dissabte, 15 de maig del 2010

El govern es treu definitivament la careta de progressista i social

CNT davant el paquet de mesures "contra la crisi".

- Per a CNT el cost de la crisi ha de recaure en qui l'han creat: entitats financeres i les immobiliàries.
- El sindicat anuncia mobilitzacions.

Es veia venir: els plans del govern per a estabilitzar i reduir el dèficit públic, que ja superava el 11%, han fet recaure el cost de la crisi sobre els muscles dels més desfavorits. Encara que caldrà veure com concreta el Consell de Ministres divendres que ve les mesures anunciades ahir, és més que evident que les propostes econòmiques van encaminades a satisfer a la banca i a la patronal (no en va, aquests últims s'han llançat ràpidament a aplaudir les mesures), i de camí transigir davant els designis neoliberals que imperen en la UE.

CNT, que aquest any celebra el seu centenari d'existència, i potser per això mateix, per l'experiència, ve actuant -en la mesura de les seves possibilitats- per a frenar la sagnia de desocupats, així com denunciant la complacencia governamental amb la banca i les grans immobiliàries i les poques ganes de treure a la superfície aquest 25% del PIB que està submergit, denuncia igualment desídia subvencionada del sindicalisme oficial que fins a ara no ha trobat motius per a mobilitzar-se. Hi ha, per tant, una complicitat sindical -almenys del sindicalisme oficial- en aquestes mesures.

CNT creu que si hagués hagut unes mobilitzacions prèvies, el govern no s'hagués atrevit a presentar les mesures que va anunciar ahir i haguessin retallat d'altres costats. També s'hagués preocupat de buscar ingressos on realment es troba els diners; això és, en la banca, en la borsa, en els impostos de societats, de successions, etc. És notori, per exemple, que en tot el paquet de mesures no s'esmentin les grans fortunes que es troben refugiades en les Societats d'Inversió de capital Variable (SICAV) i continuen tributant al 1%, que no es persegueixi el frau fiscal de les grans empreses que pot arribar als 280.000 milions d'euros aproximadament i situacions similars.

Per a CNT el cost de la crisi ha de recaure sobre els quals l'han creat, que no són altres que les entitats financeres i les immobiliàries; però com no serà suficient per a tapar el dèficit, CNT proposa que el sou dels polítics -de tots- sigui igual que el dels funcionaris a qui van a rebaixar el salari, al cap i a la fi diuen que treballen per als ciutadans; l'eliminació total de qualsevol tipus de subvenció a sindicats i partits; l'eliminació d'ajudes a les diferents confessions religioses; l'engegada en l'Agència Tributària i en la Inspecció de Treball d'unitats especials contra l'economia submergida, l'eliminació de les missions militars en l'exterior, que només entre gener i setembre de l'any passat van superar els 713, 5 milions d'euros...

Finalment, CNT considera una equivocació seguir negociant la reforma laboral, que no és sinó una concessió a la patronal, ja que va a suposar la pèrdua de més drets i que un sindicat mínimament seriós no hauria de fer. Per tot això, per a la nostra organització, l'única possibilitat d'anar corregint aquesta situació és lluitar contra aquesta agressió dels poders econòmics mitjançant l'enfrontament social, continuant i ampliant les mobilitzacions que, en la mesura de les nostres possibilitats, hem protagonitzat ja en diferents sectors i localitats.

dijous, 13 de maig del 2010

Jornades anarquistes del 14 al 16 de maig a Cornellà

Divendres 14 de maig

18:00 hores:

Xerrada debat sobre naturisme llibertari, acàrrec de Josep Maria Rosello, autor de "La vuelta a la naturaleza"

20:00 hores:

Presentació del llibre Dskntrl, a carrec del seu autor Ibai S. Urbieta i editat per la Distribuidora Anarquista El Grillo Libertario.

Dissabte 15 de maig

18:00 Hores:

Tertulia amb Amadeu Casellas i Manuel Piteño

A la nit:

Concert de Rap amb "El fuego y la palabra"

Diumenge 16 de maig

17:00 Hores:

Projecció del film XXY (de Lucía Puerzo, Argentina, 2007. Sinopsi:

Alex es una adolescente de 15 años que esconde un secreto. Poco tiempo después de su nacimiento, sus padres decidieron instalarse en una cabaña aislada en las afueras de Piriápolis. La historia comienza con la llegada de una pareja de amigos que vienen desde Buenos Aires con su hijo adolescente, Álvaro. El padre de Álvaro es un cirujano plástico que aceptó la invitación por su interés médico en la hija de sus amigos. La inevitable atracción entre sus hijos hace que todos se enfrenten a lo que más temían. En el pueblo, Alex es observada como si fuera un fenómeno. La fascinación que produce puede ser peligrosa.

19:00 Hores:

Taula Rodona sobre sexualitat, gènere... Amb Juanita Markez, autora de "La venus calva" i Susana Grau, antropòloga


CNT-AIT Cornellà i Comarca - El Grillo Libertario
C/ Florida nº 40, baixos (A 2 minuts del

Gavarra L5 - Renfe: Cornellà Centre. Al costat del camp de futbol de Cornellà)

www.cnt.es/cornella
www.nodo50.org/elgrillolibertario

XI Jornades Culturals i llibertaries a Salt, Olot, La Bisbal i Perpinyà.

