La societat capitalista pateix una crisi que ella sola ha buscat, i a la CNT no ens podem quedar aturades! Per això informem de la vital importància de l'assistència i difussió a la Manifestació que realitzarem el proper dissabte 17 de juliol La manifestació acabarà a la plaça del Mercat de St Ildelfons amb un miting. Demanem també que en feu la màxima difussió per tots els canals disponibles, així com als vostres amics i amigues, familiars, coneguts i conegudes, i a tothom! Convidaros també a acostar-vos pel nostre local per sortir a encartellar, elaborar pancartes... i totes aquelles idees que se us vinguin al cap. Organitzem la ràbia contra aquells qui ens roben.
POLÍTICS I EMPRESARIS LLADRES!!!!!
Si ens toquen a un, ens toquen a totes!
POLÍTICS I EMPRESARIS LLADRES! CONTRA LA REFORMA LABORAL NI UN PAS ENRERE
Quan l'economia progressava any rere any, els treballadors erem sotmesos al xantatge de les deslocalitzacions per a acceptar ocupacions a ETT's, retallades o congelacions salarials, mobilitat no voluntària, pèssimes condicions de salut, higiene i prevenció al mitjà laboral, i moltes altres altres formes de violència quotidiana mitjançant les quals la burgesia anava augmentant els seus beneficis a la nostra costa.
Ara que el capital ha entrat en una de les seves crisis cícliques, el terrorisme de la patronal, la banca i el Govern, es torna més dur. Més de 4.500.000 d'obrers a l'atur o treballant en l'economia submergida, una situació de dèficit públic (en la qual ha tingut molt a veure un sistema fiscal on més paguem els quals menys guanyem), i una forta pressió mediàtica i financera per part del FMI i la CEOE són el teló de fons de les noves mesures neoliberals que el Govern està adoptant per a carregar la crisi sobre l'esquena de la classe obrera. La primera gran mesura que suposa una retallada brutal ja l'hem vist amb la baixada de sou dels empleats públics, entre moltes altres retallades.
Després de la signatura a 2006 ja ha estat aprovada pel govern una nova reforma laboral que torna a robar-nos drets adquirits a força de lluita i consciència de classe. De manera molt resumida això és el més significatiu que ens treuran als/as treballadors/es:
• Faciliten l'acomiadament col·lectiu. Amplien la definició de les causes objectives en els acomiadaments col·lectius: causes econòmiques, tècniques, organitzatives i productives. Podran justificar més fàcilment l'acomiadament col·lectiu. A més reduïxen el període de preavís de 30 a 15 dies en els acomiadaments objectius. Amb aquesta mesura es perjudica al treballador econòmicament amb 15 dies menys de salari.
• L'acomiadament no serà nul per defecte de forma en causes objectives. És a dir, quan no es comuniqui per escrit, no es posi a la disposició del treballador la indemnització quan es comuniqui l'acomiadament,? encara que si no es complix amb aquests requisits directament l'acomiadament serà improcedent, l'empresa no pot tornar a realitzar-lo correctament, salvo en el cas del preavís que amb pagar-lo complirien amb aquest tràmit. Es reduïx a la meitat el termini de preavís, el defecte de preavís no implica nul·litat ni improcedència, sinó simplement corregir la liquidació. Per tant les readmissions quan l'empresa no complia la legalitat s'anul·len.
• Més poders als buròcrates de CCOO i UGT. Flexibilitzen la possibilitat que els representants dels treballadors negociïn una clàusula de despengi per a deixar d'aplicar el salari de conveni temporalment si l'empresa té problemes econòmics. Si no hagués representació ho farien els sindicats més representatius del sector. Anteriorment era més difícil que una empresa pogués despenjar-se de les taules salarials dels C. c. (conveni col·lectiu) sectorials, ja que era necessari el reconeixement d'aquesta clàusula en el C. c. i que ho permetessin els representants dels treballadors, alguna cosa bastant complicat. Amb aquesta modificació es possibilita que directament ho puguin negociar entre empresa i representants. Al seu torn, faculten perquè siguin els sindicats més representatius els quals negociïn davant l'absència de representants legals en l'empresa. Això implica que negociïn tercers no involucrats directament en el conflicte. Es fomenta encara mes el despengi dels convenis podent-se anul·lar amb major facilitat. Es dota de més pes a CCOO i UGT perquè acordin el que vulguin amb l'empresa respecte a les noves condicions laborals, amb independència del que puguin pensar els treballadors afectats.
