dijous, 30 de setembre de 2010

CNT condemna l'actuació de la policia a Barcelona durant la manifestació en contra de la reforma laboral

En ocasió de la jornada de vaga general del 29 de setembre, CNT-AIT va convocar una manifestació a la Plaça Universitat de Barcelona. Més de tres mil persones van respondre a la jornada de lluita, marxant en contra de la inacceptable reforma laboral imposada pel Govern i la consegüent retallada dels drets dels treballadors. La manifestació va travessar els carrers de Barcelona amb l'objectiu de dirigir-se fins la Subdelegació de Govern a Pla del Palau, on s'havia de realitzar un míting conclusiu.
Mentre la manifestació baixava per Via Laietana i, sense haver-hi cap tipus d'incidents, una furgoneta de la Policia Nacional, sense senyal lluminós ni acústica va irrompre a l'interior de la manifestació a tota velocitat arriscant-se a atropellar diferents manifestants. Davant aquesta evident acció de provocació per part de les forces de seguretat de l'Estat, CNT-AIT va decidir desconvocar immediatament la manifestació per salvaguardar la integritat física dels participants.

Des de CNT-AIT, volem expressar el nostre més profund rebuig davant aquesta grollera maniobra repressiva, que en qualsevol cas, no entela el grandiós desplegament de suport a la jornada de vaga general. Condemnem fermament l'acció de la policia, que evidentment cerca aturar, a través de la força i la intimidació, la massiva mobilització d'aquells treballadors que no s'identifiquen amb els sindicats majoritaris i que veuen a la CNT-AIT una alternativa coherent de lluita per contrarestar l'ofensiva patronal i governamental que busca cancel lar els drets aconseguits a través d'anys de lluita.

--

Agència Confederal de Premsa
Confederació Nacional del Treball - AIT
Federació Local de Sindicats de Barcelona
Pl. Duc de Medinaceli, 6, Entr. 1ª
08002 BARCELONA. ( Drassanes, L-3)
Tel/Fax: 933 170 547 - http://barcelona.cnt.es


El malestar y las ganas de vivir estallan en Barcelona

Extraído de La Haine.org.

La gente ha dicho basta. Las autoridades afirman que ha sido un grupo antisistema, jóvenes con estética okupa…. Pues no. Hemos sido nosotros. Ese nosotros que las furgonetas de la policía histérica persiguió durante horas por la ciudad sin poder encontrarlo. Ese nosotros que aplaudía cuando se rompían los cristales de El Corte Inglés. Ese nosotros que tomó la palabra en la primera asamblea realizada en el banco expropiado de la plaza Catalunya y dijo: "Tengo casi cincuenta años. Estoy en paro desde hace cuatro años después de trabajar toda la vida. Estoy desesperada pero esta okupación me ha devuelto la sonrisa". En la dictadura democrática todo se puede decir y no sirve para nada. Sí, ciertamente. Pero que en un edificio de los más altos de la ciudad una enorme pancarta proclame "La banca nos asfixia, la patronal nos explota, los políticos nos mienten, CCOO y UGT nos venden… A la mierda" es una verdad demasiado insoportable para el poder. Porque además la gente acudía cada vez en mayor número. Y no había banderas ni consignas facilonas que ya nadie cree. El discurso tópico de la izquierda había quedado atrás. Éramos sencillamente vidas precarias que tomaban la palabra, y entonces asomaba toda la desesperación, y también las inmensas ganas de inventar caminos para resistir juntas. Para salir de esta cárcel en la que se ha transformado la vida. "A la mierda" era un grito de rabia. Pero poco a poco este grito se organizaba, se ampliaba, se enriquecía… y miles de voces lo hacían suyo. Para la dictadura franquista cualquier conflicto de orden público era causado siempre por una minoría, y el modo de descalificarla consistía en decir que se trataba de "estudiantes". Estudiante era sinónimo de vago. Ahora la dictadura democrática insiste como siempre también en calificarnos de minoría, aunque en este caso nos llame vándalos y gamberros. No quieren saber que esa minoría - ese nosotros que se rebela contra esta realidad - es la que hace la historia. Cayó (parcialmente) la dictadura franquista. Sabemos también que tarde o temprano ese sistema de opresión y miseria será agujereado como un gruyere. Porque miles de personas están inventando miles de salidas. Y caerá. Ellos tienen el día. Nosotros tenemos la noche. No pueden identificarnos y nunca sabrán quienes somos. Por eso nos tienen tanto miedo.

