dijous, 28 d’abril de 2011

MANIFESTACIÓ EL 1º DE MAIG A BARCELONA


Immersos en aquesta profunda crisi econòmica que tantes i tantes
vegades hem vist utilitzar als poders fàctics de la nostra societat
per legitimar la retallada de torn. -- No obstant això, aquest any té
com a diferència respecte als últims que en aquesta ocasió arribem al
Primer de Maig suportant a les nostres esquenes una onada molt recent
i molt concentrada de retallades antiobreres sense precedents en les
últimes tres dècades; retallades que, com la CNT ha denunciat ja en
els diversos comunicats i notes de premsa fetes públiques a cada
ocasió i a cada signatura d’aquests pactes i reformes, suposen una
gravíssima pèrdua de drets per tots nosaltres, per a tots els
treballadors, que precaritzaran en el futur proper encara més les
nostres condicions de treball, que disminuiran les nostres pensions,
que ens fara falta treballar més anys per menys diners, que enterraran
la negociació col·lectiva, etcètera. Tot això, per descomptat, en nom
de la “recuperació econòmica”, argument del govern del PSOE que no
amaga una altra cosa que el tornar a la seva polítics d’especulació
salvatge i els beneficis empresarials il·limitats sense que,
mentrestant, cap empresari ni banquer perdin diners, malgrat ser ells
mateixos els responsables directes de la crisi.

Sent conscients de la gravetat de l’ atac contra el conjunt dels
treballadors i de la necessitat d’intentar aturar-ho i revertir-ho si
no volem que govern, patronal i burocràcies de CCOO i UGT culminin
l’enterrament social del moviment obrer. La CNT ha fet una crida a les
organitzacions sindicals que en les últimes setmanes i mesos han fet
patenti el seu rebuig al Pacte Social, amb l’objectiu d’arribar a un
acord de mínims que ens permeti a tots iniciar de forma unitària a
carrers i llocs de treball quantes lluites siguin possibles per
“donar-li la volta a la truita”, com es refereix la dita popular.

No obstant això, tenint sempre present la necessitat de juntar
esforços perquè la sortida de la crisi no passi per l’ abaratiment
d’acomiadaments, signatures continuades d’E retallades als aturats,
augment de la desocupació i l’edat de jubilació (per donar alguns
exemples) la CNT no vol deixar passar l’ocasió de plantejar, en el
context d’una data amb tanta càrrega de lluita com el Primer de Maig,
la necessitat de tot sindicalista conscient, pertanyi a una o una
altra organització, de qüestionar no només a les cúpules de CCOO i
UGT, sinó també al propi model sindical que ha convertit a aquestes
cúpules en “representants” únics i inamovibles dels nostres interessos
de classe, i que per tant ha permès que aquests interessos de classe
es vegin constantment contrariats per la realitat de cada nou pacte,
cada nova reforma i cada nou decret en relació al món del treball.

Des de la CNT entenem que la desmobilització dels treballadors no és
un factor merament casual, ni propiciat únicament per la tasca
intoxicadora dels mitjans de comunicació, sinó que respon també a
causes estructurals: quan el mètode d’organització en les empreses
seguit de forma majoritària passa per un model sindical de
representació (el fixat a l’ ET i la LOLS, que fa recaure el seu pes
sobre les eleccions sindicals, els delegats de personal i els comitès
d’empresa), un model en el qual es protegeix contra el perill de
l’acomiadament a una clara minoria de cada plantilla (la que resulta
triada com a representant exclusivament) deixant a la resta en una
pitjor situació front el problema de l’atur, resulta lògic que aquesta
resta dels treballadors prefereixi no mobiltzar-se, atès que no
gaudeixen de la mateixa protecció, i es tendeix de manera natural a
deixar en mans de la minoria tots els assumptes relatius a les seves
condicions de treball.
Des de la CNT, per contra, entenem que el fre a aquesta onada de
retallades no el trobarem en els vots sinó en la conversió de la
militància sindical en un fenomen majoritari dins de les empreses:
l’única manera d’obtenir conquestes, o almenys frenar reculades, passa
per la lluita i la implicació directa de la majoria dels afectats, mai
a l’inrevés.

