Podem viure sense capitalisme
subtítol: Un pla d'acció per alliberar-nos massivament del sistema actual
Ens declarem en rebel·lia del vell món, declarem naufragada la civilització de la propietat privada en desús. Declarem iniciada l'era del dret d'ús, de l'economia dels recursos i els béns comuns. El 17 de setembre del 2009, després d'uns mesos de transició, començarem a viure sense capitalisme.
Després dels arguments explicats als articles de les pàgines 4 i 5, procedim en aquestes pàgines centrals a detallar com ho farem per posar en marxa, no només de paraula, sinó de fet, viure d'una manera que constitueixi un nou paradigma de societat. Prèviament a entrar en més detalls, comencem per una introducció al seu context social.
Context per escollir com ens mobilitzem
Pensant en movilitzacions davant d'aquest context de crisi i d'una situació desfavorable per a tantes persones treballadores i petites empresàries, moltes mirem cap als sindicats, cercant la paraula clau. I aquella que pot pressionar el govern en benefici de les classes populars, no és altra que la vaga general.
Però després de pensar en els sindicats, hem de fixar-nos en el que està passant actualment tant en el mercat laboral com en les estructures socials i de comunicació. Per exemple:
Els treballadors de grans empreses i en el sector industrial han disminuït en favor del sector serveis i de la deslocalització cap a altres països. Quan ens imaginem un centre de treball, cada vegada pensem més en una oficina i menys en una fàbrica. Els contractes indefinits s'han anat reduint. Hi ha molta més mobilitat entre unes empreses i altres, molt més treball temporal i treballadors autònoms per compte propi. Les cúpules dels grans sindicats s'han integrat a l'estructura de poder, de manera que només es mobilitzen davant de situacions clamoroses que els podrien fer perdre credibilitat dins de la seva pròpia estructura i per a demandes molt concretes. Atès que el que busquem són accions que puguin tenir una força real, entenem la vaga general com una mesura de pressió consistent en aturar l'economia del país, no simplement en no anar a treballar. Per això, potser en el fons no importa tant si els treballadors de les grans empreses van a treballar aquells dies o no, com si els seus proveïdors els hi poden portar les comandes o no ho poden fer perquè les vies de transport estan aturades. Això ho saben perfectament els "piqueteros" argentins, que amb una base social de treballadors aturats han sabut bloquejar la ciutat de Buenos Aires especialitzant-se en els talls de ruta.
A l'Estat espanyol hi ha 22 milions de persones actives, de les quals 3 milions i mig d'aturades (en augment diari...), 3 milions i escaig d’autònoms, 11 milions amb treball indefinit. Els 5 milions restants es reparteixen entre empresaris, cooperativistes i treballadors temporals. (Disculpeu que agafem sovint una referència estatal, és només per facilitat de trobar informació en relació a d'altres àmbits territorials.)
És important tenir en compte que en l'actualitat hi ha molts altres subjectes que es poden mobilitzar, a més dels treballadors per compte d'altri. Si s'organitzés una vaga general amb l'objectiu que veritablement la crisi la paguin els rics, potser moltes d'aquestes persones es podrien mobilitzar. Donades les circumstàncies, creiem que és totalment viable convocar una vaga general forta sense els grans sindicats si s'organitza amb temps i ens ho creiem realment. Ara bé, alhora pensem que en aquest context de crisi sistèmica una vaga general no és suficient. La gran i principal acció a fer és posar en marxa una nova manera de viure que tregui el capitalisme de les nostres vides perquè poc a poc pugui sortir de les vides de tothom.
Així doncs, si es convoca una vaga general des de sindicats combatius i moviments socials, animem a recolzar-la, encara que a través d'aquesta publicació cridem a anar més enllà.
A continuació, EL PLA D'ACCIÓ
Aquesta proposta ha estat desenvolupada a partir del debat obert al web 17-s.info durant algunes setmanes prèvies a la seva publicació i refermada en una trobada a Perpinyà.
Declarem, abans que res, que la proposta està basada en el sentiment d’alegria i en la no-violència activa. És una proposta de replantejar-nos el funcionament de totes les coses, adreçada a tota la societat i buscant en aquesta la seva més alta expressió de creativitat, solidaritat i mútua cooperació.
Una gran acció de transformació social, en un moment així, cal que sigui una proposta emblema, que tota la gent que potencialment en pugui formar part hi estigui d'acord i, no només això, sinó que s’hi senti identificada. Alhora, la seva consecució ha de significar un canvi abismal en les relacions amb el poder, i ser coherent amb les propostes de creació d'alternatives com les del decreixement i l'autogestió, que cada vegada més col·lectius defensem.