Vidas precarias

Gent del carrer


dimecres, 29 de setembre de 2010

Ens veiem la setmana que ve



La cara que surt a aquest video pot ferir la teva sensivilitat

dimarts, 21 de setembre de 2010

MANIFESTACIÓN. ¡A HUELGA GENERAL A LAS 11:30 EN LA BEN PLANTADA!

Llamamos a todos los trabajadores de la ciudad y de la comarca, en activo o en paro, a una jornada de huelga y de movilización para el día 29 de septiembre, en respuesta al conjunto de medidas presentadas por el gobierno para modificar el mercado de trabajo, la conocida como “Reforma Laboral”.

La Reforma favorece los intereses de quienes se han llenado los bolsillos a manos llenas antes de la crisis y que con su especulación contribuyeron y contribuyen a crearla y agravarla. Beneficia a quienes más tienen y perjudica a quienes vivimos de nuestro trabajo… o lo intentamos, con unos niveles de paro cada vez mayores.

Rechazamos estas medidas dado que constituyen un gravísimo ataque contra las conquistas duramente conseguidas a lo largo de décadas de lucha: tienden a dividirnos, a quebrar los lazos solidarios entre los trabajadores y profundizar en una cultura individualista y del miedo; a expulsar a cada vez más contingentes de trabajadores a los márgenes, al subempleo y la precarización; a facilitar y abaratar el despido; a dificultar la organización sindical y la negociación colectiva; a aumentar, en definitiva, el poder de la patronal y de la banca y reducir la capacidad de los trabajadores para hacer frente a su voracidad.

El 29 de septiembre no puede ser el punto final de las movilizaciones, sino el punto de partida de una ofensiva para recuperar nuestra voz. Para ello es necesario que los trabajadores nos organicemos, porque en la asociación reside nuestra fuerza y sólo la patronal se aprovecha de nuestra división. Insistimos en nuestra voluntad de seguir forjando la unidad de todos los trabajadores desde abajo, mediante mecanismos a través de los cuales podamos expresar nuestro verdadero poder, directamente, entre iguales y sin que nadie decida por nosotros.

Clicka a l'agenda d'actes

diumenge, 12 de setembre de 2010

[Sabadell] 19 de setembre, concentració contra la reforma laboral

29 de Setembre, Vaga General! ----La CNT de Sabadell anima a tots/es
els treballadors i treballadores (independentment de la seva
ideologia, exceptuant feixistes) de la ciutat, en actiu o a l'atur, a
sumar-se a la concentració en contra de la reforma laboral que hem
convocat pel dia 19 setembre a les 19h a la Plaça Marcet i a la Vaga
General per al dia 29 de setembre.----La Reforma (com les reformes
laborals anteriors) afavoreix els interessos d'aquells/es que s'han
omplert les butxaques abans de la crisi i que amb la seva especulació
van contribuir i contribueixen a crear-la i agreujar-la. Beneficia a
aquells/es que més tenen i perjudica als que vivim o intentem viure
del nostre treball|, amb uns nivells d'atur cada vegada
majors.----Rebutgem aquestes mesures ja que constitueixen un gravíssim
atac contra les conquestes durament aconseguides al llarg de dècades
de lluita: tendeixen a dividir-nos, a trencar els llaços solidaris
entre els treballadors/es i aprofundir en una cultura individualista i
de la por;, a la subocupació i la precarietat, a facilitar i abaratir
l'acomiadament, a
dificultar l'organització sindical i la negociació col·lectiva; a
augmentar, en definitiva, el poder de la patronal i de la banca i
reduir la capacitat dels i les treballadors/es per fer front a la seva
voracitat.

