commemoratiu amb espectacles i concerts.
Pel matí, a partir de les 10h,a la plaça Osca gratuït:
Lily Colombia
Soy Lily y naci en un pueblito todito sembrado de café, al són de unas
guitarras enamoradas de un país de balas y baladas, Colombia..., tierra
donde la sangre no para de saltar de entusiasmo. Soy viajera lo que me
da en la pepa del gusto... Estoy allá o acuyá me gusta el
desplazamiento. Por un mundo afectivo y no efectivo.
http://www.myspace.com/lilycolombia
Arnau vilardebò
Arnau Vilardebó és practicant i méstre generòs de molt diverses arts:
teatre, cine, televisió, pallasseria, música –passeja de tant en tant un
timple meravellòs, entre d’altres coses-. I impulsor de projectes,
ambiciosament populars, com la Marató de l’Espectacle o la Plataforma
Fem Girar el Molino... quan no es sortia a la foto per formar-ne part.
http://arnauvilardebo.wordpress.com/
Jango Edwards
Jango Edwards ha dedicat la seva vida a l’estudi de la comèdia i es va
dedicar a l’art del paiaso. No un treball sino una vida a l’estil còmic
de la religió que ell anomena l’Església de Grin. Amb el temps la seva
visió donà a llum i va arribar la fama internacional amb el “Festival
dels orats”, que, des de 1975 fins 1984, es va convertir en el Primer
Festival Mundial dels Paiasos Nouveau. Així mateix, va fixar les bases i
la forma d’una nova tendència en els festivals de còmics, una trobada
anual de la tribu del paiaso, en la que tots realitzen, ensenyen i
intercanvien els secrets per a una nova direcció i renaixement d’una
tradició gairebé perduda.
http://www.jangoedwards.net
MIMULUS
L’Escola filla dels postulats d’un Estat Capitalista i de les religions
imperants, per tant, ensinistradora i no educadora és nefasta per al
creixement físic i espiritual. Per tant, ha de ser voluntat de tots la
constitució i funcionament d’escoles llibertàries on les criatures
creixin en i per a la llibertat. El nostre futur comença amb elles. Que
més podem dir… les crearem!
El grup Mímulus, un dels suports del projecte Escoles Llibertàries,
oferirà a grans i sobretot a xics adaptacions de cançons
revolucionaries, però també de les infantils tradicionals… I, a més,
tallers de pintura de cares, de capgrossos… i un mural que farem entre
totes… Creativitat, color i llibertat.
Per la tarda, a partir de les 18h, i fins a la nit hi comptarem amb
l’actuació de 5 grups, a les cotxeres de Sants (10€):
Banda Jachis és un grup de música espanyol que barreja estils tals com
ska,reggae,hardcore,rock o punk.
És un dels projectes musicals liderats per Javier Chispes (que també va
formar part de Maniática i Saltimpankis). Aquest grup fou coetani de
bandes com Reincidentes o Extremoduro, però no va donar mai el salt a les
grans multituds. Javier Chispes va col•laborar en el tema "Vota a nadie"
del directe Algazara de Reincidentes.
Monstruación, punk de Kornellà format en el 84, acabats de reunir de nou
per a seguir donant canya http://www.myspace.com/monstruacionkny
Juanito Piquete, rock combatiu. Cantant del mític grup punk dels vuitanta
Juanito Piquete y los mataesquiroles, amb més ganes que mai de sembrar un
món nou i presentant el seu darrer disc La Revolución
Desconocida.
http://www.myspace.com/juanitopiquete
Els Ministers, ronsteady de Madriz, nascuts en el 96. A aquests 9
ganapies de Madrid els hi agrada el rom, els trajos impecables i fer de
tot excepte el ‘punxa punxa’ facilet de l’ska rock
http://www.myspace.com/losministers
Doble Zero. Crew fundada 1996 x FREEHAND i SKEME, i amb posterior
incorporació de RULIWAKA i ja a partir del 99-2000 amb D.J. TITO REYES .
Doblezero és Rap concís i educacional.
http://www.myspace.com/doblezeroproducciones
dijous, 21 d’octubre del 2010
Festival a Barcelona pel centenari de la CNT.
diumenge, 17 d’octubre del 2010
¡Acciones contra la explotación en Topy Top y Zara!
El 9 de octubre se realizaron acciones directa contra las tiendas Topy Top en Lima, fueron visitadas 04 tiendas, y se distribuyeron casi 4000 volantes informativos. Además el acto se repitió en la ciudad de Tacna, Varsovia, Berlín, Salamanca, Nuremberg, Reino Unido y Belgrado.
A LA OPINIÓN PUBLICA Y A LOS CONSUMIDORES DE ZARA
La realidad de los trabajadores y las trabajadoras del sector textil es actualmente dramática y preocupante. A pesar de los cantos de sirena y del triunfalismo de los últimos gobiernos de turno, con respecto al aumento del empleo productivo y de las exportaciones de productos textiles en los últimos años, los trabajadores textiles son los peores pagados de la PEA (Población Económicamente Activa) y los más afectados por la arremetida brutal de los empresarios nativos (con turnos de trabajo de más de doce horas en algunos casos y salarios de hambre). Grupos poderosos del sector –como la familia Flores Conisllia- vulneran y atentan contra la dignidad y derechos fundamentales de los trabajadores de Topy Top. Un derecho primordial en toda “democracia moderna” como el de sindicalización, es una afrenta para los dueños de Topy Top. Estos señores vienen acosando sistemáticamente y despidiendo arbitrariamente –como el pasado 1° de mayo - a todo trabajador sindicalizado, ante la pasividad e inercia (¿complicidad?) del corrupto gobierno actual. En una burda táctica antisindical, 35 trabajadores del sindicato fueron echados a la calle el pasado mayo, sin motivos que justifiquen este acto y que hasta la fecha hayan sido repuestos.