Divendres 14 de maig a les 20 h. Xerrada "La lluita dins les presons" a
càrrec del company Amadeu Casellas que ha estat recentment alliberat i que
ha passat 24 anys a la presó per la seva constant denúncia del sistema
penitenciari català i espanyol.

Dissabte 15 de maig a les 18 h. Presentació del llibre "Venjança de
classe. Causes profundes de la violència revolucionària a Catalunya el
1936" a càrrec de l'autor Xavier Díez, Doctor en Història Contemporània i
professor de secundària. El llibre analitza les causes de la violència
exercida contra estaments com la patronal o l'esglèsia en el període de la
Guerra Civil.

dilluns, 10 de maig del 2010

Convocatoria de las madres de algunos de los muertos en prisión en extrañas circunstacias. ¡QUEREREMOS SABER! ¿COMO MURIERON NUESTROS HIJOS?

¡ Queremos saber !

como murieron nuestros/as hijos/as??

-Diego Viña 22/9/04

-Xosé Tarrio 2/1/05

-David Chacón 23/12/08

-Miguel del Buey 11/9/96

-Antonio Pallas 16/1/10ç

,... y tantos otro/as

El día 30 de abril y 13 de mayo de 2010, se practicarán pruebas testimoniales y periciales en el PROCESO DE RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL iniciado por la muerte de DIEGO VIÑA en el Cuartel de la Guardia Civil de Arteixo (A Coruña).

Antecedentes: El 21 de septiembre de 2004, Diego Viña de 22 años, tras ser denunciado por su padre Carlos Viña, (ex guardia civil), por supuestos malos tratos en el ámbito familiar, fallece ahorcado en el Cuartel de la Guardia Civil de Arteixo (A Coruña).

Diego Viña es ingresado en los calabozos del Cuartel de la Guardia Civil tras una detención ilegal, ya que no existían indicios de delito, a esta circunstancia se suma el hecho de que la GC se negó a administrarle tratamiento médico y a su traslado a un Centro Sanitario, además desconectaron las cámaras de vídeo vigilancia del calabozo en el que se encontraba Diego.

Asimismo el principal indicio del suicidio, “el pantalón con el que se ahorcó”, desaparece “misteriosamente” por ser “arrojado a la basura” por la GC, tal y como lo ha reconocido el Teniente del mencionado Cuartel.

El supuesto suicidio por ahorcamiento se enmarca en un conjunto de circunstancias más que oscuras y escabrosas y en un cúmulo de irregularidades, que dieron como resultado una interposición de tres denuncias, por la familia en unión de la Comisión de Denuncia de Galiza: delitos de detención ilegal, denuncia falsa y homicidio por imprudencia grave.

En la actualidad y tras mas de cinco años de protestas y procesos judiciales, la causa de Diego llega a la Audiencia Nacional. Allí se tramita a instancia de la familia y de la Comisión de Denuncia una DEMANDA DE RESPONSABILIDAD PATRIMONIAL. En ella se exige la condena del Estado por su negligente actuación con claro incumplimiento por parte de las Fuerzas de Seguridad de su deber de cuidado, falta de garantías constitucionales en el trato y en las instalaciones del Cuartel de la GC de Arteixo y reconocimiento público y notorio de que Diego murió a causa y culpa de la Guardia Civil.

El día 30 de abril, en el Juzgado de lo Contencioso de A Coruña, se celebró la práctica de prueba testifical con la intervención de los familiares del fallecido, el 13 de Mayo se celebrará en la Audiencia Nacional, la práctica de la prueba testifical con la intervención de los peritos, los cuales describirán al Tribunal, los daños afectivos, psíquicos, físicos y patrimoniales que este luctuoso hecho ha producido a su madre y a la familia más próxima a Diego Viña.

Por este motivo, la Comisión de Denuncia de Galiza en unión con la Coordinadora Estatal de Solidaridad con las Personas Presas, convoca una concentración a nivel estatal a las 12,30 horas ante la sede de lo Contencioso Administratrivo de la Audiencia Nacional, Calle Prim nº 12 , Metro Banco de España (Madrid), donde asistiran las familias de los fallecidos.

Este acto, como el ya celebrado en A Coruña el pasado día 30 de abril, se convoca bajo el lema: ¡QUEREMOS SABER, COMO MURIERON NUESTROS HIJOS!

Que a su vez es una protesta colectiva de todas las familias, madres, padres, hermanos, hermanas y amistades que perdieron a un ser querido en los centros de detención.