El 29 de setembre no pot ser el punt final de les mobilitzacions, sinó
el punt de partida d'una ofensiva per recuperar la nostra veu. Per a
això és necessari que els treballadors/es ens organitzem, perquè en
l'associació rau la nostra força i només la patronal s'aprofita de la
nostra divisió.

Insistim en la nostra voluntat de continuar forjant la unitat de
tots/es els treballadors/es des de baix, mitjançant mecanismes a
través dels quals puguem expressar la nostra veu, entre iguals i sense
que ningú decideixi per nosaltres.

CNT-AIT Sabadell
MOTIUS PER ANAR A LA VAGA GENERAL EL 29 DE SETEMBRE.

Què es pretén amb aquesta reforma laboral?

-Bàsicament, l’abaratiment de l’acomiadament, la descentralització de
la negociació col·lectiva, la flexibilització de les maneres de
contractació i la disminució de costos laborals com els associats a
les cotitzacions socials.

Quines son les mesures que ens afecten de manera més preocupant?

Contractes temporals:

-El govern planteja que els contractes d’obra i servei tinguin una
durada màxima de 3 anys, ampliables altres 12 mesos si així es recull
en el conveni col·lectiu del sector. L’empresa ha de fer constar en
què consisteix específicament el servei. Transcorreguts aquests
terminis, ja sigui en la mateixa empresa o en una del mateix grup o a
través d’una Empresa de Treball Temporal (ETT), els treballadors
adquiriran la condició de treballadors fixos.

És palpable la intencionalitat enganyosa d’aquest últim paràgraf, ja
que simplement està posant sobre el text de l’Estatut dels
Treballadors quelcom que ja s’estava aconseguint per la via judicial
si s’encadenaven diversos contractes per un període superior a dos
anys sense 20 dies entre contracte i contracte. Amb aquest tipus de
contracte l’única cosa que es
fomentarà serà la temporalitat encara més, sobretot en aquells llocs
de treball on no es requereix un llarg període de formació per als
nous treballadors/es.

Contractes eventuals:
Tindran una durada màxima de sis mesos dintre d’un període de 12 mesos
des de l’inici de la relació laboral. El conveni col·lectiu ha de
fixar les activitats per a les quals es pot realitzar aquests
contractes i el seu volum total sobre la plantilla.

Les indemnitzacions dels contractes temporals:

-S’amplia dels 8 dies per any a 12 de forma progressiva. De 10 dies
per als quals se signin al llarg de 2012 i 2013. De 12 dies per als
quals se celebrin a partir del 1 de gener de 2014.

També s’augmenta en dos punts les cotitzacions a la Seguretat Social
dels contractes d’obra i servei.

Encara que s’imposin límits a aquests contractes, el fet que es
mantinguin una àmplia diversitat de models per a contractar permetrà a
les empreses seguir amb la seva política de no arriscar-se a integrar
en el seu equip
al personal permanentment, encara que les seves necessitats siguin permanents.

Causes objectives d’acomiadament:

A l’espera del que pugui acordar el Govern durant la seva negociació
amb la resta de grups, on podria fixar un període mínim de sis mesos
(a diferència de l’anterior document, el presentat pel consell de
ministres no s’hi ha fixat un termini mínim de pèrdues perquè una
empresa pugui acollir-se a causes objectives -econòmiques, tècniques o
organitzatives)
en pèrdues continuades per a una empresa, el text reconeix que
concorren causes econòmiques que justifiquen una reducció de plantilla
“quan els resultats de l’empresa llancin pèrdues econòmiques no
merament conjunturals”. “A aquests efectes, l’empresa haurà
d’acreditar objectiva i documentalment els resultats al·legats i
justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de
la decisió extintiva”, afegeix el document.