• Es facilita la reducció o la suspensió temporal del temps de treball per part de les empreses... ...Si existeixen causes objectives (pèrdues econòmiques per exemple), ja que no és necessari un nombre mínim de treballadors per a realitzar-lo. Es redueix a la meitat el període de consultes pel que el tràmit serà més ràpid i només se li exigirà a les empreses la documentació estrictament necessària. Això afavoreix molt a les empreses, ja que podran tramitar Ets temporals d'una forma molt més senzilla.
• Abaratiment de l'acomiadament als empresaris Des d'ara als acomiadaments objectius, tant individuals com col·lectius, de contractes de durada major a un any, el FOGASA pagarà part de la indemnització de l'empresa, a raó de 8 dies per any, la resta a càrrec de l'empresa. Els empresaris ja no haurien de pagar la totalitat de la indemnització, de la quantitat que correspongui podran estalviar-se 8 dies per any, quantitat que la paguem entre tots els treballadors ja que sortirà dels diners públics. Aquesta mesura aquesta per completar, es concretarà al setembre.
• Les ETT's es converteixen en entitats col·laboradores de l'INEM sense especificar quin serà aquest abast de col·laboració i es prohiben tàcitament els vetos a les mateixes en els convenis col·lectius. A més entraran en sectors abans prohibits com el de la construcció. Tindran ànim de lucre.
La CNT-AIT sempre s'ha oposat a les reformes laborals, a la vista que venen suposant l'empitjorament en les condicions de treball, la flexibilització dels tipus de contracte i majors beneficis per als empresaris. Se'ns parla que la reforma laboral és per a facilitar l'ocupació i es posen en safata els acomiadaments i les regulacions, és a dir, just la destrucció de llocs de treball. Per eliminar l'atur i evitar que aquest sigui una amenaça constant contra la classe obrera, es fa imprescindible el repartiment equitatiu de l'ocupació entre tots els treballadors. Una mesura necessària és la implantació de la reducció de la jornada laboral. CNT-AIT reivindica també la total eliminació del treball en precari i les hores extres (com haver-hi gent fent hores extres amb 4 milions de desocupats?). Així mateix, per a assegurar el manteniment real dels llocs de treball, lluita perquè a tot acomiadament improcedent correspongui, automàticament, la readmissió del treballador.
Per si el “tijeretazo” i la reforma laboral no fossin suficients, també es vol engegar una reforma gradual del sistema de pensions que inclouria, entre altres mesures, l'augment del període mínim de cotització, la reforma de les pensions de viduetat i el vedat a les prejubilaciones, sense descartar el retard de l'edat de jubilació als 67 anys. La CNT-AIT, en canvi, reivindica la disminució de l'edat de jubilació amb el 100% del salari.
És inadmissible que sigui el món del treball el que pagui la reestructuració del capital. A més de injustificable. Mai a la història econòmica recent de l'Estat Espanyol, la part proporcional de la renda nacional destinada a salaris i serveis socials havia estat tan baixa com en els últims anys. Curiosa forma d'entendre el socialisme, la del PSOE. Els mateixos polítics que mai han mogut un dit en favor de la distribució de la riquesa són els mateixos a qui no els va tremolar el pols a l'hora de salvar als especuladors mitjançant la injecció d'actius sans provinents dels contribuents. Els mateixos que ara s'apressen a repartir el que els agents econòmics interpreten com pèrdues, quan en molts casos no són sinó disminució dels beneficis previstos.
Els rics tenen molt clar que gaudeixen amb el favor del Govern i fa temps que van començar la seva revolució en contra dels drets laborals i socials acumulats al llarg de la història del moviment obrer.
La CNT-AIT no consentirà ni una sola volta de rosca més. Contra l'atur, el tijeretazo, la reforma laboral i de les pensions, és necessària la vaga general indefinida fins a tirar-les per a enrere. Per a la consecució de millores en les nostres condicions de treball i de vida, i la superació d'un sistema econòmic fonamentat en l'explotació, fa falta una mobilització conscient i contínua de la classe obrera sense subvencions, comitès d'empresa ni alliberats sindicals. A aquesta forma de lluitar, nosaltres la cridem anarcosindicalismo. Davant els nous atacs de la patronal, la banca i el Govern, la Confederació Nacional del Treball (Adherida a l'Associació Internacional dels Treballadors) es tira de nou al carrer i anima a tota la classe obrera a secundar aquesta manifestació i, de forma més general, a organitzar-se i lluitar.