Recordar aquí y ahora a Xosé Tarrío, fallecido el 2 de enero de 2005 por negligencia en la atención médica-penitenciaria tras ser excarcelado. Tarrio entro a cumplir una condena de 2 años y medio y finalmente lo tuvieron 14 años en la cárcel, 12 de ellos en régimen de AISLAMIENTO FIES. Siendo portador y padeciendo VIH desde el año 1989, Xosé no recibió tratamiento adecuado, aun presentando medio cuerpo paralizado. Los servicios medicos del Centro Penitenciario de Teixeiro le recetaron una “aspirina” como medio de tratamiento alegando que “padecia gripe”. Varios meses despues Xosé es ingresado en el Hospital Juan Canalejo de A Coruña donde una vez mas será víctima de las incompetencias y abandono del personal responsable de su tutela (esposado a la cama, insultos y amenazas a los familiares) acelerando así el momento de su muerte; a Antonio Pallas fallecido en la Cárcel de Teixeiro el 16 de enero de 2010 por ahorcamiento con el cordon de los zapatos en extrañas circunstancias, existen testigos que relatan que Antonio fue trasladado desnudo y golpeado por un ejercito de Funcionarios momentos antes de su muerte, a David Fernando Chacón fallecido en extrañas circunstancias el 26 de diciembre de 2008 en la Comisaría de Policía de Gijón tras ser detenido, la Policia no explica razonablemente las causas de su defunción..

Estas muertes y tantas otras que permanecen ocultas, son la muestra de la deleznable vulneración de los derechos más básicos del ser humano. Estas familias que fueron ignoradas, engañadas y perseguidas por reclamar la verdad, gritan ahora desde la más absoluta dignidad:

¡JUSTICIA PARA SUS HIJOS!,¡ESCLARECIMIENTO DE LAS CIRCUNSTANCIAS DE LAS MUERTES!, y lo más importante, ¡QUE NUNCA MÁS UN SER HUMANO SEA MALTRATADO, HUMILLADO Y ASESINADO EN LOS CENTROS DE DETENCIÓN DEL ESTADO!

“NO MÁS MUERTES BAJO CUSTODIA”

COMISIÓN DE DENUNCIA DE GALICIA – CESPP

www.denuncia.info

divendres, 7 de maig del 2010

Concentració dissabte 15 de maig al consulat de Portugal de Barcelona

La secció portuguesa de la AIT va participar en una manifestació a Lisboa en el dia de la "Revolució dels Clavells", el 25 d'Abril, quan va ser enderrocada la dictadura feixista, i com resposta contra l'intent de rehabilitar la figura de l'antic dictador Oliveira Salazar i les creixents agressions dels grups skins nazis a Portugal.

Davant aquesta convocatòria, la policia antidisturbis va tancar als manifestants, atrapant-los, i carregant violentament. Diverses persones van resultar ferides, algunes d'elles de gravetat, i 11 dels manifestants van ser detinguts i actualment s'enfronten a un procés judicial sota condemnes de fins a cinc anys de presó.

La conducta de la policia va ser clarament ofensiva i de gran brutalitat, carregant indiscriminadament sobre els manifestants i transeünts. El fet que totes les sortides del carrer fossin tallades per la policia, sense deixar escapatòria possible, demostra que la intenció no va ser la de dispersar la manifestació, si no la de carregar contra el major nombre possible de manifestants. Els càrrecs contra els acusats només serveixen de coartada per a encobrir i exculpar la violència policial.

dijous, 6 de maig del 2010

COMUNICADO DE AMADEU CASELLAS SOBRE LA SENTENCIA DE LA AUDIENCIA DE BARCELONA SECCION NOVENA

Bueno parece que como siempre me tengo que enterar de lo que en principio esta destinado a mí, por los medios de comunicación, en este caso, primero mis amigos me llamaron por teléfono y me dijeron que la sentencia de esta sección estaba publicada por la agencia Europa press.