Els acomiadaments procedents tenen una indemnització de 20 dies per
any treballat per a tot tipus de contractes. L’ampliació dels supòsits
perquè les empreses puguin acollir-se a causes econòmiques, amb la
consegüent
retallada dels diners a pagar per acomiadar, afectarà tant als
indefinits comuns com als de foment de l’ocupació.

Si fins ara ja ha estat fàcil l’acomiadament (per molt que diguessin
que era car recordem que ja ens apropem als 5 milions d’aturats…), ara
ja ens podem anar calçant!

A més, això és un Expedient de Regulació d’Ocupació amb extinció de
contractes per la via ràpida, ja que és la quantitat econòmica que es
venia cobrant en els ERO fins abans de l’entrada en vigor de la nova
Reforma.

Contracte de foment de la contractació indefinida:

-Aquest tipus de contracte, ja en vigor menys per als homes d’entre 31
a 45 anys però molt poc utilitzat, s’estén a tots els treballadors que
duguin més de tres mesos a l’atur. A la pràctica s’ha extés a tots,
donat que al que no se li pugui aplicar, se li farà un d’obra i servei
i llavors ja no podrà tenir un contracte amb indemnització de 45 dies.
Solament podran realitzar aquest tipus de contractes les empreses que
no hagin reduït ocupació de forma improcedent en els 6 mesos anteriors
previ a la signatura del mateix. En cas d’acomiadament improcedent la
indemnització és de 33 dies fins a un màxim de 24 mensualitats.

No afecta als indefinits ja signats, que segueixen mantenint la seva
indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament
improcedent.

Un fons per a pagar les indemnitzacions (model austríac):

-Es dissenyarà un fons de capitalització mitjançant un projecte de
llei en el termini d’un any, i que no suposarà l’elevació de les
cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, per a abonar part de
les indemnitzacions pels acomiadaments de qui signin un contracte de
foment de l’ocupació des d’aquest moment (no està concretada la data
d’entrada en vigor).

Els diners a aportar a aquest fons, que es perllongarà al llarg de la
vida laboral del treballador independentment de l’empresa, serà igual
a un determinat nombre de dies per any treballat a concretar. El fons
es nodrirà amb aportacions empresarials i es podrà fer efectiu en cas
d’acomiadament, reduint una part del que han de pagar les empreses,
mobilitat geogràfica o per al desenvolupament d’activitats de
formació. La part que no s’empri passarà a cobrar-se a la jubilació.

Evidentment, si és pagat per les empreses acabarem cobrant menys quan
es pactin els salaris als convenis i si acabem reservant les
quantitats per la jubilació ens podem trobar que quan ens volguem
jubilar, vist com van les coses, ens trobem sense aquesta possibilitat
(recordem que no fa gaires mesos el govern pretenia modificar l’edat
de jubilació dels 65 als 67).

Fins a la constitució del fons, les extincions dels contractes de
foment de l’ocupació, amb una indemnització de 33 dies per any
treballat fins a un màxim de 24 mensualitats, es dividirà entre
l’empresa i el Fons de Garantia Salarial, de caràcter públic, ja
siguin justificats o no.

L’empresa abonarà 22 dies i el Fogasa, els restants 8.
Els de 20 dias també seran abonats pel FOGASA 8 dies. Els que son
indefinits abans de la reforma, si surten amb 45 dies per any
treballat per improcedència, 8 els paga FOGASA.

Es sufragaran acomiadaments improcedents amb diners públics des d’un
fons on la patronal, a diferència dels treballadors/es, no hi aporta
res des de la reforma laboral del 2006. Resumint, ens pagarem
l’acomiadament nosaltres mateixos.

El model alemany. “Flexibilitat” interna i clàusules per desentendres
del conveni col.lectiu.

Es facilita que les empreses puguin modificar les condicions laborals
(horari, jornada, sistema de remuneració, mobilitat funcional i
geogràfica), tant de caràcter individual com col·lectiu. S’estableix
un procediment arbitral (si aixi ho possibilita el conveni) per als
casos de desacord (les consultes només podran durar quinze dies
improrrogables), que el seu laude serà vinculant i immediatament
executiu.