No permitamos estos hechos delictivos e ilegales del grupo Flores Conisllia y otros, quienes se ven favorecidos de lejos por un régimen laboral obsoleto (que viene de la dictadura de Morales Bermúdez) que debe ser modificado sin mayor dilación.
Instamos a los consumidores a solidarizarse con los trabajadores de Topy Top y del sector textil en general.
USUARIO piensa que cada vez que compras un artículo de la cadena Topy Top, éste es producido a costa del sacrificio y sobre explotación descarada de cientos de trabajadores, a los que no se les reconoce beneficios sociales básicos como utilidades, CTS y se les vulnera el derecho a sindicalizarse. Muchos de estos trabajadores son jóvenes que merecen un trato digno, sin acoso sistemático y tácticas anti laborales criminales, propias de regímenes totalitarios.
“L@S SOLIDARI@S” Lima, octubre de 2010.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Visita del màxim responsable de l'Esglesia Catòlica. "JO NO T'ESPERO"
En defensa de la laïcitat!Davant la visita a Barcelona, d'aquí a uns dies, del màxim responsable de l'Església catòlica, volem fer pública la nostra aposta en defensa de la laïcitat, un conjunt de valors que comprèn la llibertat de consciència, l'autonomia de l'individu, la separació entre l'Estat i les esglésies de qualsevol signe, i la recerca de la justícia i del bé comú de tota la ciutadania. La laïcitat és un marc de relació que permet als éssers humans viure en una societat més justa basada en el respecte mutu i la convivència pacífica.
Malgrat això, alguns d'aquests valors són encara una utopia al nostre país perquè hi perviuen privilegis que afavoreixen a uns més que a altres, que promouen algunes creences determinades per sobre de l'interès general. Aquest fet resulta especialment preocupant si tenim en compte que aquestes idees, a més de conformar el món particular de cadascú, participen de forma activa i decidida en el debat polític per definir el model de societat que volem per a tots, de manera que aquest mateix debat es perverteix perquè algunes organitzacions disposen d'un poder considerable gràcies als avantatges il·legítimes que obtenen de la seva relació privilegiada amb l'Estat.
Moltes lleis del nostre ordenament jurídic estan pensades per afavorir la religió i les confessions religioses, però n’hi ha una en particular, o per dir-ho amb més propietat un conjunt de lleis, que estan específicament dissenyades per afavorir l’Església catòlica. Els Acords entre l’Estat Espanyol i la Santa Seu de 1976 i 1979, l’anomenat Concordat, pactats a les acaballes d’un règim franquista agonitzant amb l’Estat Vaticà, absolutista i teocràtic, es van fer exclusivament per blindar els privilegis de l’Església catòlica i evitar que aquesta dificultés la transició política a la democràcia.
Aquests pactes de caràcter internacional són ara una rèmora del passat que cal superar, perquè encara avui en dia condicionen les llibertats i la salut democràtica que desitgem pel nostre país, serveixen entre d’altres coses per justificar el finançament de creences privades, per promoure l’adoctrinament ideològic als centres escolars, que haurien de ser laics, per encobrir delinqüents acusats de pederàstia i, enmig d’una crisi salvatge que colpeja les famílies dels nostres treballadors i treballadores, per pagar despeses sumptuoses com les que comportarà la visita del cap suprem dels catòlics al nostre país.
Aquests privilegis s’han d’acabar ja. És hora de revertir aquesta situació i demanar amb veu alta i ferma la fi d’aquesta injustícia. Per això exigim:
• Que les creences religioses deixin de ser finançades amb diners públics
• Que es suprimeixi l’assignació tributària a l’Església catòlica a través de l’IRPF
• Que les escoles deixin de ser utilitzades com a plataformes d'apostolat
• Que les religions deixin d'imposar els seus prejudicis morals a tota la societat
• Que els clergues pederastes i els seus encobridors siguin portats davant la justícia
• Que l’Església deixi d’obstaculitzar l’ús del preservatiu per prevenir l’extensió de la SIDA
• Que els infants siguin protegits de la superstició i la irracionalitat
• Que l'Estat deixi de promoure la caritat a costa de la justícia social
• Que els actes i llocs públics deixin d'estar presidits per símbols religiosos
• Que els representants públics deixin d'afavorir les confessions religioses
• Que es respecti el dret de tothom a viure segons la seva condició sexual
• Que es reconegui el dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos
• Que l’apostasia sigui un dret reconegut per la llei
Per la derogació dels acords entre l'Estat Espanyol i la Santa Seu!
Per la separació entre l'Estat i l'Església!
En defensa de la laïcitat!
Concentració dijous 4 de novembre, a les 19 h, a la Plaça Sant Jaume de Barcelona
Alternativa Joves d’EUiA • Àmbit Prevenció • Asociación Albaceteña de Ateos,Agnósticos y Librepensadores •Asociación Madrileña de Ateos y Librepensadores • Associació Cultural Roig • Associació Pro-memòria als Inmolats per Catalunya • Associació Valenciana d’Ateus i Lliurepensadors • Ateneu Eclèctic i Liberal d’Ateus i d’Agnòstics • Ateus de Catalunya • Ateos y Librepensadores de Andalucía • Ateos y Republicanos • Ca la Dona-Xarxa Feminista • Cáceres laica • Casals de Joves de Catalunya • CCOO de Catalunya • CJC Joventut Comunista • Col·lectiu a les Trinxeres • Col·lectiu Republicà del Baix Llobregat • Comitè 1r de desembre-Plataforma unitària d’ONG/SIDA de Catalunya • Coordinadora Gay Lesbiana • CNT-AIT BCN • CNT-Catalunya • Europa Laica • Iniciativa Atea • Fundació l’Alternativa • Fundació Pere Ardiaca • Joves d’Esquerra Verda • Lliga per la Laïcitat • Maulets, el jovent independentista revolucionari • Moviment Laic i Progressista • Plataforma Contra la Impunitat • UAL-Sección de Aragón • Unión de Ateos y Librepensadores
www.jonotespero.cat
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Por la libertad de expresión y contra la posible apertura de diligencias a Kaosenlared
Esta escalada represiva, claramente antidemocrática, ha tenido su culminación, según hemos podido saber por las informaciones que se vienen manejando en los últimos días, en la petición realizada por el Ayuntamiento de Barcelona a la fi scalía para que se abran diligencias contra Kaosenlared.net y otras webs de contrainformación, a objeto de investigar una presunta apología de la violencia cometida por dichas webs, a través de la cual poder actuar legalmente contra nosotros, atentando contra la libertad de expresión, y promoviendo, tal cual ha reconocido la señora Assumpta Escarp, el cierre de las webs.