También es cierto que mi abogada Maite Fernández, había intentado comunicarse conmigo por teléfono, y como yo estaba trabajando no se pudo poner en contacto conmigo, y, evidentemente, me dió la noticia cuando se puso en contacto conmigo. La Audiencia Provincial de Barcelona , me condena a tres años de prisión por un delito contra la salud pública, a tres años de prisión, porque consideran probado que yo junto a Y.B.P., que era amiga mía y también condenada a tres años de prisión por estos hechos, de manera premeditada queríamos traficar con heroína dentro de la cárcel de Quatre Camins, permitidme que me ría, ja, ja, ja. La Audiencia provincial de Barcelona y mas en concreto la sección novena, creo que lo primero que se tenía que haber preguntado como es posible que los esbirros del estado, perdón de la Montserrat Tura, que en la actualidad es consellera de Justicia, me rio de nuevo, ja ja ja, en fin los Mossos d'Esquadra, ya sabían el mismo día que algún carcelero o mosso d`Esquadra había entregado a mi amiga Y.B.P. uno , dos o no se sabe bien cuantos paquetes le habían entregado, con el mensaje de que me lo tenía que entregar a mí. La Audiencia tampoco ha permitido que mi abogada Maite pudiera investigar las llamadas telefónicas tanto de la cárcel hechas por mí como las que se hubieran realizado por este personaje que nadie conoce y que entrego este o estos paquetes a Y.B.P., la Audiencia no considera relevante que en las primeras pruebas que se hicieron a este o estos paquetes, primero fuera blanco y cristalino y diera como positivo cocaína y después fuera de color marrón y diera positivo en heroína, que patéticos, pero mas patética fué la actitud la fiscal quien solo me pregunto si yo era consumidor, como le dije que no, dijo pues era para distribuir dentro de la cárcel, no le interesaba la verdad solo se trataba de condenarme. Un sistema fascista como este no busca la verdad solo quitar del medio todo movimiento Anarquista, desde aquí, le doy mi enhorabuena a esta fiscal fascista, pero también le recuerdo que yo no me rindo ante los abuso de los fascistas y que esto no ha terminado, si no todo lo contrario. Ya se que para los fascistas como vosotros, el hecho de haberme tenido secuestrado en vuestros centros de exterminio con vuestros esbirros, los carceleros, explotadores de los trabajadores no os importa y lo que en realidad pretendéis es silenciarme de nuevo, pero ni tengo miedo a vuestros esbirros fuera de estos centros de exterminio ni por supuesto dentro, sois demasiado cobardes para asustarme. Para ir terminando con este comunicado, tengo que añadir que, Y.B.P. no es mi mujer, soy viudo desde hace mas de trece años y evidentemente en la cárcel no me he casado de nuevo. Esto será recurrido al Tribunal Supremo, que espero tengan dos dedos de frente, y me absuelvan de algo de lo que nunca hubiera tenido que ser acusado, porque aparte de ser patético es vergonzoso que en un estado que habla de Monarquía democrática se siga persiguiendo los ideales que no piensa como le gustaría al régimen Franquista, es cierto que lo dejo todo bien atado, como siempre se persigue a la clase trabajadora, y se les da impunidad a la clase burguesa, capitalista y fascista, solo hay que ver, Félix Millet del palau de la música, el caso Gurtel, Palma arena, el caso pretoria, donde están los torturadores de el régimen como el general Galindo, del caso Lasa y Zabala, donde están los del GAL, Javier de la Rosa ETC. Por ultimo viendo este caso, animo a todos los que cogen en cualquier Aeropuerto, puerto, o Aduana de este estado fascista con algo que sus leyes digan que es ilegal, que digan, en el uso de su derecho a no declarar contra sí mismos y a no confesarse culpables, que es para su Rey Juan Carlos de Borbón, o para el esbirro de turno en este caso, el de el estado Español se llama José Rodríguez Zapatero y el de Catalunya José Montilla y veremos si como a mí lo sientan en el banquillo de los acusados.


Vic dia 5-05-2010

Amadeu Casellas Ramon

Saud y Anarquia



dimecres, 5 de maig del 2010

Entrevista a Amadeu Casellas

Amadeu Casellas, ex pres anarquista que va sortir de la presó el passat 9 de març després de més de 23 anys de condemna plens de lluita, denuncia i represàlies

Amadeu Casellas, ex pres anarquista que va sortir de la presó el passat 9 de març després de més de 23 anys de condemna plens de lluita, denuncia i represàlies, en l'actualitat es troba en llibertat. Aconseguir la llibertat que li pertocava no li ha estat fàcil ja que múltiples muntatges l'han retingut 8 anys més del que li tocava. Ha estat una condemna llarga que l'ha fet expert en lleis, sobretot, en lleis penitenciàries ja que són moltíssims els escrits, recursos, queixes... que ha escrit, no només per reclamar els seus drets, sinó per reclamar els drets de la resta de reclusos. Aquest coneixement dels seus drets l'ha impulsat a reclamar-los de múltiples formes fins arribar a l'extrem de les vagues de fam, l'última de 100 dies. Actualment es troba pendent de la sentència de l'últim judici ja celebrat fora de la presó i que és un dels molts muntatges que ha patit. Però no es mostra preocupat pel judici i afirma que: “vindran altres judicis, vivint en el sistema que vivim és inevitable.”

Com va anar l'últim judici, el del dia 15 de març?

Pel que sembla algú va trucar a una amiga meva el dia abans de que em vingués a veure i li va lliurar una bola amb droga. La policia tenia la informació i al dia següent quan ella va arribar a l'aparcament de la presó la policia secreta ja l'esperava. La van detenir durant un dia donant li la llibertat a canvi de que m'acusés. A mi no em van notificar res d'això i tampoc vaig poder tenir contacte amb ella. Onze mesos després, quan arriba l'hora de donar-me un permís, és quan em diuen que tinc una causa pendent i que no puc sortir. M'acusen de tràfic de drogues i casualment em demanen 8 anys, justament els 8 anys que ja han reconegut que he passat de més a la presó. Pel que sembla el que estan buscant és no pagar-me els 8 anys de més que he passat tancat a canvi de no entrar a la presó.

Pots denunciar aquest vuits anys de més que has pagat?