Clàusula de inaplicació salarial:

-Quan els convenis col·lectius d’àmbit superior a l’empresa
estableixin revisions salarials que poguessin danyar la situació i
l’estabilitat de l’empresa, afectant a les possibilitats de
manteniment de l’ocupació en la mateixa, podrien no aplicar-se
aquestes revisions. També en aquest cas podrà anar-se a l’acord o a
l’arbitratge (En cas que es debati la inaplicació salarial -és a dir,
la no aplicació de la pujada pactada-, o la seva modificació per
causes geogràfiques, organitzatives o funcionals i no s’arribi a
acord, el recurs a l’àrbitre no serà obligatori), excepte que el
conveni de l’empresa reculli el contrari. Si intervé aquesta nova
figura, el seu laude serà d’obligat compliment. La mesura no podrà
durar més temps que el període pel qual s’ha signat el conveni o com a
màxim 3 anys. No està clar si es cobraran endarreriments un cop passat
aquest plaç.

Aquest punt és molt ambigu i apart de carregar-se la negociació
col.lectiva, ja que una de les parts signants es pot desentendre de l’acord mentre que l’altra està obligada a complirlo, tots sabem què passa especialment a les petites i mitjanes empreses (el 90% de les
d’aquest Estat) amb la doble comptabilitat.

Suspensió de contractes:

-Per altra banda, les empreses podran reduir les jornades laborals
dels seus treballadors o suspendre els seus contractes “per causes
econòmiques de força major qualsevol que sigui el nombre de
treballadors de l’empresa”.
Segons el text, s’entén com a reducció de jornada la disminució
temporal d’entre un 10% i un 70% de la jornada de treball computada
sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Limita
a un any la suspensió dels contractes de treball i la reducció de
jornada.

Les empreses que apliquin aquestes mesures podran beneficiar-se de
bonificacions de fins al 80% en les seves quotes a la Seguretat Social
si realitzen accions formatives per als treballadors afectats. La bonificació actual és del 50%.
Això no és més que un Expedient de Regulació Temporal per la via
ràpida i amb premi per l’empresari tan econòmic com pel fet de
poder-lo dur a terme unilateralment.

Inclusió de les ETT:

-Es liberalitzen els serveis d’ocupació donant entrada a les Empreses
de Treball Temporal en tots els sectors. Les ETT hauran de garantir
que els seus usuaris entren en igualtat de condicions a les empreses.
És a dir, tindran el mateix sou que els seus companys i gaudiran dels
mateixos drets i condicions: durada de la jornada, hores extraordinàries, descansos, treball nocturn, vacances i festius. També
haurien de tenir els mateixos beneficis en qüestions socials com
lactància, guarderia o permisos de maternitat.

Evidentment, les ETT són una lacra que fomenta la temporalitat i la precarietat i que hauria de desaparèixer. Està per veure si aquesta legislació podrà controlar-les. El 92% dels contractes que es signen cada mes són temporals. De veritat algú creu que amb aquestes mesures
es frenarà això? Actualment estem al 30% de temporalitat. La mateixa
que el 1999 tot i les successives reformes laborals (la del 2010 és la setena. Totes per facilitar l’a contractació i el treball estable…)

Conclusions:

-Per finalitzar, volem remarcar que aquesta reforma laboral no fomenta
la contractació indefinida tal com diu el govern. Aquesta reforma laboral, es ni més ni menys que la desaparició del contracte indefinit i l’enfortiment del temporal, acostant-nos cada cop més a l’acomiadament lliure i gratuït (el “model americà” en poden dir…).
Tal com diuen els nostres companys de l’ICEA: “Argumenten també, que
aquesta reforma es per flexibilitzar el mercat de treball.“Flexibilitzar”, en tot cas, per a separar millor. Doncs no
una altra és l’estratègia dissenyada: un procés de segmentació i
separació forçosa del col·lectiu de treballadors/es, de manera que es
torni inhàbil per a defensar els seus propis interessos, fragmentats en una infinitat de situacions
formalment diferents.”

