divendres, 29 de juliol del 2011

1º ACTE INFORMATIU A LA FÀBRICA DE FORD-VISTEON A IGUALADA

Aquest dijous dia 28 de juliol el Sindicat de la CNT-AIT d'Igualada ha realitzat el primer acte informatiu a les portes de la fàbrica de Ford-Visteon a Igualada. Aquest acte s'ha dut a terme en solidaritat amb la Secció Sindical de CNT-AIT a Ford-Visteon a El Port de Santa Maria (Cadis), que s'està organitzant a nivell internacional per denunciar públicament el brutal anunci de tancament de Cadis-Electrònica i on les formes dels representants de la multinacional han estat lamentables i un insult per al conjunt de la classe treballadora. Des de CNT-AIT no tolerarem que personatges com el que va representar a la multinacional ens insulti i la resposta que tindrem anirà en augment si des de la multinacional Ford-Visteon es segueixen comportant d'aquesta manera. Amb la classe obrera no es juga i el "NO MORE QUESTION" i el "ja hem tancat 35 i aquesta és la propera" que el personatge exportat d'Anglaterra que va venir representant a la multinacional va deixar anar al comitè d'empresa ho considerem una provocació en tota regla i davant d'això CNT-AIT no es quedarà creuada de braços.

Alguns i algunes companyes de la plantilla de Ford-Visteon a Igualada ja estaven al cas de les informacions que han arribat sobre el tancament de la planta de Cadis i alertaven de la presència d'advocats de la multinacional a la planta d'Igualada. Des de CNT-AIT donarem suport a les peticions de solidaritat que vinguin de les companyes del Port de Santa Maria i estarem alerta davant els moviments de la multinacional a la resta de plantes de la península.

¡¡¡AMB LA CLASSE OBRERA S'HI JUGA!!!

¡¡¡PROU TERRORISME EMPRESARIAL!!!

¡¡¡NO AL TANCAMENT DE FORD-VISTEON A CADIS!!!

divendres, 22 de juliol del 2011

diumenge, 17 de juliol del 2011

WFS Serveis Aeroportuaris a la llista d'empresaris canalles i estafadors.

Els trilers empresarials que operen en l'aeroport del Prat (Barcelona) han unit els seus esforços per intentar aixafar l'activitat sindical de la CNT. En el marc d'un més que irregular procés de Subrogació entre Flightcare i un altre quiosquet anomenat Wordlwide Flight Services Serveis Aeroportuaris, s'ha aprofitat per acomiadar de manera fulminant a 6 companys procedents de Flightcare… ni més ni menys que en el seu primer dia de treball! Quina ocurrència la dels seus respectius consellers legals!

Ridiculeses empresarials a part, no serà necessari aclarir que aquesta actuació és una declaració de guerra en tota regla. Tampoc serà necessari aclarir que la CNT ha engegat tots els seus recursos perquè WFS corregeixi aquesta situació. O els readmeten o es van a haver de resignar a compartir destinació amb Flightcare: empresa cutre, generadora de problemes laborals, en mans de caps cagons i irresponsables… Donem la benvinguda als “responsables” de WFS Serveis Aeroportuaris a la llista d'empresaris canalles i estafadors.


READMISSIÓ ACOMIADATS WFS BARCELONA!

dijous, 7 de juliol del 2011

[Nota de Premsa] La CNT-AIT obre conflicte amb l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola

  • L'alcalde Albert Miralda no vol cap diàleg amb el Sindicat després de la petició demanada per instància el 26 d'abril i el 30 de juny de reunió per mirar de solventar els problemes detectats en diverses matèries.

  • L'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola no compleix amb la llei.

  • Els contractes d'alguns treballadors de l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola estan en frau de llei.

  • L'Alcalde Albert Miralda ja va haver de declarar al jutjat social per l'acusació d'assetjament i mobbing per part d'una treballadora.

  • Avui a les 19:00 el Sindicat fa un piquet informatiu a les portes del ple municipal.

Tot i ser coneixedor de les evidents irregularitats reiterades en el temps que es cometen en matèries laborals i de seguretat i higiene a les seves instal·lacions, el consistori no contesta a les peticions de reunió amb el Sindicat. Està clar que Albert Miralda no la vol. S'ha tornat a demanar aquesta reunió per segona vegada, per instància i verbalment. No hi ha voluntat de diàleg per part de l'Ajuntament i el Sindicat declara per obert el conflicte. Avui es farà un piquet informatiu a les portes del ple municipal.

L'Ajuntament ha enviat burofaxos i pretensions de notificacions al delegat de la Secció Sindical de CNT-AIT al seu domicili, amb les quals ha retallat drets al company. Les faltes de formes han creat clara indefensió amb la qual cosa veiem la costum reiterada de saltar-se els procediments adequats que els hi marquen les lleis. Això es molt greu i si a més s'arrela a les actuacions d'una administració pública es lamentable.

Per una altra banda podem veure a les actes dels plens diversos debats en els quals es parlava de les hores extres que feien els treballadors municipals, quilometratges per els desplaçaments i problemàtiques amb les relacions laborals amb diferents treballadors i treballadores. Manel Petit, Manel Lena, Anna Maria Torras, Daniel Roig, Jacint, Josep Manel,... Aquests son alguns casos que han vist la llum. El Sindicat afirma que s'han fet acomiadaments de manera improcedent sense que aquests s'haguessin fet públics. Contractes en frau de llei el Sindicat afirma que n'hi han.

L'Alcalde, Albert Miralda ja va haver de declarar l'any passat al jutjat social per l'acusació que una treballadora municipal va fer-li per assetjament i mobbing. Amb això veiem que els límits de la legalitat a vegades es trepitjen i que aquesta actitud està arrelada a la política laboral de l'Ajuntament del qual Albert Miralda és el màxim responsable.

Secció Sindical de treballadors/es de l ́Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.

ELS RADICALS MANEN A L'AJUNTAMENT, NOSALTRES DEFENSEM ELS NOSTRES DRETS. PER LES CONDICIONS DIGNES AL LLOC DE TREBALL I PER LA QUALITAT DELS SERVEIS PÚBLICS NI UN PAS ENRERE!!!