Ningú diu que això sigui fàcil, o que l’èxit estigui garantit, però la
veritat és que com no podem seguir, és com venim estant fins ara. I és
aquí on la CNT té una alternativa clara per oferir, una alternativa
que prescindeix de privilegis de qualsevol tipus i que fa recaure tot
el seu pes i la seva capacitat sobre l’acció d’els qui la duen a
terme: l’alternativa de la secció sindical com a eina organitzativa
als llocs de treball. Tant en el passat recent com a l’actualitat, hem
vist molts acomiadaments i sancions que responien a represàlies contra
treballadors mobilitzats convertir-se en nuls, fins i tot hem vist a
empreses asseure’s a negociar la concessió de la garantia laboral (és
a dir, l’extensió de la protecció enfront de l’acomiadament a tota la
plantilla) o un altre tipus de millores, tot això fruit d’una acció
sindical ben planificada i desenvolupada, sempre sota la màxima que el
sindicalisme no pot ser alguna cosa aliena a la classe obrera, i no
pot per tant sustentar-se en privilegis.

Hem vist èxits de llarg a llarg de l’Estat Español, com el de la vaga
de Flightcare en l’Aeroport del Prat, on l’empresa ha vist frustrats
els seus intents per il·legalitzar els aturs convocats per la CNT, i
assistim en aquests moments a una nova vaga convocada també per la CNT
en l’empresa AUSSA, precisament reivindicant entre altres coses la
retirada d’un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació i la
concessió de l’esmentada garantia laboral. Hem vist com empreses del
calibre de EULEN han estat obligades a canviar el conveni que venien
aplicant als seus treballadors en tota una ciutat per un altre amb
millores notables sobre l’anterior, o com un llarg etcètera d’empreses
s’han vist obligades a canviar la seva política de contractació, o a
esmenar cessions il·legals de treballadors… sempre amb el model
sindical que proposa la CNT com a comú denominador.

I tot això només en l’últim any: aquest model sindical que, com dèiem,
diu sí a la participació de tots els afectats en els seus problemes a
través de la secció sindical i per la mateixa raó diu no als comitès
d’empresa, aquest model que diu no a subvencions i cànons de
negociació, perquè busca la independència econòmica per poder defensar
únicament interessos dels treballadors i no deure’s a ningú més.


Per totes aquestes raons, tanquem aquest comunicat tal com el
començavem: avui més que mai és necessària la unitat d’acció de tots
aquells que rebutgem el pacte social, però també és avui més
necessària que mai la revisió autocrítica del model sindical que ens
ha conduït a tots els treballadors a aquest carreró sense sortida.

PEL SINDICALISME DE CLASSE, ECONÒMICAMENT INDEPENDENT I D’ACCIÓ DIRECTA

PER L’ANARCOSINDICALISME

VISCA EL PRIMER DE MAIG

1 de Maig al Parc de les Tres Xemeneies (av. Paralel, Pstg La Canadenca)

10:00 Esmorzar
10:30/11:30 Activitats per a criatures, espectacle del grup Mimulus.
12:00 Miting
13:00 Manifestació
14:00 Dinar: paella vegetal i ecològica, i +

Aquest any l'acte es realitza conjuntament amb els companys de Joaquin Costa.
http://www.cnt.cat/
EL 1º DE MAIG TAMBÉ ARRIBA PER LES CRIATURES
La CNT, dins de les seves activitats per a commemorar el Primer de Maig,
convida totes les criatures –i a aquells que se’n sentin- a gaudir de
l’espectacle del Grup Mímulus, música i tallers participatius, de relació,
d’alegria.

En una jornada reivindicativa, més que mai al mig d’aquesta situació de
crisis que ens aboca a la pérdua dels drets que tant va costar aconseguir,
no ens hem volgut oblidar dels infants, com a esperança de futur i com a
una raó més –i important- que ens esperoni en la lluita per a fer un món
millor i més just.

US ESPEREM, EL DIA 1 DE MAIG, A LES 10’30 HORES, AL PARC DE LES TRES
XEMENEIES (Av. Paral•lel/ Ptge. Canadenca, Metro Paral•lel). PORTEU GANES
DE JUGAR I CANTAR.

http://animacioinfantilmimulus.blogspot.com/