Hem de tenir clar que els empresaris no contractaran ocupació si no
tenen expectatives d’obtenir beneficis i això dependrà principalment
del seu volum de vendes, de les condicions imperants en el mercat i de
la seva estructura general de costos que generalment té més que veure
amb factors relatius a l’entorn general de l’empresa que amb el
muntant particular dels seus costos laborals.

No fa falta una reforma laboral perquè la creació d’ocupació no depèn
simplement de les condicions de l’oferta i la demanda en el mercat de
treball sinó del que passi en el mercat de béns.

Un cop més es fa palès que tot i les grans declaracions dels polítics
(entre ells el famós Obama) de reformar el model de gestió econòmic i
establir noves normatives per contrarrestar l’especulació per part de
les entitats bancaries i borsàries, s’acaba transformant en reformes
laborals i retallades socials que afecten negativament a la classe
treballadora, perquè els poderosos de sempre puguin seguir campant lliurement i
rapinyant a gust.

Cada dia queda més clar qui dirigeix aquest món, i està clar que no
són els polítics…

Prenem la iniciativa. Organitza’t i lluita!
Mira també:
http://cnt.cat
http://sabadell.cnt.es

dissabte, 11 de setembre de 2010

Alexsandra inicia una huelga de hambre en el C.P. Brians 2, en protesta contra los abusos


Brians II (MR-5)- Sábado

¡Salud, amor y libertad!

Un día más entre estos muros grises, barrotes, alambradas de espinos, in justicias, humillaciones y más adjetivos que podría añadir.

Desde ayer Viernes 3-9-10, empecé huelga de hambre por los motivos siguientes que os voy a contar:

Tres años y seis meses presa, más cuatro meses y medio, o sea, casi cuatro años entre rejas, enjaulada como un pobre animal desde que entré en C.P. Modelo (Marzo-07), después de estar 8 años y medio en "busca y captura", por un error que cometí en el 98, por una cantidad de 400 gramos de cocaína. El juicio se celebró en el 2000 y en el 2001, me pedían ingresar en el CP Quatre Camins (La Roca), debía entrar el 15 de Julio, pero opté por ser una fugitiva y así sobreviví hasta que la guardia urbana de mi pueblo, junto con los mossos de Premiá, me detienen a la salida de mi trabajo de limpieza de oficinas, previo chivatazo de una de las trabajadoras (Olga) y su marido (guardia urbano de Alella). De la calle de mi infancia, Carrer Canonge, "Complementos de novia Esperanza, de ahí a la central de mossos de Premiá de Mar una noche, y al día siguiente, Juzgados de Mataró y al CP Modelo, 4 meses más tarde, al CP Brians II, campo de concentración.

Llevamos aguantando patrañas, mentiras, negligencias médicas, humillaciones, vejaciones, insultos, ya os podéis imaginar. Soy fuerte pero todo tiene un tope. El pasado 25-7-10, Domingo, yo, con destino (trabajo) aquí en este módulo 5, a la bajada voluntaria, entré como siempre en el pasillo del "ofice", a recoger un café con leche que me había preparado un "compañero"...

Los carceleros que me tienen manía, son homófobos, transmófobos, etc..., fueron a por mi con la excusa de que yo no podía entrar y al sentarme en la sala de día, vinieron como flechas insultándome. Cuando me agarraron con sus guantes, les dije que me soltasen y les llamé idiotas. Eso me llevó al chupano (aislamiento) 4 horas y 19 días en el MR-6, separada de mi marido. Tras regresar aquí de nuevo, al MR-5, fueron a por Ángel, mi marido. Estamos los dos sin permisos, yo con un parte "molt greu" 108.D, pero esto continúa y desde el Jueves, que se entiende que han llegado nuestras denuncias a quienes deben frenar estos abusos de poder, y desde ayer, 3 Viernes, no me dejan ni subir al water de mi celda.