Sindicat d'Oficis Varis de Manresa de la CNT-AIT . Secretaria de Premsa

###

Propaganda que es repartirà a l'entrada al Ple de l'Ajuntament el 7 de juliol


El Radical Albert a l'Ajuntament
La major part dels conflictes que a nivell sindical té la CNT-AIT és per l'incompliment reiterat de les lleis per part de les empreses, les qual es salten les normatives, acomiaden de forma irregular, demanen expressament als seus assessors que mirin de robar tot el que puguin, retallen liquidacions i drets, ETC,... Quan s'excedeix del límit d'hores extres, es compensa amb un plus o amb trasllad si cal (com els casos de corrupció a La Rioja, en kilòmetres donàvem tres voltes al món), no paguen les hores extres que et deuen, ni la paga extra que portes acumulant durant tot l'any o fins i tot, et tallen el salari il·legalment i resta de putades que et poden arribar a fer. Coses com les succeïdes a la comarca, com la manera que es feien els acomiadaments a Pirelli, son coses que ens haurien de fer pensar.
Aquesta actitud per part dels i les repressores, continuada i reiterada en el temps, no la podem qualificar d'una altra manera que de radical.
Hi han molts exemples d'explotació laboral desmesurada fora de la llei a l'empresa privada, no cal que aneu gaire lluny per veure algun cas, però malauradament també hi ha molts exemples d'il·legalitat en les polítiques laborals implantades a algunes administracions públiques.
Veiem clarament com la política laboral que porta el govern presidit per Albert Miralda es salta les lleis i no només les laborals, l'assetjament i el mobbing a Sant Salvador de Guardiola i a la resta del món ja sabem el que és. Hi ha companys i companyes que han patit les conseqüències. Treballar dos mesos amb només 3 dies festius, fent a més unes 60 hores extres (80 hores seria el màxim anual) i sent aquestes no remunerades , ja que s'obligaven a agafar dies festius fora de la temporada esportiva, no se sap on ni quan, era potser normal en altres èpoques. Suposem que al segle XIX també era normal que no donessin roba de seguretat i que et toquessin fer treballs que no es corresponien a la teva categoria laboral. Era normal també no poder saber si havies de treballar el diumenge o no, ja que potser dos dies abans et cridaven per fer hores que no et pagaven. Era típic també de les condicions laborals de fa dos segles que després d'estar dos anys treballant fins 12 o 14 hores diàriament et donessin el cop de peu, no et paguessin les hores que et devien i a més et titllessin de mal treballador. També era normal treballar fins als 75 anys o fins a morir-se. Era normal no tenir contracte i terrible era cobrar una misèria, demanar que et pugessin el sou al nivell de la pujada del productes bàsics i t'ho neguessin.
Veiem també molt lleig que una administració pública del segle XXI, faci contractes en frau de llei, de fet només sentir la frase fa esgarrifança.
A més resulta que sobra prepotència al no voler arreglar els assumptes per les bones sense haver de passar per diferents jutjats. Ja hem demanat dos reunions,...
En definitiva veiem com l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola, Albert Miralda, és com una empresa, que subcontracta, contracta per obra i servei, acomiada de manera il·legal, prorrateja i en definitiva precaritza la vida dels i les treballadors i treballadores.
http://ss-ajuntament-sant-salvador.cnt.es

Divendres 15 de juliol Electro autònom vol.3

dilluns, 4 de juliol del 2011

Cap a la Vaga General (CNT, CGT, SO,CSC)

Les organitzacions sindicals CGT, CNT, CSC i SO ens vem reunir el passat 24 de juny a Madrid per valorar les respostes que, davant l'atac sense precedents que treballadors i treballadores estem sofrint per la política de retallades i pèrdua de drets impulsada pel govern i les institucions europees, a instàncies de la patronal i els mercats, hem d'oposar en un procés de lluita coordinada des de la unitat d'acció i de classe.

Les diferents organitzacions sindicals participants compartim el rebuig frontal a unes polítiques que, amb les successives reformes laborals, les retallades en el sistema de pensions, la reforma de la negociació col·lectiva i les retallades socials i en els serveis públics, pretenen, una vegada més, que siguin els treballadors i treballadores, i els sectors més febles de la societat, els qui paguin la crisi capitalista.

Compartim igualment la necessitat d'engegar una resposta comuna, que per sobre de les diferències, avanç cap a la unitat dels treballadors i treballadores en la mobilització i la lluita, comptant amb la participació de totes aquelles organitzacions sindicals, col·lectius de treballadors i moviments socials contraris a la política de pacte social i desmobilització impulsades des del sindicalisme institucional de CCOO i UGT.

Creiem necessari lluitar des de la ruptura amb un model sindical, que en els últims 30 anys ens ha conduït a successives pèrdues de drets, i que en aquest moment d'aguda crisi del capitalisme, ha demostrat la seva complicitat i la seva falta de voluntat i capacitat per donar una resposta als atacs contra la classe treballadora. Un model sindical que ha promogut un sindicalisme institucionalitzat, dependent de l'estat, dirigit a impedir la mobilització i la participació real de la classe treballadora en organitzacions sindicals autònomes i amb voluntat de lluita.

La reforma de la Negociació Col·lectiva, que s'està tramitant al Parlament és, a més d'una nova i greu retallada de drets, una volta de rosca més per tractar de controlar la conflictivitat laboral i la lluita social, consolidant el bi-sindicalisme institucional i el seu paper com a gestors de la crisi en favor dels interessos capitalistes, retallant encara més la capacitat d'acció d'altres organitzacions sindicals, i la llibertat sindical de treballadors i treballadores.

La reunió del 24 de juny és el primer pas d'un procés que en els propers mesos impulsi la mobilització des de reivindicacions comunes, debatudes i assumides pels treballadors i treballadores, amb l'horitzó d'una Vaga General amb capacitat d'enfrontar l'actual ofensiva i avançar en la conquesta de nous drets socials.

Els esdeveniments sorgits a partir del 15M han trencat amb el clima de passivitat previ i ens situen en un escenari de mobilització, sense precedents des que va sorgir la crisi, que ara ha de traslladar-se als centres de treball, situant les reivindicacions socials i econòmiques de treballadors i treballadores en el centre del debat públic, aportant a aquest moviment les eines necessàries per a la confrontació i la lluita en el terreny econòmic i laboral, complementant a les demandes socio-polítiques l'acció concreta contra el capitalisme.