És clar, les lleis d'aquest país diuen que el màxim que es pot estar pres són 20 anys en el codi nou, en l'antic estava fixat en 30. No m'han volgut aplicar això, imagino que per la meva ideologia. Tècnicament et poden dir que si que tens raó o que no, tot és legal, aleshores a mi em van dir que no. Tot i així em devien anys de preventiva que tampoc em volien reconèixer, em deien que no existien aquestes preventives, això em va portar a fer una vaga de fam l'any 2008 de més de 70 dies. Vam arribar al pacte que sortiria de permís l'any 2009 i aleshores van sortir amb el tema de les drogues un dia abans del dia de sortir. Aleshores vaig dir als advocats que no volia permisos ja que el que havia d'estar era en llibertat total i vaig començar una vaga de fam que va durar 100 dies. Als 100 dies de vaga de fam es va arribar al compromís que se'm faria una revisió d'expedient, vaig abandonar la vaga, en part també perquè estava molt tocat, havia entrat dos cops en coma. Em van traslladar a la presó de Girona i allà, quan vaig demanar a la jurista que em mirés l'expedient em va dir que estava prohibit tocar el meu expedient, hi havia ordres de no tocar res. Tot i així la jurista hem va dir que tenia raó i que em devien anys, arran d'això, vaig començar a escriure als jutjats, després d'una setmana em reconeixien que em devien 4365.

El primer atracament que vas fer era als anys 70 oi?

Els primers atracaments que jo faig són quan jo estava ficat a la FAI, però la Federació Anarquista Ibèrica no era partidària d'aquest tipus d'accions. En aquella època hi havia diversos grups autònoms anarquistes, nosaltres en vam formar un a Vic i vam decidir atracar bancs, era una manera de recuperar diners. El que aconseguíem ho dividíem en parts, una part era per la gent que ho necessitava de la comarca d'Osona, una part per nosaltres i una altre part per finançar la publicació de fanzins, revistes, diaris... anarquistes. En aquella època era tot clandestí. Els primers atracaments els vam fer cap a l'any 75 i ens van detenir l'any 79.

Quina era la situació de les presons en aquella època?

Hi havia tortures, hi havia assassinats dins de la presó. No entra realment aquesta suposada democràcia que es diu que hi ha ara a les presons fins a finals dels 80. A principis del 84 els carcellers van començar a canviar l'uniforme franquista pel que porten ara. En aquesta època vam crear una comissió de presos i vam començar una vaga de fam a la model de més de mil vuit cents presos estenent-se després a altres presons de la resta de l'estat. Amb això, vam aconseguir el compromís del PSOE, que havia guanyat les eleccions al 82 per majoria absoluta i en el 83 ens van donar la mini reforma, això va significar que molts presos que portaven tres i quatre anys en espera de judici van sortir en llibertat, això va suposar la llibertat de milers de presos.

En el 84 van passar les competències de les presons a la Generalitat Catalunya, això va suposar alguns canvia que al principi semblava que milloraria la situació, però que en realitat ha estat pitjor. Amb els anys això s'ha anat veient, per exemple en el 81-82 vam aconseguir que entressin a la presó els equips de tractament que no han servit de res, va aconseguir que entressin més metges, els bis a bis, les trucades de telèfon... a finals de l’any 88 vam aconseguir que ens deixessin comprar amb els nostres diners, tenir televisors a les celes i en el 90 91 va ser quan realment va començar a haver-hi una mica de canvi dins de les presons en el sentit que la gent començava a sortir de permisos.

Com funciona això de la reinserció laboral?

Els presos abans treballaven en tallers productius i no hi havia seguretat social, un grup de presos vam fer una denuncia i aleshores ens van assegurar. Després, un efecte dominó va portar a que s'asseguressin els presos a tota Catalunya i automàticament a la resta de l'estat espanyol. Però aquesta seguretat social va ser una trampa, perquè a la presó un pres no té dret a la baixa, ni a vacances, ni a liquidació i els sous que estan cobrant són d'uns 200 € mensuals.

A principis dels 90 es va formar el CIRE, que ells l'anomenen Centre d'Iniciatives per a la Reinserció però en realitat és un centre d'iniciatives per a l'explotació laboral. Aquí és on comencen a entrar els estranger, els immigrants, que curiosament al carrer són persones il·legals però dins de la presó es converteixen en legals i cotitzen, però quan surten es tornen il·legals, d'aquesta manera el número de la seguretat social que han tingut i cotitzat desapareix. Aquest és el sistema espanyol.

El CIRE actualment s'ha apoderat dels economats, de les bugaderies, en definitiva s'ha apoderat de l'explotació de totes les presons catalanes on l'explotació laboral és increïble.

En el 2008 vam fer un seguiment del que el CIRE havia facturat, arribant a la informació que la facturació del CIRE al 2008 va ser de 23 milions d'euros, vam contar el que s'havia pagat als presos i pujava a uns 900 mil euros, la resta de diners s'han perdut en el laberint que hi ha al CIRE. És una piràmide on hi ha molts càrrecs que cobren uns sous molt alts i no treballen. Els beneficis del CIRE, com empresa pública, haurien de repercutir en els presos però no hi ha beneficis ja que es perden per la piràmide directiva.

Els equips de tractament manipulen als presos per a que treballin. Si algú vol tenir beneficis penitenciaris, permisos... li diuen que ha canvi de treballar. Sinó acceptes l'explotació laboral no sortiràs de permís, tot hi així, són pocs els que tenen permisos i encara menys la condicional.