Así son las cosas, todavía no ha aparecido el director (Don Pedro), ni el cap de serveis. ni el subdirector de "trata i miento". Estoy esperando. A las 12:45 h. me han sacado a enfermería a pesarme, tomar la tensión y pincharme (prueba de glicemia). Llevó 26 horas en huelga de hambre, soy una chica (transexual) de 41 años y seropositiva desde los 26 años (crónica), HPC (crónica), anemia y mido 200 cms y peso 82 kilos. Estoy perdiendo la dentadura, la vista del ojo derecho, físicamente muy delgada y psicológicamente ya al límite de mi aguante, gracias a los tratos que llevo soportando desde esos casi 4 años.

Atentamente
Alexsandra

Brians II. Sábado 4 de Septiembre 2010. Sant Esteve Sesrovires.
Llibertat per Alexsandra
¡No al negoci carcelari!



SE PIDE, el envío de cartas, faxes (propuesta texto en documento adjunto) a los responsables de las siguientes instituciones:


Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 4
Gran Via de les Corts Catalanes, 111 (edifici I)
08014 Barcelona
Tel. 93 554 86 40
Fax. 93 554 87 41


Pedro Domínguez Quinoya
Director del C.P. Brians 2
Carretera de Martorell a Capellades, km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires
Tel. 93 693 50 00
Fax. 93 693 50 13


Albert Batlle i Bastardes
Director General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitaciò
C/ Aragón 332
08009 Barcelona
tf.- 93 214 0100
Fax. 93 214 0179


Montserrat Tura i Camafreita
Gabinet de la Consellera de Justícia
Pau Claris, 81 (Casal Sant Jordi)
08010 Barcelona
Tf.- 93 316 41 00
Fax.- 93 316 43 51
conselleratura@gencat.cat


Rafael Ribó
Sindic de Greuges
Pg Lluís Companys - 7
08003 Barcelona
Tf.- 93 301 8075
Fax.- 93 301 3187
sindic@sindic.cat

dimarts, 7 de setembre de 2010

Concentració dissabte 11 de setembre. No a les retallades!, Polítics dimissió!.

LES NOSTRES RAONS PER DIR PROU A AQUEST CONSISTORI

1) Retallada salarial de fins el 15% als nivells més baixos. Efectiva des del 19.07.2010.

5% de Zapatero.

9% del Tri-partit (PSC+ERC+iV), retirada d´un avançament de conveni de fa dos anys.

1% de prestacions socials incloses al conveni.

I A MÉS, PUJADA del 2% de l'IVA. De juny a juliol el nostre poder adquisitiu ha baixat fins a un 17%.

2) Recuperar la dignitat com a treballadors/es després de l´aplicació de la retallada de forma AUTORITÀRIA ja que primer es va informar a la premsa abans que als treballadors, sense inicialment donar cap mena d´explicacions ni raons lògiques.

3) Mostrar el nostre total desacord amb el Consistori i amb CCOO I UGT després del menyspreu mostrat en l´últim ple i en l´última assemblea de treballadors, fets que ens han portat a crear la Secció Sindical de CNT-AIT dins l´Ajuntament i a aquests actes reivindicatius.

4) Mostrar la pèssima gestió de l´equip de govern d´aquest Ajuntament que ha dut a la ciutat de Manresa a un endeutament mai vist (a 31/5/2010 estem en 87.000.000€) per un pressupost anual de 96.000.000€, un endeutament que ha crescut més quan més diners a ingressat la ciutat (?), en el període de l´any 2000 a 2007.

5) Que la retallada indicada per el Consistori de 5.000.000€ per pal·liar la crisi es fictícia i que realment els únics diners d´estalvi són els que afecten als treballadors (1.300.000€) i a la ciutadania (menys serveis per valor de uns 650.000€), la resta de “l´estalvi” simplement són inversions que no es faran, degut principalment a que no disposen dels diners (?) i de una manca de gestió que ara volen pal·liar, ja que preveuen que amb una millor gestió (que ara si faran) recaptaran 500.000€ més en concepte de l´IBI que han deixat de cobrar per no gestionar –ho correctament. (Veure el ple del 21 de juny del 2010).