La situació ens exigeix una resposta proporcionalment igual de contundent que les mesures que estem sofrint els treballadors i treballadores i per això considerem necessari no només continuar amb les lluites sindicals que duem a terme, sinó fer un pas que trenqui definitivament amb aquest model de sindicalisme institucionalitzat i generar un precedent en el qual siguem els sindicats de classe els qui comencem a marcar els temps des de l'acció ofensiva per aconseguir els nostres objectius.

Confederació Nacional del Treball (CNT)
Confederació General del Treball (CGT)
Solidaritat Obrera (SO)
Coordinadora Sindical de Clase (CSC)

diumenge, 3 de juliol del 2011

Acomiadats els treballadors en vaga del Departament de Territori

El passat dilluns 27 de juny, es va comunicar als treballadors de l'Àrea de Gestió d'Infraestructures (AGI) del Departament de Territori i Sostenibilitat, subcontractats per les empreses Serikat i Cast-Info, que serien acomiadats. La secció sindical de CNT en el AGI havia convocat una vaga entre el 20 i el 28 de juny com a protesta per la situació de subcontractació il•legal de treballadors que es viu al Departament.

Fa sis mesos, la CNT va interposar una demanda contra el Departament de Territori per cessió il•legal de treballadors, i va iniciar una campanya sindical per exigir que les autoritats prenguessin una posició clara al respecte. Lluny d'atendre les justes demandes dels treballadors, el Departament ha optat per la línia dura de la repressió sindical. El dia 6 de juny, va traslladar de centre als treballadors de les subcontractes amb afiliats de la CNT, sense modificar les seves funcions i incomplint les condicions del plec, en el que constituïa un clar intent de maquillar la realitat que es viu actualment a l'Àrea de Gestió d'Infraestructures. Aquesta actuació, va motivar l’anteriorment esmentada convocatòria de vaga de la nostra secció sindical.

Ara, el Departament ha decidit traspassar totes les línies vermelles, a través de l'acomiadament dels treballadors de Serikat i Cast-Info, vaguistes o no, sense ni tan sols esperar la conclusió de la vaga. La maniobra de repressió sindical i violació del dret de vaga, és un clar reconeixement de la "perillositat" de la denúncia de la nostra secció sindical, que no s'ha deixat acovardir amb aquestes pràctiques, i que es troba més decidida que mai a prosseguir la seva lluita en contra de la subcontractació i cessió il•legal de treballadors.

Sota la gestió de l'organisme públic CTTI, el Departament de Territori subroga el manteniment de la infraestructura a una empresa que, al seu torn, es limita a portar treballadors mitjançant altres empreses del sector. Aquesta situació ha possibilitat la cessió il•legal de treballadors a través de diferents empreses que es dediquen a formar una cadena de subcontractes, embutxacant-se una important quantitat de recursos públics.

A més de suposar una violació dels drets dels treballadors, particularment greu tractant-se de la pròpia Generalitat, aquesta pràctica de subcontractació i cessió il•legal de treballadors suposa un greu malbaratament de diners públics, que acaba en les arques d'algunes empreses que no compleixen cap tipus de funció més que la de contractar treballadors. Concretament, el concurs de l'Àrea de Gestió d'Infraestructures va ser guanyat per l'empresa amb l'oferta més cara (2.195.907€), amb un cost anual de 81.329€ per treballador, xifra de la qual alguns treballadors no reben ni una quarta part, mentre les subcontractes es reparteixen la diferència.

Per tots aquests motius, la CNT exigeix la immediata readmissió de tots els treballadors acomiadats i adverteix als responsables del Departament, que no serà amb la repressió que es faci callar la lluita dels treballadors de la nostra secció sindical, i que amb aquest tipus de provocacions l'única cosa que aconseguiran és intensificar la nostra campanya i les nostres accions.

Bloc de la Secció Sindical: http://cnt-agites.blogspot.com

divendres, 1 de juliol del 2011

Ferran Pujolar de l'Hípica La Cometa de Navàs paga el que deus.

Ferran Pujolar és el responsable de l'Hípica La Cometa de Navàs.

Actualment l'empresa deu diners en concepte de salaris i quitances als seus treballadors. Tot i aparentar una imatge d'empresa modèlica a la qual li donen feines empreses com Decathlon, la seva política laboral de contractació és lamentable. A una treballadora, recentment, se la va acomiadar trucant-la per telèfon. L’acomiadament és del tot improcedent. A data d'avui, l'empresa deu el salari sencer del mes de maig, l’indemnització i la quitança a la treballadora.

El Sindicat es va reunir amb un responsable de l'empresa (Agustí Pujolar) perquè l'empresa pagués el que li pertoca a la treballadora segons marca la llei. Tot i la bona voluntat i flexibilitat que se li va donar a l'empresa, aquesta, a data d'avui, no ha volgut fer cap pas per solucionar aquesta situació.

A part de les irregularitats laborals, aquesta empresa incompleix altres normatives que afecten a la seguretat dels seus clients i a les condicions que tenen els animals que estan a l’hípica. L'exemple més flagrant d'aquestes irregularitats i més perillosa és que l'única persona que feia classes a aquesta empresa amb una titulació que li permetia fer-ho és la companya que ha estat acomiadada. Amb això volem informar als clients de l'Hípica La Cometa de Navàs, Decathlon i altres clients i clientes que fan classes d’equitació a les seves instal·lacions, que exigeixin a l’empresa els títols pertinents per desenvolupar aquestes tasques ja que es tracta d’un esport de risc.


MALTRACTE ALS ANIMALS PER PART DE L'EMPRESA

Per altra banda, les condicions higièniques dels animals que estan sota la responsabilitat de Ferran Pujolar són del tot deplorables. Les vacunacions i les desparasitacions dels cavalls no estan al dia. Les quadres estan descaradament brutes i el menjar se’ls hi dóna de manera irregular, quedant-se més d'una vegada sense. Tampoc no es té cura de supervisar que tinguin aigua i en nombroses ocasions s’han quedat també sense. Conseqüentment, els animals, durant les excursions i classes que s’imparteixen, no estan en condicions físiques per fer-ho, cosa que, a més de ser un càstig detestable per l'animal, és també motiu perquè es produeixi un accident.

Per tot això demanem boicot a L'Hípica La Cometa de Navàs i advertim a l’empresa que es preocupi en arreglar aquestes situacions, tant les que afecten als seus treballadors com les que afecten als animals que tenen i a la seguretat dels seus clients i clientes.