Els estrangers no poden lluitar, no perquè no volen sinó perquè desconeixen els seus drets, i el sistema s'aprofita d'això.

La presó és una fàbrica d'explotació a nivell català, basc i espanyol.

Tens un exemple clar que despulla la presó del seu paper reinsertador?

Si, per exemple les drogues. Les drogues legals són molt pitjors que les il·legals. En teoria la metadona és una droga legal que serveix per deshabituar de la heroïna i les dosis han d'anar de més a menys però a la presó ho fan al revés de menys a més; i si això li afegeixes que quan vas al metge si demanes metadona te la donen sense comprovar si ets consumidor o no. Si vols psicotròpics, te psicotròpics. L'addicció a la metadona és més forta que la de la cocaïna o heroïna.

Segueixes pensant que els atracaments són una forma de lluita necessària?

Si, perquè no, ara hi ha altres maneres, pot ser l'atracament és molt violent, molt brutal, tenim l'exemple de l'Enric Durant que amb un ordinador...Pot ser en lloc de pistoles hem d'anar amb ordinadors, però la lluita segueix igual. Jo no em penedeixo de res del que fet, tot el que he fet està ben fet per a mi. Em penedeixo d'haver pagat tots aquests anys de condemna i després veure la poca vergonya que tenen, el cinisme i la hipocresia. Casos com el del palau de la música, amb Fèlix Millet que no ha estat ni un dia detingut, el cas Pretòria, tots estan fora, Palma Arena i així podríem anar continuant...Aquests tipus de persones no entre a la presó, a la presó entren els treballadors, els que tenen pocs recursos i que roben per necessitat. Traient els presos per delictes sexuals o de sang la resta de persones que estan a la presó, la majoria d'elles l'únic delicte que han comès és no tenir els diners suficients per demostrar que són innocents, aquest és el seu gran delicte. Per això, a Catalunya hi ha una proposta per a fer un grup de suport a presos. Grup necessari, ja que avui dia entre a la presó tot tipus de gent, per una multa o per qualsevol altre cosa. Els sistema és molt repressiu encara que diguin que és democràtic jo penso que estem com als anys 70 perquè el sistema funciona igual.

La lluita ha de continuar i la gent no ens hem de donar per vençudes, el dia a dia és una lluita continua i s'ha de seguir passi el que passi. Si no cedeixes pots guanyar si cedeixes ja has perdut. Val la pena seguir lluitant.

dilluns, 3 de maig del 2010

La CNT va celebrar el 1º de Maig a Barcelona


La C.N.T. va celebrar el 1º de maig en la ciutat de Barcelona. Els discursos dels oradors del míting van estar marcats pel record als cent anys d'història d'aquesta central sindical i a explicar les alternatives a la crisi capitalista que està sofrint en aquests moments la classe treballadora. Després del míting es va realitzar una manifestació per Barcelona on es van corejar consignes contra la crisi i per l'organització dels treballadors.

dijous, 29 d’abril del 2010

La Barredora nº1 Órgano de expresión de la sección sindical de CNT en C.E.S.P.A

Disponible para leer online y descargar el nº1 de la publicación " La Barredora", órgano de expresión de la sección sindical de la CNT de Adra en Cespa.

vía email: adra@cnt.es

http://cntaitadra.blogspot.com/

dimecres, 28 d’abril del 2010

28 de abril. Día mundial sobre la seguridad y la salud en el trabajo

· En 2009 se produjeron 605.073 accidentes en el trabajo (632 mortales).

· El aumento del paro, una de las razones del descenso de accidentes.

España sigue en cabeza de la UE en siniestralidad laboral.

Hoy 28 de abril se celebra el Día mundial de la seguridad y la salud en el trabajo, o como preferimos denominarlo desde las organizaciones que, como CNT, propugnamos un cambio social, el “día en memoria de los trabajadores”, es decir, aquel en que recordamos a quienes han muerto a manos de ese desaforado capitalismo que no repara en vidas mientras la rueda de sus beneficios siga dando vueltas.

Y es que, aunque no aparezcan grandes titulares sobre ellas en los medios, las cifras sangran: según las estimaciones de la propia OIT…

• Cada día, en el mundo mueren un promedio de 5.000 personas a causa de accidentes o enfermedades en el trabajo, ello equivale a un total de entre 2 y 2,3 millones de muertes relacionadas con el trabajo. De esta cifra, unos 350.000 son accidentes mortales y entre 1,7 y 2 millones son enfermedades mortales.

• Además, cada año los trabajadores sufren unos 270 millones de accidentes que causan ausencias de más de 3 días al trabajo y unos 160 millones de enfermedades no mortales.

• Alrededor del 4% del PIB mundial se pierde con el costo de las bajas, las muertes y las enfermedades en forma de ausencias al trabajo, tratamientos y prestaciones por incapacidad y por fallecimiento.

• Las sustancias peligrosas matan a unos 438.000 trabajadores al año, y se calcula que un 10% de todos los cánceres de piel son atribuibles a la exposición a sustancias peligrosas en el lugar de trabajo.