Sin embargo, quienes se han embarcado en tan antidemocrática tarea, deben saber que de poco les va a servir atentar mediática y hasta jurídicamente contra Kaosenlared.net y los demás medios señalados por el Ayuntamiento de Barcelona: si este medio fuese cerrado, vulnerando toda la legislación española e internacional en materia de libertad de expresión, otros medios recogerán el testigo y continuarán la batalla por la libertad de opinión. Su propósito, en todo caso, sólo servirá para demostrar, una vez más, que la democracia en el estado español ni está, ni se le espera.
Este intento de p oner límites a la libertad de expresión parece ignorar además que existe una legislación al respecto, legislación que expertos en estos temas han expuesto en diferentes medios de comunicación estos días. Una legislación que vuelca la responsabilidad de los hechos imputables en los autores de los artículos, y no en los medios que sirven como simple mecanismo de transmisión de los mismos. La apología de la violencia, además, solo tiene encaje en el Código Penal si se realiza por motivos racistas, antisemitas o ideológicos, según dispone el artículo 510 y justamente nuestro medio es ejemplo en la defensa de los derechos de las minorías y de respeto para todas las ideologías democráticas. Por lo que entendemos que no se nos está persiguiendo precisamente por tales motivos, si no más bien por algo mucho más concreto: por ser un medio de comunicación al servicio de la izquierda revolucionaria que no pueden controlar ni manejar a su antojo los lobbys de presión capitalista. Mient ras a la extrema derecha se le conceden cada vez más licencias de radio y televisión, a la izquierda revolucionaria se la quiere silenciar y condenar. Esa es su democracia: la dictadura del capital.
Las informaciones y opiniones publicadas en Kaosenlared.net no pueden ser controladas por ningún grupo de presión mediática vinculado al poder capitalista, más allá de nuestra propia voluntad editorial. Lo que ellos silencian, nosotros lo publicitamos. Lo que ellos vetan, nosotros lo impulsamos. Lo que ellos censuran, nosotros lo publicamos. Sobre lo que ellos mienten, nosotros decimos la verdad. A los que ellos quieren callar, nosotros les damos voz. Somos todo un peligro, sin duda, para los eternos defensores del pensamiento único. No nos extraña nada esta situación que estamos atravesando.
Desde Kaosenlared.net entendemos, pues, que se nos quiera “cortar las alas”, e incluso podríamos llegar a entender que se nos quisiera clausurar, debido a la emerge nte potencia que hemos demostrado en los últimos tiempos, a la veracidad de nuestra información y a la pluralidad dentro del espectro de la izquierda anticapitalista que tenemos a gala representar. El enorme crecimiento mediático que venimos teniendo en las últimas fechas no ha podido pasar desapercibido para quienes hacen de la libertad de expresión un coto privado con derechos de autor y con libertad de empresa, que no de prensa.
Ante esto, Kaosenlared.net reafirma, una vez más, su compromiso con la libertad de expresión y con la justicia social. Hemos abogado siempre por la vía pacífica ante un estado y un estamento político cada día más violento, autoritario y antidemocrático, y así seguirá siendo. Nuestra lucha es en la batalla de las ideas y por la información alternativa. No conocemos más armas que la palabra, los argumentos razonados y el pensamiento crítico. Somos gente de paz.
Colectivo Kaosenlared
dilluns, 4 d’octubre del 2010
Concert divendres 8 d'octubre al CSO Valldaura
dijous, 30 de setembre del 2010
CNT condemna l'actuació de la policia a Barcelona durant la manifestació en contra de la reforma laboral
Mentre la manifestació baixava per Via Laietana i, sense haver-hi cap tipus d'incidents, una furgoneta de la Policia Nacional, sense senyal lluminós ni acústica va irrompre a l'interior de la manifestació a tota velocitat arriscant-se a atropellar diferents manifestants. Davant aquesta evident acció de provocació per part de les forces de seguretat de l'Estat, CNT-AIT va decidir desconvocar immediatament la manifestació per salvaguardar la integritat física dels participants.
Des de CNT-AIT, volem expressar el nostre més profund rebuig davant aquesta grollera maniobra repressiva, que en qualsevol cas, no entela el grandiós desplegament de suport a la jornada de vaga general. Condemnem fermament l'acció de la policia, que evidentment cerca aturar, a través de la força i la intimidació, la massiva mobilització d'aquells treballadors que no s'identifiquen amb els sindicats majoritaris i que veuen a la CNT-AIT una alternativa coherent de lluita per contrarestar l'ofensiva patronal i governamental que busca cancel lar els drets aconseguits a través d'anys de lluita.
