CNT contra el Pacte de l'Euro, la Reforma Constitucional i les noves mesures antiobreres.

Sense esperar a setembre, el govern continua prenent mesures contra els treballadors i treballadores, arribant a acordar al costat del Partit Popular una reforma urgent de la Constitució per la qual es limitaria la capacitat d'endeutament de l'Estat espanyol. Amb aquesta reforma es pretén que totes les administracions públiques espanyoles tinguin un mandat constitucional pel qual els seus dèficits pressupostaris i els seus deutes acumulats es mantinguin per sota d'uns determinats nivells preestablerts.

Aquesta reforma és un mandat exprés del Pacte de l'Euro acordat en el passat mes de març en el Consell Europeu. En aquest pacte s'establien diversos objectius que el govern espanyol està duent a terme amb obediència i diligència dignes de millor causa. És l'alumne més avantatjat de la classe en l'aplicació del programa de reformes i retallades establert en aquest pacte: augment de l'edat de jubilació i retallada de les pensions, reforma laboral amb l'objectiu exprés de reducció dels salaris, reforma del marc de la negociació col·lectiva, etc.

En particular el Pacte de l'Euro obliga a una reforma constitucional perquè l'objectiu de la sostenibilitat de les finances públiques es compleixi per tots els nivells de l'administració. Aquesta reforma estarà supervisada per la Comissió Europea. Dins d'aquest objectiu de sostenibilitat fiscal se cita expressament que s'han de reformar les pensions, l'assistència sanitària i les prestacions socials per no incórrer en dèficits insostenibles.

No hi ha lloc a dubtes. El pacte de l'euro mana retallar les despeses socials, estableix uns controls permanents des de les institucions europees perquè així es faci i obliga a reformar la Constitució perquè aquestes limitacions tinguin el màxim rang jurídic. On diuen els polítics que resideix la sobirania? Al poble?.

El dèficit i l'endeutament públics són uns instruments de política econòmica que els estats poden utilitzar per influir en el marc institucional en el qual es mou l'economia. El fet de posar una limitació als mateixos és una modificació d'aquest marc institucional per afavorir el desenvolupament d'unes determinades polítiques que afavoreixen a les capes més riques de la societat i a les grans corporacions empresarials i financeres. Si no augmenten els ingressos de l'administració i aquesta no es pot endeutar la conclusió necessària és que han de disminuir les despeses. Quines despeses disminuiran? El pacte de l'euro ho diu ben clar: les despeses socials (pensions, sanitat i prestacions socials).

Les administracions locals i autonòmiques tenen les competències en la prestació de molts serveis públics essencials per a la part més feble de la societat (ajuda a la dependència, despesa sanitària i farmacèutic, transports públics, escombraries, aigües, neteja, habitatge, etc.). En imposar-li aquestes estrictes normes pressupostàries s'aboca al deteriorament dels serveis que presten, a la privatització dels mateixos o a la seva eliminació pura i dura.

L'endeutament públic espanyol no està entre els pitjors d'Europa. No obstant això l'endeutament privat, el de les llars i les empreses espanyoles, sí és un dels majors del món. Amb l'excusa de combatre'l el que s'està fent és modificar les regles del joc a favor dels més poderosos. És fals el debat intervencionisme versus liberalisme. Es tracta d'intervenir a favor dels rics. Per això cal parlar de neocaciquisme i no de neoliberalisme: utilització dels ressorts públics per a l'enriquiment dels més poderosos i l'establiment d'una xarxa clientelar (partits polítics, assessors, tertulians, sindicalistes professionals, fundacions acadèmiques, etc.) per a la implantació de les reformes.

Aquesta reforma ve acompanyada de noves mesures que, sota els eufemismes acostumats, no fan sinó aprofundir la precarietat en què vivim, especialment els més joves, per els qui s'estén fins als 30 anys la possibilitat d'utilitzar contractes precaris, font de fraus i abusos, com el contracte de formació o el de pràctiques, mentre se segueix fomentant la temporalitat amb la suspensió del límit als encadenaments de contractes temporals.

Davant això a les burocràcies sindicals només se'ls ha acudit oferir un nou pacte de contenció salarial fins a 2014, accentuant la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores, i posant de manifest, no ja la seva incapacitat de donar resposta a tanta agressió, sinó el seu paper fonamental en la submissió de la classe treballadora a les necessitats del sistema capitalista.

Capitalisme en estat pur. El joc democràtic té les cartes marcades i aquesta modificació en ple agost de la intocable Constitució Espanyola és la millor mostra d'això. La mateixa elit política i econòmica que ha provocat la crisi financera i immobiliària és la que ara dicta les retallades i les reformes. Però la crisi és del sistema en el seu conjunt. Assistim a una fallida social, ecològica i energètica mundial que ens obliga a un replantejament radical de la societat en què vivim. Serà, com sempre, una qüestió de força, la seva ja veiem on està, la nostra està al carrer.

És hora que allí ens trobem, tots i totes els que no estem disposats a seguir aguantant agressió rere agressió, engegant des de baix, des dels centres de treball i des dels barris, als diferents territoris, en tota Europa, un moviment amb capacitat, no només d'enfrontar aquestes agressions, sinó d'avançar en el canvi radical de societat que necessitem.