###

Secretaria de Premsa i Propaganda del SOV de Manresa.




diumenge, 26 de juny del 2011

Reforma de la negociació colectiva: una estafa a tres bandes

Govern, patronal i sindicats subvencionats continuen aplicant el full de ruta ordenat per les institucions econòmiques europees.

Ara li toca el torn a una vulgar maniobra d'encobriment de la inutilitat dels mal anomenats “sindicats majoritaris”. El Govern neoliberal del PSOE actua de comparsa major de l'escenificació d'un fals desencontre entre CEOE, CCOO i UGT. No pot qualificar-se d'una altra manera venint d'els qui no han perdut ocasió d'abraçar-se i donar-se la mà mentre les condicions laborals dels treballadors i treballadores es precaritzen sense fre. Hagués quedat molt lletja la baixada de pantalons, l'enèsima ja, de CCOO i UGT, i pogués mosquejar al personal veure els capitostos de la CEOE celebrar el seu proper assoliment amb xampany. Així que res millor que tirar-li un capot als camarades alliberats sindicals. Un decret llei els cobrirà les vergonyes, mentre que camuflarà el somriure vampíric de la CEOE.

L'agenda del gran capital és a punt de donar un dels seus passos més importants: la rebaixa salarial generalitzada.

I així serà sense remei si no posem en marxa un boicot generalitzat cap a aquests sindicats grocs i traïdors, cap a aquests partits polítics corruptes i cap a aquesta patronal canalla i indecent.

Els treballadors i treballadores, és igual si en actiu o en atur, tenim cada vegada menys temps per reflexionar: la misèria està molt a la vora. És el moment de les decisions, dels gestos valents, de donar la cara. És el moment de la gent honrada i la CNT posa a la seva disposició els seus recursos organitzatius per construir un front decidit contra els trilers de l'economia. Està en joc el nostre futur.

Charlas de Luís Reyero "Fundamentos, actitudes y comportamientos de una organización criminal: La Iglesia católica"

Durante 8 o 9 años ha venido recabando y acumulando datos sobre la religión católica, aunque en su mayoría son aplicables al resto de religiones. La religión es uno de los grandes poderes en la actualidad, en un momento en el que el poder económico ha caído en desgracia de crédito. Y en este momento, no se tiene claro lo que es la iglesia; participan de un sistema económico criminal, pero son otra cosa. Sin embargo, hay que tener claro lo que son y por qué son peligrosos. Ellos van directos a la mente, impidiendo a la gente pensar, y si se nos priva de la capacidad de pensar, estamos perdidos.


La iglesia, con toda su propaganda, quiere dar una imagen de la autoridad moral completa que emana de un dios. Esto se observa con claridad en el retrato que hizo Velázquez del papa Inocencio X. Este lienzo, que comprende lo que tienen de poder y supuesta compasión, se ve desfigurado en la versión que del mismo hizo Francis Bacon; en éste solo hay un reflejo cruel del poder. El compañero prosigue haciendo una pequeña explicación de lo ocurrido con la denuncia existente contra él por el arzobispado de Toledo. Julio había sido invitado por el Sindicato de Oficios Varios de Toledo a dar una charla con el mismo título que la que se va a realizar hoy. El día anterior a la charla aparece en “El Día”, un periódico local en portada una reseña: “Polémica de la charla de la CNT contra la iglesia”. En el interior, y a página completa, se dicen cosas como que se “reta a la iglesia”. La charla tendría lugar en el edificio sindical de patrimonio acumulado, que ocupaban a medias los sindicatos oficialistas. La otra parte del edificio, abandonada, había sido arreglada y restaurada por les compañeres de CNT AIT Toledo, y desde hacía más de un año venían realizando todo tipo de actos en el local con total normalidad. (La charla de la que hablamos fue una de las últimas en producirse). El periódico local referido antes se puso en contacto con organizaciones políticas y sindicatos, que, o bien no se pronunciaron o fueron tibios en sus declaraciones. El mismo día de la charla aparece en la portada del mismo diario una reseña indicando que la ponencia “podría ser un delito”, según PP y PSOE. IU “critica las formas en que se ha organizado”. Sin embargo, el arzobispado guarda silencio. En el interior y de nuevo a toda página CCOO llega a decir que “tras el acto (…) procederemos a cambiar la cerradura”; cambiar la cerradura de un edificio que no es de su propiedad, sino que es patrimonio sindical acumulado, sólo por hablar de la iglesia. El día posterior, se puede leer de nuevo en portada que se había vetado la presencia del diario en la charla. Julio se negó a que se le filmara durante la presentación, entre otras cosas, porque ya existían precedentes de agresiones a ponentes o actores (la bomba en el camerino de Leo Bassi) que presentaban discursos contra la institución católica. Un año más tarde, le llega una citación como imputado, avisando de que si no se presenta, se podrá cursar una orden de detención, por comisión de “un delito de provocación para la discriminación, en conjunción ideal con un delito de escarnio de los sentimientos religiosos”. La denuncia se basa en una supuestas declaraciones de Julio al diario local, que no fueron tales sino interpretaciones personales sacadas de una conversación con el compañero. El gabinete que cursa la denuncia se llama Tomás Moro, y tienen como lema “cristianizando las leyes y la sociedad”. Cristianizando a golpe de denuncia, claro.


FUNDAMENTOS

Los planteamientos de la iglesia respecto a temas fundamentales tienen consecuencias, y de ellos derivan, entre otros:

La iglesia tiene a la misoginia en sus cimientos. Ya en los primeros años del cristianismo se ilustra esto con aportaciones del tipo “Las mujeres no son seres humanos”, “Son defectos de la naturaleza” (Tomás de Aquino), “Deben someterse al hombre”, “Su sumisión la quiere dios”. La cosa no varía mucho en la actualidad. En Murcia, un clérigo califica de “apestadas” a las mujeres divorciadas. Se condena y excomulga también a unos médicos que habían practicado un aborto a una niña de 11 años, víctima de una violación. Y todo ésto en nombre de una figura sin base histórica alguna.