És en aquestes idees que s'emmarca la crida 'Podem viure sense capitalisme', amb la qual volem iniciar el procés constituent d'una nova forma d'organització social postcapitalista.
Tot seguit, els diversos arguments i elements de la crida:
Són causes directes de la crisi que els bancs van crear massa diners en préstecs sense una base real. Quan la gent no els va poder tornar, es va demostrar que aquests no existien. Llavors la reacció dels bancs ha sigut la següent: 1. Deixar de concedir crèdits, fent desaparèixer molt diner i impossibilitant el retorn dels crèdits. 2. Per poder refer els seus balanços, han demanat molt finançament públic que l'Estat els ha donat. Però això no ha servit per fer arribar també liquiditat a la gent, que som els que realment els necessitem per viure. Mentrestant, milions de persones queden aturades, doncs les empreses ja no produeixen tant, i multitud no poden pagar els seus deutes perquè ja no hi ha diner per fer-ho.
Aquest enfonsament del capitalisme succeeix en el marc de múltiples crisis (energètica, ecològica, de distribució de la riquesa, de valors...), que demostren que el que està en crisi és el sistema i que no seria una bona idea ni és viable reflotar-lo.
Com que el pastís ja no pot continuar creixent, deixen de ser compatibles l'enriquiment d'unes minories amb la vida digna de les majories. Amb altres paraules, sense creixement, la recuperació econòmica del capitalisme no és compatible amb el manteniment de la nostra qualitat de vida ni amb el medi ambient.
Els estats insisteixen a perpetuar aquest model inviable, fins al punt que per mantenir-lo han incomplert àmpliament el precepte pel bé comú d'on teòricament en sortia la legitimitat. Per això, els i les participants d'aquesta crida revocarem el dipòsit de sobirania que els havíem atorgat com a poble, i a partir d'aquí començarem a exercir la nostra sobirania per via directa, seguint els nostres propis principis constituents.
Molta gent estem convençudes que pot funcionar molt millor una alternativa de societat basada en l'autogestió popular, el dret d'ús, l'economia dels recursos i els béns comuns. I per poder-ho dur a la pràctica hem arribat a la determinació de declarar invàlida tota propietat privada en desús, abandó o en perill de malmetre's, mentre hi hagi algú que la pugui necessitar.
Abans d'arribar a aquest punt, perquè no sigui dit que no intentem convèncer als governs perquè iniciïn una transició cap un altre model, els manifestem una reivindicació concreta que és una de les més elementals que s'haurien de realitzar per construir una economia que no necessiti créixer:
Que treguin a la banca el poder de crear diners del no-res. Que els préstecs siguin només una eina d'ajuda a la producció quan és necessària i que estiguin lliures d'interessos. Per fer-ho, que tota la banca passi a ser propietat de la ciutadania mitjançant la seva nacionalització definitiva.
Donarem un termini fins el 30 de juny del 2009 als governs per presentar un pla de transició postcapitalista que inclogui aquestes mesures. En cas contrari, revocarem definitivament el dipòsit de sobirania popular als estats i començarem la transició des del poble sense comptar amb els governs. Com que entenem que la manca de resposta és el que succeirà amb gairebé tota probabilitat, ens posem a fer la feina que sigui necessària perquè el següent calendari d'acció pugui ser una realitat. T'animem a participar-hi!
El llistat d'accions preparatòries que proposem d'aquí al setembre, el trobeu al lateral.
A partir del 17 de setembre del 2009, sota el lema de 'Podem viure sense capitalisme', milers de persones i grups començarem les múltiples accions que significaran la nostra deserció massiva de les institucions del sistema i donaran inici a una nova era postcapitalista en les nostres vides.
Aquestes accions inclouran:
Treure tots els diners del banc i no pagar préstecs ni hipoteques. En el cas dels estalvis, qui es vulgui avançar pot fer-ho (a la pàgina 7 de la vaga de bancs heu pogut trobar més informació). Deixar de pagar els lloguers; en tot cas, col·laborarem en el manteniment dels habitatges. Deixar de treballar per a una empresa capitalista, a menys que accepti fer una transició cap una empresa d'economia social. No pagar els rebuts dels serveis bàsics o bé pagar només la quantitat que considerem justa. Col·lectivitzacions de recursos bàsics que el sistema no utilitza o dels quals abusa: terres per cultivar, pisos buits per viure-hi, aliments sobrants a les cadenes de comercialització. Defensarem els serveis bàsics, els habitatges i les col·lectivitzacions a través de l'acció directa i el suport mutu entre tothom que hi participa. En aquesta línia presentem a la pàgina 13 la posada en marxa d'una xarxa de solidaritat contra els desnonaments. Utilitzem els diners només quan sigui imprescindible en petits comerços (fleca, botiga de queviures, etc.). Progressivament anirem construint conjuntament alternatives als diners. Les accions de deserció aniran acompanyades de moltes altres que ja s'estan fent, però que entre tots i totes podem generalitzar:
Creació d'alternatives: compartir, troc, magatzems i tendes gratuïtes, mercats d'intercanvi, monedes complementàries, assemblees populars i cooperatives, per aprendre a viure sense diners, compartint i assegurant que tots els participants tinguin les necessitats bàsiques cobertes. Entre elles, també les cooperatives integrals, que explicarem a la pàgina 14, i també accions en l'àmbit educatiu i de la salut, que trobareu a les pàgines de la 15 a la 17. Alhora que comencem a viure sense capitalisme, cridarem a iniciar un o, encara millor, diversos processos constituents, amb la participació de tothom que hi estigui d'acord.