Secció Sindical de CNT-AIT de Treballadors/es de l ́Ajuntament de Manresa

NI UN PAS ENRERE !!! NOSALTRES NO PAGAREM LA VOSTRA PÈSSIMA GESTIÓ !!!


COMUNICAT DE LA SECCIÓ SINDICAL A L'AJUNTAMENT DURANT LA FESTA MAJOR ALTERNATIVA DE MANRESA EL DIVENDRES 27 D'AGOST DE 2010

diumenge, 5 de setembre de 2010

Reforma laboral terrorismo patronal. 29 de septiembre huelga general

Desde la CNT de Manresa llamamos a todos los trabajadores de la ciudad, en activo o en paro, a una jornada de huelga y de movilización para el día 29 de septiembre, en respuesta al conjunto de medidas presentadas por el gobierno para modificar el mercado de trabajo, la conocida como “Reforma Laboral”.

La Reforma favorece los intereses de quienes se han llenado los bolsillos a manos llenas antes de la crisis y que con su especulación contribuyeron y contribuyen a crearla y agravarla. Beneficia a quienes más tienen y perjudica a quienes vivimos de nuestro trabajo… o lo intentamos, con unos niveles de paro cada vez mayores.

Rechazamos estas medidas dado que constituyen un gravísimo ataque contra las conquistas duramente conseguidas a lo largo de décadas de lucha: tienden a dividirnos, a quebrar los lazos solidarios entre los trabajadores y profundizar en una cultura individualista y del miedo; a expulsar a cada vez más contingentes de trabajadores a los márgenes, al subempleo y la precarización; a facilitar y abaratar el despido; a dificultar la organización sindical y la negociación colectiva; a aumentar, en definitiva, el poder de la patronal y de la banca y reducir la capacidad de los trabajadores para hacer frente a su voracidad.

El 29 de septiembre no puede ser el punto final de las movilizaciones, sino el punto de partida de una ofensiva para recuperar nuestra voz. Para ello es necesario que los trabajadores nos organicemos, porque en la asociación reside nuestra fuerza y sólo la patronal se aprovecha de nuestra división. Insistimos en nuestra voluntad de seguir forjando la unidad de todos los trabajadores desde abajo, mediante mecanismos a través de los cuales podamos expresar nuestro verdadero poder, directamente, entre iguales y sin que nadie decida por nosotros.



dijous, 2 de setembre de 2010

Despido salvaje en Flightcare Barcelona

Flightcare ha despedido cobardemente al Delegado de la Sección Sindical de la CNT. Desde la Federación Local de Sindicatos de l´Hospitalet declaramos que este es un acto ruin, demuestra que Flightcare pese a pertenecer a una poderosa multinacional como lo es Fomento de Construcciones y Contratas, teme profundamente a la movilización de los trabajadores y trabajadoras. Lejos de acabar con el conflicto laboral lo que han conseguido es agravarlo aún más de la manera más torpe e irracional. No permitiremos que los derechos de los trabajadores y trabajadoras sean burlados de esta manera y por eso anunciamos que apoyaremos las movilizaciones que acuerde la Sección Sindical conjuntamente con la plantilla para conseguir la readmisión de los despedidos y la negociación de una organización de os turnos de trabajo digna.

En el contexto actual de crisis económica, cuando las empresas aprovechan para comportarse de manera canalla y dictatorial, es cuando se hace más necesario por parte del conjunto de la clase trabajadora dar una respuesta contundente y organizada contra la mafia patronal, los eternos explotadores de traje y corbata, los piratas económicos que en los centros de trabajo son hombres de carne y hueso, con nombre y apellidos, y no gigantes invencibles.

CONTRA LA REPRESIÓN SINDICAL EN FLIGHTCARE:

¡READMISIÓN INMEDIATA DE LOS DESPEDIDOS!

www.cnt.es/hospitalet