--
Agència Confederal de Premsa
Confederació Nacional del Treball - AIT
Federació Local de Sindicats de Barcelona
Pl. Duc de Medinaceli, 6, Entr. 1ª
08002 BARCELONA. ( Drassanes, L-3)
Tel/Fax: 933 170 547 - http://barcelona.cnt.es
El malestar y las ganas de vivir estallan en Barcelona
Extraído de La Haine.org.La gente ha dicho basta. Las autoridades afirman que ha sido un grupo antisistema, jóvenes con estética okupa…. Pues no. Hemos sido nosotros. Ese nosotros que las furgonetas de la policía histérica persiguió durante horas por la ciudad sin poder encontrarlo. Ese nosotros que aplaudía cuando se rompían los cristales de El Corte Inglés. Ese nosotros que tomó la palabra en la primera asamblea realizada en el banco expropiado de la plaza Catalunya y dijo: "Tengo casi cincuenta años. Estoy en paro desde hace cuatro años después de trabajar toda la vida. Estoy desesperada pero esta okupación me ha devuelto la sonrisa". En la dictadura democrática todo se puede decir y no sirve para nada. Sí, ciertamente. Pero que en un edificio de los más altos de la ciudad una enorme pancarta proclame "La banca nos asfixia, la patronal nos explota, los políticos nos mienten, CCOO y UGT nos venden… A la mierda" es una verdad demasiado insoportable para el poder. Porque además la gente acudía cada vez en mayor número. Y no había banderas ni consignas facilonas que ya nadie cree. El discurso tópico de la izquierda había quedado atrás. Éramos sencillamente vidas precarias que tomaban la palabra, y entonces asomaba toda la desesperación, y también las inmensas ganas de inventar caminos para resistir juntas. Para salir de esta cárcel en la que se ha transformado la vida. "A la mierda" era un grito de rabia. Pero poco a poco este grito se organizaba, se ampliaba, se enriquecía… y miles de voces lo hacían suyo. Para la dictadura franquista cualquier conflicto de orden público era causado siempre por una minoría, y el modo de descalificarla consistía en decir que se trataba de "estudiantes". Estudiante era sinónimo de vago. Ahora la dictadura democrática insiste como siempre también en calificarnos de minoría, aunque en este caso nos llame vándalos y gamberros. No quieren saber que esa minoría - ese nosotros que se rebela contra esta realidad - es la que hace la historia. Cayó (parcialmente) la dictadura franquista. Sabemos también que tarde o temprano ese sistema de opresión y miseria será agujereado como un gruyere. Porque miles de personas están inventando miles de salidas. Y caerá. Ellos tienen el día. Nosotros tenemos la noche. No pueden identificarnos y nunca sabrán quienes somos. Por eso nos tienen tanto miedo.
Vidas precarias
Gent del carrer
dimecres, 29 de setembre del 2010
dimarts, 21 de setembre del 2010
MANIFESTACIÓN. ¡A HUELGA GENERAL A LAS 11:30 EN LA BEN PLANTADA!


Llamamos a todos los trabajadores de la ciudad y de la comarca, en activo o en paro, a una jornada de huelga y de movilización para el día 29 de septiembre, en respuesta al conjunto de medidas presentadas por el gobierno para modificar el mercado de trabajo, la conocida como “Reforma Laboral”. La Reforma favorece los intereses de quienes se han llenado los bolsillos a manos llenas antes de la crisis y que con su especulación contribuyeron y contribuyen a crearla y agravarla. Beneficia a quienes más tienen y perjudica a quienes vivimos de nuestro trabajo… o lo intentamos, con unos niveles de paro cada vez mayores.
Rechazamos estas medidas dado que constituyen un gravísimo ataque contra las conquistas duramente conseguidas a lo largo de décadas de lucha: tienden a dividirnos, a quebrar los lazos solidarios entre los trabajadores y profundizar en una cultura individualista y del miedo; a expulsar a cada vez más contingentes de trabajadores a los márgenes, al subempleo y la precarización; a facilitar y abaratar el despido; a dificultar la organización sindical y la negociación colectiva; a aumentar, en definitiva, el poder de la patronal y de la banca y reducir la capacidad de los trabajadores para hacer frente a su voracidad.
El 29 de septiembre no puede ser el punto final de las movilizaciones, sino el punto de partida de una ofensiva para recuperar nuestra voz. Para ello es necesario que los trabajadores nos organicemos, porque en la asociación reside nuestra fuerza y sólo la patronal se aprovecha de nuestra división. Insistimos en nuestra voluntad de seguir forjando la unidad de todos los trabajadores desde abajo, mediante mecanismos a través de los cuales podamos expresar nuestro verdadero poder, directamente, entre iguales y sin que nadie decida por nosotros.
diumenge, 12 de setembre del 2010
[Sabadell] 19 de setembre, concentració contra la reforma laboral
29 de Setembre, Vaga General! ----La CNT de Sabadell anima a tots/esels treballadors i treballadores (independentment de la seva
ideologia, exceptuant feixistes) de la ciutat, en actiu o a l'atur, a
sumar-se a la concentració en contra de la reforma laboral que hem
convocat pel dia 19 setembre a les 19h a la Plaça Marcet i a la Vaga
General per al dia 29 de setembre.----La Reforma (com les reformes
laborals anteriors) afavoreix els interessos d'aquells/es que s'han
omplert les butxaques abans de la crisi i que amb la seva especulació
van contribuir i contribueixen a crear-la i agreujar-la. Beneficia a
aquells/es que més tenen i perjudica als que vivim o intentem viure
del nostre treball|, amb uns nivells d'atur cada vegada
majors.----Rebutgem aquestes mesures ja que constitueixen un gravíssim
atac contra les conquestes durament aconseguides al llarg de dècades
de lluita: tendeixen a dividir-nos, a trencar els llaços solidaris
entre els treballadors/es i aprofundir en una cultura individualista i
de la por;, a la subocupació i la precarietat, a facilitar i abaratir
l'acomiadament, a
dificultar l'organització sindical i la negociació col·lectiva; a
augmentar, en definitiva, el poder de la patronal i de la banca i
reduir la capacitat dels i les treballadors/es per fer front a la seva
voracitat.
El 29 de setembre no pot ser el punt final de les mobilitzacions, sinó
el punt de partida d'una ofensiva per recuperar la nostra veu. Per a
això és necessari que els treballadors/es ens organitzem, perquè en
l'associació rau la nostra força i només la patronal s'aprofita de la
nostra divisió.
