Manifest pel
Primer de Maig del 2012
Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l'explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una tan accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l'increment de les mesures repressives com a resposta a l'augment de la conflictivitat, ens posen davant d'un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l'antagonisme treball-capital.
Com cada any, el primer de maig marca una cita a totes les persones treballadores per reivindicar els seus interessos davant l'explotació a la qual són sotmeses com a mers instruments de la generació de capital. Aquesta vegada, emperò, ens trobem en un context que no troba precedent en molts anys; una tan accentuada polarització social, fruit de la present crisi i la gestió política de la mateixa, i l'increment de les mesures repressives com a resposta a l'augment de la conflictivitat, ens posen davant d'un escenari en el qual es fa de nou manifestament real l'antagonisme treball-capital.
La xifra de persones aturades (sobretot joves menors de 35 anys),
la des-regulació del mercat laboral, les retallades en tots els
àmbits socials de competència pública o l'encariment de la part no
finançada a través de l'erari públic (Sanitat, Educació,
Transport, Investigació i Desenvolupament, etc..), estan suposant
l'obertura a un escenari qualitativament diferent al qual ens havíem
acostumat a viure: un exèrcit de nòmades laborals sense cobertura
social pública travessant un territori cada cop més inhòspit.
Mentre tot això va esdevenint-se, les grans empreses (bigger to
fail), els bancs... són re-finançats amb capital públic que mai
retorna en benefici dels més desafavorits per aquesta situació,
sinó que es destina a la sanitat interna d'aquestes institucions
depredadores mentre es dediquen a allò que anomenen reestructuració.
Si a això li afegim l'enduriment penal per a frenar per la força
allò que escapa completament al dret, tenim que l'Estat social de
dret s'està convertint en un Estat penal d'excepció. Lleis que es
dirigeixen selectivament a una part de la població (aquella part que
dissenteix d'acceptar aquesta situació), gestionant la realitat com
una situació d'emergencia, provocant així l'alarma, la alerta i la
por. Aquesta estratègia del poder determina condicions estructurals
per la consolidació de la precarietat i la marginació, legitimant
el control social i fomentant una nova categoria de persones a les
quals poder aplicar amb èxit la política del terror.
Arribats
a aquí, nosaltres no arronsarem el cap esperant que ens l'esberlin
definitivament -convertint-nos en exèrcit d'alienats i desposseïts
de tot-, no abandonarem l'esperit que ha animat a d'altres abans a
fer els sacrificis personals necessaris per conquerir allò que per a
ells naixia de la dignitat pròpia, ni esperarem a que només ens
quedin les cadenes per perdre. Nosaltres continuem esperonant la unió
de tots els treballadors i treballadores per a ser capaços i capaces
de reconquerir les nostres vides i capgirar aquesta situació
injusta, continuem sense aclucar el cap ni convertir-nos en
instruments del capital o de cap quadre polític o sindical.
Davant
d'aquesta situació a la que no es veu sortida i només podem intuir
més amenaces, la CNT continua cridant a la classe treballadora a
organitzar-se i lluitar pel món digne en el qual volem viure, perquè
allò que ens queda és el que ens correspon, lluitar, lluitar amb
tota la nostra energia.
Salut,
lluita i anarcosindicalisme!