Y todo ello ocurre no en el tercer mundo sino aquí mismo, en nuestros propios centros de trabajo. Según datos del propio Ministerio de Trabajo, en España se produjeron 605.073 accidentes en el trabajo (632 mortales) el pasado 2009. El número total de accidentes registrados durante el año pasado supone una disminución de un -27,0% con respecto al anterior período considerado. Se produce un descenso global del número de accidentes graves del -28,2%, y mortales de un -23,9% en el período interanual considerado.

Pero dichas cifras, que en principio podrían parecer positivas, pueden no serlo tanto si tomamos en consideración la disminución de la población activa. O lo que es lo mismo: el descenso de accidentes se debe, en buena medida al aumento del paro. Es decir, que si ha habido menos siniestralidad no es porque se hayan puesto remedios o porque la Inspección de Trabajo esté metiendo mano a las empresas, no; lo que ha sucedido es que la población activa ha bajado de manera considerable y, por tanto, hay menos personas expuestas a sufrir un accidente.

Además, el desempleo hace crecer el trabajo informal y los casos de accidentes o enfermedades profesionales que suceden entre los trabajadores no dados de alta en la Seguridad Social, no son notificados. Por si fuera poco, algunas formas de organización del trabajo crean condiciones para el desgaste psíquico, dejando al trabajador vulnerable a los problemas de salud que la Previsión Social no reconoce. Teniendo en cuenta de todo lo anterior debemos ser muy escépticos de las cifras oficiales. Y aun con ellas, los datos nacionales siguen siendo mucho mayores que las de los países de nuestro entorno y España sigue copando los primeros puestos de siniestralidad dentro de la UE.

Como organización que promueve un cambio social profundo denunciamos la situación actual de una patronal más ocupada en flexibilizar nuestras condiciones laborales y abaratar el despido, -hechos directamente relacionados con la siniestralidad laboral- que en la salud de sus trabajadores y de un gobierno al que, ante tales hechos, sólo se le ocurren medidas que profundizan en la precarización del empleo tal y como demuestran las últimas propuestas de reforma laboral.

Por tanto, desde CNT, al igual que desde el resto de organizaciones que componen la AIT (Asociación Internacional de Trabajadores), estamos ya realizando una amplia campaña internacional de denuncia y sensibilización dirigida a la propia clase trabajadora, puesto que si realmente queremos poner fin a esta lacra no podemos esperar nada de los parches que nos proponen gobiernos o patronales de turno.

dissabte, 24 d’abril del 2010

Manisfestació de l'1 de Maig a Barcelona.

Manifestació de l'1 de Maig a Arc de Trionf.

11h. Trobada de distribuidores i esmozar.
11:30h. Mitting.
12:30h. Manifestació per la ciutat de Barcelona.
14:30h. Dinar (7 euros).

divendres, 23 d’abril del 2010

Delegados Sindicales de UGT se suman a un escrito donde se pide el despido de varios trabajadores

Un escrito en el que se señala el despido de tres trabajadores/as, entre los cuales se encuentra el Delegado de la Sección Sindical de CNT en la empresa.

Forzada por la difícil situación económica que atraviesa la SVPAP (Sociedad Valenciana Protectora de Animales y Plantas), ésta se vio obligada por las circunstancias a plantearse el despido o la no renovación del contrato de tres trabajadores, los cuales, actualmente ya no se encuentran en la plantilla de la ONG, uno de ellos es, a día de hoy, el esposo de la delegada sindical de UGT signataria de dicho documento.

Al conocerse quienes eran l@s trabajadores/as que iban a perder su empleo, algunas personas redactaron un escrito en el que se le señalaba a la SVPAP, con nombres y apellidos, quienes eran l@s trabajadores/as que debían de ser despedid@s. Por lo tanto, estas personas, al no estar de acuerdo con el despido de l@s tres trabajadores/as propuestos por la ONG, le dicen a la SVPAP que debe despedir a l@s trabajadores/as que los firmantes del escrito proponen, en lugar de l@s que la ONG tenía pensado.

Queda patente, por tanto, que para las personas que han redactado el citado escrito como para las que lo corroboran con su firma, la mejor manera de solucionar los problemas económicos que atraviesa la SVPAP es cambiar el despido de unos trabajadores por otros que ellos señalan.

Cabe destacar que una Delegada y un Delegado Sindical de UGT en la ONG se han sumado con sus firmas a este documento, por lo tanto, para estos supuestos sindicalistas los problemas laborales se solucionan a base de despidos de trabajadores/as, eso sí, naturalmente los que ellos señalan.

Puede ser casualidad, o no, que uno de los trabajadores de entre los cuales piden su despido, es el Delegado de la Sección Sindical del Sindicato CNT en la SVPAP. Ni que decir tiene que este hecho es un claro ejemplo de represión sindical por parte de la UGT.

Desde el Sindicato CNT llevamos cerca de dos meses tratando inútilmente de reunirnos con UGT e intentar buscar una solución a este problema. Tras consecutivos intentos de dialogo y con evasivas como respuesta, desde CNT exigimos que se cese de inmediato a estas dos personas como Delegados Sindicales en la citada ONG. No solo han actuado inmoralmente, sino que han incumplido el Estatuto de los Trabajadores junto con los propios Estatutos de su organización.