Insistim en la nostra voluntat de continuar forjant la unitat de
tots/es els treballadors/es des de baix, mitjançant mecanismes a
través dels quals puguem expressar la nostra veu, entre iguals i sense
que ningú decideixi per nosaltres.
CNT-AIT Sabadell
MOTIUS PER ANAR A LA VAGA GENERAL EL 29 DE SETEMBRE.
Què es pretén amb aquesta reforma laboral?
-Bàsicament, l’abaratiment de l’acomiadament, la descentralització de
la negociació col·lectiva, la flexibilització de les maneres de
contractació i la disminució de costos laborals com els associats a
les cotitzacions socials.
Quines son les mesures que ens afecten de manera més preocupant?
Contractes temporals:
-El govern planteja que els contractes d’obra i servei tinguin una
durada màxima de 3 anys, ampliables altres 12 mesos si així es recull
en el conveni col·lectiu del sector. L’empresa ha de fer constar en
què consisteix específicament el servei. Transcorreguts aquests
terminis, ja sigui en la mateixa empresa o en una del mateix grup o a
través d’una Empresa de Treball Temporal (ETT), els treballadors
adquiriran la condició de treballadors fixos.
És palpable la intencionalitat enganyosa d’aquest últim paràgraf, ja
que simplement està posant sobre el text de l’Estatut dels
Treballadors quelcom que ja s’estava aconseguint per la via judicial
si s’encadenaven diversos contractes per un període superior a dos
anys sense 20 dies entre contracte i contracte. Amb aquest tipus de
contracte l’única cosa que es
fomentarà serà la temporalitat encara més, sobretot en aquells llocs
de treball on no es requereix un llarg període de formació per als
nous treballadors/es.
Contractes eventuals:
Tindran una durada màxima de sis mesos dintre d’un període de 12 mesos
des de l’inici de la relació laboral. El conveni col·lectiu ha de
fixar les activitats per a les quals es pot realitzar aquests
contractes i el seu volum total sobre la plantilla.
Les indemnitzacions dels contractes temporals:
-S’amplia dels 8 dies per any a 12 de forma progressiva. De 10 dies
per als quals se signin al llarg de 2012 i 2013. De 12 dies per als
quals se celebrin a partir del 1 de gener de 2014.
També s’augmenta en dos punts les cotitzacions a la Seguretat Social
dels contractes d’obra i servei.
Encara que s’imposin límits a aquests contractes, el fet que es
mantinguin una àmplia diversitat de models per a contractar permetrà a
les empreses seguir amb la seva política de no arriscar-se a integrar
en el seu equip
al personal permanentment, encara que les seves necessitats siguin permanents.
Causes objectives d’acomiadament:
A l’espera del que pugui acordar el Govern durant la seva negociació
amb la resta de grups, on podria fixar un període mínim de sis mesos
(a diferència de l’anterior document, el presentat pel consell de
ministres no s’hi ha fixat un termini mínim de pèrdues perquè una
empresa pugui acollir-se a causes objectives -econòmiques, tècniques o
organitzatives)
en pèrdues continuades per a una empresa, el text reconeix que
concorren causes econòmiques que justifiquen una reducció de plantilla
“quan els resultats de l’empresa llancin pèrdues econòmiques no
merament conjunturals”. “A aquests efectes, l’empresa haurà
d’acreditar objectiva i documentalment els resultats al·legats i
justificar que dels mateixos es dedueix mínimament la raonabilitat de
la decisió extintiva”, afegeix el document.
Els acomiadaments procedents tenen una indemnització de 20 dies per
any treballat per a tot tipus de contractes. L’ampliació dels supòsits
perquè les empreses puguin acollir-se a causes econòmiques, amb la
consegüent
retallada dels diners a pagar per acomiadar, afectarà tant als
indefinits comuns com als de foment de l’ocupació.
Si fins ara ja ha estat fàcil l’acomiadament (per molt que diguessin
que era car recordem que ja ens apropem als 5 milions d’aturats…), ara
ja ens podem anar calçant!
A més, això és un Expedient de Regulació d’Ocupació amb extinció de
contractes per la via ràpida, ja que és la quantitat econòmica que es
venia cobrant en els ERO fins abans de l’entrada en vigor de la nova
Reforma.
Contracte de foment de la contractació indefinida:
-Aquest tipus de contracte, ja en vigor menys per als homes d’entre 31
a 45 anys però molt poc utilitzat, s’estén a tots els treballadors que
duguin més de tres mesos a l’atur. A la pràctica s’ha extés a tots,
donat que al que no se li pugui aplicar, se li farà un d’obra i servei
i llavors ja no podrà tenir un contracte amb indemnització de 45 dies.
Solament podran realitzar aquest tipus de contractes les empreses que
no hagin reduït ocupació de forma improcedent en els 6 mesos anteriors
previ a la signatura del mateix. En cas d’acomiadament improcedent la
indemnització és de 33 dies fins a un màxim de 24 mensualitats.
No afecta als indefinits ja signats, que segueixen mantenint la seva
indemnització de 45 dies per any treballat en cas d’acomiadament
improcedent.
Un fons per a pagar les indemnitzacions (model austríac):
-Es dissenyarà un fons de capitalització mitjançant un projecte de
llei en el termini d’un any, i que no suposarà l’elevació de les
cotitzacions empresarials a la Seguretat Social, per a abonar part de
les indemnitzacions pels acomiadaments de qui signin un contracte de
foment de l’ocupació des d’aquest moment (no està concretada la data
d’entrada en vigor).