Respecto a ésto, no existe ningún documento escrito que dote de historicidad la figura de Jesús. El primer evangelio se escribe unos 70 u 80 años después de su deceso. Los historiadores de la época no reflejan nada; incluso algunos textos contemporáneos en lo que aparece alguna referencia han demostrado ser falsificaciones, como la que aparece en el “Testimonio Flaviano” de Josefo. Sobre esas falsificaciones se ha construido la vida de un personaje.
Se sabe que lo que envuelve a este personaje se ha dicho muchas veces y de muchas maneras antes. Existen abundantes coincidencias entre todas las religionesJesús. Construye la idea del hijo de dios, y amplía el culto de las clases populares a los gentiles. El emperador Constantino, en el siglo IV, comienza a presentar batalla a todos los que se oponían a esta nueva religión. Se dice que lo bautiza San Silvestre, que es milagrosamente curado de lepra, tras lo cual se convierte. Es en este momento también cuando se donan los territorios del estado pontificio. Sin embargo, estos hechos son desmentidos ya en 1440 por Lorenzo Valla. Cuando Constantino fue supuestamente bautizado, Silvestre llevaba muerto dos años; jamás sufrió de lepra, y además su conversión lo fue al arrianismo, que fue posteriormente declarada una herejía.

Durante los movimientos obreros de los siglos XVIII y XIX, lo que en Italia se conoció como el “Resorgimiento”, las tropas populares llegaron hasta las puertas del vaticano. Sin embargo, no sólo no pierden el poder político, sino que consiguen una sustanciosa mejora de su situación de mano de Mussolini, que mediante los pactos de Letrán, en 1929 les reafirma no sólo como poseedores de los territorios, sino que les da también el reconocimiento como estado, convirtiéndose toda la curia en cuerpo diplomático. Se les exime también de pagar impuestos, entre otras cosas, sobre el tráfico de mercancías, y se les dona un millón de liras, en un momento de crisis económica y recesión en la época de entreguerras.

Se origina también la industria de las reliquias: espinas, santos prepucios, brazos, cráneos, e incluso una sábana que se ha demostrado ser falsa, pero sobre la que la iglesia no se pronuncia. Nada importa mientras se pueda recaudar.


CRÍMENES MATERIALES

El reverendo Benigno Moure, gestor de geriátricos, con 53 centros a su cargo, recibe el legado de los bienes de una de las ancianas que estaba a su cargo. No la institución que regenta, sino él de manera personal. Inmediatamente procede a la venta de los inmuebles que recibe como herencia, pero uno de los compradores sospecha algo y denuncia la situación. Denuncia a Moure, y una vez demostrada la falsedad documental que lo había hecho heredero. Es condenado a 5 años, pero no pisa la cárcel alegado problemas de espalda. Sobre este caso, la reseña en prensa cita algo parecido a “un cura roba a una anciana”.

El caso Gescartera: La iglesia había invertido 2.500 millones de euros. Sin embargo, poco antes de la debacle de esta sociedad el arzobispado de Valladolid saca 1.000 millones y consigue perder sólo 30. ¿Cómo tuvieron acceso a la información?. De todas formas, y para no verse envueltos de nuevo en escándalos económicos de esta índole, montan dos sociedades propias: “UMASGES” y “VAYOMER”, de inversión en bolsa, que consiguen en el 2006 unos beneficios de hasta el 16%. No hay que olvidar que la iglesia sólo paga un 1% de impuestos sobre las plusvalías.

¿Y dónde invierte la iglesia con el dinero obtenido a través de la especulación? Según la información aparecida en el Diario El Mundo, uno de los principales beneficiarios de las inversiones de la iglesia es el Banco Santander, que a su vez diversifican sus inversiones de la siguiente manera:

Un 13,95% se invierte en CESCE: Empresa de seguros que garantiza el tráfico de armas, entre otras cosas, a empresas de mercenarios militares. Un 0’92% en INDRA: diseñan y fabrican sistemas de vuelo, carros blindados, misiles.... Un 50% en VISTA CAPITAL, una sociedad de inversiones que, a su vez, invierte en empresas como U.E.E:, dedicada a los explosivos y que produce entre otras cosas bombas de racimo. Así que podemos deducir que la iglesia se financia de la venta de armas.

Hasta Unicef e Intermon – Oxfam reciben beneficios de estas inversiones, por lo que invierten en lo que luego dicen combatir.
CRÍMENES RELACIONADOS CON LA VIOLENCIA

A pesar de estar relacionada de manera directa con la violencia, la iglesia nunca se mancha las manos; las penas siempre las aplica el poder político. Entre otros casos de violencia intrínsecamente unida a la intolerancia: la ejecución de Hipatia, filósofa alejandrina en el año 415, el asesinato de los Cátaros, herejes según su doctrina, la matanza de San Bartolomé, tras la cual el papa Gregorio XIII ordenó acuñar monedas conmemorativas y organizó un Te Deum en agradecimiento por los crímenes, la muerte de Miguel Servet, Giordano Bruno, Giner de los Ríos, Ferrer i Guardia, cuya ejecución fue apoyada desde los púlpitos...

Las relaciones con las políticas colonialistas merecen otro apartado. España mantenía plantaciones de cacao en Guinea a principios del siglo XX. Nicolás González, obispo de la colonia por entonces, llegó hasta el extremo de enviar una carta a las naciones unidas cuando se condenaron los trabajos forzados, declarándose abiertamente defensor de éstos. Además, se sabe que reprimía con crudeza cualquier manifestación pagana, como la costumbre de los nativos de enterrar los huesos de sus familiares en la puerta de sus cabañas. Sin embargo, el mismo pertenecía a la orden de los claretianos, que mantienen momificada y veneran la figura de se fundador. También colaboran en la guerra de Abisinia, que Mussolini agradeció en 1938. Cuando Franco se declaró vencedor en la Guerra Civil española, el Papa Pío XII le felicitó personalmente.

Hay casos en los que la iglesia misma es el fascismo. Jozef Tiso, sacerdote católico, fue presidente de Eslovaquia desde 1939 a 1945, y fue colaboracionista con los nazis. En Croacia, monjes franciscanos estaban a cargo del único campo de concentración de niños. El cardenal católico croata Aloysius Stepinac, fue obispo del Zagreb de 1937 a 1960, y colaboró con el eje durante la II Guerra Mundial. Al término de la contienda, las autoridades Yugoslavas pidieron su traslado, pero se le reafirmó en el puesto. Fue posteriormente juzgado y condenado, pero Juan Pablo II lo canonizó como mártir de los derechos humanos.