Esto reafirma una vez más la actitud que tiene UGT de traidores a la clase obrera, incluso en su forma más despreciable, que es la denuncia pública de quienes son más válidos para la empresa y quienes no. Añadiendo a la actitud de esquiroles la sumisión beateril de buenos empleados, señalando a otros compañeros como los prescindibles e innecesarios a despedir.

UGT DESPIDE...
¡CNT RESPONDE!

http://valencia.cnt.es/

DIVENDRES 30 DE ABRIL, CONCENTRACIÓ CONTRA LA UGT A LES 18:30H

LLOC: PLAÇA MARY SANTPERE (JUNT A L'EROSKI) DE CORNELLÀ DE LLOBREGAT

dissabte, 17 d’abril del 2010

Movilizaciones en varias ciudades por la libertad de la militante anarquista Tamara H.

[CAMBIO EN LA CONCENTRACIÓN DE GETAFE-MADRID:] Se traslada a la Plz. General Palacio (Cibelina). Metro y Renfe: Getafe Central

:: Getafe - Madrid :: Barcelona :: Sevilla :: Vigo :: Valencia

LIBERTAD PARA TAMARA, ANARQUISTA ENCARCELADA EN BARCELONA:

El 15 de Diciembre es detenida y posteriormente encarcelada la compañera anarquista Tamara. Se le acusa del envío de un paquete bomba al director de Instituciones Penitenciarias Albert Batlle i Bastardes, uno de los mayores responsables de la miseria carcelaria. Esta acción se engloba dentro del contexto de solidaridad con la huelga de hambre que llevaba a cabo el preso Amadeu Casellas pidiendo su libertad, actualmente ya en la calle. Entendemos que el secuestro de Tamara forma parte del castigo que el Estado impone a quienes se rebelan mediante la acción contra su represión.

Actualmente Tamara se encuentra en la prisión de Brians I. A pesar de no estar bajo ningún régimen especial tiene intervenidas las comunicaciones, limitando las visitas y las llamadas telefónicas a sus familiares. El correo está intervenido y los paquetes se "pierden" misteriosamente por los pasillos de la cárcel. Se le ha denegado un recurso pidiendo su libertad. Es por todo esto que nos solidarizamos con ella y con todxs aquellxs que de forma activa luchan contra el Estado y todo su aparato represivo.

dimarts, 16 de març del 2010

Aturem el desmantellament de l’educació pública

17 de març. Les escoles i instituts públics de Catalunya van a la vaga.

El Conseller d’Educació torna a la càrrega en el seu afany per desmantellar l’educació pública. Aquestes són les conseqüències del desplegament de la nova Llei d’Educació (LEC):

- Retallada de plantilla de professorat a l’educació pública, fent al carrer a milers de docents. Així, s’ha agreujat la massificació a les aules.
- Augment del finançament amb diners públics de l’escola privada, reduint el de la pública.
- Les escoles d’adults, ensenyaments artístics i educació infantil fins als 3 anys, a mans privades amb el patrocini públic.
- Condemnar en la misèria determinats centres públics i crear-ne d’altres per l’elit. El Govern vol centres públics de diferent categoria (A, B, i C).
- Porta oberta de l’educació pública a l’empresa privada, subordinant-la als interessos de particulars (disposició addicional 25ena, etc).
- Director*s dels centres públics convertits en gestors executius amb poder per nomenar, avaluar i sancionar el professorat, i definir el projecte educatiu dels centres. Es vol buidar encara més de contingut l’òrgan col•lectiu de decisió, el Claustre de Professors, negant-li qualsevol sobirania.
- Imposició de les Hores Extres (a la pràctica, obligatòries) i la precarietat laboral.
- Un calendari escolar irracional.

L’èxit de participació a la darrera jornada de vaga aconseguí frenar moltes de les propostes privatitzadores de la Generalitat, però el Govern segueix negant-se a escoltar la veu del professorat i de l’alumnat, i torna a intentar-ho. Un atac tan greu i reiterat contra l’educació requereix un enduriment de la mobilització. Cal aturar les classes i anar a la vaga indefinida, com ja clamen moltes veus.

Demanem la retirada d’aquestes propostes del Departament d’Educació i la derogació de la LEC. Front un Govern que atempta directament contra el professorat i sentencia l’educació pública, la CNT-AIT crida a mestres, professor*s, alumnes, pares i mares, i a la població en general a mobilitzar-se contra aquest intent de carregar-se l’ensenyament públic.

NO al desmantellament!
El 17 de març, anem la vaga!

Secció d'Ensenyament de Tarragona CNT-AIT

dimecres, 10 de març del 2010

Amadeu ha sortit avui en llibertat.

Avui dia 9 de març de 2010, Amadeu ha sortit en llibertat a la una del migdia. En breu donarem més informació.
Encara son molts i moltes les que haurien també de sortir.

Abaix els murs de les presons.