Els diners a aportar a aquest fons, que es perllongarà al llarg de la
vida laboral del treballador independentment de l’empresa, serà igual
a un determinat nombre de dies per any treballat a concretar. El fons
es nodrirà amb aportacions empresarials i es podrà fer efectiu en cas
d’acomiadament, reduint una part del que han de pagar les empreses,
mobilitat geogràfica o per al desenvolupament d’activitats de
formació. La part que no s’empri passarà a cobrar-se a la jubilació.
Evidentment, si és pagat per les empreses acabarem cobrant menys quan
es pactin els salaris als convenis i si acabem reservant les
quantitats per la jubilació ens podem trobar que quan ens volguem
jubilar, vist com van les coses, ens trobem sense aquesta possibilitat
(recordem que no fa gaires mesos el govern pretenia modificar l’edat
de jubilació dels 65 als 67).
Fins a la constitució del fons, les extincions dels contractes de
foment de l’ocupació, amb una indemnització de 33 dies per any
treballat fins a un màxim de 24 mensualitats, es dividirà entre
l’empresa i el Fons de Garantia Salarial, de caràcter públic, ja
siguin justificats o no.
L’empresa abonarà 22 dies i el Fogasa, els restants 8.
Els de 20 dias també seran abonats pel FOGASA 8 dies. Els que son
indefinits abans de la reforma, si surten amb 45 dies per any
treballat per improcedència, 8 els paga FOGASA.
Es sufragaran acomiadaments improcedents amb diners públics des d’un
fons on la patronal, a diferència dels treballadors/es, no hi aporta
res des de la reforma laboral del 2006. Resumint, ens pagarem
l’acomiadament nosaltres mateixos.
El model alemany. “Flexibilitat” interna i clàusules per desentendres
del conveni col.lectiu.
Es facilita que les empreses puguin modificar les condicions laborals
(horari, jornada, sistema de remuneració, mobilitat funcional i
geogràfica), tant de caràcter individual com col·lectiu. S’estableix
un procediment arbitral (si aixi ho possibilita el conveni) per als
casos de desacord (les consultes només podran durar quinze dies
improrrogables), que el seu laude serà vinculant i immediatament
executiu.
Clàusula de inaplicació salarial:
-Quan els convenis col·lectius d’àmbit superior a l’empresa
estableixin revisions salarials que poguessin danyar la situació i
l’estabilitat de l’empresa, afectant a les possibilitats de
manteniment de l’ocupació en la mateixa, podrien no aplicar-se
aquestes revisions. També en aquest cas podrà anar-se a l’acord o a
l’arbitratge (En cas que es debati la inaplicació salarial -és a dir,
la no aplicació de la pujada pactada-, o la seva modificació per
causes geogràfiques, organitzatives o funcionals i no s’arribi a
acord, el recurs a l’àrbitre no serà obligatori), excepte que el
conveni de l’empresa reculli el contrari. Si intervé aquesta nova
figura, el seu laude serà d’obligat compliment. La mesura no podrà
durar més temps que el període pel qual s’ha signat el conveni o com a
màxim 3 anys. No està clar si es cobraran endarreriments un cop passat
aquest plaç.
Aquest punt és molt ambigu i apart de carregar-se la negociació
col.lectiva, ja que una de les parts signants es pot desentendre de l’acord mentre que l’altra està obligada a complirlo, tots sabem què passa especialment a les petites i mitjanes empreses (el 90% de les
d’aquest Estat) amb la doble comptabilitat.
Suspensió de contractes:
-Per altra banda, les empreses podran reduir les jornades laborals
dels seus treballadors o suspendre els seus contractes “per causes
econòmiques de força major qualsevol que sigui el nombre de
treballadors de l’empresa”.
Segons el text, s’entén com a reducció de jornada la disminució
temporal d’entre un 10% i un 70% de la jornada de treball computada
sobre la base d’una jornada diària, setmanal, mensual o anual. Limita
a un any la suspensió dels contractes de treball i la reducció de
jornada.
Les empreses que apliquin aquestes mesures podran beneficiar-se de
bonificacions de fins al 80% en les seves quotes a la Seguretat Social
si realitzen accions formatives per als treballadors afectats. La bonificació actual és del 50%.
Això no és més que un Expedient de Regulació Temporal per la via
ràpida i amb premi per l’empresari tan econòmic com pel fet de
poder-lo dur a terme unilateralment.
Inclusió de les ETT:
-Es liberalitzen els serveis d’ocupació donant entrada a les Empreses
de Treball Temporal en tots els sectors. Les ETT hauran de garantir
que els seus usuaris entren en igualtat de condicions a les empreses.
És a dir, tindran el mateix sou que els seus companys i gaudiran dels
mateixos drets i condicions: durada de la jornada, hores extraordinàries, descansos, treball nocturn, vacances i festius. També
haurien de tenir els mateixos beneficis en qüestions socials com
lactància, guarderia o permisos de maternitat.
Evidentment, les ETT són una lacra que fomenta la temporalitat i la precarietat i que hauria de desaparèixer. Està per veure si aquesta legislació podrà controlar-les. El 92% dels contractes que es signen cada mes són temporals. De veritat algú creu que amb aquestes mesures
es frenarà això? Actualment estem al 30% de temporalitat. La mateixa
que el 1999 tot i les successives reformes laborals (la del 2010 és la setena. Totes per facilitar l’a contractació i el treball estable…)
Conclusions:
-Per finalitzar, volem remarcar que aquesta reforma laboral no fomenta
la contractació indefinida tal com diu el govern. Aquesta reforma laboral, es ni més ni menys que la desaparició del contracte indefinit i l’enfortiment del temporal, acostant-nos cada cop més a l’acomiadament lliure i gratuït (el “model americà” en poden dir…).
Tal com diuen els nostres companys de l’ICEA: “Argumenten també, que
aquesta reforma es per flexibilitzar el mercat de treball.“Flexibilitzar”, en tot cas, per a separar millor. Doncs no
una altra és l’estratègia dissenyada: un procés de segmentació i
separació forçosa del col·lectiu de treballadors/es, de manera que es
torni inhàbil per a defensar els seus propis interessos, fragmentats en una infinitat de situacions
formalment diferents.”