La lista de colaboración con genocidas es interminable. ¿Por qué ayudaron a ocultar el paradero de nazis alemanes que se dieron a la fuga? Primero, y en parte, porque muchos de estos cerebros acabaron formando parte de los servicios secretos occidentales, y segundo porque toda esta gente tenían oro y dinero robado, principalmente a judíos, que habían depositado en el banco del Vaticano.

Se hicieron también visitas oficiales a Pinochet en Chile, a Videla en Argentina, donde el nuncio apostólico se reúne con la cúpula del régimen.

El caso de Ruanda es especialmente significativo; La población fue designada en dos sectores: los utus y los tutsis, estos últimos contaban con la colaboración de la iglesia. Tras la masacre en 1994 en el que se acabó con la vida de un millón de utus, principalmente a machetazos, se ha sabido que un cura católico, Seromba, y dos monjas, sacaban a tutsis refugiados en las iglesias para entregarlos al sector rival, y que también los citaban en descampados, emboscadas reales. Tanto Seromba como las monjas fueron juzgados, pero aunque el obispo se vio implicado, fue convenientemente rescatado por pertenecer a la jerarquía eclesiástica.

CRÍMENES SEXUALES

En 1.962, Juan Pablo II ordenó ocultar los abusos sexuales bajo pena de excomunión. Sin embargo, cuando los casos de abusos han trascendido, como en EEUU, la solución es la indemnización económica, que incluso han acabado con la declaración en quiebra de alguna diócesis.

Algunos casos de pornografía infantil: en 1995 la judicatura italiana, en relación con un caso de tráfico de armas, material radiactivo y drogas, rastrea el blanqueo de dinero de hasta red hasta el Vaticano. Se cita a Ricard Maria Carles, arzobispo de Barcelona, a declarar. Las autoridades montan en cólera, no solo las eclesiásticas, y se le defiende a capa y espada, a pesar de que las pruebas demostraban de sobra la necesidad de imputarlo y extraditarlo. No se consiguió nada de ésto. Hoy Carles es obispo emérito de Barcelona, y el fiscal que le intentó imputar está intentando defenderse de cargos que se le imputan a él.

Este gobierno ha financiado a la iglesia con unos 240 millones de euros por ahora. Es el gobierno que, desde Suárez, más recursos del estado ha destinado a financiar esta institución, además de las exenciones fiscales de las que disfrutan.

Sin embargo, la realidad social es que no hay una mayoría católica: o no se comparte la doctrina, o no se pronuncian sobre ella.



BIBLIOGRAFÍA RELACIONADA:


ONFRAY, Michel, “Tratado de ateología”

DESCHNER, Karlheim, “Historia criminal del catolicismo”

DAWKINS, Richard, “El espejismo de dios”

HITCHENS, Christopher, “Dios no es bueno”

VALLEJO, Fernando, “La puta de Babilonia”

GOUTEUX, Jean – Paul, “Apología de la blasfemia”

CARMENA, Ernesto, “El creacionismo, ¡vaya timo!”

Envio masivo de faxes por las cadenas perpetuas encubiertas y la huelga de hambre en Brians 2

Desde el pasado 7 de Junio, varios compañeros del Centro Penitenciario Brians-2 emprendieron diferentes reivindicaciones contra su situacion. Abajo podeis leer el manifiesto de los compas.

Desde aquí se hace un llamamiento a todas quellas personas que quieran solidarizarse, con un envio masivo de Faxes el proximo LUNES 27 DE JUNIO POR LA MAÑANA.

El documento (de fondo negro) para enviar por Fax se adjunta aquí. El lugar de envio puede ser cualquiera de los dos numeros de Faxes que pasamos a nombrar, o mucho mejor, los dos:
Direccion del Centro Penitenciario Brians-2 Fax. 936935013
Dirección general de servicios penitenciarios Fax. 932140179


MANIFIESTO DE LOS PRESOS, DIRIGIDO AL DIRECTOR DEL C.P. BRIANS-2
Sr. Pedro,
Txema Calvo Calle, Francisco Uviedo Ribas, Cristóbal Gálvez Cano y Jorge Martín Diez, ubicados en el MR.9, cuyas demás circunstancias obran en sus extensos expedientes penitenciarios, comparecen ante uds. (de forma individual) y,
- MANIFIESTA -
- Que a partir del día 7/06/11 haré un día de ayuno – desayuno, comida y cena – en base a las siguientes alegaciones:
Cada uno de nosotros, con una larga trayectoria penitenciaria (Francisco – año 79, Txema – año 85, Cristóbal – año 77, Jordi – año 78) nos hallamos cumpliendo condenas de larga duración por delitos de robos.
- Que después de haber pasado por innumerables Equipos de Tratamiento (E.T.) y cumpliendo lo pactado con ellos (P.I.T.), nosotros hemos llevado a cabo nuestra parte del contrato, ellos, sin embargo, no cumplen con lo pactado.
- Que estamos a punto de finalizar nuestra condena y estamos sin beneficios penitenciarios y en el eterno 2º grado. Se nos deniegan salidas de 48 h. para empezar a organizar una vida en una sociedad de la que estamos apartados hace más de 15 años.
- ¿Cómo rehabilitar y reinsertar a una persona que lleva toda una vida en prisión y los E.T. no le ayudan a tener un contacto escalonado con la actual sociedad? Esto puede surtir un efecto negativo en nuestra salud mental.
Debido al mal funcionamiento de los E.T., sus continuos y garrafales errores y desidia, quizás debido a la masificacion de los módulos, le comunico a uds., que a modo de protesta pacifica haré este ayuno hasta el final de mi condena.
Protesta que continuara una vez puesto en libertad con una H.H. indefinida ante la D.G.I.P.
Esta medida será notificada a todos los medios de comunicación, así como colectivos pro-pres@s, Amnistía Internacional, demás plataformas y coordinadoras que están sensibilizadas con la actual problemática en las prisiones.

Videos dels infiltrats a la protesta del Parc de la Ciutadella de Barcelona.





dijous, 23 de juny del 2011

Contra Los Muros: Diálogo Visceral Con Amadeu Casellas Y José Solís

Amadeu Casellas y José Solís comparten una trayectoria de lucha en contra de la cárcel desde dentro de los muros. Por su acción continua de denuncia y resistencia, el Estado español les retuvo en prisión tras haber cumplido completa su condena; 8 años de más en el caso de Amadeu, y 2 años en el de José.