A partir del 17 de setembre, almenys cada tercer dijous de mes el considerarem dia de debat públic sobre el model de societat, oferint a la gent de comparar el capitalisme amb la proposta postcapitalista que estem construint i convidant a tothom a formar part d'aquest procés constituent. El primer d'aquests debats públics serà el 15 d'octubre. Aquest dia, i a partir d'un mecanisme d'accions descentralitzades per grups d'afinitat, sortirem al carrer i demanarem a la resta de la població que s'aturi per poder debatre amb tothom sobre quin model de societat desitgem.
Aquest pla d'acció està subjecte a possibles variacions que siguin fruit de les circumstàncies i de la intel·ligència col·lectiva.
Més enllà d'aquí, aquest moviment no s'aturarà fins que el nou procés constituent hagi culminat el seu objectiu, fins que la vida després del capitalisme sigui una realitat.
Al rescat de la sobirania popular perduda
La Constitució espanyola de 1978 reconeix que la sobirania nacional resideix en el poble, del que emanen tots els poders de l'Estat. També reconeix que els ciutadans tenen dret a participar dels assumptes públics directament o per mitjà de representants, el mateix que els estatuts autonòmics. En d'altres estats ens trobarem redactats semblants.
En canvi, mentre l'ordenament jurídic ha estat detallat fins a l'últim punt pel que fa als sistemes representatius, ben poc s'ha fet per facilitar que el poble pugui exercir la seva sobirania directament. Ni tan sols les iniciatives legislatives populars són vinculants.
En aquests més de 30 anys els legisladors no han fet res per facilitar que puguem exercir aquesta sobirania, i en l'actualita més del 70% de les persones residents en aquest estat, les menors de 48 anys així com les persones immigrades, ni tan sols van tenir l’oportunitat de votar aquella Constitució, de manera que som súbdits d'un ordre del que mai hem participat ni decidit.
La greu crisi de democràcia s'ajunta amb totes les altres crisis d'un model que s'esgota per fer-nos sentir legitimats per començar a caminar cap a un nou procés constitutiu (o molts processos). Aquest cop sí, un procés originat en plena llibertat, i no com el del 78, signat sota la supervisió d'una dictadura militar.
Així doncs, el pla d'acció d'aquestes pàgines es pot entendre com un acte de desobediència, però no desobediència a una llei o una altra, sinó a l'ordre polític i econòmic que ens ha usurpat el dret democràtic que ens pertany. Un acte de desobediència que és alhora un acte de recuperació de la nostra sobirania com a persones lliures.
Per anar difonent
Convoquem a accions contrapublicitàries per difondre aquesta proposta de totes les maneres que se us acudeixin. Al web http://www.17-s.info hi trobareu un grup de gent treballant-hi. Una proposta relacionada amb l'anterior és la de crear cartells que puguem imprimir a casa i enganxar a les parades de bus o moure per la xarxa, segons les possibilitats de cadascú.
Ens podem adherir a la iniciativa dels "bitllets insubmisos", només cal un retolador i imaginació. Consisteix en que "personalitzeu" els pocs bitllets que caiguin a les vostres mans amb qualsevol proclama que creieu encertada. Exemples de consignes que els hi podeu posar: "el diner és deute, a qui li pagues els interessos?", "no sóc riquesa ni mercaderia, sóc un símbol de l'endeutament". A més hi podeu posar l'enllaç al web que més us agradi, per fer-ne difusió.
Per anar-nos preparant
Autonomia alimentària. Necessitem abastir de menjar sense passar pel mercat capitalista.
