8.
Els de 20 dias també seran abonats pel FOGASA 8 dies. Els que son
indefinits abans de la reforma, si surten amb 45 dies per any
treballat per improcedència, 8 els paga FOGASA.
Es sufragaran acomiadaments improcedents amb diners públics des d’un
fons on la patronal, a diferència dels treballadors/es, no hi aporta
res des de la reforma laboral del 2006. Resumint, ens pagarem
l’acomiadament nosaltres mateixos.
El model alemany. “Flexibilitat” interna i clàusules per desentendres
del conveni col.lectiu.
Es facilita que les empreses puguin modificar les condicions laborals
(horari, jornada, sistema de remuneració, mobilitat funcional i
geogràfica), tant de caràcter individual com col·lectiu. S’estableix
un procediment arbitral (si aixi ho possibilita el conveni) per als
casos de desacord (les consultes només podran durar quinze dies
improrrogables), que el seu laude serà vinculant i immediatament
executiu.
Clàusula de inaplicació salarial:
-Quan els convenis col·lectius d’àmbit superior a l’empresa
estableixin revisions salarials que poguessin danyar la situació i
l’estabilitat de l’empresa, afectant a les possibilitats de
manteniment de l’ocupació en la mateixa, podrien no aplicar-se
aquestes revisions. També en aquest cas podrà anar-se a l’acord o a
l’arbitratge (En cas que es debati la inaplicació salarial -és a dir,
la no aplicació de la pujada pactada-, o la seva modificació per
causes geogràfiques, organitzatives o funcionals i no s’arribi a
acord, el recurs a l’àrbitre no serà obligatori), excepte que el
conveni de l’empresa reculli el contrari. Si intervé aquesta nova
figura, el seu laude serà d’obligat compliment. La mesura no podrà
durar més temps que el període pel qual s’ha signat el conveni o com a
màxim 3 anys. No està clar si es cobraran endarreriments un cop passat
aquest plaç.
Aquest punt és molt ambigu i apart de carregar-se la negociació
col.lectiva, ja que una de les parts signants es pot desentendre de l’acord mentre que l’altra està obligada a complirlo, tots sabem què passa especialment a les petites i mitjanes empreses (el 90% de les
d’aquest Estat) amb la doble comptabilitat.
Suspensió de contractes:
-Per altra banda, les empreses podran reduir les jornades laborals
dels seus treballadors o suspendre els seus contractes “per causes
econòmiques de força major qualsevol que sigui el nombre de
treballadors de l’empresa”.
Segons el text, s’entén com a reducció de jornada la disminució
temporal d’entre un 10% i un 70% de la jornada de treball computada
sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Limita
a un any la suspensió dels contractes de treball i la reducció de
jornada.
Les empreses que apliquin aquestes mesures podran beneficiar-se de
bonificacions de fins al 80% en les seves quotes a la Seguretat Social
si realitzen accions formatives per als treballadors afectats. La bonificació actual és del 50%.
Això no és més que un Expedient de Regulació Temporal per la via
ràpida i amb premi per l’empresari tan econòmic com pel fet de
poder-lo dur a terme unilateralment.
Inclusió de les ETT:
-Es liberalitzen els serveis d’ocupació donant entrada a les Empreses
de Treball Temporal en tots els sectors. Les ETT hauran de garantir
que els seus usuaris entren en igualtat de condicions a les empreses.
És a dir, tindran el mateix sou que els seus companys i gaudiran dels
mateixos drets i condicions: durada de la jornada, hores extraordinàries, descansos, treball nocturn, vacances i festius. També
haurien de tenir els mateixos beneficis en qüestions socials com
lactància, guarderia o permisos de maternitat.
Evidentment, les ETT són una lacra que fomenta la temporalitat i la precarietat i que hauria de desaparèixer. Està per veure si aquesta legislació podrà controlar-les. El 92% dels contractes que es signen cada mes són temporals. De veritat algú creu que amb aquestes mesures
es frenarà això? Actualment estem al 30% de temporalitat. La mateixa
que el 1999 tot i les successives reformes laborals (la del 2010 és la setena. Totes per facilitar l’a contractació i el treball estable…)
Conclusions:
-Per finalitzar, volem remarcar que aquesta reforma laboral no fomenta
la contractació indefinida tal com diu el govern. Aquesta reforma laboral, es ni més ni menys que la desaparició del contracte indefinit i l’enfortiment del temporal, acostant-nos cada cop més a l’acomiadament lliure i gratuït (el “model americà” en poden dir…).
Tal com diuen els nostres companys de l’ICEA: “Argumenten també, que
aquesta reforma es per flexibilitzar el mercat de treball.“Flexibilitzar”, en tot cas, per a separar millor. Doncs no
una altra és l’estratègia dissenyada: un procés de segmentació i
separació forçosa del col·lectiu de treballadors/es, de manera que es
torni inhàbil per a defensar els seus propis interessos, fragmentats en una infinitat de situacions
formalment diferents.”
Hem de tenir clar que els empresaris no contractaran ocupació si no
tenen expectatives d’obtenir beneficis i això dependrà principalment
del seu volum de vendes, de les condicions imperants en el mercat i de
la seva estructura general de costos que generalment té més que veure
amb factors relatius a l’entorn general de l’empresa que amb el
muntant particular dels seus costos laborals.
No fa falta una reforma laboral perquè la creació d’ocupació no depèn
simplement de les condicions de l’oferta i la demanda en el mercat de
treball sinó del que passi en el mercat de béns.
Un cop més es fa palès que tot i les grans declaracions dels polítics
(entre ells el famós Obama) de reformar el model de gestió econòmic i
establir noves normatives per contrarrestar l’especulació per part de
les entitats bancaries i borsàries, s’acaba transformant en reformes
laborals i retallades socials que afecten negativament a la classe
treballadora, perquè els poderosos de sempre puguin seguir campant lliurement i
rapinyant a gust.
Cada dia queda més clar qui dirigeix aquest món, i està clar que no
són els polítics…
Prenem la iniciativa. Organitza’t i lluita!
Mira també:
http://cnt.cat
http://sabadell.cnt.es
Llamamos a todos los trabajadores de la ciudad y de la comarca, en activo o en paro, a una jornada de huelga y de movilización para el día 29 de septiembre, en respuesta al conjunto de medidas presentadas por el gobierno para modificar el mercado de trabajo, la conocida como “Reforma Laboral”. 