Hem de tenir clar que els empresaris no contractaran ocupació si no
tenen expectatives d’obtenir beneficis i això dependrà principalment
del seu volum de vendes, de les condicions imperants en el mercat i de
la seva estructura general de costos que generalment té més que veure
amb factors relatius a l’entorn general de l’empresa que amb el
muntant particular dels seus costos laborals.
No fa falta una reforma laboral perquè la creació d’ocupació no depèn
simplement de les condicions de l’oferta i la demanda en el mercat de
treball sinó del que passi en el mercat de béns.
Un cop més es fa palès que tot i les grans declaracions dels polítics
(entre ells el famós Obama) de reformar el model de gestió econòmic i
establir noves normatives per contrarrestar l’especulació per part de
les entitats bancaries i borsàries, s’acaba transformant en reformes
laborals i retallades socials que afecten negativament a la classe
treballadora, perquè els poderosos de sempre puguin seguir campant lliurement i
rapinyant a gust.
Cada dia queda més clar qui dirigeix aquest món, i està clar que no
són els polítics…
Prenem la iniciativa. Organitza’t i lluita!
Mira també:
http://cnt.cat
http://sabadell.cnt.es
dissabte, 11 de setembre del 2010
Alexsandra inicia una huelga de hambre en el C.P. Brians 2, en protesta contra los abusos

Brians II (MR-5)- Sábado
¡Salud, amor y libertad!
Un día más entre estos muros grises, barrotes, alambradas de espinos, in justicias, humillaciones y más adjetivos que podría añadir.
Desde ayer Viernes 3-9-10, empecé huelga de hambre por los motivos siguientes que os voy a contar:
Tres años y seis meses presa, más cuatro meses y medio, o sea, casi cuatro años entre rejas, enjaulada como un pobre animal desde que entré en C.P. Modelo (Marzo-07), después de estar 8 años y medio en "busca y captura", por un error que cometí en el 98, por una cantidad de 400 gramos de cocaína. El juicio se celebró en el 2000 y en el 2001, me pedían ingresar en el CP Quatre Camins (La Roca), debía entrar el 15 de Julio, pero opté por ser una fugitiva y así sobreviví hasta que la guardia urbana de mi pueblo, junto con los mossos de Premiá, me detienen a la salida de mi trabajo de limpieza de oficinas, previo chivatazo de una de las trabajadoras (Olga) y su marido (guardia urbano de Alella). De la calle de mi infancia, Carrer Canonge, "Complementos de novia Esperanza, de ahí a la central de mossos de Premiá de Mar una noche, y al día siguiente, Juzgados de Mataró y al CP Modelo, 4 meses más tarde, al CP Brians II, campo de concentración.
Llevamos aguantando patrañas, mentiras, negligencias médicas, humillaciones, vejaciones, insultos, ya os podéis imaginar. Soy fuerte pero todo tiene un tope. El pasado 25-7-10, Domingo, yo, con destino (trabajo) aquí en este módulo 5, a la bajada voluntaria, entré como siempre en el pasillo del "ofice", a recoger un café con leche que me había preparado un "compañero"...
Los carceleros que me tienen manía, son homófobos, transmófobos, etc..., fueron a por mi con la excusa de que yo no podía entrar y al sentarme en la sala de día, vinieron como flechas insultándome. Cuando me agarraron con sus guantes, les dije que me soltasen y les llamé idiotas. Eso me llevó al chupano (aislamiento) 4 horas y 19 días en el MR-6, separada de mi marido. Tras regresar aquí de nuevo, al MR-5, fueron a por Ángel, mi marido. Estamos los dos sin permisos, yo con un parte "molt greu" 108.D, pero esto continúa y desde el Jueves, que se entiende que han llegado nuestras denuncias a quienes deben frenar estos abusos de poder, y desde ayer, 3 Viernes, no me dejan ni subir al water de mi celda.
Así son las cosas, todavía no ha aparecido el director (Don Pedro), ni el cap de serveis. ni el subdirector de "trata i miento". Estoy esperando. A las 12:45 h. me han sacado a enfermería a pesarme, tomar la tensión y pincharme (prueba de glicemia). Llevó 26 horas en huelga de hambre, soy una chica (transexual) de 41 años y seropositiva desde los 26 años (crónica), HPC (crónica), anemia y mido 200 cms y peso 82 kilos. Estoy perdiendo la dentadura, la vista del ojo derecho, físicamente muy delgada y psicológicamente ya al límite de mi aguante, gracias a los tratos que llevo soportando desde esos casi 4 años.
Atentamente
Alexsandra
Brians II. Sábado 4 de Septiembre 2010. Sant Esteve Sesrovires.
Llibertat per Alexsandra
¡No al negoci carcelari!
SE PIDE, el envío de cartas, faxes (propuesta texto en documento adjunto) a los responsables de las siguientes instituciones:
Jutjat de Vigilància Penitenciària núm. 4
Gran Via de les Corts Catalanes, 111 (edifici I)
08014 Barcelona
Tel. 93 554 86 40
Fax. 93 554 87 41
Pedro Domínguez Quinoya
Director del C.P. Brians 2
Carretera de Martorell a Capellades, km 23
08635 Sant Esteve Sesrovires
Tel. 93 693 50 00
Fax. 93 693 50 13
Albert Batlle i Bastardes
Director General de Serveis Penitenciaris i Rehabilitaciò
C/ Aragón 332
08009 Barcelona
tf.- 93 214 0100
Fax. 93 214 0179
Montserrat Tura i Camafreita
Gabinet de la Consellera de Justícia
Pau Claris, 81 (Casal Sant Jordi)
08010 Barcelona
Tf.- 93 316 41 00
Fax.- 93 316 43 51
conselleratura@gencat.cat
Rafael Ribó
Sindic de Greuges
Pg Lluís Companys - 7
08003 Barcelona
Tf.- 93 301 8075
Fax.- 93 301 3187
sindic@sindic.cat
dimarts, 7 de setembre del 2010
Concentració dissabte 11 de setembre. No a les retallades!, Polítics dimissió!.