Per això, és necessari poder començar a recuperar terres pel cultiu, compartir coneixement sobre tècniques de conreu ecològiques i respectuoses amb el medi ambient. Permacultura, germinats, bancs de llavors, són conceptes a tenir molt en compte. Creació d'alternatives. Hauríem d'estudiar les que ja existeixen (i més o menys són viables) i veure quines necessitats o restriccions plantegen. En base a aquest diagnòstic previ, i per determinades àrees d'influència o ràdios d'acció geogràfica, observar quins recursos estan disponibles, infrautilitzats o podem obtenir (sostreure segons el cas), de manera que contribueixin a enfortir, assentar les alternatives existents i emprendre'n de noves. Posarem en marxa un fòrum social virtual que servirà per compartir totes les propostes que siguin útils per aplicar la nova era postcapitalista a cada municipi. Qui ho vulgui, col·laborarà amb part del seu temps a la construcció de l'autogestió popular. Per això es promouran les assemblees populars i les cooperatives locals. Les assemblees populars seran un referent polític de l'alternativa social. Les cooperatives faran possible sobre el terreny que totes les necessitats bàsiques de les persones del territori siguin cobertes. Les persones que el sistema ha exclòs seran importants també dedicant el seu temps laboral per ajudar, participant en les cooperatives locals, a l'autogestió comunitària. Inscriu-te per participar-hi. Llegeix la proposta organitzativa de la pàgina 18 i la informació que inclou per crear un cens de persones, grups d'afinitat i col·lectius per tirar endavant totes aquestes propostes.
Altres accions i projectes a les que donem suport:
Les que apareixen a la pàgina 19 i 20 d'aquesta publicació. 1 d'abril. Vaga general convocada per huelgageneralya.com Del 14 al 18 d'abril: setmana de lluita contra els transgènics i per la sobirania alimentària, amb manifestació estatal a Saragossa el 18 d'abril. La setmana de lluita estatal culminarà el dissabte 18 d'abril amb una manifestació a la mateixa ciutat que començarà a les 12 hores a la Puerta del Carmen, sota el lema 'Per una alimentació i una agricultura lliures de transgènics'.
I, en general, totes aquelles propostes i accions que estiguin d'acord amb les idees expressades des d'aquesta publicació.
A tenir en compte
Amb l'1 % de la ciutadania convençuda i valenta, és suficient per tirar endavant aquesta crida. Si som més, millor que millor. Si ho fem bé, moltes més persones s'hi apuntaran quan vegin que funciona. Un típic argument desmovilitzador és que la gent del carrer no està preparada, però tu que llegeixes això en formes part i potser si t'apuntes a ser una d'aquestes persones, arribarem a ser els necessaris.
Avui 17 de març cap a les 18h una dotació del cos dels mossos d'esquadra (tres furgonetes) han entrat al Rectorat de la UB ha detenir a Enric Duran. Aquesta tarda, a les 20,30, s'ha convocat una concentració davant la comissaria de Les Corts. Avui 17 de març cap a les 18h una dotació del cos dels mossos d'esquadra (tres furgonetes) han entrat al Rectorat de la UB ha detenir a Enric Duran.
Ahir dilluns 16 de març va reaparèixer públicament en una roda de premsa on s'anunciava la edició de la publicació "Podem", que s'està repartint al llarg del dia d'avui, 200.000 en català i 150.000 en castellà, per tota Catalunya i part de l'Estat Espanyol.
Aquesta tarda, a les 20:30, s'ha convocat una concentració davant la comissaria de Les Corts.
"Podem" és la continuació de "CRISI" que va sortir el passat 17 de setembre on el mateix Enric anunciava la seva acció de desobediència a les entitats bancàries i la reivindicava com a forma de insubmissió al Aquesta tarda, a les 20,30, s'ha convocat una concentració davant la comissaria de Les Corts.
Rebutgem la nova entrada dels cossos policials a recintes universitaris, recordant èpoques passades.
Aquesta nit l'Enric Duran estava convidat al programa de la Televisió de Catalunya Hora Q cap a les 11.30 de la nit, aquesta activitat es mantindrà amb la presència de membres del grup de suport.
Un cop més convidem a veure, més que una visió sensacionalista de l'acció, el seu sentit de crida a alternatives per la transformació social.
Estigueu atentes a les convocatòries!!
Que la crisi la paguin els rics! Deixa de pagar la hipoteca! Davant la crisi, juntem-nos per crear alternatives! Por n'han de tenir els polítics i banquers, nosaltres sabem treballar! Abolim la propietat privada en desús!
Grup de suport a Enric Duran
En la mañana del 13 de marzo de 2009, diez afiliados al sindicato CNT-AIT se concentraron ante un establecimiento de venta de móviles VODAFONE, propiedad de la empresa Marc Operator, S.L. (I-VEU).
Desde a CNT Compostela, invitamos à participación na concentración que se vai facer na Praza Roxa de Compostela às 19:00 do dia 2 de marzo, para reclamar a posta en liberdade de Amadeu Casellas e exixir que se respeten os direitos laborais das persoas presas.