La historia de Amadeu adquiere visibilidad en los últimos años tanto por la labor realizada por los grupos de apoyo en campañas por su libertad en todo el Estado, como por las sucesivas huelgas de hambre que él lleva a cabo. Al poner su vida en juego, puso también en jaque al sistema penitenciario y judicial español.

José lleva adelante su lucha en distintos frentes: realiza denuncias y escritos contra la prisión, ayuda a elaborar las demandas de sus compañeros, construye un archivo propio, y se atreve a dar la cara en momentos conflictivos. Por estos motivos será duramente represaliado.

La lucha de ambos se abre como un referente de la memoria viva de la historia en contra de los muros. Por esta razón, VISCERA se encuentra con ellos para dialogar y extraer de sus experiencias algunas reflexiones para repensar y relanzar las luchas en contra de la cárcel.

Contra los muros:

http://boletintokata.files.wordpress.com/2011/06/contralosmuros.pdf

MIGUEL MONTES. OTRO CASO DE CADENA PERPETUA ENCUBIERTA

Miguel Montes Neiro, lleva más de 50 días en huelga de hambre como medida de presión para reclamar su puesta en libertad. Miguel Montes Neiro, es el preso más antiguo de España, un anciano de 60 años con graves problemas de salud que entro por primera vez en prisión, el 7 de octubre de 1976 y que terminará de cumplir su condena según IIPP en el 2021.

En su expediente constan una veintena de causas -ninguna de sangre y muchas de ellas cometidas dentro de prisión-, 16.822 días en prisión provisional, 1.400 días fugado -repartidos en cinco etapas distintas- y 34 años en prisión. En esos 34 años Miguel apenas ha disfrutado de ningún privilegio penitenciario, ya que “Mientras estaba cumpliendo algunas condenas firmes, tenía otras preventivas y los presos en esa situación no pueden ser clasificados. Por ello, salvo excepciones como el entierro de su madre, nunca ha disfrutado de un permiso", aclara su letrado.
"Las prisiones preventivas no tienen como finalidad el cumplimiento de una condena futura"
, eso es un "quebranto absoluto de su presunción de inocencia", dice también su abogado al aclarar que gran parte de los 46 años y ocho meses que acumula en prisión provisional no le han sido liquidados.

Este error penitenciario explica que Miguel haya pasado en prisión provisional más tiempo del que luego fue condenado por algunas de sus causas. Por esta vía, o por la del límite máximo de 20 años contemplado en el artículo 76 del Código Penal, la defensa de Miguel cree que "ha pagado de sobra".

El problema de Miguel (como el de tantos otros presos en su misma situación) es que no hay manera legal de conseguir la libertad, por lo que la única salida que queda a estos presos ante la situación de abandono a que los somete el sistema es la de escaparse o morir en prisión. Ante "el fallo brutal del sistema", su abogado lo tiene claro: "La obligación del preso es intentar fugarse". Cosa esta no legal, pero si legítima, añadiríamos nosotros.

Ante esta falta de recursos para poder obtener su libertad por otros medios, su abogado ha solicitado un indulto por razones humanitarias, con lo cual los grandes partidos, PP y PSOE, IU, además del El Defensor del Pueblo Andaluz, José Chamizo se han mostrado de acuerdo, ya que según ellos el indulto es cuestión "ya no de legalidad, sino de equidad". Anteriormente a esto también se pidió una refundición de condenas al TS, cosa que tampoco ha sido concedida, según ellos por falta de datos. Nosotras creemos que si después de 35 años de prisión todavía no tienen los datos necesarios, con lo lenta que va la burocracia en estos casos, quizás cuando los consigan ya sea demasiado tarde para la salud y la vida de Miguel.

No es este el primero ni el único caso que conocemos, en que IIPP y todo el sistema jurídico se saltan la legalidad y las normas y leyes creadas por ellos mismos y retienen encarceladas ilegalmente por más tiempo del que toca a algunos presos, (Joaquín Garcés 5 años, Amadeu Casellas 8 años, ambos reconocidos por la ley). El caso de Manuel Pinteño es muy similar al de Miguel. También el pago 34 años de talego, pese a que la ley que los juzgó a los dos, el antiguo CP, dice que el máximo cumplimiento para sus causas debería ser de 20 años. Tampoco para él había salida legal posible, y por eso, en un acto desesperado por conseguir su libertad se optó por pedir su indulto, cosa que tampoco consiguió.
Pedir un indulto significa pedir perdón, o lo que es lo mismo agachar la cabeza e implorar compasión y clemencia, reconociendo la culpabilidad del preso y la autoridad de quienes lo conceden. Por eso digo que un indulto se pide en un acto desesperado cuando lo que pertenece por derecho y por ley, la InJusticia no lo reconoce, se enroca en sus propios laberintos y no hay manera posible de conseguirlo. Como se ha podido comprobar en los anteriores casos mencionados (todos libres ya), la presión del exterior sí que influye a la hora de conseguir la libertad. Las campañas de la calle, no hacen milagros ni consiguen la libertad de alguien a quién no le toque por ley, pero acelera las cosas cuando como en el caso de Miguel se está incumpliendo la ley. Cuando jueces, fiscales e Instituciones notan la presión y la molestia que les causa la gente que apoya desde fuera y desde los medios de información, seguramente son más diligentes en su trabajo y eso puede hacer que por quitarse un problema de encima se acelere el proceso de la liberación.
En vista de todo lo dicho anteriormente, mi reflexión me lleva a pensar que Miguel Montes Neira no ha recibido el apoyo del exterior que los otros expresos mencionados han recibido. No tiene grupos de apoyo, solo su familia y su abogado gestionan su caso. No hay campaña a favor de su liberación. Sale muy poco en los medios de información, incluso en los alternativos. El apoyo de los políticuchos oportunistas de turno, está claro que no sirve para nada. ¿Y esto porque pasa? ¿Porqué hay presos que en las mismas circunstancias tienen más atención que otros? ¿Es porque el movimiento anticarcelario está de bajón? ¿Es porque hay presos que son más mediáticos que otros? ¿Estamos por el preso o estamos por la causa? ¿Es porque se está cansado de campañas individuales? Yo supongo que todo influye pero creo que todos deberíamos reflexionar y debatir sobre ello y tomar decisiones, aunque sin demorarse demasiado, ya que la vida de Miguel corre un serio peligro y sería una putada que nuestras dudas nos impidiesen actuar a tiempo.