LES NOSTRES RAONS PER DIR PROU A AQUEST CONSISTORI1) Retallada salarial de fins el 15% als nivells més baixos. Efectiva des del 19.07.2010.
5% de Zapatero.
9% del Tri-partit (PSC+ERC+iV), retirada d´un avançament de conveni de fa dos anys.
1% de prestacions socials incloses al conveni.
I A MÉS, PUJADA del 2% de l'IVA. De juny a juliol el nostre poder adquisitiu ha baixat fins a un 17%.
2) Recuperar la dignitat com a treballadors/es després de l´aplicació de la retallada de forma AUTORITÀRIA ja que primer es va informar a la premsa abans que als treballadors, sense inicialment donar cap mena d´explicacions ni raons lògiques.
3) Mostrar el nostre total desacord amb el Consistori i amb CCOO I UGT després del menyspreu mostrat en l´últim ple i en l´última assemblea de treballadors, fets que ens han portat a crear la Secció Sindical de CNT-AIT dins l´Ajuntament i a aquests actes reivindicatius.
4) Mostrar la pèssima gestió de l´equip de govern d´aquest Ajuntament que ha dut a la ciutat de Manresa a un endeutament mai vist (a 31/5/2010 estem en 87.000.000€) per un pressupost anual de 96.000.000€, un endeutament que ha crescut més quan més diners a ingressat la ciutat (?), en el període de l´any 2000 a 2007.
5) Que la retallada indicada per el Consistori de 5.000.000€ per pal·liar la crisi es fictícia i que realment els únics diners d´estalvi són els que afecten als treballadors (1.300.000€) i a la ciutadania (menys serveis per valor de uns 650.000€), la resta de “l´estalvi” simplement són inversions que no es faran, degut principalment a que no disposen dels diners (?) i de una manca de gestió que ara volen pal·liar, ja que preveuen que amb una millor gestió (que ara si faran) recaptaran 500.000€ més en concepte de l´IBI que han deixat de cobrar per no gestionar –ho correctament. (Veure el ple del 21 de juny del 2010).
Secció Sindical de CNT-AIT de Treballadors/es de l ́Ajuntament de Manresa
NI UN PAS ENRERE !!! NOSALTRES NO PAGAREM LA VOSTRA PÈSSIMA GESTIÓ !!!
COMUNICAT DE LA SECCIÓ SINDICAL A L'AJUNTAMENT DURANT LA FESTA MAJOR ALTERNATIVA DE MANRESA EL DIVENDRES 27 D'AGOST DE 2010
diumenge, 5 de setembre del 2010
Reforma laboral terrorismo patronal. 29 de septiembre huelga general
La Reforma favorece los intereses de quienes se han llenado los bolsillos a manos llenas antes de la crisis y que con su especulación contribuyeron y contribuyen a crearla y agravarla. Beneficia a quienes más tienen y perjudica a quienes vivimos de nuestro trabajo… o lo intentamos, con unos niveles de paro cada vez mayores.
Rechazamos estas medidas dado que constituyen un gravísimo ataque contra las conquistas duramente conseguidas a lo largo de décadas de lucha: tienden a dividirnos, a quebrar los lazos solidarios entre los trabajadores y profundizar en una cultura individualista y del miedo; a expulsar a cada vez más contingentes de trabajadores a los márgenes, al subempleo y la precarización; a facilitar y abaratar el despido; a dificultar la organización sindical y la negociación colectiva; a aumentar, en definitiva, el poder de la patronal y de la banca y reducir la capacidad de los trabajadores para hacer frente a su voracidad.
El 29 de septiembre no puede ser el punto final de las movilizaciones, sino el punto de partida de una ofensiva para recuperar nuestra voz. Para ello es necesario que los trabajadores nos organicemos, porque en la asociación reside nuestra fuerza y sólo la patronal se aprovecha de nuestra división. Insistimos en nuestra voluntad de seguir forjando la unidad de todos los trabajadores desde abajo, mediante mecanismos a través de los cuales podamos expresar nuestro verdadero poder, directamente, entre iguales y sin que nadie decida por nosotros.
dijous, 2 de setembre del 2010
Despido salvaje en Flightcare Barcelona
Flightcare ha despedido cobardemente al Delegado de la Sección Sindical de la CNT. Desde la Federación Local de Sindicatos de l´Hospitalet declaramos que este es un acto ruin, demuestra que Flightcare pese a pertenecer a una poderosa multinacional como lo es Fomento de Construcciones y Contratas, teme profundamente a la movilización de los trabajadores y trabajadoras. Lejos de acabar con el conflicto laboral lo que han conseguido es agravarlo aún más de la manera más torpe e irracional. No permitiremos que los derechos de los trabajadores y trabajadoras sean burlados de esta manera y por eso anunciamos que apoyaremos las movilizaciones que acuerde la Sección Sindical conjuntamente con la plantilla para conseguir la readmisión de los despedidos y la negociación de una organización de os turnos de trabajo digna.
En el contexto actual de crisis económica, cuando las empresas aprovechan para comportarse de manera canalla y dictatorial, es cuando se hace más necesario por parte del conjunto de la clase trabajadora dar una respuesta contundente y organizada contra la mafia patronal, los eternos explotadores de traje y corbata, los piratas económicos que en los centros de trabajo son hombres de carne y hueso, con nombre y apellidos, y no gigantes invencibles.
CONTRA LA REPRESIÓN SINDICAL EN FLIGHTCARE:
¡READMISIÓN INMEDIATA DE LOS DESPEDIDOS!
www.cnt.es/hospitalet