Confederació Nacional del Treball

Comitè Confederal

28 d'agost de 2011

Despedido el delegado Sindical de CNT en OPENCOR

Jueves, 18 de agosto de 2011. Rosa, delegada sindicatopatronal de FASGA, descubría escandalizada propaganda de CNT en “su” tablón sindical. Decimos “su” porque no tuvo escrúpulo en quitarlo todo, incluso las Solis de los vestuarios, e informar a los compañeros que en ese momento estaban en la tienda, en tono marcadamente intimidatorio, que no se podía colgar “esto” en el tablón. Exigió además saber quién era el responsable de ello, algo que no le dijeron aunque no era un secreto en la tienda.

Menos de una semana más tarde, el delegado recibe una llamada de todo un Angel Neira para que fuera a Marina. Al preguntar porque tema era, Neira respondió: “ya lo hablaremos cuando vengas”. Y se ahorró un burofax.
Obviamente, sus lacayos de FASGA le informaron que la sección empezaba a extenderse, y decidieron cortar el problema de raíz.
Ni siquiera se molestaron en que el despido no pareciera pura y burda represión sindical: despido disciplinario por bajo rendimiento, reconocimiento de improcedencia y 45 días. Según Marcelo, otro delegado-vividor de FASGA me hacían el gran favor, puesto “estamos en 33 días gracias a CCOO y UGT, y te dan 45″. Parece que quería un puñetazo y no sabía cómo pedirlo.
Lógicamente, si la demanda judicial se sobreentiende, las movilizaciones y acciones no serán menos. OpenCor también quería un conflicto con la CNT, y sabía cómo pedirlo: En breve, le serviremos el primer plato.

¡Que aproveche!

Contra l'acomiadament il·legal del delegat de Secció Sindical de CNT-AIT a l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola.

Albert, la crispació la creas tú incomplint la llei

Albert, fer treballar als treballadors de manteniment de la zona esportiva sense equips de seguretat crea crispació. També crea crispació l 'actitud de poc respecte a les normatives de descansos dels treballadors, crea crispació l'actitud de no pagar les hores que es deuen des de l'any 2010 i crea crispació l'actitud de prendre mesures sense ni tan sols saber que és el que marca la llei. Crea moltíssima crispació que un delegat Sindical d'una Secció Sindical, legalment constituïda al personal laboral de l'Ajuntament, sigui acomiadat i que aquest s'hagi d'asseventar d'això vigilant per internet que és donat de baixa a la Seguretat Social a data de 3 d'agost. Això es molt lleig, quasi quasi tant lleig com el contracte en frau de llei que el delegat de la Secció Sindical té amb l'Ajuntament i com l'acomiadament encobert d'aquest delegat que s'ha pretés fer passar per dimissió del treballador per no posar a la seva disposició ni la quitança ni la corresponent indemnització.

Albert, és un error molt gran no fer cas a la persona que des de la Diputació et van enviar per assessorar-te. Semblava que havia quedat clar en la reunió que vam tindre el dia 20 de juliol a l'Ajuntament entre Diputació, Ajuntament i Sindicat, que les normatives s'havien de complir, que havies d'abonar les hores extres que deus des de 2010, que havies de pagar les pagues extres al delegat de la Secció Sindical i vam quedar que miraríem entre uns i altres d'aplicar el sentit comú. També semblava quedar clar que hi ha hores extres impagades a treballadors i també va quedar clar a la reunió l'afirmació de la Secretaria de l'Ajuntament Barbara, que a l'Ajuntament no es jugava amb diner negre. Recordem que qualsevol mena d'irregularitat, en el sentit més ample de la paraula, si és detectada per qualsevol funcionari, aquest, ha de denunciar o tal vegada, aquest funcionari que és coneixedor d'aquesta irregularitat, es converteix immediatament en col·laborador de la irregularitat.

Albert, t'aconsellem que busquis al diccionari que vol dir “Sentit Comú” perquè sembla ser que no sàpigues el que és. Tenir tantes bones paraules, que de fet quasi sonaven a empallegoses de tant dolces, per després donar punyaladetes per darrera, no és aplicar el sentit comú. Porteu més de 15 dies per comptabilitzar les hores extres, necessiteu un cop de mà?.

Albert, ja sabem que et creus “el rei del castell” però has de saber que la teva prepotència, a la resta, no ens fa viure a l'edat mitja. La llei està per complir-la o no complir-la i ja veiem que has triat tú. Des de la CNT-AIT creiem que la teva actuació envers el Delegat Sindical de la nostra Secció Sindical és temerària i que això sens dubte afectarà a les arques de l'Ajuntament, tot, per la teva manera de fer.

Com ja has de saber l'economia mundial està en crack i aquest és molt pitjor que el de 1929. Els ciutadans estem farts d'haver de pagar la pèssima gestió que es fa per alguns polítics de torn, que si a nivell autonòmic i estatal es lamentable, a nivell local es patètica.

Per últim, Albert, t'informem que és el deute odiós. Segons Viquipèdia: “Si un poder despòtic incorre en un deute no per les necessitats o els interessos de l'Estat sinó per a atorgar major força al seu règim despòtic, per a reprimir a la població que se li enfronta, etc., aquest deute és odiós per a la població de tot aquest país.”,... potser podríem aplicar això a la població de Sant Salvador de Guardiola.