EXIGUIMOS LA LIBERACIÓN DE MIGUEL MONTES NEIRA YA!!!

dilluns, 20 de juny del 2011

La CNT convoca vaga al Departament de Territori i Sostenibilitat

- La CNT ha convocat una setmana de vaga a l'Àrea de Gestió d'Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat en protesta per la subcontractació il·legal de treballadors.
- El Departament ha traslladat de centre de treball als afiliats de la nostra secció sindical en un clar intent per amagar la situació.
- La situació de subcontractació il·legal de treballadors a l'Administració implica el malbaratament de milions d'euros de diners públics.

La CNT ha convocat una setmana de vaga, entre el 20 i el 27 de juny, a l'Àrea de Gestió d'Infraestructures del Departament de Territori i Sostenibilitat en protesta per la subcontractació il·legal de treballadors. Sota la gestió de l'organisme públic CTTI, el Departament de Territori subroga el manteniment de la infraestructura a una empresa que al seu torn es limita a portar treballadors mitjançant altres empreses del sector. Aquesta situació ha possibilitat la cessió il·legal de treballadors a través de diferents empreses que es dediquen a formar una cadena de subcontractes, embutxacant-se una important quantitat de diners públics.

La CNT va iniciar una demanda judicial en contra del Departament fa alguns mesos, exigint la solució immediata del problema. Lluny de mostrar-se receptius, els responsables del Departament s'han negat a assumir una postura clara al respecte. De fet, la situació ha assumit un caire preocupant durant les últimes setmanes, davant la improvisa decisió del Departament de traslladar als treballadors de les subcontractes amb afiliats de la nostra Secció Sindical de centre de treball, sense modificar les seves funcions, en el que representa un clar intent de maquillar la realitat que es viu actualment a l'Àrea de Gestió d'Infraestructures.

A més de suposar una violació dels drets dels treballadors, particularment greu tractant-se de la pròpia Generalitat, aquesta pràctica de subcontractació i cessió il·legal de treballadors suposa un greu malbaratament de diners públics, que acaba en les arques d'algunes empreses que no compleixen cap tipus de funció més que la de contractar treballadors. Concretament, el concurs de l'Àrea de Gestió d'Infraestructures va ser guanyat per l'empresa amb l'oferta més cara (2.195.907 €), amb un cost anual de 81.329 € per treballador, xifra de la qual alguns treballadors no reben ni una quarta part, mentre les subcontractes es reparteixen la diferència.

Les irregularitats en la contractació del personal informàtic ja van ser denunciades públicament per Pilar Pifarré, actual secretària d'Administració i Funció Pública, l'any 2010, declarant, pel que fa al model de contractació de CTTI, que "Si algú coneix la legalitat sap que això és del tot irregular, altra cosa és que “passin” de les normes i de les lleis” [1]. No obstant això, ara al govern, CiU ha declinat prendre una posició al respecte.

Per totes aquestes raons, el nostre sindicat exigeix al Departament acabar amb la pràctica de subcontractació il·legal i precarització dels treballadors en l'administració pública, considerant que és completament inacceptable que es continuï amb una política de retallades mentre es nega a mantenir plantilles raonables i eficients, més austeres en termes pressupostaris.

Bloc de la Secció Sindical: http://cnt-agites.blogspot.com/

[1] http://www.ciu.cat/fitxa_salapremsa.php?news_ID=23332

divendres, 17 de juny del 2011

Readmissió acomiadats i acomiadades de COMSA-EMTE

COMSA-EMTE, és una de les grans constructores més importants de tot l'estat espanyol, i una de les moltes que controla la família Sumarroca, màxima beneficiària de contractes públics. Carles Sumarroca (pare), el seu actual president d'honor, juntament amb Jordi Pujol, és un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).

Es podria dir que la família Sumarroca, té una responsabilitat molt gran en l'alt índex d'atur que hi ha a Catalunya i que la seva única preocupació és el seu enriquiment personal i molt poc els interessos i el progrés de Catalunya i el benestar del poble català.

Precisament Carles Sumarroca (fill), com vicepresident de la constructora COMSA-EMTE, està tancant fàbriques a Catalunya, deixant als seus treballadors i treballadores al carrer, mentre s'enriqueix amb la seva habitual participació en projectes pagats amb diners públics.

CONTRA EL TANCAMENT D'EMPRESES I CONTRA L'ACOMIADAMENT DE TREBALLADORS I TREBALLADORES PROMOGUTS PELS SOCIS DELS POLÍTICS DE TORN.

READMISSIÓ ACOMIADATS I ACOMIADADES DE COMSA-EMTE.


Una petita mostra del "imperi" Sumarroca.

Carles Sumarroca (pare), amic personal de l'expresident català Jordi Pujol, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A més és propietari dels cellers Sumarroca i president d'honor de la constructora COMSA-EMTE, de forta implantació en el sector públic.

Núria Claverol, esposa de Carles Sumarroca pare, va crear al costat de l'esposa de Pujol, Marta Ferrusola, la companyia Hidroplant.

Carles Sumarroca (fill), és vicepresident de la constructora COMSA-EMTE i a més ha estat designat tresorer de l'Associació de l'Orfeó Català del Palau de la Música que gestionava Félix Millet.

Jordi Sumarroca, és conseller delegat de la promotora i constructora Teyco.

Albert Sumarroca, és conseller delegat en la Península Ibèrica dels laboratoris d'anàlisis Labco.

La família Sumarroca, fins i tot va arribar a comprar una empresa de Pere Pujol Ferrusola, Entorn SL, dedicada a l'elaboració d'informes mediambientals. Així mateix havien estat durant un període, accionistes de la pelletera Tipel, empresa de la família del tristament conegut Lluís Prenafeta, involucrat en tèrbols assumptes financers. Tipel va fitxar, entre altres, a Jordi Pujol Ferrusola i a Artur Mas, actual president de la Generalitat, que va ser gerent de la companyia.


PROU AMIGUISMES EMPRESARIALS!!!





PROU SUBCONTRACTACIÓ IL·LEGAL D'INFORMÀTICS A LA GENERALITAT!!!



READMISSIÓ ACOMIADATS I ACOMIADADES A COMSA-EMTE!!!